December 2021

Edition - # 221

Editorial

Article

  • Knowledge and attitudes concerning the advance directive document at a care home

    Núria Gallart Guivernau (Author)

    En aquest estudi es pretén analitzar el grau de coneixement del document de voluntats anticipades (DVA) que tenen els treballadors i els residents d’un centre residencial per a persones grans, i la seva actitud cap a aquest document. Per fer-ho, es proposa una aproximació teòrica a conceptes relacionats amb el DVA: la prevalença, la utilització, el coneixement i l’actitud cap a aquest document per part del personal assistencial i el rol del treball social en aquest aspecte. Es dissenya el marc metodològic a través d’entrevistes a diversos professionals del centre residencial i d’un grup de discussió amb la participació de residents del centre. També participen en l’estudi, a través d’entrevistes, professionals de l’àmbit d’acció socioeducativa en gent gran, persones externes que es consideren referents en aquest terreny. L’anàlisi dels resultats posa en relleu el desconeixement del DVA per part dels professionals i residents del centre, tot i que hi tenen una actitud positiva, i la necessitat expressada per tots dos col·lectius de
    formació en aquest àmbit i de la incorporació del DVA al centre residencial com un aspecte determinant en la gestió del dret a morir dignament.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar-Sánchez, J. M., Cabañero-Martínez, M. J., Puerta-Fernández, F., Ladios-Martín, M., Fernández-de-Maya, J., i Cabrero-García., J. (2018). Grado de conocimiento y actitudes de los profesionales

    sanitarios sobre el documento de voluntades anticipadas. Gaceta Sanitaria, 32(4), 339-345. Scielo. https://scielo.isciii.es/pdf/gs/v32n4/0213-9111-gs-32-04-339.pdf

    Bachiller, A. (2004). Testamento vital: la opinion médica en la provincia

    de Valladolid. Metas de Enfermería, 7(4), 24-7.

    Barbour, R. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Ediciones Morata.

    Batchelor, P., Haralambous, B,. Nolte, L., Mackell, P., Fearn, M., Hwang, K. Detering, K. (2017). Advance Care Planning: Aged Care Implementation Guide. Austin Health, Melbourne. Recuperat 18 febrer 2020, de https://www.advancecareplanning.org.au/docs/default-source/acpa-resource-library/acpa-publications/advancecare-planning-in-aged-care-implementation-guide.pdf

    Beauchamp., T. L., i Childress, J. F. (1979). Principles of biomedicalethics. Oxford University Press.

    Bern-Klug, M., Gessert, C., i Forbes, S. (2001). The need to revise assumptions about the end of life: Implications for social work practice. Health & Social Work, 26(1), 38-47.

    Colom, D. (2008). El trabajo social sanitario. Siglo XXI.

    Comitè de Bioètica de Catalunya. (2010). Consideracions sobre el document de voluntats anticipades. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Recuperat 16 gener 2020, de http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/V/voluntats_anticipades/documents/cdva2010.pdf

    Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades. DOGC núm. 3665 (2002).

    Hanzeliková, A. (2016). Introducción a la investigación sociosanitaria: Diseño de estudios cualitativos características generales y conceptos básicos de la investigación cualitativa. Enfermería en

    Cardiología, 23(68), 25-29. Enfermería en Cardiología. https://www.enfermeriaencardiologia.com/wp-content/uploads/68_01.pdf

    Hildén, H. M., Louhiala, P., i Palo, P. (2004). End of Life Decisions: Attitudes of Finnish Physicians. Journal of Medical Ethics, 30(4), 5-362.

    Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. BOE núm. 172 (2006).

    Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. BOE núm. 294 (2018).

    Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303 (2001).

    Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. BOE núm. 274 (2002).

    Luptak, M. (2004). Social work and end-of-life care for older people: A historical perspective. Health & Social Work, 29(1), 7-15.

    Martínez, K. (2007). Los documentos de voluntades anticipadas. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30 (Supl. 3), 87-102.

    Morgan, S., i Yoder, L. (2012). A concept analysis of person-centred care. Journal of Holistic Nursing, 30(1), 6-15.

    Mouton, C., Teno, J. M., Mor, V., i Piette, J. (1997). Communication of Preference of Care Among Human Immunodeficiency Virus-Infected Patients. Arch Fam Med. 6(4), 7-342.

    Sanz-Ortiz, J. (2006). ¿Es posible gestionar el proceso de morir? Voluntades anticipadas. Medicina Clínica, 126(16), 3-620.

    Saralegui, I., Monzón, J. L., i Martín, M. C. (2004). Instrucciones previas en medicina intensiva. Medicina Intensiva, 28(5), 61-256.

    Simón, P., Tamayo, M. I., Vázquez, A., Durán, A., Pena, J., i Jiménez, P. (2008). Conocimientos y actitudes de los médicos en dos áreas sanitarias sobre las voluntades vitales anticipadas. Atención Primaria, 40(2), 6-61.

    Taylor, S. i Bogdan, R. C. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Paidós.

    Velasco, T. R., i Rayón, E. (2016). Instrucciones previas en cuidados intensivos: competencias de los profesionales sanitarios. Medicina Intensiva, 40(3), 62-154.

    Wenger, N. S., Kanouse, D. E., i Collins, R. L. (2001). End-of-life discussions and preference among persons with HIV. JAMA, 285(22), 7-2880.

  • Social work intervention involving rural families in the context of peacebuilding in Colombia

    Ana Marcela Bueno, Fernanda Torres Gómez (Author)

    La ruralidad como escenario de intervención ha sido poco considerada en el marco de los campos del Trabajo Social. Pese a ello, al analizar sus condiciones sociales, económicas, culturales y políticas, se encuentran situaciones que requieren del estudio, seguimiento y aporte de las ciencias sociales que identifiquen en las familias y en las comunidades necesidades y formas de abordaje, especialmente en un país como Colombia, en el que los territorios rurales han sido de poco interés y atención. En el año 2016
    el gobierno colombiano firmó un acuerdo de paz con el grupo Fuerzas Armadas Revolucionarias FARC-EP, y en dicho acuerdo uno de los puntos era “mejores oportunidades para el campo”. Han pasado cinco años y aún falta bastante voluntad para superar los problemas sociales que aquejan a las poblaciones rurales. Desde el Trabajo Social se han venido proponiendo herramientas que forjen bases para la construcción de la paz desde ámbitos micro como son las familias.

    La investigación (Bedoya et al., 2016) de la que se deriva este artículo buscaba comprender escenarios y prácticas familiares para la generación de estrategias de educación para la construcción de paz territorial; se desarrolló con perspectiva cualitativa con familias rurales en el municipio de Guayabal de Síquima, con quienes se identificaron niveles de participación, capacidades y aportes como sujetos colectivos de derechos, con lo cual el presente artículo permite analizar las posibilidades de intervención desde el Trabajo Social para contribuir a la construcción de paz con la que soñamos en Colombia.

     

    Referencias bibliográficas

    Arias, R. (2013). Derechos y deberes para la prevención de la violència y la construcción de la paz en el contexto familiar. Revista Impertinente, 1, 73-87.

    Bedoya., Bueno, M., López, J., y Torres, F. (2016). Proyecto de investigación Familias rurales: escenarios y prácticas para la construcción de paz en el municipio de Guayabal de Síquima-Cundinamarca. Universidad de La Salle.

    Briceño, L. H. (2016). Lo rural en los programas regionales de desarrollo y paz. En L. H. Briceño, M. C. Torres, Á. F. Córdoba, J. Le Blanc, y D. F. Maldonado, Construcción de desarrollo y paz: aprendizajes y recomendaciones desde los territorios (p. 21-43). Redprodepaz. http://biblioteca.clacso.edu.ar/Colombia/cinep/20161102012014/20160707_Contruccion.pdf

    Bueno, A. M., y Torres Gómez, M. F. (2018). Las familias rurales, sujetos colectivos de derechos: el caso de Guayabal de Síquima. Revista Palobra, palabra que obra, 18, 52-65. https://doi.org/10.32997/2346-2884-vol.0-num.18-2018-2159

    Caicedo, C. Román, D., Mora, D., Raigosa, L., Ortiz, M., Arias, N., y Guerrero, V. (2017). Construcción de paz con los niños y niñas entre 7-12 años del municipio de Guayabal de Síquima (Investigación en el marco de la asignatura Desarrollo de proyectos de investigación social en el Programa de Trabajo Social). Universidad de La Salle, Bogotá.

    Cárdenas, N., Parra, Y., y Rico, S. (2014). Significados y prácticas de construcción de paz desde la primera infancia, Ed. Universidad de Manizales-CINDE.

    Castro Ríos, Ana. (2012). Familias Rurales y sus Procesos de Transformación: Estudio de Casos en un Escenario de Ruralidad en Tensión. Psicoperspectivas, 11(1), 180-203. https://dx.doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol11-Issue1-fulltext-172

    Falla, U. (2014). La investigación en el Trabajo Social contemporáneo. Editorial Universidad Colegio Mayor de Cundinamarca.

    Galvis, L. (2011). Pensar la familia de hoy. Ed. Aurora.

    Galvis, L. (2015). Una mirada a la familia a partir de la Constitución Política de Colombia. Anuario de derecho constitucional latinoamericano. Fundación Konrad. Año XXI, 605-626. http://historico.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/dconstla/cont/2015/pr/pr36.pdf

    Jelin, E. (2005). Las familias latinoamericanas en el marco de las transformaciones globales: hacia una nueva agenda de políticas públicas. En I. Arriagada (Ed.), Políticas hacia las familias, protección e inclusión sociales (p. 61-69). Naciones Unidas, CEPAL. https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/6801/S05683_es.pdf?sequence=1&isAllowed=y

    Loaiza, A. (2015). Investigación para la paz y Trabajo Social: construcción de una cultura para las paces con perspectiva de género. Revista Eleuthera,12, 89-111.

    Mondragón Carabalí, J., Rodríguez, M. V., Ruiz Roa, M. C., y Vásquez Bernal, L. L. (2017). Características de las familias rurales guayabalunas, una lectura desde la construcción de paz 2017. (Trabajo de Grado - Pregrado, Universidad de La Salle, Bogotá). https://ciencia.lasalle.edu.co/trabajo_social/270

    Páez, R., Ramírez, M., Idárraga, M., Gutiérrez, M., y Ramírez, M. (2016). La familia rural y sus formas de diálogo en la construcción de paz en Colombia. Universidad de La Salle. https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?id_libro=1184&pageNum_rs_libros=2&totalRows_rs_libros=1150

    Palacios, M. (2020). La familia. Meditaciones sociológicas en tiempos ambiguos. Sílaba.

    Patiño, J. (2015). Procesos de democratización familiar: posibilidad para construir condiciones de transición hacia una sociedad del posconflicto armado en Colombia. Revista Latinoamericana de Estudios de Familia, 7, 62-79.

    Pérez, T. (2016). Aprender a convivir en la diferencia, la clave para construir cultura de paz. Boletín Virtual, 6(3) 34-71.

    Presidencia de la República de Colombia (2016). Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Jurisdicción Especial para la Paz. Recuperado 4 noviembre 2021, de https://www.jep.gov.co/Marco%20Normativo/Normativa_v2/01%20ACUERDOS/Texto-Nuevo-Acuerdo-Final.pdf?csf=1&e=0fpYA0

    Presidencia de la República, Oficina del Alto Comisionado para la Paz. (2018). Tomo II: Instalación de la mesa de conversaciones, inicio de los ciclos de conversaciones y la discusión del punto 1: Hacia un nuevo campo Colombiano: Reforma Rural Integral. Jurisdicción Especial para la Paz. Recuperado 11 noviembre 2021, de https://www.jep.gov.co/Sala-de-Prensa/Documents/tomo-2-proceso-pazfarc-mesa-conversaciones-reforma-rural.pdf

    Registraduría Nacional del Estado Civil. (2016). Plebiscito 2 de octubre de 2016. https://elecciones.registraduria.gov.co/pre_plebis_2016/99PL/DPL15127ZZZZZZZZZZZZ_L1.htm

    Rivas, A. (2020, marzo 24). Cómo acceder al programa Familias en Acción Boletín]. Colconectada. https://www.colconectada.com/familias-en-accion/

    Samperio, E., y Bracaglioli, G. (2004). El Trabajo Social en la zona rural. Compartiendo una experiencia que se realiza desde la Práctica de Formación Académica en la licenciatura en Servicio Social de la Universidad Nacional de Mar del Plata, con la participación del Servicio Social del Sindicato y Obra Social de los trabajadores rurales– UATRE. OSPRERA de Mar del Plata - Buenos Aires - Argentina. Escuela de Trabajo Social. Recuperado 4 noviembre 2021, de http://www.ts.ucr.ac.cr/binarios/congresos/reg/slets/slets-018-059.pdf

    Sampieri, R., Fernández, C., y Baptista, P. (2010). Metodología de la investigación. Mc Graw Hill.

    Sandoval Forero, E. A. (2016). Educación para la paz integral. Memoria, interculturalidad y decolonialidad. Arfo Editores E Impresores LTDA.

    Schmukler, B. E. (2013). Democratización familiar como enfoque de prevención de violencia de género: experiencias en México. Revista latinoamericana de estudios de familia, 5, 199-221.

    Taylor, S. J., y Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Paidós.

    Torres, A. (2011). Activación de memoria e identidad colectiva desde la recuperación colectiva de la historia. En P. Páramo (Comp.), La investigación en Ciencias Sociales: estrategias de investigación (p. 299- 306). Universidad Piloto de Colombia.

    Universidad de La Salle. (2013). Propuesta de diseño del observatorio distrital de las familias. Secretaría Distrital de Planeación Convenio N° 185/2013. Secretaría Distrital de Planeación. Recuperado 11 noviembre 2021, de http://www.sdp.gov.co/sites/default/files/informe_final_propuesta_diseno_observatorio_d_c_.pdf

    Uribe, P. (2012). Aprender a ser familia. Familias monoparentales con jefatura femenina: Significados, realidades y dinámicas. Ediciones Unisalle.

    Zapata, B. (2012). Trabajo Social Familiar. Universidad Nacional de Colombia.

  • Changes and healthcare adaptation of the Addictions and Mental Health Service of Sant Joan de Reus University Hospital in the face of the Covid-19 pandemic

    Antoni Llort Suárez, Tre Borràs Cabacés (Author)

    En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals. Per tal de poder dur a terme aquest estudi, es van reconvertir els itineraris truncats de pràctiques d’onze estudiants per tal d’habilitar-los com a enquestadors i formar part de l’equip del disseny dels qüestionaris del treball de camp. L’equip del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus també va posar en marxa un dispositiu telefònic de suport emocional per a tots els treballadors de l’hospital, sobretot pensant en aquells que eren a primera línia. Davant la immediatesa que la situació requeria, la poca preparació i experiència en aquest tipus de situacions i un context de pandèmia psicològica, volem destacar, descriure i compartir els elements que han portat al nostre servei a convertir-se en un exemple de resiliència organitzacional, resposta adaptada i ràpida a les necessitats dels nostres pacients, dels propis professionals i dels estudiants en pràctiques amb un enfocament interdisciplinari.

     

    Referencias bibliográficas

    Almazán C., Espallargues M., Oliva G. (2002). Dissenys d’estudi en recerca clinicoepidemiològica. Part I: estudis descriptius. Pediatria Catalana, 62, 196-205. Annals de Medicina. http://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=1490

    Andaluz, L., Cid Outeirño, M., Mosquera Vázquez, A. M., Rodríguez Sierra, M., Vázquez Pombo, A., i Vilarumares, M. (2020). Evolución de la intervención social en el ámbito hospitalario en contexto de Covid 19. Experiencia y transformación en el Servicio de Trabajo Social del CHUAC. Servicios Sociales y Política Social. XXXVII (monográfico especial), 169-175. Servicios sociales y política social. https://www.serviciossocialesypoliticasocial.com/evolucion-de-laintervencion-social-en-el-ambito-hospitalario-en-contexto-de-covid-19-experiencia-y-transformacion-en-el-servicio-de-trabajo-social-delchuac

    Bedford, J., Enria, D., Giesecke, J., Heymann, D. L., Ihekweazu, C.; Kobinger, G., Clifford Lane, H., Memish, Z, Myoung-don, O. Alpha Sall, A., Schuchat, A., Ungchusak, K., i Wieler, L. H. (2020). COVID-19: towards controlling of a pandemic. The Lancet, 395(10229), 1015-1018. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30673-5

    Carinci, F. (2020). Covid-19: Preparedness, decentralisation, and the hunt of patient zero. Editorial. British Medical Journal, 368. https://doi.org/10.1136/bmj.m799

    Casas Anguita, J., Repullo Labrador, J. R., i Donado Campos, J. (2003). La encuesta como técnica de investigación. Elaboración de cuestionarios y tratamiento estadístico de los datos (I). Atención Primaria, 31(8), 527-538.

    Evangelidou, S. (2020). Imperatives of self-care and idioms of resilience during the covid-19 outbreak: An insight from psychiatric anthropology. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.67-69). Publicacions Universitat Rovira i Virgili. http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/448/465/1046-1?inline=1

    Garcés Trullenque, E. M. (2010) El trabajo social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 333-352.

    García López, R. (2004). Salud mental comunitaria ¿Una tarea interdisciplinar? Cuadernos de Trabajo Social, 17, 273-287. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0404110273A

    Linnenluecke, M. K. (2017). Resilience in business and management research: A review of influential publications and a research agenda. International Journal of Management Reviews, 19(1), 4-30.

    López, R. E., i Deslauriers, J. P. (2011). La entrevista cualitativa como técnica para la investigación en Trabajo Social. Margen, 61, 1-19. Margen. http://www.margen.org/suscri/margen61/lopez.pdf

    Llort, A. (2020). Outsiders: subalternidad inconfinable. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.151-153). Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

    Matus Sepúlveda, T. (2020). Innovar la innovación: una propuesta para trabajar lo social. Revista de Treball Social, 219, 13-52. https://doi.org/10.32061/RTS2020.219.01

    McCoyd, J. L. M., i Schwaber Kerosm, T. (2016). Social Work in health settings: Practice in context. Routledge.

    Meneses, J., i Rodríguez, D. (2011). El cuestionario y la entrevista. Editorial UOC.

    Pacheco Mangas, J., Palma García M., i Hombrados Mendieta, I. Resiliencia y cultura organizacional de los servicios sociales en la era de la digitalización. Revista Prisma Social, 29, 123-137. https://revistaprismasocial.es/article/view/3603

    Reial decret 436/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. BOE núm. 67 § 3692 (2020).

    Román, B. (2013). La importancia de la Ética en los Servicios Sociales. Bioètica & debat, 19(69), 3-6. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6080598

    Shanafelt, T., Ripp, J., i Trockel, M. (2020). Understanding and Addressing Sources of Anxiety among Health Care Professionals during the COVID-19 Pandemic. Journal of the American Medical Association, 323(21), 2133-2134. https://doi.org/10.1001/jama.2020.5893

    Sub-direcció General de Drogodependències, Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut. (2020). Sistema d’Informació de Drogodependències de Catalunya: Informe anual 2019. Generalitat de Catalunya. Recuperat 8 novembre 2021, de http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf

    Sutcliffe, K. M., i Vogus, T. J. (2003). Organizing for Resilience. Dins K. Cameron, J. E. Dutton i R. E. Quinn (Eds.), Positive Organizational Scholarship (p. 94-110). Berrett-Koehler.

    Vogus, T. J., i Sutcliffe, K. M. (2007). Organizational resilience: Towards a theory and research agenda. Ponència presentada a IEEE International Conference on Systems, Man and Cybernetics, Mont-real.

  • Psychosocial effects on children and teenagers due to a situation of family mourning. A social work circumstance

    Irene Casadó Cardil (Author)

    La muerte de un miembro de la familia es un factor estresor muy importante que afecta a la estructura familiar y a su equilibrio respecto a la dinámica funcional de esta. Puede provocar consecuencias muy distintas en cada uno de los miembros de la familia extensa, así como interferir en la evolución típica de sus miembros.


    El presente artículo trata sobre la experiencia del duelo familiar desde el punto de vista de los niños y adolescentes, haciendo especial énfasis en los efectos psicosociales que se pueden observar en su desarrollo tras la pérdida. Se destacan las formas de intervención desde el Trabajo Social con los niños y adolescentes para volver a restablecer el equilibrio familiar y evitar consecuencias negativas en su vida inmediata y futura, así como el papel que el Trabajo Social desempeña.

     

    Referencias bibliográficas

    American Psychiatric Association. (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Transtornos Mentales (5.ª ed.). Editorial Médica Panamericana.

    Campos Toledo, L. (2015). El tema del duelo en la práctica del trabajador social. Trabajo Social, 17, 239-252.

    Cánovas Leonhardt, P., Sahuquillo Mateo, P., Císcar Cuñat, E., y Martínez Vázquez, C. (2014). Estrategias de intervención socioeducativa con familias: Análisis de la orientación familiar en los servicios especializados de atención a la familia e infancia de la Comunidad Valenciana. Revista Educación XXI, 2012(2), 265-288. https://doi.org/10.5944/educxx1.17.2.11491

    Colegio de Médicos de Bizkaia. (2017). Guía sobre el duelo en la infància y adolescencia. Recuperado 15 noviembre 2021, de http://www.cop.es/uploads/PDF/GUIA-TRATAMIENTO-DUELO.pdf

    Consejería de Sanidad Universal y Salud Pública. (2012). Guía de intervención de Trabajo Social Sanitario. Generalidad Valenciana. Recuperado 15 noviembre 2021, de https://studylib.es/doc/6941813/gu%C3%ADa-de-intervenci%C3%B3n-de-trabajo-social-sanitario

    De Hoyos López, M. (2015). ¿Entendemos los adultos el duelo de los niños? Acta Pediátrica Española, 2015(2), 27-32.

    Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF). (2006). Convención sobre los Derechos del Niño. Naciones Unidas. Recuperado 15 noviembre 2021, de https://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdf

    Gallego, C., Tomás, E. (2016). Introducción a los métodos y técnicas de investigación cualitativa en ciencias sociales. Capítulo 2. Universidad de Zaragoza.

    García Ledesma, R., Mellado Cabrera, A., Illarramendi Hernández, C., y Pérez Cequera, M. (2015). Uso de técnicas con enfoque sistémico narrativo: intervención psicoterapéutica en una familia por duelo infantil. Alternativas en Psicología, 33, 8-21. http://www.alternativas.me/22-numero-33-agosto-2015-enero-2016/97-uso-de-tecnicas-conenfoque-sistemico-narrativo-intervencion-psicoterapeutica-en-unafamilia-por-duelo-infantil

    González Calvo, V. (2006). Trabajo Social Familiar e intervención en procesos de duelo con familias. Ponencia presentada en el IV Congreso de Escuelas Universitarias de Trabajo Social, Zaragoza. Dialnet. Recuperado 15 noviembre 2021, de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2002448

    Herrera Santi, P. (2012). Factores de riesgo para la salud familiar: acontecimientos significativos. Revista Humanidades Médicas, 2012(2), 184-191. Recuperado 15 noviembre 2021, de http://www.humanidadesmedicas.sld.cu/index.php/hm/article/view/89/122

    Instituto Catalán de Oncología. (2004). Modelo de Trabajo Social en la atención oncológica. Generalidad de Cataluña. Recuperado 15 noviembre 2021, de http://ico.gencat.cat/web/.content/minisite/ico/professionals/documents/qualy/arxius/doc_modelo_trabajo_social_at._oncologica.pdf

    Martínez González, M., Álvarez González, B., y Fernández Suárez, A. (2015). Orientación familiar. Contextos, evaluación e intervención. Sanz y Torres.

    Pedraz, A. (2004). La revisión bibliográfica. Nure Investigación, 2. CCUMA. Recuperado 15 noviembre 2021, de http://webpersonal.uma.es/~jmpaez/websci/BLOQUEI/DocuI/Revision.pdf

    Ponce de León Romero, L., y Fernández García, T. (2008). Trabajo Social con familias. Alianza Editorial.

    Samter, N. (2012). Método de comparaciones constantes. En J. Paola, P. Danel y R. Manes (Comp.), Reflexiones en torno al Trabajo Social en el campo gerontológico: Tránsitos, miradas e interrogantes (p. 137-151). Universidad de Buenos Aires. Recuperado 21 marzo 2021, de http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/27629

    Taguenca Belmonte, J., y Vega Budar, M. (2012). Técnicas de investigación social. Las entrevistas abierta y semidirectiva. Revista de investigación en ciencias sociales y humanidades Nueva Época, 1(1), 58-94. Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo. Recuperado 15 noviembre 2021, de https://www.uaeh.edu.mx/investigacion/productos/7465/tecnicas_de_investigacion_social-_las_entrevistas_abiertas_y_semidirectivas.pdf

Sharing professional practice

  • Restructuring the addiction reception process from the field of social work

    María Victoria Ochando Ramírez (Author)

    En este artículo, se pretende sistematizar una parte de la praxis del Trabajo Social en el contexto de las adicciones. Se centra en el proceso de acogida que se realiza a personas drogodependientes y a sus familiares en la Asociación de Alcohólicos Liberados de Jaén y Mágina (ALJAMA), en la provincia de Jaén. Se exponen las principales dificultades que encuentran las personas con adicciones y sus familiares previas a iniciar el tratamiento y se describe cómo se realiza el proceso de acogida en esta entidad.
    Se considera que este proceso inicial, que es desarrollado por trabajadores y trabajadoras sociales, es el punto de partida para el resto de la intervención. La forma de establecer los primeros contactos es determinante para ofrecer servicios de calidad centrados en la persona. Por último, se presentan algunas recomendaciones sobre el proceso de acogida que favorecerán el proceso de rehabilitación y contribuirán al bienestar social de las personas adictas y de sus familias.

     

    Referencias bibliográficas

    Arredondo Quijada, R. (2019). Adicciones: diagnóstico, intervención y evaluación. En M. Del Fresno García (Dir.), y A. Hernández Echegaray (Coord.). Técnicas de diagnóstico, intervención y evaluación social (p. 424-440). Universidad Nacional de Educación a Distancia.

    Borràs Cabacés, T., Pérez Folch, A., y Llort Suárez, A. (2019). Análisis de la demanda de tratamiento por cannabis desde la óptica del trabajo social en los centros de atención y seguimiento (CAS) a las drogodependencias. Revista de Treball Social, 217, 119-138. https://doi.org/10.32061/RTS2019.217.06

    Cantos Vicent, R. (2020) Imagen social de las personas con consumo problemático de drogas desde el enfoque de género y clase social. Revista Española de Drogodependencias, 45(1), 36-51. https://www.aesed.com/upload/files/v45n1-4_rcantos.pdf

    Caparrós Civera, N., Carbonero Muñoz, D., y Raya Diez, E. (2017). Construir conocimiento desde la práctica: ejemplos de sistematización en Trabajo Social. Interacción y Perspectiva, 7(1), 61-79. Portal de Revistas Científicas y Humanísticas de la Universidad del Zulia. https://produccioncientificaluz.org/index.php/interaccion/article/view/22276

    Castilla, P. (2016). La prevención de recaídas desde el modelo de Marlatt. Aportaciones desde el Trabajo Social. Trabajo Social Hoy, 77, 109-133. https://doi.org/10.12960/TSH.2016.0006

    Consejo General del Trabajo Social (2012). Código Deontológico del Trabajo Social. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://www.cgtrabajosocial.es/codigo_deontologico

    Escuela Andaluza de Salud Pública (2015). Perspectiva de género en el tratamiento de las drogodependencias en Andalucía: conocimientos, expectativas y propuestas de intervención. Secretaría General de Políticas Sociales. Consejería de Igualdad y Políticas Sociales de la Junta de Andalucía.

    Esteban Carbonell, E., y Del Olmo Vicén, N. (2021). La sistematización de la intervención como metodología de investigación en Trabajo Social. Importancia práctica y teórica de la fase de recogida de datos en la intervención social según experiencia del Programa de Apoyo a las Familias en Zaragoza, España. Prospectiva. Revista de Trabajo Social e intervención social, 31, 281-298. https://doi.org/10.25100/prts.v0i31.8857

    Fernández Carné, M. A. (2015). Análisis de la problemática social en personas drogodependientes con perspectiva de género y propuestas de mejora. Revista de Treball Social, 204, 141-158. RTS. https://www.revistarts.com/article/analisi-de-la-problematica-social-en-personesdrogodependents-amb-perspectiva-de-genere-i

    García del Castillo, J. A., García del Castillo López, A., y López Sánchez, C. (2014). Concepto de adherencia preventiva en el ámbito de las adicciones, Health and Addictions, 14(2), 89-98. https://doi.org/10.21134/haaj.v14i2.233

    Instituto de Adicciones de la Ciudad de Madrid (2012). Protocolo de intervención desde el Trabajo Social en los Centros de Atención a las Drogodependencias del Instituto de Adicciones. Instituto de Adicciones y Ayuntamiento de Madrid. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://pnsd.sanidad.gob.es/eu/pnsd/buenasPracticas/protocolos/pdf/ProtocoloIntervSocial.pdf

    Ministerio de Sanidad (2017). Estrategia Nacional sobre Adicciones 2017-2024. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://pnsd.sanidad.gob.es/pnsd/estrategiaNacional/home.htm

    Monras, M., Ortega, L., Mondon, S., Lopez-Lazcano, A., y Lligoña, A. (2020). Adicciones: viejas terapias grupales (TG) y nuevos pacientes. Adicciones, 20(3), 225-227. https://www.adicciones.es/index.php/adicciones/article/view/1355/1107

    Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanías (2020). Informe Europeo sobre Drogas. Cuestiones clave. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/13238/TD0420439ESN.pdf

    Ochando Ramírez, M. V. (2021). Carta a los lectores: La implantación de la calidad desde la perspectiva del Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 34(1), 265-267. https://doi.org/10.5209/cuts.72704

    Organización Mundial de la Salud (1994). Glosario de términos de alcohol y drogas. Ministerio de Sanidad y Consumo. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://www.who.int/substance_abuse/terminology/lexicon_alcohol_drugs_spanish.pdf

    Ortiz, M. y Ortiz, E. (2007). Psicología de la salud: Una clave para comprender el fenómeno de la adherencia terapéutica. Revista Médica de Chile, 135, 647-652. http://dx.doi.org/10.4067/S0034-98872007000500014

    Prochaska, J. Q., y DiClemente, C. C. (1982). Transtheoretical therapy: Toward a more integrative model of change. Psychotherapy: Theory, Research and Practice, 20, 161-173.

    Sánchez Rodríguez, M. A. (2021). Jóvenes con adicciones comportamentales, el efecto del confinamiento. Transformación, 4, 11-12. Colegio Oficial de Trabajo Social de Sevilla. https://trabajosocialsevilla.es/wp-content/uploads/2021/01/TRANSFORMACION-N4-6.JOVENES-CON-ADICIONES.pdf

    Secretaría General de Servicios Sociales (2016). III Plan Andaluz sobre Drogas y Adicciones (2016-2021). Consejería de Igualdad y Políticas Sociales. https://www.juntadeandalucia.es/servicios/publicaciones/detalle/78114.html

  • Case study: support and individual guidance as a tool for change and for personal and family progress in coping with care for a relative with dementia

    María Cristina Lopes Dos Santos (Author)

    El acompañamiento y la orientación individual son una herramienta básica para generar cambios y potenciar el progreso personal y familiar en el afrontamiento del cuidado de familiares con demencia, puesto que permite incidir en aspectos cotidianos, orientar en contextos naturales y apoyar a la persona cuidadora en el proceso, ayudando a comprender el mismo y a generar los cambios de perspectiva necesarios para convivir con la enfermedad. Esta línea de trabajo se encuentra más allá del diagnóstico
    y tratamiento, puesto que trata de acompasar el afrontamiento al que debe encararse el familiar que se encuentra en una situación personal de cuidado en un proceso patológico tan complejo y desconcertante como es la demencia.


    La labor de la persona profesional de referencia en este proceso, en este caso de Trabajo Social, supone una fuente de apoyo básica que debe desarrollar una estrategia específica y planificada en dicho proceso, acompañando la evolución y progreso personal y familiar de acuerdo con el momento y la circunstancia.

     

    Referencias bibliográficas

    Arnkil, T. E. (2019). Co-generando espacios dialógicos: Desafíos para los Diálogos Abiertos y Anticipatorios y las Prácticas Dialógicas en General. International Journal of Collaborative-Dialogic Practices, 9(1), 51-64. Wordpress. https://ijcp.files.wordpress.com/2019/12/ijcpissue-9-p.-51-64-arnkil-co-generating-dialogical-spaces-espac3b1ol.pdf

    Bermejo, F. (2004). Aspectos familiares y sociales del paciente con demencia. (2.ª ed.). Díaz de Santos.

    Cameron, C., y Moss, P. (2007). Care Work in Europe: Current understanding and future directions. Ed. Routledge.

    Durán, M. A. (Dir.). (2011). El trabajo del cuidado en América Latina y España. Fundación Carolina-CEALCI, Documento de trabajo n.º 54, 74-87. Recuperado 20 septiembre 2021, de https://eprints.ucm.es/id/eprint/37909/1/El%20trabajo%20del%20cuidado%20en%20ramon%20ramos.pdf

    Fernández Solís, J. D., y Castillo Sanz, A. G. (2010). La educación de calle: Trabajo socioeducativo en medio abierto. Ed. Desclée de Brouwer.

    Gómez, M. M. (2007). Estar ahí, al cuidado de un paciente con demencia. Investigación y Educación en Enfermería, 25(2), 60-71. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/1052/105215257006.pdf

    López, M. J., Orueta, R., Gómez-Caro, S., Sánchez, A., Carmona, J., y Alonso, F. J. (2009). El rol de cuidador de personas dependientes y sus repercusiones sobre su Calidad de Vida y su Salud. Revista Clínica de Medicina de Familia, 2, 332-334. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/1696/169614509004.pdf

    Losada, A., Márquez, M., Vara-García, C., Gallego, L., Romero, R., y Olazarán, J. (2017). Impacto psicológico de las demencias en las familias: propuesta de un modelo integrador. Revista Clínica Contemporánea, 8(4), 1-27. https://www.revistaclinicacontemporanea.org/archivos/cc2017v8n1a4.pdf

    Losada, A., Peñacoba, C., Márquez, M., y Cigarán, M. (2008). Cuidar cuidándose: Evaluación e intervención interdisciplinar con cuidadores familiares de personas con demencia. Ed. Encuentro.

    Miller, W., y Rollnick, S. (1990). La entrevista motivacional. Ed. Paidós.

    Pulice, G. (2016). Acompañamiento terapéutico, transferencia y dirección de la cura. Ed. Letra Viva.

    Raya, E., y Hernández, M. (2014). Acompañar los procesos de inclusión social. Del análisis de la exclusión a la intervención social. Revista de Trabajo Social, 16, 143-156.

    Red Navarra de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (2016). El acompañamiento como método de intervención en los procesos de inclusión. Ed. Red Navarra de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social.

    Rodríguez, G. (2011). Políticas sociales de atención a la dependència en los Regímenes de Bienestar de la Unión Europea. Cuadernos de Relaciones Laborales, 29(1), 13-42. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CRLA/article/view/36184/35063

    Rodríguez, J. C., Archilla, M. I., y Archilla, M. (2014). La sobrecarga de los cuidadores informales. Metas de enfermería, 17(1), 62-67.

    Rodríguez, M., y Sánchez, J. L. (2004). Reserva cognitiva y demencia. Anales de Psicología, 20, 175-186. Alzheimer Universal. https://www.alzheimeruniversal.eu/wp-content/uploads/2013/02/Reservacognitiva-y-demencia.pdf

  • Undertaking the parental role in Catalan prisons. The experience of the Parental Responsibility and Education Management Group at Brians 2 prison

    Núria Pujol Serna (Author)

    Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte. L’exercici del rol de pare o de mare ha de ser reconegut com una qüestió prioritària atès que, juntament amb l’enfortiment dels vincles familiars i socials, poden ser un factor protector contra la reincidència. L’article mostra la tasca del Grup de Responsabilitat Parental al centre penitenciari Brians 2 durant els darrers anys. El seu treball ha evidenciat la necessitat de visualitzar els drets dels fills i les filles de les persones internes i de crear espais per facilitar l’exercici del rol parental.

     

    Referencias bibliográficas

    Children of Prisoners Europe. (2021). Impacts of pre-trial detention procedures on children with parents in conflict with the law. COPE. Recuperat 3 novembre 2021, de https://childrenofprisonerseurope.wildapricot.org/resources/Impacts of pre-trial detention procedures on children with parents in conflict with the law_COPE.pdf

    Cid Moliné, J., i Martí Olivé, J. (2011). El proceso de desistimiento de las personas encarceladas. Obstáculos y apoyos. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

    Comissió Europea. (s. d.). The EU Strategy on the Rights of the Child and the European Child Guarantee. Recuperat 3 novembre 2021, de https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/rights-child/eu-strategy-rights-child-and-european-child-guarantee_en

    Consell d’Europa. (2016). Council of Europe Strategy for the Rights of the Child (2016-201). Recuperat 3 novembre 2021, de https://rm.coe.int/168066cff8

    Departament de Justícia. (s. d.). Programa marc del model de participació i convivència dels centres penitenciaris de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Recuperat 3 novembre 2021, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/ambits/reinsercio_i_serveis_peni/serveis_penitenciaris/participacio-convivencia/participacio_convivencia_cp.pdf

    Departament de Justícia. (2020, setembre 30). Els pares del centre penitenciari Brians 2 envien missatges als seus fills [Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=u7wVajcVmRw&t=45s

    Europris. (s. d.). Europris. Promoting Professional Prison Practice. https://www.europris.org/

    Expert Group Family Relations. (2017). Good Practice Collection Family Relations. Europris. http://www.europris.org/file/expert-group-family-relations-good-practice-collection/

    Ibañez, A., i Pedrosa, A. (2017). El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

    Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, BOE núm. 239 § 23708 (1979).

    ME-WE young carers. (s. d.). ME-WE young carers. Recuperat 3 novembre 2021, de https://me-we.eu/

    Recomanació CM/Rec(2018)5 del Comitè de Ministres als estats membres de la UE relativa als fills i a les filles de les persones detingudes. Consell d’Europa. Recuperat 3 novembre 2021, de https://rm.coe.int/cm-recommendation-2018-5-concerning-childrenwith-imprisoned-parents-e/16807b3438

    Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el reglament penitenciari, BOE núm. 40 § 3307 (1996).

    Resolució de l’expedient AO-00220/2019 relativa al dret de relació dels infants amb progenitors a la presó. Síndic de greuges de Catalunya. Recuperat 9 novembre 2021, de https://seu.sindic.cat/Resolucions/ISAPI/Resol_ISAPI_FitxaResol/x64/Debug/Resol_ISAPI_FitxaResol.dll?CodiQueixa=0022019&TipusIntervencio=2

    Scottish Prison Service. (s. d.). Family Strategy 2017-2022. College Development Network. Recuperat 3 novembre 2021, de https://www.cdn.ac.uk/wp-content/uploads/2017/08/CBL-Family-Strategy-2017-22.pdf

    Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat. (2011). El model de rehabilitació a les presons catalanes. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. Recuperat 3 novembre 2021, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/enllacos/pdf/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf

  • Social intervention in Early Care and Childhood Development Centres (CDIAPs): an ongoing examination

    Adela Rodríguez Civil, Jaume García Hernández, Gergana Dimitrova Aladzhova, Andrea V. Rodríguez Erazú, Sunsi Segú Colomé (Author)

    Hi ha un consens generalitzat en atenció precoç sobre la importància que tenen la família i l’entorn en el desenvolupament infantil i en el fet que promoure unes condicions ambientals o contextuals òptimes millora la qualitat de vida, així com el desenvolupament global dels infants.


    La contínua evolució que es produeix en la societat i en l’entorn exigeix que l’atenció proporcionada als infants i a les seves famílies en els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) sigui adaptada a aquest canvi constant. Per aquest motiu, el present article revisa els documents i instruments que fins avui han servit de guia i  orientació en l’atenció a les necessitats sociofamiliars que presenten les famílies en el marc de l’atenció precoç i, per altra banda, presenta el JADE, una proposta d’eina diagnòstica flexible i de fàcil adaptació a la liquiditat de les realitats actuals i un model de la seva implementació als CDIAP de Catalunya.

     

    Referencias bibliográficas

    Cardona, O. (2004). The need for rethinking the concepts of vulnerability and risk from a holistic perspective: a necessary review and criticism for effective risk management. Dins G. Bankoff (Ed.), Mapping vulnerability. Disasters, development and people, (37-52). Earthscan. Academia. Recuperat 1 maig 2021, de https://www.academia.edu/18707404/Mapping_Vulnerability_Disasters_Development_and_People

    Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç, DOGC núm. 4002 (2003).

    Escartín, M. (1992). Manual de Trabajo Social: Modelos de pràctica profesional. Aguaclara.

    Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana i GAT. (2004). Organización Diagnóstica para la Atención Temprana: Manual de instrucciones. Real Patronato sobre Discapacidad. GAT. Recuperat 1 maig 2021, de http://gatatenciontemprana.org/wp-content/uploads/2019/05/odat.pdf

    Flament, C. (1987). Pratiques et représentations sociales. Dins J. Beauvois, R. Joule i J. Monteil, Perspectives cognitives et conduites sociales. Théories implicites et conflits cognitifs (p. 143-150). Delval.

    García, J., González, M. D., Pola, M., i Rodríguez, A. (2014). Àmbit social de l’organització diagnòstica per a la xarxa de CDIAP de Catalunya. Unió Catalana de Centres d’Atenció Precoç. Recuperat 1 maig 2021, de https://www.uccap.cat/files/glossari_09-01-2015.pdf

    García, J., (2020). La construcción del diagnóstico social en atención temprana. Profesionales, intervenciones y representaciones de la familia social. Universitat Autònoma de Barcelona.

    Hamilton, G. (1923). Progress in Social Case Work. Some changes in Social Case Work. National Conference on Social Welfare. Official proceedings of annual meeting. Recuperat 1 octubre 2019, de https://quod.lib.umich.edu/n/ncosw/ACH8650.1923.001/347?rgn=full+text;view=image

    Lippmann, W. (1922). La opinión pública. Compañía General Fabril Editora.

    Moscovici, S. (1961). El psicoanálisis, su imagen y su público. Huemul.

    Stallings, R. (1997). Sociological theories and disaster studies. Article preliminar 249 de la Distinguished Lecture on Disaster and Risk al Disaster Research Center, Departament de Sociologia i Justícia Criminal, Universitat de Delaware, Newark, 17 abril 1997. Recuperat 1 maig 2021, de http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.844.6650&rep=rep1&type=pdf

    Wisner, B., Blaikie, P., Cannon, T., i Davis, I. (2004). At risk: natural hazards, people’s vulnerability and disasters. Routledge. Recuperat 1 maig 2021, de http://www.geo.mtu.edu/volcanoes/06upgrade/Social-KateG/Attachments%20Used/AtRiskReview.pdf.pdf

Review