Daniel Innerarity afirma que en una societat del coneixement, com ara la nostra, és més important saber com gestionar el desconeixement que no pas el coneixement mateix. És una paradoxa força interessant a partir de la qual el filòsof basc sosté la necessitat d’aplicar criteris de racionalitat i prudència en contextos d’incertesa en què ens veiem obligats a actuar a partir de sabers escassos i imperfectes.

Recullo aquesta idea perquè em sembla una aportació interessant i que cal tenir en compte en un context en què la projecció i la legitimació social de la nostra professió passa per la possibilitat d’acumular més quotes de coneixement científic. Tot i que això forma part d’un desafiament d’alta complexitat que estem abocats a emprendre, seria bo aprofitar l’avinentesa per abordar-lo de la manera més àmplia i positiva possible, generant debats a partir dels quals la professió expressi la seva heterogeneïtat i, en qualsevol cas, en pugui sortir reforçada.

Els serveis socials, quart pilar del benestar social, constitueixen part de la columna vertebral de les polítiques socials en el conjunt de les comunitats autònomes, partint de l’àmbit competencial recollit a la Constitució espanyola de 1978. Les primeres lleis de serveis socials de les diverses comunitats autònomes van marcar l’inici de l’incipient, encara avui, sistema públic de serveis socials. Aquestes lleis van anar abordant, des del model d’acció i gestió, en què el treball social ha estat part essencial, els sectors i àmbits que calia tenir en compte per a la intervenció, entre els quals de manera molt primària hi havia l’habitatge, principalment com a prestació bàsica incorporada en el Pla Concertat.

Aquest article realitza una revisió i estableix una radiografia, després d’haver transcorregut més d’un quart de segle de la primera llei de serveis socials aprovada el 1982 per part de la comunitat autònoma del País Basc, de quin ha estat i és el tractament de l’habitatge que s’ha realitzat a l’hora de legislar, tenint en compte les lleis que han anat sent aprovades per part de les diverses comunitats autònomes fins ara.

 

Referencias bibliográficas

Barriga, L. A. (2012). La protección a las situaciones de quiebra económica de particulares. Un desafío para los Servicios Sociales en España. Azarbe. Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 1, 21-38.

Beltrán, R. (2002). De aquellos barros, estos lodos. La política de vivienda en la España franquista y postfranquista. Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

Chalmers, T. (2011). Using Common Themes: Cost-Effectiveness of Permanent Supported Housing for People With Mental Illnes. Research on Social Work Practice, 21(4), 404-411.

Colomer, M. (2009). El trabajo social que yo he vivido. Madrid, Barcelona: Impulso a la Acción Social; Consell General de Col·legis Oficials de Diplomats en Treball Social.

Contreras, E. (2013). El desahucio de viviendas y su incidencia sobre el sujeto. Una perspectiva antropológica (Tesi de doctorat, Universitat Complutense, Madrid, Espanya). Recuperat de http://eprints.ucm.es/47100/1/T39900.pdf

Cortés, L., i Navarrete, J. (2009). Reflexiones en torno al sistema residencial y el derecho a la vivienda en nuestra sociedad. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 33, 37-63.

Decret-Llei 2/2015, de 6 d’agost, pel qual es modifica la Llei 3/2013, de 10 d’abril, del sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial de la Región de Murcia, 7 d’agost de 2015, núm. 181, p. 29683-29688.

Federació Internacional de Treballadors Socials (IFSW). (2018). Declaració global dels principis ètics del Treball Social. Recuperat de https://www.ifsw.org/es/declaracion-global-de-los-principios-eticos-del-trabajo-social/

García, G. (2011). Protección de las personas físicas en situación de quiebra económica. Casas para vivir, no para arruinarte la vida. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 9-19.

Hill, M., Dillane, J., Bannister, J., i Scott, S. (2002). Everybody needs good neighbours: an evaluation of an intensive project for families facing eviction. Child & Family Social Work, 7(2), 79-89.

Jiménez, C., i Fernández, C. (2014). Casas sin gente, gente sin casas: el fracaso del modelo inmobiliario español. Revista INVI (Universidad de Chile), 29(82), 133-155.

Juan Toset, E. M. (2011). Derechos humanos y vivienda en España. El papel del Trabajo Social en las políticas de Vivienda. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 37-46.

Llei 6/1982, de 20 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 26 d’abril de 2012, núm. 100, p. 32117-32126.

Llei foral 14/1983, de 30 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 1983, núm. 148, p. 17598-17600.

Llei 11/1984, de 6 de juny, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 24 de juliol de 1984, núm. 176, p. 21851-21854.

Llei 8/1985, de 9 de desembre, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 18 de març de 1986, núm. 66, p. 10271-10281.

Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 de març de 1986, núm. 57, p. 8779-8782.

Llei 3/1986, de 16 d’abril, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 22 de juliol de 1986, núm. 174, p. 26389-26392.

Llei 9/1987, d’11 de febrer, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 13 de maig de 1987, núm. 114, p. 13982-13988.

Llei 4/1987, de 23 de març, d’ordenació de l’acció social. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 1987, núm. 86, p. 10749-10753.

Llei 5/1987, d’11 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 9 de juny de 1987, núm. 137, p. 17219-17222.

Llei 5/1987, de 23 d’abril, de serveis socials. Diario Oficial de Extremadura, 12 de maig de 1987, núm. 37, p. 591-600.

Llei 9/1987, de 28 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 27 de maig de 1987, núm. 126, p. 15618-15624.

Llei 3/1987, de 27 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 21 de juliol de 1987, núm. 173, p. 22213-22216.

Llei 2/1988, de 4 d’abril, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial del Estado, 28 de juny de 1988, núm. 154, p. 20135-20139.

Llei 18/1988, de 28 de desembre, d’acció social i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 8 de març de 1989, núm. 57, p. 6520-6526.

Llei 5/1989, de 6 de juliol, de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 7 d’agost de 1989, núm. 187, p. 25324-25327.

Llei 2/1990, de 10 de maig, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 2 de juny de 1990, núm. 132, p. 15397-15403.

Llei 5/1992, de 27 de maig, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 29 de juliol de 1992, núm. 181, p. 26306-26311.

Llei 4/1993, de 14 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 11 de maig de 1993, núm. 112, p. 13897-13910.

Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 12 d’agost de 1997, núm. 192, p. 24405-24422.

Llei 1/2002, d’1 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 2 d’abril de 2002, núm. 79, p. 12550-12558.

Llei 1/2003, de 24 de febrer, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 2003, núm. 86, p. 14069-14081.

Llei 11/2003, de 27 de març, de serveis socials de la Comunitat de Madrid. Boletín Oficial del Estado, 2 de juliol de 2003, núm. 157, p. 25487-25505.

Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 10 de febrer de 2004, núm. 34, p. 5792-5803.

Llei foral 15/2006, de 14 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 31 de gener de 2007, núm. 27, p. 4507-4525.

Llei 2/2007, de 27 de març, de drets i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 19 d’abril de 2007, núm. 94, p. 17216-17242.

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 6 de novembre de 2007, núm. 266, p. 45490-45519.

Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Boletín Oficial del Estado, 17 de gener de 2009, núm. 15, p. 5513-5553.

Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 d’octubre de 2011, núm. 242, p. 105335-105396.

Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 7 de juliol de 2009, núm. 163, p. 56578-56640.

Llei 5/2009, de 30 de juny, de serveis socials d’Aragó. Boletín Oficial del Estado, 20 d’agost de 2009, núm. 201, p. 71537-71584.

Llei 7/2009, de 22 de desembre, de serveis socials de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 16 de gener de 2010, núm. 14, p. 3808-3852.

Llei 14/2010, de 16 de desembre, de serveis socials de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 14 de febrer de 2010, núm. 38, p. 15496-15540.

Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó. Boletín Oficial del Estado, 8 de gener de 2011, núm. 7, p. 1756-1803.

Llei 10/2013, de 23 de desembre, de modificació de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 23 de gener de 2014, núm. 20, p. 4183-4187.

Llei 14/2015, de 9 d’abril, de serveis socials d’Extremadura. Boletín Oficial del Estado, 6 de maig de 2015, núm. 108, p. 39626-39664.

Llei 16/2015, de 9 de novembre, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 27 de novembre de 2015, núm. 284, p. 112072-112077.

Llei 5/2016, de 2 de maig, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 2016, núm. 150, p. 44593-44595.

Llei 8/2016, de 8 de juliol, per la qual es modifica la Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Diario Oficial de Galicia, 12 de juliol de 2016, núm. 131, p. 29779-29787.

Llei 9/2016, de 27 de desembre, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, 29 de desembre de 2016, núm. 248, p. 2-73.

Llei 16/2019, de 2 de maig, de serveis socials de Canàries. Boletín Oficial del Estado, núm. 141, 13 de juny de 2019, p. 61699-61773.

Malagón, S. (2008). La vivienda y los procesos de exclusión social. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 101-114.

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2014). Plan Concertat de Prestacions Bàsiques de Serveis Socials en Corporacions Locals. Memòria 2014-2015. Recuperat de http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/ServiciosSociales/docs/MemoriaPlanConcertado_2014-15.pdf

Paniagua, J. L. (2015). Política de ciudad y política de vivienda. Documentación Social, 176, 153-176.

Pérez, D. (2008). La prestación de alojamiento como instrumento para la intervención social en el marco del Sistema de Servicios Sociales. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 41-56.

Ralph, M. (2013). Fighting poverty and social exclusión: What role for regions and cities? Recuperat de http://cor.europa.eu/en/news/events/Documents/M%20Ralph%20workshop%202%20%5bCompatibility%20Mode%5d.pdf

Rodríguez., R. (2010). La política de vivienda en España en el contexto europeo. Deudas y retos. Revista INVI, 25(69), 125-159.

Rolnik, R. (2012). Informe de la Relatora Especial: El dret a un habitatge adequat. Nacions Unides.

Trilla, C. (2001). La política de vivienda en una perspectiva europea comparada. Madrid: Fundació La Caixa.

Trilla, C. (2004). Vivienda y exclusión social. Educación Social, 27, 41-54.

Vázquez, C. (2009). El sentido del Trabajo Social en un sistema de protección social: Vivienda. XI Congrés Estatal de Treball Social. Madrid: Consell General del Treball Social.

Vázquez, O. (Coord.) (2005). Libro Blanco del Grado en Trabajo Social. Madrid: Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

Vázquez, O., Fernández, M. A., Relinque, F., i Álvarez, P. (2016). Trabajo Social e intervención social en vivienda social. En L. Cano y E. Pastor, Políticas e intervenciones ante los procesos de vulnerabilidad y exclusión de personas y territorios: análisis comparado México-España (p. 245-262). Madrid: Dykinson.

En aquest article s’exposen els resultats d’un estudi qualitatiu sobre els discursos que es donen en treball social sobre la violència de gènere. Més concretament, es tracta d’un estudi que té per finalitat identificar les implicacions que generen els discursos en el desenvolupament de la praxi professional i reflexionar sobre això. Pretenem contribuir a la reflexió sobre els fonaments teòrics i els discursos, posant en relleu la realitat de les intervencions de les treballadores i dels treballadors socials de la província de Barcelona.

Per a això, es van fer i analitzar 20 entrevistes en profunditat a professionals del treball social en les quals s’aborda la conceptualització de la violència de gènere i els abordatges que s’hi han dut a terme. Els resultats evidencien: 1) la falta de consensos sobre la conceptualització del fenomen; i 2) les incoherències entre les comprensions i els abordatges professionals executats en matèria. Un aspecte que, juntament amb altres elements que s’identifiquen i s’exposen en l’article, fa paleses les dificultats presents quant a l’atenció i la transformació d’aquesta realitat.

 

Referencias bibliográficas

Alcázar Campos, P. (2012). La intervención social en centros de acogida para mujeres víctimas de violencia de género en Andalucía. Análisis desde una perspectiva de género. En Y. M. de la Fuente Robles i O. Vázquez Aguado (Eds.), IX Congreso Nacional de Facultades de Treball Social (p. 96-118). Jaén: Universitat de Jaén.

Alencar Rodrigues, R. de, i Cantera Espinosa, L. (2013). Violencia de género en la pareja: una revisión teórica. Psico, 43(1), 116-126. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/130820

Almendros Simón, A., Munilla Rebollo, R. V., i Bernabeu Domínguez, A. C. (2015). Violencia intrafamiliar en personas con diagnóstico de enfermedad mental grave y duradera. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 55, 204-222. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5610941

Alonso-Fernández de Avilés, B. (2016). Trabajo Social y perspectiva de género: los hombres como colectivo de intervención. En D. Carbonero, E. Raya, N. Caparrós i C. Gimeno (Coord.), Respuestas transdisciplinares en una sociedad global. Aportaciones desde el Trabajo Social (p. 1-23). Logroño: Universitat de La Rioja.

Álvarez García, M. A., Sánchez Alías, A. M., Bojó Ballester, P., Zelaiaran Miranda, K., Aseguinolaza Chopitea, A., Azanza Azanza, M. T., i Caballero Tena, S. (2016). Manual de atención Psicológica a víctimas de maltrato machista. Guipúscoa: Colegio Oficial de la Psicología de Gipuzkoa. Recuperat de: https://www.cop.es/GT/Manual.pdf

Ajuntamento de Barcelona (s. d.). BCN Antimasclista. Circuit Barcelona contra la Violència Masclista. Recuperat de: https://bit.ly/2NMv7xO

Behar Rivero, D. S. (2008). Metodología de la investigación [online]. 2a edició. Editorial Shalom. Recuperat de: https://bit.ly/1Am9lHU

Berasaluze Correa, A. (2009). El devenir del Trabajo Social en clave de género. Zerbitzuan, 46, 133-140. Recuperat de: https://bit.ly/2GeVP1V

Bolea Bardon, V. (2007). En los límites del derecho penal frente a la violencia doméstica y de género. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 9(02), 1-26. Recuperat de: http://criminet.ugr.es/recpc/09/recpc09-02.pdf

Bravo, F. (2014). El activismo LGBT ante la violencia intragénero. En XXVI Encuentros estatales LGTB (p. 1-9). Gandia: Universitat Politècnica de València.

Cantera Espinosa, L. M. (2004). Más allá del género. Nuevos enfoques de “nuevas” dimensiones y direcciones de la violencia en pareja. (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Espanya. Recuperat de: http://www.tdx.cat/handle/10803/5441

Cisterna Cabrera, F. (2005). Categorización y triangulación como procesos de validación del conocimiento en investigación cualitativa. Theoria, 14(1), 61-71. Recuperat de: https://www.redalyc.org/pdf/299/29900107.pdf

Coll Planas, G., García-Romeral Moreno, G., Mañas Rodríguez, C., i Navarro Varas, L. (2008). Cuestiones sin resolver en la Ley integral de medidas contra la violencia de género: las distinciones entre sexo y género, y entre violencia y agresión. Papers, 87, 187-204. Recuperat de: https://bit.ly/2DIen8z

Dahlberg, L. L., i Krug, E. G. (2003). La violencia, un problema mundial de salud pública. En E. G. Krug, L. L. Dahlberg, J. A. Mercy, A. B. Zwi i R. Lozano, Informe mundial sobre la violencia y la salud (p. 1-23). Washington DC: Organización Panamericana de la Salud. Recuperat de: https://bit.ly/2OMfbfD

Elboj, C., i Ruíz, L. (2010). Trabajo Social y prevención de la violencia de género. Trabajo Social Global-Global Social Work, 1(2), 220-233. Recuperat de: https://bit.ly/2AQN348

Espinar Ruiz, E. (2007). Las raíces socioculturales de la violencia de género. Escuela Abierta, 10, 23-48. Recuperat desde: https://bit.ly/2yHPhRo

Facio, A., i Fries, L. (2005). Feminismo, género y patriarcado. Academia, 6, 259-294. Recuperat de: https://bit.ly/2yQ1feY

Fernández Montaño, P. (2015). Trabajo Social Feminista: Una revisión teórica para la redefinición práctica. Trabajo Social Global - Global Social Work, 5(9), 24-39. Recuperat de: https://bit.ly/2yu6XBt

Fernández Villanueva, C. (2004). Violencia contra las mujeres: una visión estructural. Intervención Psicosocial, 13(2), 155-164. Recuperat de: https://bit.ly/2qNa2IE

Fidalgo Delgado, A. (2005). La intervención de las trabajadoras sociales en los casos de violencia de género. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 35, 21-31. Recuperat de: https://bit.ly/2Uek9DN

Fuente Urbón, M. J. de la (2012). Proceso de atención en casos de violencia de género en el Ayuntamiento de León: en los CEAS y en la Oficina Municipal de Información a la Mujer. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 51, 370-399. Recuperat de: https://bit.ly/2L7fNKZ

Gálligo Estévez, F. (2005). Apoyo Psicológico a las mujeres víctimas de violencia de género. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 35, 83-106. Recuperat de: https://bit.ly/2PmUepM

Herrero Ríos, J. (2013). Eficacia de la Ley de violencia de género. La Razón Histórica: Revista Hispanoamericana de Historia de las Ideas Políticas y Sociales, 22, 108-131.Recuperat de: https://bit.ly/2LaA8is

IFSW. International Federation of Social Workers. (2014). Global definition of social work. Recuperat de: https://bit.ly/2EbmFXz

Jovaní Roda, E. (2014). Cuando nos llega una mujer maltratada: la primera entrevista. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 54, 251-269. Recuperat de: https://bit.ly/2ARtatB

López Núñez, M. I. (2013). La construcción de la masculinidad y su relación con la violencia de género. Comunitania: Revista Internacional de Trabajo Social y Ciencias Sociales, 5, 61-84. Recuperat de: https://bit.ly/2OJt10k

Maqueda Abreu, M. L. (2006). La violencia de género. Entre el concepto jurídico y la realidad social. Revista electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 8(02), 02:1-02:13. Recuperat de: https://bit.ly/1RP67kx

Miguel Álvarez, A. de (2003). El movimiento feminista y la construcción de marcos de interpretación. El caso de la violencia contra las mujeres. Revista Internacional de Sociología (RIS), 61(35), 127-150. Recuperat de: https://bit.ly/2ozInfK

Miguel Álvarez, A. de (2005). La construcción de un marco feminista de interpretación: la violencia de género. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 231-248. Recuperat de: https://bit.ly/2lKWbxT

Mujika Flores, I. (2012). Por los buenos tratos en las relaciones lésbicas y homosexuales. Informe para la inclusión de la perspectiva LGTB en los planteamientos sobre violencia de género: propuestas para el debate. Bilbao: Aldarte. Recuperat de: https://bit.ly/2DW05Bs

Mullaly, B. (1997). Structural Social Work. Ideology, Theory and Practice. Toronto, Canadà: Oxford University Press.

OMS. Organització Mundial  de la Salut. Ginebra (2002). Informe mundial sobre la violencia y la salud. Sinopsis [En línea]. Recuperat de: https://bit.ly/2skbN4a

Ortubay Fuentes, M. (2015). Diez años de la “Ley integral contra la violencia de género”: Luces y sombras. Revista Ventana Jurídica, 2, 1-30. Recuperat de: https://bit.ly/2AL9ibJ

Palou Julian, B. (2013). Tècniques de recollida de dades qualitatives. Material de clase. Universitat de Barcelona. Recuperat de: https://bit.ly/2Jefob6

Peris Vidal, M. (2013). La despolitización de la violencia de género a través de la terminología. Asparkía: Investigació feminista, 24, 176-194. Recuperat de: https://bit.ly/2P14tA2

Piedra, J., Rosa Martín J. J., i Muñoz Domínguez, M. C. (2018). Intervención y prevención de la violencia de género: un acercamiento desde el Trabajo Social. Trabajo Social Global- Global Social Work, 8(14), 195-216. Recuperat de: https://bit.ly/2Q3nPsV

Ramírez Hernández, A. (2002). Violencia masculina en el hogar. El Cotidiano, 18(113), 28-36. Recuperat de: https://bit.ly/2A22tSK

Rebollo Norberto, J., i Gómez Gracía, B (coord.). (2011). Informe sobre la situación de la violencia entre parejas del mismo sexo. Datos sobre la violencia intragénero: Casos atendidos y derivados y datos de las encuestas a grupos dentro de la comunidad LGTB (jóvenes y gais seropositivos). Recuperat de: https://bit.ly/2YF8i7B

Reina Giménez, E. (2010). ¿Existe violencia en las parejas del mismo sexo? Buenas pràcticas en la intervención en violencia en parejas del mismo sexo. TS nova: Trabajo Social y Servicios Sociales, 2, 27-37.Recuperat de: https://bit.ly/2DWqor1

Ríos Campos, P. (2003). Intervención desde el Trabajo Social en situaciones de malos tratos contra las mujeres. Portularia, 3, 79-86. Recuperat de: https://bit.ly/2E7R1bL

Rodríguez Otero, L. M., Rodríguez Castro, Y., Lameiras Fernández, M., i Carrera Fernández, M. V. (2017). Violencia en parejas gays, lesbianas y bisexuales: una revisión sistemática 2002-2012. Comunitania: Revista Internacional de Trabajo Social y Ciencias Sociales, 13, 49-71. Recuperat de: https://bit.ly/2DI1CtG

Rubio Castro, A., Gil Ruiz, J. M., Paz Rodríguez, J. I., Peralta López, E., Alcázar Campos, A. M., i Gila Ordoñez, P. (2009). Intervención profesional en mujeres víctimas de violencia de género en el ámbito del Trabajo Social. Sevilla: Dirección General de Violencia de Género. Conselleria d’Igualtat i Benestar Social. Junta d’Andalusia. Recuperat de: https://bit.ly/1TNZBwQ

Santana Hernández, J. D. (2010). La formación para el Trabajo Social en contextos de desigualdad de género y violencia contra las mujeres. Portularia, 10(2), 91-99. Recuperat de: https://bit.ly/2U3ZanA

Solá García, M. (2011). Ampliando nuestra mirada sobre la violencia de género. Herramientas para la transformación desde la perspectiva feminista queer de la diversidad sexual. Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca Francesca Bonnemaison. Barcelona, España: Diputación de Barcelona. Recuperat de: https://bit.ly/2TiV4Yw

Trujano, P., Martínez, A. E., i Camacho, S. I. (2010). Varones víctimas de violencia doméstica: un estudio exploratorio acerca de su percepción y aceptación. Perspectivas en Psicología, 6(2), 339-354. Recuperat de: http://www.redalyc.org/pdf/679/67915140010.pdf

Tobías Olarte, E. (2018). La aplicación del enfoque de género en Trabajo Social: debilidades y fortalezas. Ehquidad International Welfare Policies and Social Work Journal, 10, 141-154. Recuperat de: https://bit.ly/2zP6QRD

Velando Casanova, M. (2005). La RAE y la violencia de género: reflexiones en torno al debate lingüístico sobre el título de una ley. Cultura, lenguaje y representación: Revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I, 2, 107-124. Recuperat de: https://bit.ly/2RUPsld

L’article fa una revisió teòrica del lloc que ocupen les mares co-víctimes de l’abús sexual dels seus fills. Intenta desmuntar idees arrelades com l’instint matern y les reaccions socials que s’esperen del gènere femení. Posteriorment, es caracteritzen les particularitats d’aquelles mares implicades en la credibilitat i el suport als seus fills, a més dels obstacles que comporta el fet de posar-se al costat de les víctimes. Així mateix, s’ofereixen pistes sobre la feina terapèutica que cal dur a terme individualment i en grup. Finalment, s’analitza des de diverses perspectives el concepte del perdó i la seva pertinença en el procés reparador.

 

Referencias bibliográficas

Álvarez, P., Socorro, A., i Capella, C. (2012). Influencia de una intervención grupal para madres en el cambio psicoterapéutico de sus hijos/as víctimas de agresiones sexuales. Revista de Psicología, 21(2), Recuperat de: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=264/26424861002.

Badinter, E. (1981). ¿Existe el amor maternal? Barcelona: Paidós-Pomaire.

Baita, S., i Moreno, P. (2015). Abuso sexual infantil. Cuestiones relevantes para su tratamiento en la justicia. Montevideo, Uruguai: Fons de les Nacions Unides per a la Infància, UNICEF Uruguai; Fiscalia General de la Nació; Centre d’Estudis Judicials d’Uruguai.

Bannister, A. (2012). Terapias creativas con niños traumatizados. Buenos Aires: Lumen.

Barudy, J. (1998). El dolor invisible de la infancia. Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Barcelona: Paidós.

Delage, M. (2010). Resiliencia Familiar. El nicho familiar y la superación de las heridas. Barcelona: Gedisa

Fiorini, H. (1992). Teorías y técnicas de Psicoterapia. Buenos Aires: Editorial Nueva Edición.

Forward, S. (1990). Padres que odian. La incomprensión familiar: un problema con solución. Barcelona: Grijalbo.

Grosz, C. A., Kempe, R. S., i Kelly, M. (2000). Extrafamilial sexual abuse: treatment for child victims and their families. Child Abuse & Neglect, 24(1), 9-23. doi:10.1016/s0145-2134(99)00113-1.

Hooper, C. (1994). Madres sobrevivientes al abuso sexual de sus niños. Buenos Aires: Editorial Nueva Visión.

Intebi, I. (2012). Estrategias y modalidades de intervención en abuso sexual infantil intrafamiliar. Santander: Institut Càntabre de Serveis Socials.

Intebi, I. (2013). Abuso sexual infantil en las mejores familias. Buenos aires: Granica.

Krause, M., Parra, G. de la, Arístegui, R., Dagnino, P., Tomicic, A., Valdés, N., Vilches, O., Echávarri, O., Ben-Dov, P., Reyes, L., Altimir, C., i Ramírez, I. (2006). Indicadores genéricos de cambio en el proceso psicoterapéutico. Revista Latinoamericana de Psicología, 38(2), 299-325.

López, F. (2014). Los abusos sexuales a menores y otras formas de maltrato sexual. Madrid: Editorial Síntesis.

Malacrea, M. (2000). Trauma y reparación. El tratamiento del abuso sexual en la infancia. Barcelona: Paidós.

Muller, M., i López, M. (2013). Madres de hierro. Las madres en el abuso sexual infantil. Buenos Aires: Editorial Maipue.

Sanhueza, L. (Ed.) (2010). Abuso sexual infanto juvenil. Reflexiones desde la práctica. Temuco, Xile: Ediciones Universidad Católica de Temuco.

Sinclair, C., i Martínez, J. (2006). Culpa o Responsabilidad: Terapia con Madres de Niñas y Niños que han Sufrido Abuso Sexual. Psykhe, 15(2), 25-35.

Soza, S., i Gómez, M. (2012). Psicoterapia de grupo de padres: intervención en problemáticas de delitos contra la integridad sexual. Psicopatología y Salud Mental del Niño y del Adolescente, 20, 81-89. Recuperat de: http://www.fundacioorienta.com/wp-content/uploads/2019/02/Elian-Sabrina-20.pdf

Walsh, F. (2004). Resiliencia familiar: estrategias para su fortalecimiento. Buenos Aires: Amorrortu.

A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals. La recerca s’estructura en cinc dimensions d’anàlisi: el tipus d’intervencions i les tasques desenvolupades; la representació, el rol i el valor dins dels equips; les dificultats pròpies de la seva incorporació; i finalment els reptes de futur identificats per les professionals. Des d’un punt de vista metodològic, la
informació s’ha obtingut mitjançant l’exploració teòrica, la recerca documental i els discursos dels professionals, adquirits mitjançant l’entrevista semiestructurada. Entre d’altres, la recerca constata que la figura del treball social a la XSMiA està consolidada i gaudeix d’un cert reconeixement, tot i que la indefinició de la professió en l’àmbit sanitari és un element que dificulta la delimitació de les seves funcions i el tipus d’intervencions.

 

Referencias bibliográficas

Aparicio, V. (1980). Análisis de la transformación del Hospital Psiquiátrico de Salt. En González de Chávez (Ed.), La transformación de la asistencia psiquiátrica (p. 553-565). Madrid: Editorial Mayoria.

Aparicio, V. (2019). Salt: una institució qüestionada. Revista de Girona, 313, 63-67.

Capellá, A. (2001). La reforma en Salud Mental en Cataluña: el modelo catalán. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 79, 101-128.

Carballeda, A. J. M. (2012). La intervención del Trabajo Social en el campo de la Salud Mental. Algunos interrogantes y perspectivas. V Xerte, 38. Recuperat de http://www.margen.org/suscri/margen77/carballeda77.pdf

Castells, N., Puigdevall, N., i Reixach, F. (1989). L’Hospital Santa Caterina de Girona. Girona: Diputació de Girona

CatSalut. Servei Català de la Salut (2003). Pla de Serveis Individualitzats (PSI). Quaderns de salut mental 2. Barcelona: Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental.

Col·lectiu de treballadors i treballadores socials de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (2014). Document base: Pla funcional (Document intern de treball inédit). Salt: Institut d’Assistència Sanitària.

Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. (2001). Funcions del Treballador Social al camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental. Recuperat de http://www.tscat.cat/content/funciones-del-trabajador-social-en-el-campo-de- salud-mental

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (2016). Intervenció de Treball Social en Salut Mental. Actualització del Monogràfic 2: Funcions del Treballador Social en el Camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental.

Colom, D. (2008). El Trabajo Social Sanitario. Atención primaria y atención especializada. Teoría y práctica. Madrid: Siglo XXI.

Departament de Salut (2006). Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Recuperat de https://consaludmental.org/publicaciones/PlandirectorsaludmentalCatalunyacatalan.pdf

Diputació de Girona (1984). Memòria-Projecte de la Xarxa Psiquiàtrica de les comarques gironines depenent de la Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona.

Espino, A. (2002). Análisis del estado actual de la reforma psiquiátrica: debilidades y fortalezas. Amenazas y oportunidades. Revista de la Asociación Española Neuropsiquiatría 22(81) 39-61. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4531200

Fernández, X. (1997). La supervisión del trabajo social en salud mental. Revista de Trabajo Social, 145, 48-58.

Garcés, E. (2007). La especificidad del trabajador social en salud mental ¿Un rol reconocido? Trabajo Social y Salud, 56, 309-332.

Garcés, E. (2010). El Trabajo Social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 332-352.

Gil, R. M., i Boadas, J. (1987). El Psiquiàtric de Salt: Cent anys d’història. Girona: Diputació de Girona; Institut d'Assistència Sanitària.

Gil, R. M., Masferrer, M., i Vilà, T. (2019). El model gironí d’assistència psiquiàtrica. Revista de Girona, 313, 58-93.

Gili, M., García, J., i Roca, M. (2014). Crisis económica y salud mental. Informe SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria, 28, 104-108. Recuperat de http://www.gacetasanitaria.org/es-crisis-economica-salud-mental-informe-articulo-S0213911114000454

Gisbert, C., i Cid, J. (2010). Evaluación en unidades de rehabilitación hospitalaria: un balance entre síntomas, funcionalismo, necesidades, expectativas y soporte comunitario. En M. Vargas i R. Touriño (Eds.), Evaluación en Rehabilitación psicosocial (p. 213-231). Valladolid: FEARP.

Gisbert, C., i Cid, J. (2012). Salud Mental Comunitaria: El Modelo de Girona. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 11(1).

González, D. (2008). La Fageda, història d’una bogeria. Barcelona: La Magrana.

Institut d’Assistència Sanitària (1992). Memòria 87-92: Xarxa de Salut Mental. Girona: Diputació de Girona.

Ituarte, A. (1982). Procedimiento y proceso en Trabajo Social Clínico. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales.

Ituarte, A. (1994). El papel del trabajador social en el campo sanitario. Trabajo Social y Salud, 20, 275-290.

Kalseth, J., i Magnussen, J. (2013). The REFINEMENT decision support toolkit for imporoving the financing of mental health care. The manual. Recuperat de http://www.refinementproject.eu/APPENDIX_REFINEMENT_Decision_Support_T

Mauri, D., i Rotelli, F. (1987). Desinstitucionalización, otra vía. La reforma psiquiátrica italiana en el contexto de Europa Occidental y de los países avanzados. Revista de Asociación de Neuropsiquiatría, 7(21).

Méndez, R., Wraage, D., i Costa, A. M. (2012). Trabajo Social en el campo de la salud mental. La discusión sobre el diagnostico. Prospectiva: Revista de Trabajo Social e Intervención Social, 17(1), 407-435.

Miranda, X. (2017). Treball social en salut mental a Catalunya: una anàlisi de la disciplina a partir dels discursos professionals (Tesi doctoral). Universitat de Lleida, Lleida.

Pelegrí, X. (2015). Repensant la política de serveis socials per a un canvi d’època. Revista de Pedagogia i Treball Social. Revista de ciències socials aplicades, 4(1), 52-73.

Richmond, M. (1993). El caso social individual (3a ed.). Buenos Aires: Editorial Humanitas.

Richmond, M. (2005). Diagnóstico Social. Madrid: Siglo XXI.

Rotelli, F., Leonardis, O., i Mauri, D. (1987). Desinstitucionalización: otra vía (la reforma psiquiátrica italiana en el contexto de la Europa Occidental y de los “países avanzados”). Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 7(21), 165-187. Recuperat de http://www.confbasaglia.org/wp-content/uploads/2018/02/F.-Rotelli-O.-De-Leonardis-D.-Mauri-Desinstitucionalizacion-otra-viareforma-psiquiatrica-italiana-en-el-contexto-de-la-europa-occidental-y-de-los-paises-avanzados.pdf

Sambola, A. (2019). El manicomi de Salt. Revista de Girona, 313, 60-62.

Ureña, A. (2006). L'especialitat: un requeriment per al Treball Social en Salut Mental. Revista de Treball Social, 178, 35-41.

Ureña, A. (2010). La salud mental del Trabajo Social en Cataluña. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 353-360.

Vallhonrat, A. C., Pérez, M. F. M., i Aguado, J. M. (2012). Los centros de salud mental en la XSM-IAS de Girona. Cuadernos de Psiquiatría comunitaria, 11(1), 23-40.

Constituïdes la Taula Nacional d’Infància i, posteriorment, les 6 taules territorials, no sabem ni el nombre ni la situació de les taules locals, així com tampoc sabem ni el nombre ni la situació de les xarxes d’infància i adolescència. Des del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar (IL3-Universitat de Barcelona)4 vam veure la necessitat d’identificar les taules i xarxes locals d’infància a Catalunya per poder elaborar un diagnòstic inicial, i a partir d’això dissenyar un estudi més complet i influir en polítiques públiques d’infància, adolescència i famílies.

Aquest article presenta el resum dels resultats aconseguits. S’ha dut a terme sense pressupost, com una aportació voluntària per a la millora de les polítiques públiques. S’hi ha convidat a participar les 103 àrees bàsiques de serveis socials a Catalunya, de les quals van respondre 43. Això va permetre identificar 34 xarxes i taules comarcals i municipals. Les variables que hem analitzat són: any de creació, origen de la iniciativa, pressupost, objectius, estructura, participants, activitats, coordinació amb altres xarxes, espais de participació dels infants i adolescents, avaluació, punts forts i aspectes a millorar. Hem creat dos nivells d’anàlisi, diferenciant per àmbit territorial i distingint entre taules i xarxes.

Es constata la necessitat de suport públic a aquestes iniciatives per poder donar resposta adequada al mandat de la Llei de drets i oportunitats de la infància i adolescència (2010). Com a conseqüència d’aquesta anàlisi, hem elaborat diverses propostes de millora per a les taules i xarxes.

 

Referencias bibliográficas

Alonso, J. M. (6 setembre 2013). Mites i realitats del treball en xarxa. Recuperat de www.youtube.com/watch?v=XCwKGExfVuc; www.youtube.com/watch?v=VQtwois-z8s; www.youtube.com/watch?v=EoM9tfKsBq4

Alonso, J. M. (2012). Profesionales, equipos y redes. Recuperat de www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&v=&b=&from_search=15

Alonso, J. M., Fumas, R. M., Llados, M., Navarro, S., i Vila, C. (2 octubre 2019). Jornada “Tots a l’una pel benestar dels infants i adolescents. Promoció, prevenció, protecció, participació”. Recuperat de www.youtube.com/watch?v=SakXUvbC0Xo&feature=youtu.be

Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya. DOGC, 25 de novembre del 2013, núm. 6508. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2013/07/23/200

Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules territorials i locals d’infància. DOGC, 14 de novembre del 2013, núm. 6501. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2013/11/12/250

Institut de Formació Contínua (2019). Conclusions. En Jornada “Tots a l’una pel benestar dels infants i adolescents. Promoció, prevenció, protecció, participació”. Universitat de Barcelona. Recuperat de www.il3.ub.edu/docs/19/descargas/conclusions-jornada.pdf

Jansen, H. (2012). La lógica de la investigación por encuesta cualitativa y su posición en el campo de los métodos de investigación social. Paradigmas, 4, 39-72.

Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC, 2 de juny del 2010, núm. 5641. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2010/05/27/14

Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. BOE, 14 de desembre de 1999, pàg. 43088-43099. Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/lo/1999/12/13/15

Síndic de Greuges de Catalunya (18 juny 2019). El Síndic alerta de mancances en el cas de la mort d’un nadó: en la detecció del maltractament, l’aplicació dels protocols i la coordinació entre serveis. Recuperat de http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=6372

Ubieto, J. R. (2007). Models de treball en xarxa. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 36, 26-39. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/165566

Les dades obtingudes en relació amb les persones que demanen deshabituació per cànnabis en els centres especialitzats de tractament en el context europeu han reflectit un augment notable els darrers anys. Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta realitat, hem dut a terme una anàlisi des de la perspectiva del Treball Social ampliant aquells aspectes socials, personals i contextuals que permeten fer una lectura més aprofundida per no quedar-nos només amb els aspectes purament quantitatius del fenomen.

En aquest sentit s’han explorat les demandes de tractament per cànnabis dels anys 2016 i 2017 en una anàlisi retrospectiva de les històries clíniques de Treball Social per descriure els perfils, les motivacions, les causes i els condicionants estructurals que influeixen en la presa de decisions a l’hora de cercar tractament relacionat amb l’ús de cànnabis.

S’ha observat que al servei només el 18% del total de les demandes per cànnabis són clares i específiques per aquesta substància. La resta són demandes relacionades amb situacions coadjuvants que motiven la demanda assistencial.

A partir dels resultats, es relacionen factors que cal tenir en compte a l’hora de millorar la comunicació i el registre de les demandes de tractament, així com per millorar la resposta preventiva o terapèutica a les persones que consumeixen cànnabis.
 

 

Referencias bibliográficas

Ander-Egg, E. (1972). El trabajo social como acción liberadora. Buenos Aires: Editorial Humanitas.

Bravo, D., i Díaz, Y. (2013). La intervención del trabajo social en las adicciones dentro del programa juego responsable (Tesi de grau). Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza, Argentina. Recuperat de https://bdigital.uncu.edu.ar/6566

Becoña, E. (2014). Trastornos relacionados con sustancias y trastornos adictivos. Cuadernos Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace. Revista Iberoamericana de Psicosomática, 110, 58-61. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4803011.pdf

Barreto Pico, M. A. (2017). Papel del trabajador social en las adicciones. Dominio de las Ciencias, 3(4), 310-326. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6174481.pdf

Colom Masfret, D. (2012). El diagnóstico social sanitario. Barcelona: Editorial UOC.

Gutiérrez, A. (2007). Drogodependencias y Trabajo Social. Madrid: Ediciones Académicas.

Institut Català de la Salut (2013). Carta de serveis de treball social sanitari. Recuperat de: https://treballsocialsanitariics.files.wordpress.com/2013/06/carta-serveis-ts.pdf

Llei orgànica 4/2015, de 15 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Boletín Oficial del Estado. Madrid, 31 de març de 2015, núm. 77.

Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (2018). Informe 2018. Resumen ejecutivo. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Centro de Publicaciones. Recuperat de: http://www.pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/informesEstadisticas/pdf/2018_Informe_Resumen_ejecutivo.pdf

Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (2018). España. Informe sobre drogas 2018. Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea. Recuperat de: http://www.pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/internacional/pdf/InformeDrogasEspana2018_CDR2018Espanol.pdf

Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (2004). El problema del cannabis en su contexto: razones del aumento de las demandas de tratamiento. En Informe anual 2004: el problema de la drogodependencia en la Unión Europea y en Noruega. Recuperat de: http://ar2004.emcdda.europa.eu/es/page001-es.html

Montanari, L., Guarita, B., Mounteney, J., Zipfel, N., i Simon, R. (2017). Cannabis use among people entering Drug Treatment in Europe: A growing Phenomenon? Euro Addict Res, 23(3), 113-121. Recuperat de: https://www.karger.com/Article/FullText/475810

Puerta, C., i Pedrero, E. (2017, 2 de maig). La falacia de la adicción como enfermedad cerebral. Recuperat de: http://www.lasdrogas.info/opiniones/452/la-falacia-de-la-adiccion-como-enfermedad-cerebral.html

Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2009). SIDC Informe anual 2009. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/anual__2009.pdf

Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2016). SIDC Informe anual 2016. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/SIDC-Informe-anual-2016-rev-09-05-2018-b.pdf

Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2018). SIDC Informe anual 2017. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/SIDC-Informe-2017-FINAL_181022.pdf

Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya (2019). SIDC Informe anual 2018. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/Informe_2018_SIDC_ok.pdf

Sixto-Costoya, A., i Olivar Arroyo, Á. (2017). Educación social y trabajo social en adicciones: recuperar el territorio cooperando. RES, revista de Educación Social, 26, 141-158.

Tobin, J. (1952). Drug addiction: the role of social work in its recognition and treatment. Vancouver: University of British Columbia.

Wells, E., Kristman-Valente, A., i Peavy, M. (2013). Social workers and delivery of evidence-based psycosocial treatments for substance use disorders. Social Work Public Health, 28(0), 279-301.

L’autor del llibre es doctor en Sociologia i professor de Sociologia a la Universitat de Saragossa. Ha dirigit l’Alt Comissionat per a la Lluita contra la Pobresa Infantil del Govern a Espanya entre el setembre del 2018 i el març del 2019, i ha estat diputat al Congrés pel PSOE des de l’abril fins al setembre del 2019.

El Dr. Marí-Klose pretén, amb aquest llibre, donar resposta a les següents qüestions que ens proposa per tal que ens interpel·lin:

– Per què ens ha de preocupar la pobresa infantil?
– Què està en joc quan en una societat s’observen uns alts nivells de pobresa infantil?
– Què podem fer per corregir aquest problema?
– Quin és el camí transitable?
– Quins errors podem evitar?

El llibre està estructurat en cinc capítols i un epíleg. En el primer capítol, es conceptualitza la noció de pobresa, s’identifiquen alguns elements comuns en les experiències subjectives de privació material i en les situacions de vulnerabilitat i desavantatge que produeix la pobresa. El segon capítol se centra en la pobresa infantil, s’hi analitzen les tendències al rejoveniment de la pobresa en les llars amb infants posant sota el focus les dinàmiques d’exclusió associades a l’experiència de pobresa infantil que són les responsables dels desavantatges que pateixen els infants. En el tercer capítol, es constata que la pobresa infantil a Espanya és una anomalia sociològica comparada amb la que es dona a la majoria de països europeus, així com la situació socioeconòmica d’altres franges d’edat de la població. Això porta l’autor a revisar els arguments que justifiquen que es prioritzi la lluita contra la pobresa infantil en l’acció pública.

El llibre, editat per Nau Llibres, està coordinat per Xavier Montagud, treballador social i docent a la Universitat de València, i a més d’un text seu, hi trobem aportacions de nou autors més, totes relacionades amb la disciplina del Treball Social i amb experiències literàries diverses. L’obra pretén mostrar i convèncer que l’art de la literatura, en les seves diverses formes, s’ha de tenir en compte a l’hora d’abordar la formació i la millora del desenvolupament professional. El llibre presenta una anàlisi àmplia i detallada que ajuda a entendre l’ús i els beneficis que genera el vincle entre tots dos paradigmes. Cada apartat és una obra literària en si mateixa.

Els professors de Treball Social Tomás Fernández García i Laura Ponce de León Romero acaben de reeditar el llibre titulat Trabajo Social con familias, en una nova edició actualitzada, ampliada i revisada que publica l’editorial Alianza, una de les de més prestigi en l’àmbit de les ciències socials, cosa que indubtablement suposarà la difusió i divulgació mundial dels seus continguts i del Treball Social.

Per a la professió, aquest llibre és un referent metodològic en l’abordatge de conflictes i problemàtiques familiars, perquè suposa la consolidació de la intervenció clínica des d’un model psicosocial clínic i sistèmic.

El llibre està adaptat als requisits de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), per la qual cosa la lectura en resulta amena i senzilla, perquè a cada capítol el lector pot trobar els objectius que es pretenen aconseguir amb l’estudi de cada temàtica, un resum amb les idees centrals, activitats de repàs per contrastar l’aprenentatge, lectures recomanades per ampliar coneixements, preguntes de reflexió dins del text, així com exemples pràctics de casos intercalats al llarg de tot el llibre.