Ressenya de "Educación(es), escuela(s) y pedagogía(s) en la cuarta revolución industrial desde Nuestra América" (Tom III), de Marco Raúl Mejía Jiménez

Resum

El mestre Paulo Freire (2010) situa l’acció-reflexió pedagògica en els fonaments socials, ja que “cap societat s’afirma sense el perfeccionament de la seva cultura, de la ciència, de la recerca, de la tecnologia, de l’ensenyament. I tot això comença amb la preescola” (p. 73). El món contemporani està experimentant la consolidació de la quarta revolució industrial, on la ciència i la tecnologia se situen com a generadors de riquesa i desenvolupament econòmic i, per això, l’escola travessa transformacions cada vegada més accelerades. En aquest marc, aquest llibre es pregunta pel lloc de la pedagogia crítica, l’educació popular, els moviments socials, el bon viure i les epistemologies del sud gestades a l’Amèrica Llatina (Santos, 2018), en el context global de la intel·ligència artificial (IA), les big data, les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) i convergents.

Referencias bibliográficas

Freire, P. (2010). Cartas a quien pretende enseñar. Siglo XXI Editores.

Hölderlin. (1995). Hölderlin Poesía completa. Ediciones 29.

Santos, B. d. S. (2018). Una epistemología del sur. Siglo XXI y CLACSO.

Viveiros de Castro, E. (2010). Metafísicas caníbales. Líneas de antropología posestructural. Katz.