A fondo

• Estado social, trabajo social y democracia participativa

  Fernando Álvarez-Uría Rico (Author)

  Des de l’anomenada “crisi del petroli” assistim a una gran transformació econòmica, social i política en la qual el capitalisme industrial ha estat tendencialment substituït pel capitalisme financer. Com afecta el nou ordre global neoliberal a la teoria i a la pràctica del treball social? Per avançar una resposta s’ha optat per analitzar la dinàmica de canvi recorrent a la història social i política del treball social als països occidentals, especialment a Anglaterra i els EUA. En aquesta breu genealogia, a partir dels social settlement movements, i de la inscripció del treball social professional a l’Estat social, s’ha pretès projectar llum per a un diagnòstic del present i avançar algunes propostes alternatives.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo

• Repensando el poder de los profesionales del trabajo social

  Xavier Pelegrí Viaña (Author)

  Power is a fundamental part of social work insofar as it involves the network of social relationships that produce social intervention. Based on the approach proposed by Foucault, the power of the social work profession is addressed specifically, as well as how it is embedded in every day’s practice. The thread is the knowledge-power binomial, which in professional terms is read as a discipline-exercise of the profession. From this, five dimensions are analyzed in which manifestations of social work’s power can occur and that it are necessary to know how to manage. The analysis is finalized before the conclusions with a brief foray into how the negative sense of power can be reversed in the exercise of the social work profession.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo
  • Inglés

• Apuntes sobre el poder (hacer)

  Joan Canimas Brugué (Author)

  L’article intenta aclarir el llenguatge que parla del poder i, en aquest camí, oferir formes de pensar-lo, exercir-lo i combatre’l, si cal. Està estructurat en onze apartats i un epígraf: (0) Què pretenc? (1) El poder és la capacitat de fer alguna cosa, no un fantasma. (2) S’ha d’evitar el poder? (3) La distinció entre tecnociència, ètica (aplicada) i política. (4) No tot és ètica... (5) ...però tot ho és. (6) El poder descarnat. (7) Biopolítica i biopoder. (8) Poder, llibertat i responsabilitat. (9) La pròpia vida com a resistència i rebel.lia. (10) L’ètica aplicada, si no és política, és encobriment. (11) La política, si no és ètica, és un malson.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo

• Mandar para hacer políticas sociales justas

  Mercè Martínez i Llopis (Author)

  El fet d’introduir la professió en el món de la política té una sola mirada i és positiva, poder intervenir en la gestió, prendre decisions, ens dona l’oportunitat de mostrar les capacitats i habilitats que tenim davant la transferència de valors i coneixements, i alhora ens permet fomentar els drets humans i la dignitat de les persones perquè representa afavorir la igualtat i la inclusió davant d’una societat capitalista que destina pocs recursos econòmics a aquest fi.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo

• El empoderamiento como estrategia de transformación política y social

  Gemma Altell Albajes (Author)

  Constatem manifestacions actuals de l’empoderament ciutadà i, a continuació, passem a fer una revisió històrica de com ha anat evolucionant el concepte d’empoderament fins a arribar al moment actual. Aquest repàs històric s’atura en tres etapes: la superació de l’assistencialisme, la presa de consciència dels drets individuals i col. lectius i l’empoderament al servei de la transformació col.lectiva. Però cal diferenciar el concepte clàssic de poder vinculat al sotmetiment amb l’empoderament que ens permet atorgar poder a les persones. Aquí cal reflexionar sobre quin paper ha tingut el feminisme en la definició i l’estratègia de l’empoderament. L’entenem com un concepte eminentment feminista. La teoria feminista defensa els drets de les dones i l’equitat d’homes i dones en totes les esferes de la vida. L’empoderament ha estat, doncs, central i, alhora, ha retroalimentat el concepte. Un bon exemple ha estat el dret a vot de les dones. En els casos dels col. lectius que han patit major vulneració de drets ha estat especialment important i transformador aquest canvi de paradigma en la mirada i en l’acció social. Així mateix és central el paper de la tecnologia en l’empoderament polític actual. Cal, però, analitzar les limitacions del concepte d’empoderament i els riscos del miratge de l’empoderament.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo

• El trabajo social, en femenino, y su relación con el poder

  Margarita Garcia Canela, Mercè Civit Illa (Author)

  Les polítiques no són mai neutres, i menys les polítiques socials, com no ho són els que les fan. Rols i estereotips de gènere neixen en el sistema familiar, es traslladen de l’àmbit domèstic a la comunitat. Els models d’exercir el poder i l’autoritat també es traslladen d’aquest entorn més familiar a l’àmbit públic. Explorem la manera masculina i la manera femenina d’exercir el poder o l’autoritat, tant en el seu vessant formal, pel que fa a la presència en quantitat de dones en llocs de presa de decisió en l’àmbit públic, com en el seu vessant efectiu, quines esferes de l’àmbit públic ocupen i quin valor social té el treball segons el gènere. Llegim la relació del treball social i els rols de gènere des de dues perspectives. Per una banda, de quina manera s’eternitzen aquests rols atribuïts a les dones en professions que socialment estan identificades amb rols de cura, i per tant femenines. I per l’altra banda, reflexionant com, des del treball social, les mateixes professionals perpetuem aquests estereotips diferenciant els requeriments que fem a homes i dones en les nostres intervencions. Una bona ocasió per reflexionar sobre qui som, on som i què fem des del treball social, en femení. 

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo

• El abuso de poder en trabajo social: evaluación de las propiedades métricas del Cuestionario de Violencia al Usuario (C-IVU)

  Francisco Idareta Goldaracena (Author)

  En l’actualitat, gairebé no hi ha instruments validats que mesurin l’abús de poder que els professionals de la intervenció social poden exercir i exerceixen sobre els usuaris. En aquest fet radica la novetat i originalitat de la nostra aportació, ja que l’objectiu d’aquest article d’investigació consisteix a validar el Qüestionari per a la detecció de l’Índex de Violència a l’Usuari (C-IVU) (IDARETA, 2014).2 La mostra està composta per 269 alumnes de 2n i 3r del Grau de treball social de la Universitat Pública de Navarra als quals se’ls va administrar el qüestionari durant el curs 2016- 2017. Després de realitzar l’estudi de la fiabilitat i de la validesa del qüestionari, s’obté una alta puntuació de fiabilitat de 0,8 i es pot explicar aproximadament el 54% de la variància total, la qual cosa és un resultat acceptable. D’aquesta manera, es comprova que el C-IVU és un instrument professional vàlid i fiable per mesurar la violència a l’usuari en la intervenció social.

  Disponible en:

  • Catalán
  • Descarga el artículo