agosto 2016

Edición - 208

208

Agosto 2016

DESCARGAR NÚMERO

Publicado: 15-08-2016

Edición - # 208

Editorial

  • Editorial

    La sexualitat és una construcció social i això, en part, vol dir que existeixen moltes formes de manifestar-la i de viure-la. Possiblement tantes com persones.

    Tradicionalment, el Treball Social no ha mirat cap a la sexualitat com a objecte d’interès perquè s’ha considerat que es tractava d’una dimensió que pertanyia a l’àmbit privat de les persones, i possiblement també perquè encara ara ens resistim a reconèixer determinades situacions de desigualtat i malestar que estan estretament vinculades a la forma com socialment tractem aquest assumpte.

    Disponible en:

A fondo

  • Diversidad sexo-genérica y trabajo social: miradas, preguntas y retos

    José Antonio Langarita Adiego (Author)

    En aquest article es presenten la diversitat sexual i de gènere com el producte d’un sistema social i cultural que regula les conductes legítimes i les sancionables. Aquest control provoca el malestar d’una part important de població que al llarg dels anys ha sabut construir altres discursos, pràctiques i representacions que la resitúen en l’entramat social. En el text es discuteix la necessitat de repensar la mirada del treball social en relació a la diversitat sexual i de gènere. Es proposen alguns mitjans per organitzar la intervenció social des de la perspectiva de la diversitat. I es planteja la necessitat que la disciplina es mantingui activa en l’elaboració i participació de polítiques LGTB * per poder aportar la seva tradicional perspectiva integral.

    Disponible en:

  • Los jóvenes y la sexualidad

    Rosa Ros i Rahola (Author)

    La vivència i expressió de la sexualitat en l’adolescència està íntimament relacionada amb el creixement biològic i fisiològic, amb les característiques individuals i en com s’han anat incorporant en el cos sexuat els estímuls, sentiments i emocions segons el vincle afectiu , rebudes de l’entorn familiar i social al llarg de l’evolució en la infància i la pubertat. La subjectivitat de cadascú i l’entorn cultural i educatiu, l’estructura social, la cultura i informació, i els missatges que s’aniran reben de l’entorn tindran una vinculació directa amb la manera de mostrar i gestionar les emocions i desitjos, per conduir les diferents necessitats pel que fa a la construcció de la identitat i per accedir a la satisfacció de la força del desig sexual. La recerca del gaudi de la sexualitat no està exempta de dificultats, ensurts i, en alguns casos, efectes secundaris.

    Disponible en:

  • Mujer y sexualidad. Conflictos y su negocio. El autoconocimiento

    Lola Toledano González (Author)

    L’educació patriarcal sexófoba identifica la sexualitat amb la genitalitat, la procreació, l’heterosexualitat, el matrimoni, l’home i l’edat jove. Aquest model ha exercit la seva influència eficaç i negativa (directament des de la família o mitjançant la sociabilització) en la majoria de les dones d’aquest país, provocant culpabilitat i vergonya –els dos efectes més comuns–, i produint nombrosos trastorns, temors i traumes que, a més de la seva repercussió a nivell individual i de parella (incomunicació, solitud, problemes físics i sexuals, i molt patiment) han propiciat un lucratiu negoci mitjançant fàrmacs, proves i teràpies diverses. La qüestió és si a data d’avui, finals del 2016, podem dir que la joventut ha superat els efectes d’aquesta des-educació.

    Disponible en:

  • Sexualidad de los hombres (masculina (¿)) en la vida adulta

    Félix López Sánchez (Author)

    L’objectiu d’aquest treball és reflexionar críticament sobre la sexualitat dels homes en la vida adulta, assenyalant algunes de les seves característiques, els factors que influeixen en elles i el que podem fer per millorar les relacions sexuals i amoroses. La diversitat entre els homes és tan gran que tota generalització, encara que es basi en dades estadístiques fundades, és injusta i pot provocar prejudicis que dificultin les relacions. En tot cas, és urgent en la nostra societat evitar els factors de risc associats al sexisme i a les conductes sexuals en les relacions sexuals i amoroses. Per això, a més de mesures socials, proposem una socialització en l’ètica de les relacions sexuals i amoroses: ètica del consentiment, igualtat, plaer compartit, lleialtat, salut sexual, dret a la vinculació i desvinculació amorosa i dret a la diversitat, com anem proposant a les nostres publicacions.

    Disponible en:

  • Personas mayores y sexualidad creativa. El derecho al placer a lo largo de la vida

    Margarida Pla Consuegra, Mercè Pérez Salanova (Author)

    En aquest article s’aborda la sexualitat i afectivitat de les persones grans. Partim de la rellevància de la diversitat i de les experiències subjectives al llarg de l’envelliment i proposem una reflexió sobre les pèrdues i el treball de dol marcats per una visió estereotipada de les pràctiques sexuals centrades en la genitalitat i en el coit. També ens acostem als espais de sociabilitat com a llocs propicis per a la comunicació i la mostra d’afectes. Finalment, ens sembla especialment rellevant presentar la posició de les dones com a agents de canvi social des del punt de vista de reivindicar que es visualitzi la gent gran com a subjectes sexuats.

    Disponible en:

  • “Yes, we fuck!” y la asistencia sexual

    Antonio Centeno Ortiz (Author)

    El documental “Yes, we fuck!” tracta sobre la sexualitat de les persones amb diversitat funcional. A més de contribuir a generar un imaginari col. lectiu on aquestes es mostren com cossos desitjosos i desitjables, el procés de creació del projecte ha estat espai de trobada amb altres activismes vinculats a la corporalitat. Es descriuen les sis històries que el componen, aprofundint en la que tracta l’assistència sexual, assenyalant similituds i diferències amb altres treballs sexuals i vinculantla amb el dret a la vida independent.

    Disponible en:

  • Dialogar las sexualidades desde activismos queer y transfeministas

    Lola Martínez Pozo (Author)

    El present article parteix d’una desconstrucció crítica de models dominants de sexualitat en el context sociocultural i geopolític occidental, amb la intenció d’incloure i repensar des de l’àmbit del Treball Social sobre “altres” perspectives, narratives, pràctiques polítiques, imaginaris i representacions que, en relació a la sexualitat(s), la conceptualitzen com un règim polític, i proposen models alternatius de lectura i pràctica que impliquen ruptures amb les hegemonies sexuals.

    Disponible en:

  • Trabajo sexual y estigma de puta: pensando en acompañamientos empoderadores

    Laura Macaya Andrés (Author)

    La prostitució és un fenomen que genera amplis i acalorats debats i segueix sent un dels majors temes de fricció i tensions entre els diversos moviments feministes. El feminisme en les seves múltiples vessants ha estat el marc ideològic des del qual s’han elaborat més arguments i perspectives al voltant del treball sexual. Entendre les implicacions que comporten les diverses aproximacions al fenomen de la prostitució condicionarà el possible acompanyament que les i els professionals del treball social facin de la qüestió i de les persones implicades.

    Disponible en:

  • Expresión sexual en residencias: Barreras y estrategias para superarlas

    Feliciano Villar Posada, Josep Fabà Ribera (Author)

    Les persones grans que viuen en residències poden trobar-se amb múltiples dificultats a l’hora d’expressar i satisfer les seves necessitats sexuals. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre les principals barreres que, d’acord amb la literatura científica sobre aquesta temàtica, poden dificultar que aquelles persones grans usuàries d’aquest tipus de serveis es mantinguin sexualment actives, a més d’exposar algunes estratègies per minimitzar l’impacte d’aquestes barreres.

    Disponible en:

  • La vivencia de la sexualidad en los centros de justicia de Catalunya

    Anna Vidal Mena, Raquel Robalo Píriz (Author)

    L’article s’ha plantejat tenint en compte la normativa pròpia del context de justícia i des d’una perspectiva de drets. Tot i que la persona roman privada de llibertat, continua formant part de la societat, per la qual cosa la seva vinculació amb l’exterior és fonamental en el seu procés de reinserció. Els centres duen a terme un seguit d’actuacions per garantir els drets a la salut sexual i reproductiva de la població internada, que abasten diferents nivells: el normatiu, amb una regulació específica per a les comunicacions íntimes i l’educatiu, centrat en l’educació afectiva i sexual. El repte en aquest context és l’equilibri entre norma i drets, entre la necessitat de control i la necessitat de créixer pròpia de la condició humana. Són espais de reflexió imprescindibles centrats en l’afectivitat, la sexualitat i el respecte que ajudin a sensibilitzar sobre la importància d’aquests temes.

    Disponible en:

Otros temas de interés

  • La crónica grupal: de una técnica de documentación a una técnica de intervención social

    Christian Quinteros Flors, Estela Adasme Calisto (Author)

    La crònica de grup és categoritzada, la majoria de vegades, com una tècnica de suport a la gestió del Treballador Social en la seva tasca de documentar eficientment la tasca diagnòstica. No obstant això, segons el parer dels autors aquesta visió resulta una mica reduccionista de les veritables possibilitats metodològiques d’aquesta tècnica ja que col. labora no només en el diagnòstic del grup, sinó també en la intervenció, en l’execució i per descomptat, en l’avaluació de la intervenció professional. Aquest article pretén contextualitzar, tècnica i històricament, l’origen de la crònica grupal, lliurar un marc teòric per a la compressió de la dinàmica grupal i, finalment, aportar instrumentalització per a l’adequat registre de la tècnica.

    Disponible en:

  • Ciencia y humanidades en el trabajo social: Una trayectoria tortuosa

    Emilia E. Martinez-Brawley, Paz M-B Zorita (Author)

    L’experiència històrica suggereix que el vaivé dels paradigmes professionals reflecteix més el tenor del ‘Zeitgeist* de la societat que el pensar seminal de la professió. En aquest article, l’objectiu és reconèixer la influència de diversos paradigmes i encoratjar els treballadors socials no només a triar el més apropiat per a ells sinó també resistir aquells paradigmes que amb la seva rigidesa ignoren la naturalesa complexa, confusa, fluida i enigmàtica de l’ésser humà. Aquest article obre les portes al dubte metodològic perquè la professió pugui afrontar críticament els canvis de paradigmes, assimilant els que amplifiquen capacitats i rebutjant els que deshumanitzen.

    Disponible en:

Miscelánea