agosto 2017

Edición - 211

211

Agost 2017
Publicado: 15-08-2017

Edición - # 211

Editorial

  • Editorial

    Social Diagnosis, el conegut llibre de Mary E. Richmond, va ser publicat l’any 1917 quan ella tenia cinquanta-sis anys, i sovint aquest fet és reconegut com l’inici de la disciplina del treball social. No cal fer una anàlisi gaire exhaustiva del context social i històric d’aquells moments per adonar-se de la transcendència de moltes de les coses que passaven al món quan Richmond liderava la Societat d’Organització de la Caritat al seu territori. El mateix any 1917 esclatava la Revolució Russa, els Estats Units trencaven relacions diplomàtiques amb Alemanya. A Barcelona se celebraven les assembles de parlamentaris que van començar a articular importants moviments de reforma d’àmbit estatal. Feia dos anys que el doctor Abraham Flexner havia pronunciat el famós discurs titulat «El treball social és una professió?», i només faltaven dotze anys per a la creació de la primera organització de treball social d’àmbit internacional: l’Associació Internacional d’Escoles de Treball Social.

A fondo

  • Apuntes biográficos y contextuales de Mary E. Richmond. De los albores del trabajo social y la construcción de la disciplina

    Francisco J. Galán Calvo, Miguel Miranda Aranda (Author)

    Al cap d’un segle de la publicació de la primera edició de Social Diagnosis, de Mary E. Richmond, podem reflexionar sobre els aspectes metodològics i contextuals d’aquesta magna obra d’investigació, que caracteritza el treball social com a disciplina i com a professió, sabent que les dues perspectives estan lligades indissolublement. S’obren noves peces d’investigació i d’anàlisi per reforçar la nostra professió i alhora, a més, per desmentir certs prejudicis que devaluen l’essència de la nostra disciplina.

  • Trabajo social: entre el pasado y el presente, asumir desafíos

    Cristina de Robertis (Author)

    El treball social com a activitat professional s’organitza sempre en tensió entre els fonaments que el consoliden i les aspiracions d’adaptar-se als nous contextos. En aquesta intervenció parlaré dels fonaments del treball social –històrics i ètics–, dels canvis actuals pel que fa a la societat i l’economia i de l’àmbit teòric amb el paradigma de la complexitat. Després veurem algunes indicacions sobre com veig els nous desafiaments a què ens enfrontem.

  • Autonomía técnica y diagnóstico social

    Cristina de Robertis (Author)

    Entre els trets característics de tota professió, hi trobem el nivell d’autonomia metodològica i tècnica que desplega dins de la seva activitat. Per als serveis socials, sobre què recolza l’autonomia tècnica tan reivindicada? Com fer valer i afirmar aquesta autonomia al mateix temps que exercim amb un estatut assalariat i dins d’una situació de dependència administrativa? Aquestes qüestions no són noves, van néixer amb els serveis socials i la reflexió continua i es completa perquè són intrínseques a la mateixa naturalesa d’aquesta professió majoritàriament assalariada. Per a nosaltres, un dels fonaments de l’autonomia tècnica és el diagnòstic social. Aquestes són les qüestions que ens proposem abordar en aquest article.

  • La acción social trata a la persona porque es “necesitada”. La profesión de trabajo social richmondiana trata al “necesitado” porque es persona

    Albert Sales Campos, Tatiana Guerrero Muñoz (Author)

    A partir de la problemàtica de la modalitat de venda popularment anomenada “top manta”, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa, l’estiu del 2015, un paquet de mesures socials dirigides a lluitar contra l’exclusió administrativa que viuen la majoria dels venedors i venedores. En aquest article es presenta la diagnosi prèvia al disseny de les actuacions, es descriuen els projectes iniciats i es plantegen les dificultats i els aprenentatges d’un procés que ja fa prop de dos anys que està en funcionament. Fer explícites les limitacions de la intervenció social en situacions d’exclusió administrativa evidencia el carreró sense sortida de la gestió global dels moviments migratoris. Ser conscients d’aquestes limitacions fa encara més imprescindible cercar les escletxes que permetin a les persones que han arribat i que seguiran arribant a les ciutats europees trencar amb les fronteres quotidianes.

  • La acción social trata a la persona porque es “necesitada”. La profesión de trabajo social richmondiana trata al “necesitado” porque es persona

    Lourdes Barriga Muñoz (Author)

    Només el fet de trencar amb l’acció social va permetre Mary Richmond endinsar-se en l’“ésser humà”, descobrir la seva vida quotidiana i el seu ésser: “PERSONA”. L’acció social ha emprat moltes denominacions especials, com ara: “pobre”, “exclòs/a”, “marginat/da”, com si hi pogués haver un terme que no suposés segregació i desigualtat. Per això enfronto totes dues denominacions: “necessitat/da”, enfront de “persona”. Per tot el que es descobreix a l’obra d’aquesta dona, Richmond, crec que hem estat receptores d’un descobriment transcendental no només per a la professió, sinó per a la vida mateixa: la natura de la vida quotidiana, un aspecte de la vida el desconeixement del qual ens afecta tots, perquè la ciència encara no ha pogut desvetllar-ne les entranyes. Mary Richmond ens ha fet hereves d’un compromís que inclou no només completar la troballa de tot el que signifiquen les relacions socials a la vida quotidiana, de manera que aquest descobriment en l’àmbit individual i en l’àmbit col.lectiu, sinó, a més, exercir una professió que promogui i faciliti que la persona pugui fer ús dels recursos que la societat ha creat per al desenvolupament de la seva personalitat i el perfeccionament de les seves relacions socials a la vida quotidiana.

  • Apuntes sobre el diagnóstico social. Perspectivas y realidades

    Anna Mata Romeu (Author)

    El text pretén analitzar, exposar i reflexionar sobre els diferents camins pels quals ha passat la metodologia diagnòstica en el treball social a Espanya fins a arribar a les formulacions diagnòstiques actuals. Repassarem, així, les metodologies diagnòstiques que es duen a terme en l’actualitat i que incorporen, entre d’altres, la formulació d’indicadors (que permeten la sistematització de les necessitats socials), l’«autodiagnòstic», l’agregació d’elements reforçants, facilitadors o amenaçadors del medi social del subjecte (que es conjuguen en el disseny del procés d’intervenció) i una terminologia diagnòstica que tendeix a uniformitzar-se i que, per tant, genera una nomenclatura comuna dins de les professions socials. 

  • Contra el diagnóstico. A propósito de las enseñanzas de Paul Feyerabend

    Miren Ariño Altuna (Author)

    Contra el diagnòstic, una picada d’ullet al mestre Paul Feyerabend,2 i a una de les seves obres més conegudes: Tractat contra el mètode, publicada l’any 1975 i reeditat nombroses vegades. Tot i que no només a ell, sinó a totes aquelles persones que han contribuït i contribueixen a entendre i a fer un treball social més humà, crític, obert al divers i col.laboratiu sense afany de domini tècnic, polític ni econòmic. En primer lloc desgranarem algunes de les debilitats del diagnòstic social. Continuarem amb algunes relacions una mica perverses entre el treball social i els serveis socials. Per acabar esbossarem alguna proposta per repensar entre totes les persones que creiem en un treball social com a praxi col.laborativa des d’una posició d’horitzontalitat més que en un treball social controlador i administrador de béns i serveis.

  • Aproximaciones a la epistemología del trabajo social. ¿Otras formas de conocimiento son posibles?

    Paula Durán Monfort (Author)

    L’article se centra en l’epistemologia del treball social, abordant des d’una perspectiva històrica la influència que ha tingut el paradigma científic fundacional de les ciències socials en la producció del coneixement en la nostra disciplina. L’articulació subjecte/objecte com a garantia de l’objectivitat, universalitat i neutralitat va establir la ciència com l’únic saber legítim. La crisi de la modernitat, i de les ciències socials com a elements que li són constitutius, plantegen la necessitat de (re)pensar aquestes disciplines i les seves formes tradicionals de producció epistemològica. La reivindicació d’un coneixement local, contextualitzat i situat suposa la visibilització de la varietat epistèmica existent i, per tant, el reconeixement de les persones en situació d’exclusió com a subjectes de pensament i d’acció. Des de la perspectiva intersubjectiva que proposa el diàleg de sabers s’erigeix un treball social compromès amb les persones i amb la necessitat d’articular altres propostes cognitives que siguin transformadores de les dinàmiques de desigualtat social.

  • Reflexiones sobre la condición y el alcance del diagnóstico en trabajo social individualizado y familiar

    Amaya Ituarte Tellaeche (Author)

    A partir del plantejament fundacional de M. Richmond (1917) sobre el lloc central que hauria d’ocupar el diagnòstic en el procés d’atenció psicosocial –un plantejament que es reconeix com a vigent i útil tant teòricament com pràcticament–, s’analitza la condició, importància i fonament del diagnòstic en treball social individualitzat i familiar (casework) i es plantegen algunes de les principals qüestions actuals en relació amb el seu abast, significació i transcendència.

  • El diagnóstico social en trabajo social comunitario

    Javier Ferrer Aracil, José Manuel Álamo Candelaria, Luz María Morín Ramírez, Marco Marchioni (Author)

    En les pàgines que segueixen presentem una sèrie d’elements conceptuals i operatius sobre la construcció del diagnòstic comunitari, centrant-nos en dos aspectes: 1) el procés pel qual i en el qual es produeix, i 2) l’enfocament i el mètode amb el qual es realitza. Quant al primer aspecte, el que el caracteritza fonamentalment és el fet de no ser només un producte en ell mateix, sinó que forma part d’un procés que requereix d’unes condicions prèvies i altres de posteriors. Quant al segon aspecte, constitueix un instrument tant per conèixer com per transformar la realitat, a partir del paper protagonista de diversos actors socials involucrats en la valoració de les situacions i en l’establiment de prioritats.

  • La utilización de las TIC en el ámbito de la atención a la infancia y la adolescencia en riesgo social

    Joan Ibáñez Perera (Author)

    La presencia de las TIC en el ámbito de la atención a la infancia y la adolescencia es cada vez más importante. Pensar sobre su significado, uso y efectos implica tener presentes las transformaciones sociales experimentadas en los últimos años y cómo han repercutido sobre cuestiones como el concepto de riesgo social, el modelo de atención que se aplica, el trabajo que desarrollan los profesionales de esta área y, en definitiva, las personas con las que trabajan. Es a partir de esas consideraciones que podemos explorar otras formas de uso que sitúen las TIC al servicio de niños, adolescentes y sus familias, transcendiendo su papel de simples herramientas de control.

  • Ser y hacer. Trabajo social con personas con discapacidad intelectual. Aproximación a la intervención en centros especializados

    Rosa María Díaz Jiménez (Author)

    Aquest treball presenta una breu descripció de les estratègies d’intervenció que des del treball social es desenvolupen en centres d’atenció especialitzada a persones amb discapacitat intel.lectual com a resultat d’una investigació qualitativa a Andalusia. En primer lloc s’explica l’impacte dels paradigmes d’abordatge de la discapacitat en el desenvolupament del treball social en aquest context, mencionant les aportacions teòriques sobre això. Finalment es descriu la manera de “ser i fer professional”, explicant el nucli de la intervenció, la conformació de l’objecte i subjecte, els objectius, els nivells d’intervenció predominants i les funcions i rols que fan els i les professionals amb persones institucionalitzades. Es tracta de la visió de professionals que han desenvolupat la seva intervenció en aquestes institucions.

  • Conversaciones con Mary E. Richmond dentro del Universo cuántico de Einstein

    Dolors Colom i Masfret (Author)

    L’article recull unes converses imaginades entre Mary E. Richmond i l’autora. Són diàlegs interns que com a lectora assídua de l’obra de Richmond han sorgit espontàniament i el temps els ha anat teixint. Per aquest article, a manera de recurs literari, els diàlegs interns s’han tractat com a conversa. De cara a la lectura i per evitar confusions innecessàries, Mary E. Richmond no diu res que no hagi dit i es manté la literalitat del seu pensament. El lector, ell o ella, trobarà degudament referenciades totes les argumentacions aparegudes en el text.

Otros temas de interés

Miscelánea