abril 2018

Edición - 212

212

Abril 2018
Publicado: 15-04-2018

Edición - # 212

Editorial

  • Editorial

    Quan pensem en el treball social i el poder, què es el primer que evoquem? La relació amb els polítics? El poder que tenim sobre els nostres usuaris? El conflicte d’interessos? El context en què ens movem? La condició femenina de la nostra professió?

    Continuem preguntant. Considerem el poder com una oportunitat o té més aviat connotacions negatives? Estem molt influïts per les notícies d’abús i corrupció? Ens impressiona massa la responsabilitat de la nostra feina?

A fondo

  • Estado social, trabajo social y democracia participativa

    Fernando Álvarez-Uría Rico (Author)

    Des de l’anomenada “crisi del petroli” assistim a una gran transformació econòmica, social i política en la qual el capitalisme industrial ha estat tendencialment substituït pel capitalisme financer. Com afecta el nou ordre global neoliberal a la teoria i a la pràctica del treball social? Per avançar una resposta s’ha optat per analitzar la dinàmica de canvi recorrent a la història social i política del treball social als països occidentals, especialment a Anglaterra i els EUA. En aquesta breu genealogia, a partir dels social settlement movements, i de la inscripció del treball social professional a l’Estat social, s’ha pretès projectar llum per a un diagnòstic del present i avançar algunes propostes alternatives.

  • Repensando el poder de los profesionales del trabajo social

    Xavier Pelegrí Viaña (Author)

    Power is a fundamental part of social work insofar as it involves the network of social relationships that produce social intervention. Based on the approach proposed by Foucault, the power of the social work profession is addressed specifically, as well as how it is embedded in every day’s practice. The thread is the knowledge-power binomial, which in professional terms is read as a discipline-exercise of the profession. From this, five dimensions are analyzed in which manifestations of social work’s power can occur and that it are necessary to know how to manage. The analysis is finalized before the conclusions with a brief foray into how the negative sense of power can be reversed in the exercise of the social work profession.

  • Apuntes sobre el poder (hacer)

    Joan Canimas Brugué (Author)

    L’article intenta aclarir el llenguatge que parla del poder i, en aquest camí, oferir formes de pensar-lo, exercir-lo i combatre’l, si cal. Està estructurat en onze apartats i un epígraf: (0) Què pretenc? (1) El poder és la capacitat de fer alguna cosa, no un fantasma. (2) S’ha d’evitar el poder? (3) La distinció entre tecnociència, ètica (aplicada) i política. (4) No tot és ètica... (5) ...però tot ho és. (6) El poder descarnat. (7) Biopolítica i biopoder. (8) Poder, llibertat i responsabilitat. (9) La pròpia vida com a resistència i rebel.lia. (10) L’ètica aplicada, si no és política, és encobriment. (11) La política, si no és ètica, és un malson.

  • Mandar para hacer políticas sociales justas

    Mercè Martínez i Llopis (Author)

    El fet d’introduir la professió en el món de la política té una sola mirada i és positiva, poder intervenir en la gestió, prendre decisions, ens dona l’oportunitat de mostrar les capacitats i habilitats que tenim davant la transferència de valors i coneixements, i alhora ens permet fomentar els drets humans i la dignitat de les persones perquè representa afavorir la igualtat i la inclusió davant d’una societat capitalista que destina pocs recursos econòmics a aquest fi.

  • El empoderamiento como estrategia de transformación política y social

    Gemma Altell Albajes (Author)

    Constatem manifestacions actuals de l’empoderament ciutadà i, a continuació, passem a fer una revisió històrica de com ha anat evolucionant el concepte d’empoderament fins a arribar al moment actual. Aquest repàs històric s’atura en tres etapes: la superació de l’assistencialisme, la presa de consciència dels drets individuals i col. lectius i l’empoderament al servei de la transformació col.lectiva. Però cal diferenciar el concepte clàssic de poder vinculat al sotmetiment amb l’empoderament que ens permet atorgar poder a les persones. Aquí cal reflexionar sobre quin paper ha tingut el feminisme en la definició i l’estratègia de l’empoderament. L’entenem com un concepte eminentment feminista. La teoria feminista defensa els drets de les dones i l’equitat d’homes i dones en totes les esferes de la vida. L’empoderament ha estat, doncs, central i, alhora, ha retroalimentat el concepte. Un bon exemple ha estat el dret a vot de les dones. En els casos dels col. lectius que han patit major vulneració de drets ha estat especialment important i transformador aquest canvi de paradigma en la mirada i en l’acció social. Així mateix és central el paper de la tecnologia en l’empoderament polític actual. Cal, però, analitzar les limitacions del concepte d’empoderament i els riscos del miratge de l’empoderament.

  • El trabajo social, en femenino, y su relación con el poder

    Margarita Garcia Canela, Mercè Civit Illa (Author)

    Les polítiques no són mai neutres, i menys les polítiques socials, com no ho són els que les fan. Rols i estereotips de gènere neixen en el sistema familiar, es traslladen de l’àmbit domèstic a la comunitat. Els models d’exercir el poder i l’autoritat també es traslladen d’aquest entorn més familiar a l’àmbit públic. Explorem la manera masculina i la manera femenina d’exercir el poder o l’autoritat, tant en el seu vessant formal, pel que fa a la presència en quantitat de dones en llocs de presa de decisió en l’àmbit públic, com en el seu vessant efectiu, quines esferes de l’àmbit públic ocupen i quin valor social té el treball segons el gènere. Llegim la relació del treball social i els rols de gènere des de dues perspectives. Per una banda, de quina manera s’eternitzen aquests rols atribuïts a les dones en professions que socialment estan identificades amb rols de cura, i per tant femenines. I per l’altra banda, reflexionant com, des del treball social, les mateixes professionals perpetuem aquests estereotips diferenciant els requeriments que fem a homes i dones en les nostres intervencions. Una bona ocasió per reflexionar sobre qui som, on som i què fem des del treball social, en femení. 

  • El abuso de poder en trabajo social: evaluación de las propiedades métricas del Cuestionario de Violencia al Usuario (C-IVU)

    Francisco Idareta Goldaracena (Author)

    En l’actualitat, gairebé no hi ha instruments validats que mesurin l’abús de poder que els professionals de la intervenció social poden exercir i exerceixen sobre els usuaris. En aquest fet radica la novetat i originalitat de la nostra aportació, ja que l’objectiu d’aquest article d’investigació consisteix a validar el Qüestionari per a la detecció de l’Índex de Violència a l’Usuari (C-IVU) (IDARETA, 2014).2 La mostra està composta per 269 alumnes de 2n i 3r del Grau de treball social de la Universitat Pública de Navarra als quals se’ls va administrar el qüestionari durant el curs 2016- 2017. Després de realitzar l’estudi de la fiabilitat i de la validesa del qüestionari, s’obté una alta puntuació de fiabilitat de 0,8 i es pot explicar aproximadament el 54% de la variància total, la qual cosa és un resultat acceptable. D’aquesta manera, es comprova que el C-IVU és un instrument professional vàlid i fiable per mesurar la violència a l’usuari en la intervenció social.

Otros temas de interés

  • Ocio, educación y comunidad

    Carles Barba, Jose Antonio Ruiz, Rosa Romeu, Salvador Carrasco (Author)

    L’educació en el lleure ens acompanya a Catalunya des de fa més de 40 anys. Aquesta cultura del treball del coneixement en espais comunitaris la trobem al final de la dècada dels setanta des del teixit social organitzat, on es van promoure múltiples iniciatives populars. L’enfocament comunitari és, sens dubte, una eina carregada de futur, ens ajuda a obviar pràctiques assistencialistes i a substituir-les per altres de regeneratives i preventives. En aquest enfocament d’un treball “amb la comunitat” i sense cap intenció de teoritzar, cal afegir el que deia Josep M. Rueda (1946-1996): “El treball en i amb la comunitat no és una tècnica, és una opció política, ideològica, cientificotècnica, que s’executa sense prejudici d’altres opcions, com poden ser les basades i centrades en la prestació administrativa”.

  • El afrontamiento a la muerte de un hijo. El trabajo social en el duelo pediátrico

    Eunice Blanco Vázquez (Author)

    La mort d’un fill, com a final d’un procés de malaltia o fruit d’un accident, provoca una disrupció en el sistema familiar de l’infant, tant estructuralment com funcionalment; per aquest motiu, el suport informal i professional serà imprescindible. El treballador social sanitari està format en la seva pràctica assistencial per intervenir i acompanyar en les pèrdues des del model psicosocial, donant una visió social dins de l’equip assistencial sanitari. Una visió que esdevé fonamental per poder tractar cada situació d’una manera integral i interdisciplinària.

  • La percepción del apoyo social en familias de pacientes con enfermedad mental que han participado en el Plan de Servicios Individualizado (PSI) frente a un grupo control

    Yolanda Domingo Calduch (Author)

    El treball social sanitari s’ha anat transformant i adaptant, deixant de centrar-se en la gestió de recursos per encaminar-se a intervencions més integrals i dirigides tant als pacients com a les seves famílies. Un exemple n’és el Pla de Serveis Individualitzat (PSI), com a dispositiu assistencial, comunitari i específic, amb l’objectiu de prestar atenció a persones que compleixen els diagnòstics de trastorn mental sever (TMS), amb greu repercussió social i inadequada utilització dels serveis sociosanitaris. Aquest estudi pretén confirmar que el PSI és el servei més adequat que s’està oferint a aquelles famílies de pacients que hi han participat des del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Reus i que, pateixen una sobrecàrrega més gran, pel fet que són els cuidadors principals en relació amb un grup control. La mostra va ser de 39 famílies, un dels membres de 26 de les quals va participar en el PSI i 13 famílies que tot i estar el pacient en el CSMA i de característiques semblants, no van participar-hi entre el 2005 i el 2015. Tenint en compte que en els darrers anys, la família és implicada de manera més activa per part dels diferents serveis i/o professionals en l’atenció del pacient amb TMS, es comprova mitjançant aquest estudi que les famílies que han participat del programa PSI (en gaudir d’un servei més pròxim i individualitzat) tenen una percepció més bona del suport rebut. 

Miscelánea