desembre 2023

Edición - 225

225

RTS - 225
Publicat: 15-12-2023

Edición - # 225

Editorial

  • Editorial

    Teniu a les mans un número molt especial de l’RTS. Com bé sabeu, aquest any commemorem el quarantè aniversari del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, una data destacada que evoca els orígens d’aquesta institució que ens congrega als treballadors i treballadores socials.

    L’actual Consell de Redacció hem pensat que la millor manera de celebrar-ho era dedicar un monogràfic sencer de l’RTS (el 225) a posar en valor alguns articles publicats durant tota la seva història i, per aquest motiu, en aquest número publiquem de nou col·laboracions que han resultat destacades i emblemàtiques durant tots aquests anys de recorregut de la revista: articles que han marcat una època pel seu caràcter innovador o crític, articles que han marcat un canvi de període o tendència per a la professió, articles que han estat molt significatius en la nostra història i que, per tants i tants motius, resulta interessant reunir-los en un número especial com aquest.

    (...)

  • Editorial convidat

    Conchita Peña Gallardo (Author)

    Com a degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya és un enorme plaer poder participar en aquest monogràfic especial de l’RTS que s’emmarca en la commemoració del quarantè aniversari de l’existència del Col·legi, tot i que la revista té força més anys.

    És una edició especial perquè es tracta d’un monogràfic on trobareu un recull d’articles emblemàtics i significatius de la història d’aquesta publicació, seleccionats per les diferents directores de la revista. A través d’aquests podem veure passar la pel·lícula del treball social, la seva evolució i la seva imbricació amb els canvis socials que s’han anat produint i que han canviat la manera de treballar i de fer de les treballadores i dels treballadors socials.

    I, finalment, especial perquè inclou l’entrevista amb el conseller de Drets Socials, l’Hble. Sr. i amic Carles Campuzano. Sempre és un honor que els màxims responsables de la política catalana en qüestions de benestar i drets socials es posin a la nostra disposició per parlar de la situació actual i de les polítiques per fer-hi front. Vam poder comprovar que el conseller és molt conscient dels temes que ens preocupen i que ell i el seu equip estan disposats a abordar-los.

    (...)

Articles

  • D’un butlletí ciclostilat a la revista impresa

    Glòria Rubiol González (Author)

    A les noves (o no tan noves) generacions de professionals del Treball Social els hi pot resultar enigmàtic o simplement desconegut, saber com va ser que les pioneres d’aquesta professió assolissin bastir una publicació científica que ha aconseguit sobreviure 58 anys. És, per tant, molt recomanable capbussar-se, de la mà de la doctora Glòria Rubiol, en aquest breu resum que ens presenta de forma clara i didàctica, quin va ser l’itinerari que van haver de recórrer les primeres treballadores socials catalanes per crear i consolidar una eina de comunicació i de difusió científica de l’aleshores nova disciplina anomenada treball social.

    En només quatre pàgines l’autora identifica les principals artífexs que prengueren part en tal travessia. Des d’un inicial butlletí ciclostilat i amb els fulls grapats, escrit en castellà i passat per la censura prèvia com exigia el règim, fins al número que ara llegiu en paper o digitalment. Cal destacar també com l’autora va acompanyant aquesta trajectòria amb els canvis produïts des de l’Associació d’Assistents Socials de Barcelona fins a la incorporació de les altres Associacions territorials que donaren lloc a la creació de l’actual Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

  • Una experiència de treball social comunitari en un barri de barraques de Montjuïc

    Rosa Domènech Ferrer, Rosa Juncosa (Author)

    El artículo explica la experiencia de Trabajo Social de comunidad realizado en un barrio de Barcelona que se encontraba en proceso de extinción progresiva dadas sus precarias condiciones de vida. Primero se hace una descripción del barrio para luego exponer el contexto histórico y surgimiento del grupo promotor del Trabajo Social en la comunidad. Se ahonda en el proceso, complicado, para lograr la desaparición del barrio y el papel que en este jugó “la asistente social”. Asimismo, se presentan y analizan los resultados del estudio realizado para contar con un diagnóstico que facilitó la negociación con las familias para que salieran del barrio y se trasladaran a viviendas con condiciones dignas para vivir.

    Se concluye reflexionando sobre los logros del trabajo comunitario durante más de cuatro años, que facilitó un verdadero proceso de cambio y que contribuyó al surgimiento de un sentimiento identitario de comunidad. Asimismo, se realza la labor del trabajador social como agente movilizador mediante la aplicación de nuevas técnicas de intervención, todas ellas promotoras de la participación comunitaria y de los cambios deseados.

  • Mètode de treball social

    Montserrat Colomer Salmons (Author)

    Este texto se propone revisar un artículo que se publicó en la Revista de Treball Social (RTS) sobre el método básico de Trabajo Social a la luz de la experiencia a lo largo de los años y también de las aportaciones y críticas con las que se ha enriquecido. La revisión del método quiere crear un espacio para que este instrumento resulte útil para las asistentes sociales y para la transformación social.

    El artículo empieza con una síntesis sobre los inicios y la historia de la profesión, cuando pioneras como Mary Richmond se dieron cuenta de que la pobreza tenía una raíz social y estructural y que había que poner énfasis en la prevención de las desigualdades sociales. También hace un recorrido por las formaciones en trabajo de caso y en Trabajo Social grupal y comunitario que recibieron las asistentes sociales de Cataluña a partir de los años 50 por expertos de todo el mundo. El artículo se cuestiona si necesitamos un método propio de Trabajo Social que supere los métodos tradicionales, que en un momento dado fueron criticados por vincularse a ideologías más liberales.

    La renovación llega cuando hay que repensar y dotarse de cierta unidad, así como definir claramente las diferencias entre metodología, método y proceso, que permitan nuevas herramientas para atender las nuevas realidades.

  • Una perspectiva sociològica de l’envelliment

    Maria Pia Barenys Pérez (Author)

    En el presente artículo se aborda el rol que se asigna al envejecimiento en relación con el sistema social a través de tres ejes: la organización del trabajo, las relaciones familiares y la sobrevaloración de la juventud.

    En el mundo laboral, la productividad es el valor máximo y legalmente se considera una edad a partir de la cual los trabajadores son menos productivos y, por lo tanto, se excluyen del sistema. En cuanto a las relaciones familiares, la exclusión radica en que a pesar de que los viejos representan un apoyo para los cuidados de la familia, sus experiencias (fuera del ámbito productivo) no son valoradas. Por otro lado, la sobrevaloración de la juventud condena la ancianidad a la marginación.

    La autora constata la contradicción existente entre el adelanto de la edad de jubilación y el alargamiento de la esperanza de vida. Teniendo en cuenta la fragilidad del sistema de pensiones y la prolongación de una etapa donde la capacidad económica del individuo mengua notoriamente, la gente mayor es abocada a vivir una etapa de pasividad.

    Finalmente, se pone de relieve que la autoorganización de este grupo poblacional (cada vez más numeroso) puede ser una buena alternativa para ejercer la presión política necesaria para provocar cambios cualitativos en el sistema social, en la próxima década.

     

    Referencias bibliográficas

    Aveni Casuci, M. A. y otros. Afectividad y sexualidad en la ancianidad. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions, 1989.

    Beauvoir, S. La vejez. Barcelona. Edhasa, 1983.

    Blau, Z. Old Age in a Changing Society. N. Y. New Viewpoints, 1973.

    Bronfenbrenner, U. The Ecology of Human Development. Harvard U. P. 1979.

    Casals, I. Sociología de la ancianidad. Madrid. Mezquita, 1982.

    Guillemard, A. M. La viellesse et l’etat. París. PUF, 1980.

    Guillemard, A. M. Le declin du social. París. PUF, 1986.

    Heumann, L. y Boldy, D. Housing for the Elderly. New York. Croom Helm, 1982.

    Jerrome, D. Ageing in Modern Society. U. S. A. Croom Helm, 1983.

    Kalish, R. A. La vejez. Perspectiva sobre el desarrollo humano. Madrid. Pirámide. 1983.

    Lehr, U. Psicología de la senectud. Barna. Herder. 1980.

    Minois, G. Historia de la vejez. Madrid, Nerea, 1989.

    Miranda, M. J. Análisis sociológico del internamiento de ancianos. Madrid, Iltre. Col. Nac. Doctores y Licenciados en Ciencias Políticas y Sociología, 1985.

    Mishara, B. L. y Riedel, R. G. El proceso de envejecimiento. Madrid. Morata, 1984.

    Moragas, R. Bienestar social del anciano. In VARIOS. Introducción a la gerontología social. Madrid, INSERSO, 1981.

    Phillipson, C. H. et alter. Depency and interdependency in old age. New Hampshíre. Croom Helm, 1986.

    Rodríguez Ibáñez, J. E. Perspectiva sociológica de la vejez. Revista Española de Investigación Sociológica. 1979, jul.-sept.

    Simposio: La ancianidad en el año 2000. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions. 1989.

    Victor, C. R. Old Age in Modern Society. U. S. A. Croom Helm, 1987.

    Ward, R. A. The Aging Experience. An Introduction to Social Gerontology. Harper & Row, 1984.

  • El treball social, un conjunt integral de processos

    Josep Manel Barbero (Author)

    Partint del recorregut del treball social quant a l’assoliment d’objectius de la disciplina i la insatisfacció generalitzada del col·lectiu professional, aquest article intenta plantejar una redefinició del treball social. Exposa la necessitat d’allunyar-nos de la definició que encasella la intervenció del treball social en àmbits centrats en una problemàtica concreta per acostar-nos a una intervenció més integral i centrada en la necessitat i la col·lectivitat.

    Planteja una reflexió crítica i completa de les diferents formes d’intervenció del treball social respectant la forma més tradicional i apel·lant a la reflexió dels professionals per generar intervencions més innovadores. El treball en equip i el temps són clau per generar aquests canvis. Analitza també els múltiples factors que influeixen en la decisió d’intervenir d’una determinada manera i apodera els treballadors socials recordant com aquesta professió influeix de manera directa en l’elaboració de les polítiques socials més enllà d’intervenir per executar-les.

     

    Referencias bibliográficas

    Alinsky, Saul (1971): Manuel de l’animateur social, du Seuil, Paris.

    Bachmann, C. Simonin, J. (1982): Changer au quotidien- une introduction au travail social, tom 1 i tome 2, Eludes Vivantes- Social, Paris.

    Barbero, J. M. (1990): “Onyar-Est –redefinició del programa al final del primer contracte–”, Material fotocopiat, Ajuntament de Girona.

    Becher, U., Estivill, J., Papantoniou, A., Zanier, L. (1994): “Le parte nariat et la butte contre l’exchusion” in: Les leçons du programme Pauvreté 3 Animation et Recherche, Lille.

    Berger, P. L., Luckmann (1988): La construcció social de la realitat, Herder, Barcelona.

    Boudon, R. (1981): La lógica de lo social –introducción al análisis sociológico–, Rialp, Madrid.

    Canals, J. ( ): “Comunidades y redes sociales: de las metáforas a los conceptos operativos”, in: Revista de Servicios sociales y Politica Social, núm. 23, Madrid.

    Casadevall, M., Mora, A., Just, L. (1989): “Treball social comunitari” in: Treball Social: conceptes i eines bàsiques, ICESB, Barcelona.

    Casado, D. (1991): Introducción a los servicios sociales, Acebo, Madrid,

    Department of Economic and Social Affairs (1957): Study Kit on training for community development, U.N, New York.

    Elster, Jon (1988): Uvas amargas –sobre la subversión de la racionalidad–, Península, Barcelona.

    Freire, Paulo (1969): “El rol del trabajador social en el proceso de cambio” in: Hoy en el trabajo social, núm 16/17, Ecro, Buenos Aires.

    Freire, Paulo (1992): Pedagogia del oprimido, S-XXI, Madrid.

    Foucault, M. (1994): Un diálogo sobre el poder, Altaya, Barcelona.

    Hiernaux, J. P. y colaboradores (1982): La acción comunitaria en la lucha contra la pobreza, coordinación general del segundo programa europeo de la lucha contra la pobreza, malerial fotocopiado.

    Ilich, I. i altres (1981): Profesiones inhabilitantes, Blume, Madrid.

    Kuse, Herman, C.(1971): “ldeología y compromiso en servicio social” in Hoy en el Trabajo Social núm 22, Ecro, Buenos Aires.

    Mannheim, K. (1987): ldeologia i Utopia, Edicions 62, Barcelona.

    Nations Unies (1959): Le Developpement Communautaire et les services sociaux dans les regions urbaines, Genève.

    Onyar-Est, Equip (1994): Onyar-Est: Un model d’acció contra l’exclusió i la pobresa, Ajuntament de Girona.

    Porzecanski, T. (1983): Desarrollo de la comunidad y subculturas, Humanitas, Buenos Aires.

    Remion, G. (1987): “La lluita contra la marginació: la pobresa” in: RTS núm. 108, Col·legi de DTS, Barcelona.

    Rodriguez, Cásar, A. (1970): Análisis conceptual del desarrollo de la comunidad, Ecro, Buenos Aires.

    Ross, Muray, G. (1967): Organización comunitaria, Euramérica, Madrid.

    Twelvetress, A. (1988): Treball de comunitat, Frontissa, Barcelona.

    VV.AA. (1984): El trabajo social a debate, Hogar del Libro, Barcelona.

    Wright Mills, C. (1987): La imaginación sociológica, Herder Barcelona.

  • Temps d’interluni: apunts per repensar la primària

    Silvia Navarro Pedreño (Author)

    La lectura de la inspirada aportación de Silvia Navarro al proyecto global de mejora de los servicios de atención primaria nos aportará una buena dosis de optimismo y, probablemente, nos invitará a releerla en ocasiones posteriores. La autora nos transporta al territorio de la reflexión sobre nuestra práctica profesional, lo que permitirá interrogarnos sobre nuestra identidad profesional y sobre nuestro papel en “aquella idea de proximidad y de compromiso con la ciudadanía que contenía la atención primaria... en la que todos un día creímos, en la que unos cuantos todavía creemos”.

  • Avaluació de resultats d’un model d’atenció psicosocial en cures pal·liatives

    Carme Guinovart i Garriga, Assumpta Guiteras i Soley (Author)

    Les cures pal·liatives, d’implantació recent al nostre país, ofereixen un camp professional important per al treball social. El model d’atenció que requereix el seu desenvolupament, basat en una atenció integral de tots els problemes que genera la situació de malaltia terminal i la necessitat d’atendre el malalt i la seva família com a una unitat, fa que la feina del treballador social hagi estat bàsica ja des de les primeres experiències als “Hospice” anglesos com aquí al nostre país.

    El treball social, juntament amb la psicologia i la psiquiatria, forma el que s’ha anomenat àmbit psicosocial de l’atenció en cures pal·liatives. Després d’uns anys inicials dedicats a implementar recursos específics i agafar experiència assistencial, el treball social s’ha consolidat com la disciplina psicosocial bàsica dels equips de cures pal·liatives de Catalunya.

     

    Referencias bibliográficas

    Alexander, D. A. Psychological social research. En Doyle D., Hanks G., McDonald N. Eds. Oxford Textbook of Medicine. New Yok. Oxford University Press, 1993; 3.4: 9296

    Alexander, David A. Psychological / Social research. Oxford Textbook of palliative medicine. (Cap. 3.4) Oxford University Press. Oxford, 1993.

    Barnes, Goreil fill. Working with Families. Practical Social Work. British Association of Social Wolkers. Macmillan Education LTD. Honkong, 1988.

    Billings, Depression: Palliative Medicine update. J Palliat Care 1995: 11 (1): 48-54

    Blanch, Josep Ma. Psicologías Sociales. Ed. Hora S.A. Barcelona, 1982.

    Bruera, E., Kuehn, N., Miller, N. J., Selmuser, P., Macmillan, K., The Edmonton Symptom Assessment System (ESAS): a simple method for the assessment of palliative care patients. J Palliat Care 1991; 7: 6-9

    Casey, P. Depression in the dying - disorder or distress? Progress in Palliative Care 1994; 2: 1-3.

    Cassileth, W., Edward, J., Barrie, R. Methodologic issues in Palliative Care Psychosocial Research. J. Palliat Care, 1989; 5 (4): 5-11

    Escartín Caparrós, M.ª José. Manual de Trabajo Social. Colección Amalgama. Editorial Aguaclara, Alicante, 1992.

    Escola Universitària Treball Social, EUTS. Treball Social. Conceptes i eines bàsiques, ICESB. Barcelona, 1989.

    Gómez-Batiste Et Al., X. Cuidados Paliativos en Oncología. Ed. JIMS. Barcelona, 1996.

    Grimberg, L. Culpa y depresión. Estudio Psicoanalítico. Ed. Paidós. Barcelona.

    Grobe. M. E., Ahmann, D. L, Listrup, D. M. Needs assessment for advanced cancer patients and their families. Onc. Nursing forum 1982; 9 (4): 26-30

    Guinovart, C. et al. “Trabajo Social y Cuidados Paliativos”. Revista de Trabajo Social (n.° 14) Enero, 1993.

    Higgingson, I., Wade, A., McCarthy, M. Palliative care: views of patients and their families. BMJ 1990; 301: 277-281.

    Kane, R. L., Klein, S. J., Bernstein, L., Rothenberg, R., Wales, J. Hospice Role in alleviating the emotional stress of terminal patients and their families. Med Care 1985; 23: 189-97.

    Kisnerman, N. Introducción al Trabajo Social. Colección Teoría y Práctica del Trabajo Social. Ed. Humanitas. Buenos Aires, 1989.

    Kristjanson, L. J. Quality of terminal care: Salient indicators identified by families. J. Palliat Care 1989; 5 (1): 21-28.

    McCarthy, M., Higgingson, I. Clinical Audit by a palliative care team. Palliat Med 1991; 5: 215-221

    Maguire, P. Faulkner. How to do it? communicate witb cancer patients. Handling bad news and difficult questions. BMJ, 1988; 297: 907-909.

    Malugani, Marilla. Las Psicoterapias Breves. Col. Biblioteca de Psicología. Ed. Herder. Barcelona, 1990.

    Massie, M. J., Holland, J. C. Overview of normal reactions and prevalence of psychiatric disorders. En: Holland J. C. Rowland J. C., eds. Handbook of psychooncology. Nueva York: Oxford University Press, 1990; 273-283.

    Monroe, B. Social Work in Palliative Care. Oxford Textbook of palliative Medicine (Cap. 9). Oxford University Press. Oxford, 1993.

    Mor, V., Guadagnali, E., Wool, M. The role of concrete services in cancer care. Avd Psychosom Med 1988; 18: 102-118

    Nelson-Jones, Richard, Practical Counselling and Helping Skills. Cassell. London, 1997.

    Parkes, C. M., The first year of bereavement: A longitudinal study of the reaction of London widows to the death o their busbands. Psychiatry 1970; 33: 444.

    Philpot, Terry. Last things. Social Work with the dying and Bereaved. Community Care. Reed Business Publishing, Suffolk, 1989.

    Robertis, Cristina de. Metodología de la Intervención en Trabajo Social. Ed. El Ateneo. Barcelona, 1992.

    Rowland, J. M. Intrapersonal Resources, En: Holland J. C., Rowland J. Eds: Handbook of psychOoncology. Nueva York: Oxford University Press, 1990; 44-58.

    Salzberger, Isca. - Wittenberg, La relación asistencial. Amorrortu Editores. Buenos Aires, 1998.

    Serrano, Sebastià. Elogi de la passió pura. Ed. Planeta. Barcelona, 1990.

    Servei Català de la Salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Estàndards de Cures Pal·liatives. Col. Quaderns de Cures Pal·liatives. Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives. Barcelona, 1995.

    Servei Català de la Salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Treball Social en Cures Pal·liatives. Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

    Smith, Carole. Trabajo Social con moribundos y su familia. Ed. Pax México. México DE, 1988.

    Sobel, H. J. Eds., Bebaviour therapy in terminal care. Cambridge: Ballinger, 1981.

    Stedeford, A. Couples facing death. Insatisfactory communication. BMJ 1985; 291: 1711-1713.

    Vachon, M. Counselling and psychoterapy in palliatte Hospice care: a review. Palliat Med 1988; 2: 36-50

    Vachon, M., Kristjanson, L., Higgingson, I. Psychosocial issues in Palliative Care: the patient, the family and the process and outcome of care. J Pain Symptom Manage 1995; 10 (2): 142-150.

    Watzlawick, et al, P. Teoría de la Comunicación humana. Col. Biblioteca de Psicología. Ed. Herder. Barcelona, 1985.

  • Nous veïns, noves oportunitats

    Marta Fité Avellana, Bet Bàrbara Sirera (Author)

    Los servicios sociales de atención primaria tienen varias metodologías para atender a los ciudadanos que se ponen al alcance de las necesidades detectadas y del diagnóstico que sea necesario hacer.

    Este artículo presenta una experiencia de trabajo comunitario en una zona concreta de Barcelona, la Zona Norte de Nou Barris, que tiene unas características concretas y en la que el trabajo en red y conjunto entre servicios ha sido un valor propio de la zona, que ha permitido intervenir en la realidad social de una manera más global. Fruto de esta apuesta, se crea el Plan Comunitario de la Zona, con el objetivo de unir esfuerzos de profesionales, servicios, entidades y vecinos para mejorar el bienestar de los ciudadanos del territorio.

    Con la llegada de nuevos vecinos provenientes otros países, se planteó la afectación que tenía en los servicios, las entidades y en el territorio, y la necesidad de crear un espacio de reflexión, participación y acción que derivó en la constitución de la Tabla de Inmigrantes, en la cual participó un profesional del centro de servicios sociales. Esta situación también puso en evidencia la necesidad del equipo de trabajo del centro de validar esta iniciativa como una alternativa útil para su praxis diaria. Finalmente, se pretende aportar una mirada práctica sobre la oportunidad que puede tener un proceso de participación ciudadana para ofrecer una mirada conjunta y un abordaje diferente a las necesidades sociales.

  • Interculturalitat i treball social: noves realitats, nous reptes

    Montserrat Feu Closas (Author)

    L’article planteja els nous reptes del treball social amb els importants moviments migratoris que s’han produït al nostre país en els últims anys. Els treballadors socials es troben, doncs, confrontats a noves situacions socials molt complexes, a noves desigualtats, a forces socials en interacció i canvi i per tant amb la necessitat d’una nova reflexió, d’una redefinició dels seus models d’intervenció. Aquests nous reptes necessiten una millor preparació dels professionals socials per tal de poder fer front als processos que es generen al voltant de la inserció i la integració de la població nouvinguda en el territori. Les teories de la complexitat, de la relació i de la comunicació intercultural ens aporten elements per comprendre millor les nostres societats i poden ajudar-nos a aquest treball en xarxa, més transversal, més comunitari, en relació amb els processos de la nostra societat considerada ja “multicultural” vers la “interculturalitat”.

     

    Referencias bibliográficas

    BANKS, S. Ética y valores en el trabajo social. Barcelona: Paidós, 1997. ISBN 84-493-4726-8

    BARBERO, J. M.; FEU, M. i VILBROD, A. La identidad inquieta de los trabajadores sociales. Barcelona: Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-690-6499-3

    BARBERO, J. M. i CORTES, F. Trabajo Comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza Editorial, 2005. ISBN 84-206-4726-8

    BAUMAN, Z. Comunidad. En busca de la seguridad en un mundo hostil. Madrid: Siglo XXI, 2003. ISBN 84-323-1119-7

    BAUMAN, Z. Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2002. ISBN 9789505575138

    CAMILLERI, C. i COHEN- EMERIQUE, M. Chocs de cultures: Concepts et pratiques de l’interculturel. París: L’Harmattan, 1989. ISBN 978-2738404381

    COHEN-EMERIQUE, M. «L’approche interculturelle auprès des migrants». En LEGAULT, G. (ed.) L´intervention interculturelle. Montreal-París: Gaëtan Morin Editeur, 2000. ISBN 978-2-89632-015-8

    GUELAMINE, F. Intervenir auprès des populations immigrés. París: Dunod, 2000. ISBN 2-10- 004113-4

    JOVELIN, E. Le travail social face à l´interculturalité. París: L’Harmattan, 2002. ISBN 978- 2747532228

    MELANO, M.ª C. Un trabajo social para los nuevos tiempos. La construcción de la ciudadanía. Buenos Aires: Editorial Lumen, 2001. ISBN 9789870001409

    MORIN, E. Introduction à la pensée complexe. París: ESF Editeur, 1990. ISBN 9782710108009

    NAVARRO, S. Redes sociales y construcción comunitaria. Madrid: CCS, 2004. ISBN 84-8316- 741-7

    PAYNE, M. Modern social work theory. A critical introduction. Londres: The Macmillan Press Ltd., 1991. ISBN 978-140391 8369

    VERBUNT, G. La question interculturelle dans le travail social. París: La Découverte, 2004. ISBN 9782707157850

    ZAPATA-BARRERO, R. Multiculturalidad e inmigración. Madrid: Síntesis, 2004. ISBN 84-9756-221-6

  • Apunts sobre l’ofici de supervisora

    Teresa Aragonès Viñes (Author)

    Amb aquest article faig un recorregut pel que ha estat per a mi el fet de ser i fer de supervisora des del treball social com a autònoma i en l’exercici lliure de la professió en els darrers 20 anys.

    El contingut recull aspectes vivencials i altres de caràcter conceptual, tècnic i metodològic a l’entorn d’aquesta pràctica que situo en tres apartats: en el primer, una anàlisi d’aquelles experiències professionals i personals que van influir en aquesta opció professional; en el segon, donar compte de les raons que justifiquen la necessitat d’espais de supervisió, explicant alhora què és i què pot aportar la supervisió; i finalment, descriure les modalitats de supervisió amb què més he treballat, fent un esment especial a la supervisió en contextos institucionals, amb equips interdisciplinaris i amb grups de professionals.

     

    Referencias bibliográficas

    DE ROBERTIS, C. Metodologia de la intervención en trabajo social. Buenos Aires: El Ateneo, 1988. ISBN: 950-02-6295-9

    ERPENBECK, M. “La intervisió i els seus fonaments”, en RTS, núm. 163 (setembre 2001), pàg. 48-58. ISSN: 0212-7210

    FERNÁNDEZ BARRERA, J. La supervisión en el trabajo social. Barcelona: Paidós, 1997. ISBN: 84-493-0440-7

    LEAL, J. “Diálogo con Valentín Barenblit acerca de la supervisión institucional en los equipos de Salud Mental”, en Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría (octubre 1993), pàg. 41-55. ISSN: 0213-361

    LONGRES, John. Introducción a la supervisión. Barcelona: GITS, 1976.

    PICHON RIVIERE, E. El proceso grupal. Del psicoanálisis a la psicología social (1). Buenos Aires: Nueva Visión, 1978. ISBN: 950-602-000-0

    ROSSELL, T. La entrevista en el treball social. Barcelona: EUGE, 1987. ISBN: 84-7279-305-2

    SALZBERGER-WITTEN-BERG, I. La relación asistencial. Buenos Aires: Amorrortu, 1970.

    SENNET, R. El respeto. Barcelona: Anagrama, 2003. ISBN: 84-339-6197-7

    SENNET, R. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN: 978-84-339-6287-4

    TONON, G.; ROBLES, C. i MEZA, M. La supervisión en trabajo social: una cuestión profesional y académica. Buenos Aires: Espacio, 2004. ISBN: 950-802- 181-0

    WILLIAMSON, M. Supervisión en servicio social de grupo. Buenos Aires: Humanitas, 1969. ISBN: 950-582-115-8

    ZAMANILLO, T. Trabajo social con grupos y pedagogía ciudadana. Madrid: Editorial Síntesis, 2008. ISBN: 978-84-975656-8-4

  • Mètode i modalitats del treball social de grup

    Teresa Rossell Poch (Author)

    L’article planteja algunes consideracions sobre la metodologia del treball social. Proposa unes modalitats o classificació del treball social de grup, relacionada amb els objectius genèrics de la intervenció i vinculada a l’abordatge tècnic de cada modalitat. Es plantegen els criteris indispensables per organitzar un grup, i es descriuen els fenòmens més característics de les etapes del procés grupal relacionades amb els objectius específics de cada experiència.

     

    Referencias bibliográficas

    BROWN, A. Groupwork. Adershot. Gower, 1986.: ISBN: 9780566051982.

    GRINBERG, L. Introducción a las ideas de Bion. Buenos Aires: Nueva Visión, 1986. ISBN: 9789506021153.

    HEAP, K. Psicoterapia de grupo: proceso y acción. Madrid: Paraninfo, 1981. ISBN: 9788428311038.

    KISNERMAN, N. Servicio Social de Grupo. Buenos Aires: Humanitas, 1969. ISBN: 9505820240.

    KONOPKA, G. Trabajo social de grupo. Madrid: Euramérica, 1968. ISBN: 9788424001582.

    NORTEN, H. Clinical social work. Nueva York: Columbia University Press, 1982.

    RED, N. de la. “La metodología del trabajo social desde el marco de las ciencias sociales”, en Cuadernos Andaluces de Bienestar Social, núm. 8 (2000). Pàg. 9-32. ISSN: 1138-1035.

    ROSSELL, T. “Trabajo social de grupo: grupos socioterapéuticos y grupos socioeducativos”, en Cuadernos de Trabajo Social, núm. 11 (1998). Pàg. 103-122. ISSN: 0214-0314.

    ROSSELL, T. y ALEGRE, R. “Trabajo social con grupos de personas usuarias de los servicios de bienestar social”, en Trabajo Social y Salud (2013). Pág. 67-94. ISSN: 1130-2976.

    SHULMAN, L. The Skills of Helping: Individuals, Families and Groups. Itasca, Illinois: Peacock, 1992. ISBN: 9780495506089.

  • Repensant el poder dels professionals del treball social

    Xavier Pelegrí Viaña (Author)

    El poder forma part consubstancial del treball social en la mesura que implica l’entramat de relacions socials que produeix la intervenció social. Partint de l’enfocament que proposa Foucault, aquí s’aborda específicament el poder de la professió de treball social i com s’incardina en la pràctica quotidiana. El fil conductor és el binomi saber-poder que, en termes professionals, es llegeix com a disciplina - exercici de la professió. A partir d’això, s’analitzen cinc dimensions en què poden donar-se manifestacions de poder del treball social i que caldria saber gestionar. L’anàlisi acaba, abans de les conclusions, amb una breu incursió en com es pot revertir el sentit negatiu del poder en l’exercici de la professió de treball social.

     

    Referencias bibliográficas

    AGUAYO, Cecilia. Las profesiones modernas: dilemas del conocimiento y del poder. Un analisis para y desde el Trabajo Social. Buenos Aires: Espacio Editorial, 2007. ISBN: 950-802-255-8.

    ÁLVAREZ-URÍA, Fernando. Repensar las relaciones de poder según Michel Foucault. Revista de Occidente, 2015, núm. 409, p. 37-51. ISSN: 0034-8635.

    ANTÓN, Gustavo; DAMIANO, Franco. La dimensión poder en la obra de Norbert Elias. Prácticas de oficio. Investigación y reflexión en Ciencias Sociales, 2014, núm. 14. Disponible en: http://ides.org.ar/ publicaciones/practicasdeoficio.

    ARANGUREN, Edurne. Empoderamiento profesional e intelectual en Trabajo Social. Retos de futuro. Azarbe, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 2014, núm. 3, p. 139-147. ISSN: 2255-4955.

    ÁVILA-FUENMAYOR, Francisco. El concepto de poder en Michel Foucault. Telos, 2006, vol. 8, núm. 2, p. 215-234. ISSN: 1317-0570.

    CARRIÓN, Juan. Poder en Tiempos Revueltos: ¿Personalizado o Socializado? Jano 2.0. 26 de novembre de 2009. Disponible en: https://juancarrion.wordpress.com/2009/11/26/poder-en-tiempos- revueltos-¿personalizado-o-socializado/ (Consulta: 9/01/2018).

    DE ZAN, Julio. La profesión del poder. Revista Científica de UCES, 2012, vol. 16, núm. 1, p. 48-59. ISSN: 1852-7310.

    FOUCAULT, M. Hermenéutica del sujeto. Madrid, La Piqueta: 1994.

    GARCÍA GARCÍA, Sergio. Reflexionar la identidad profesional como estrategia de poder hacia la repolitización del del trabajo social. Portularia, 2009, vol. IX, núm. 2, p. 113-122. ISSN: 1578-0236.

    GARCÍA MARTÍN, Lorenzo. El grupo operativo como método participativo: poder y aprendizaje en la relación profesional. Cuadernos de Trabajo Social, 2012, vol. 25, núm. 1, p. 205-219. ISSN: 0214-0314.

    GUILLÉN, Mauro, F. Profesionales y burocracia: desprofesionalización, proletarización y poder profesional en las organizaciones complejas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas: Reis, 1990, núm. 51, p. 35-51. ISSN: 0210-5233.

    IDARETA, Francisco. Eufemización de la violencia ejercida en trabajo social: Hacia el reconocimiento intradisciplinar del abuso de poder. Trabajo Social Hoy, 2017, núm. p. 59-82. ISSN: 1134-0991.

    INNERARITY, Daniel. El dialogo entre saber y poder. Claves de razón práctica, 2011, núm. 209, p. 12- 19. ISSN: 1130-3689.

    JIMÉNEZ BERTOMEU, Víctor. Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas, 2002, núm. 10, p. 427-444. ISSN: 1133-0473.

    MARTÍN ESTALAYO, Maribel. Los dilemas éticos en la profesión de trabajo social. En ZAMANILLO, T. (dir.). Ética, teoría y técnica. La responsabilidad política del trabajo social. Madrid: Talasa, 2011, p. 9-43. ISBN: 978-84-96266-37-7.

    MÉNDEZ, Rubens R. El discurso sobre el poder en la intervención profesional: otro caso de la colonización del trabajo social por el régimen de verdad de las ciencias sociales. Acciones e investigaciones sociales, 2009, núm. 27, p. 111-129. ISSN: 1132-192X.

    MORALES, Ernesto. Empoderamiento y transformación de las relaciones de poder. Un análisis crítico de los procesos institucionales de participación ciudadana. Tesi doctoral (inèdita). Universitat Autònoma de Barcelona, 2016.

    PELEGRÍ, Xavier. El poder en el trabajo social: Una aproximación desde Foucault. Cuadernos de Trabajo Social, 2004, núm. 17, p. 21-43. ISSN: 0214-0314.

    RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Alfonsa. Más allá de la perspectiva crítica. Cuadernos de Trabajo Social, 2007, vol. 20, p. 117-137. ISSN: 0214-0314.

    RODRÍGUEZ, Josep A.; GUILÉN, Mauro F. Organizaciones y profesiones en la sociedad contemporánea. Revista Española de Investigaciones Sociológicas: Reis, 1992, núm. 59, p. 9-18. ISSN: 0210-5233.

    SAN JUAN, Luís. El “poder de los despachos” y el poder vivir con dignidad. Miscelánea Comillas, 2010, vol. 68, núm. 133, p. 638-651. ISSN: 0210-9522.

    SILVA, Pedro; SACRAMENTO, Octavio; MENDONÇA, Vera. Proximidade, reflexividade e crítica: o lugar da etnografia na intervenção social. Cuadernos de Trabajo Social, 2015, vol. 28, núm. 1, p. 27- 37. ISSN: 0214-0314.

    TIRADO, Francisco Javier; DOMÈNECH, Miquel. Extituciones: Del poder y sus anatomías. Política y Sociedad, 2001, núm. 36, p. 191-204. ISSN: 1130-8001.

    ZAMANILLO, Teresa. Las relaciones de poder en las profesiones de ayuda. Una cuestión ética de primer orden. Azarbe, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 2012, núm. 1, p. 157-170. ISSN: 2255-4955.

    ZAMANILLO, Teresa; MARTÍN, Maribel. La responsabilidad política del Trabajo Social. Trabajo Social Global, 2011, vol. 2, núm. 3, p. 97-115. ISSN 2013-6757.

  • Cossos de pensament: a propòsit dels models en treball social

    Miren Ariño Altuna, Ainhoa Berasaluze Correa (Author)

    Cuerpos de pensamiento, texto que trata de reflexionar sobre el pensar y actuar, pero de una forma viva y consciente desde el Trabajo Social; la necesidad de reconocimiento mutuo en el que participemos profesión y ciudadanía, lo que no es posible sin un encuentro entre teorías que guían nuestra praxis cotidiana y el saber popular.

    Un texto que concede importancia a las formas de hablar y pensar y que trata de evidenciar que, si nos distanciamos del pensamiento del común, si despreciamos el saber popular, si no logramos dialogar y confrontar nuestras “creencias” y lógicas disciplinares y profesionales con las de la ciudadanía, nuestro idioma se convertirá en herramienta de dominación.

    Como conclusión para tener en cuenta: nuestras colaboraciones son únicas e irrepetibles porque se construyen con las personas en tiempo real, historias cotidianas inmersas en la historia. Que no hay dos veces de un “lo mismo” en curso entre las que discernir. Al elegir un modelo, hemos de ser conscientes de que nos imponemos e imponemos una hegemonía ideológica, una forma de nombrar que, a veces, no es del todo comprensible, inventamos un idioma que puede estar ocultando un ejercicio de poder y marcando una distancia excesiva entre profesionales y ciudadanía.

    Tal vez, solo nos quede respetar la palabra ajena; suponerle sujeto es hacerle persona, lo contrario, tomar personas y culturas como cosas, cuerpos sin pensamiento.

    Que el idioma es el cuerpo del pensamiento. Un idioma construido en un aparte es sólo un fantasma.

     

    Referencias bibliográficas

    Akhutina, T. (2002). L. S. Vigotsky y A. R. Luria: la formación de la neuropsicología. Revista Española de Neuropsicología, 4(2-3), 108-129.

    Ariño Altuna, M. (2012) Antonio Machado y Lev Vigotski. Ironía o crítica como instancias modernizadoras (Tesis doctoral, Universidad del País Vasco, San Sebastián). Recuperado de https://addi.ehu.es/ handle/10810/10713

    Ariño Altuna, M. (2013). Gerundio o la impertinencia en las construcciones de trabajo social. En A. J. Olalde y I. López (coords.), VI Jornada de Trabajo Social. Investigación y Trabajo Social: Dialogando desde la intervención (Vitoria-Gasteiz, 25 de abril de 2013) (p. 93-105). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

    Ariño Altuna, M., y Berasaluze Correa, A. (2012). El limbo de la Epistemología. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-236). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Bachelard, G. (1974). La formación del espíritu científico. Contribución a un psicoanálisis del conocimiento objetivo. Madrid: Siglo XXI.

    Coady, N. (2012). Un enfoque generalista-ecléctico para la práctica del Trabajo Social. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 99-126). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Du Ranquet, M. (1996). Los modelos en trabajo social. Intervención con personas y familias. Madrid: Siglo XXI.

    Foucault, M. (1988). Diálogos sobre el poder. Barcelona: Alianza.

    Howe, D. (1999). Dando sentido a la práctica. Granada: Maristán. Ituarte, A. (2012). Una reflexión sobre los modelos de intervención de los trabajadores sociales desde la experiencia de la supervisión. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 191-204). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Kuhn, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

    Lanitelli, S., Parra, B., y López Rodríguez, J. A. (2012). Reflexividad y epistemología en la enseñanza del grado en Trabajo Social. En E.

    Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-237). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Lizcano E. (1999). La metáfora como analizador social. Empiria. Revista de Metodología de las Ciencias Sociales, 2, 26-60.

    Lizcano, E. (2006). Metáforas que nos piensan. Sobre ciencia, democracia y otras poderosas ficciones. Madrid: Traficantes de Sueños.

    Machado Ruiz, A. (20045). Juan de Mairena II. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (20066). Juan de Mairena I. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (1989). Prosas completas. Madrid: Espasa-Calpe, Fundación Antonio Machado.

    Molleda, E. (2007). ¿Por qué decimos que “no podemos hacer intervención social”? Cuadernos de Trabajo Social, 20, 139-155.

    Morán Carrillo, J. M. (2006). Epistemología, ciencia y paradigma en trabajo social. Sevilla: Aconcagua Libros.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós Ibérica.

    Pra Ponticelli, M. dal (1999). Modelos teóricos del trabajo social. Buenos Aires: Lumen.

    Sánchez, F. (1972). Que nada se sabe. Madrid. Austral.

    Turner, F. J. (2012). Modelos de intervención en trabajo social: una perspectiva internacional. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 205-217). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Viscarret, J. J. (2007). Modelos y métodos de intervención en trabajo social. Madrid: Alianza.

    Vazquez, O. (2012). ¿Necesita el trabajo social una epistemología? En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 65-71). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Zamanillo, T. (2009). Invitación a un trabajo social reflexivo. En XI Congreso Estatal de Trabajo Social: Trabajo Social, sentido y sentidos. Zaragoza. Recuperado de http://www.colegiotstenerife.org/ficheros/File/Congreso-Zaragoza/01_Teresa_Zamanillo.pdf

    Zamanillo, T. (2012). Modelos de intervención en trabajo social. Criterios de selección para la praxis. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 154-174). Bilbao: Universidad de Deusto.

Entrevista

  • Parlem amb l’Hble. Sr. Carles Campuzano i Canadés

    Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.

    Ens ha semblat molt oportú reprendre aquesta secció amb una entrevista al conseller de Drets Socials, l’Honorable Senyor Carles Campuzano i Canadés. Agraïm l’acollida del conseller al seu despatx per mantenir-hi una conversa i traslladar-li les inquietuds de les professionals, i que ens ha permès conèixer de primera mà quines són les accions més estratègiques que des de la conselleria es duran a terme els propers anys.

    Vídeo de l'entrevista

Ressenya