Fonaments del treball social

44 elements

Tots els elements

  • Avançant en el procés de construcció del sistema d’informació del treball social sanitari a Catalunya

    Esther Martínez Plaza, Victòria Mir Labalsa, Jordi Riba Cebrián (Author)

    L’aportació del treball social en l’àmbit de salut permet tenir present, des del sistema sanitari, els factors socials que interfereixen o poden interferir en el procés de salut-malaltia. Conscients de la seva transcendència, destaquem la importància de disposar d’una eina eficaç que en faciliti la detecció i identificació, de forma sistematitzada i compartida als diferents sistemes de salut de Catalunya.

    Aquest article descriu el procés que s’ha seguit per elaborar una nova proposta de sistemes d’informació de treball social sanitari adreçada als serveis de salut comunitaris, que formarà part de l’actual sistema d’informació amb la seva incorporació a la plataforma Estació Clínica d’Atenció Primària (eCAP).

    El procés s’inicia a partir de la constitució d’un grup de treball format per treballadors socials de l’àmbit de la salut comunitària que permet l’anàlisi i la posada en comú dels diferents sistemes d’informació i registre aportats pels diferents professionals i, des del treball col·laboratiu, es defineixen els factors protectors i de risc de les diferents dimensions que avalua el sistema. Entre les conclusions destaquem la força que l’eina pot tenir en el suport metodològic i la importància de la continuïtat del grup de treball per garantir l’eficàcia de la seva implementació.

     

    Referencias bibliográficas

    Acosta Rodríguez, N., Aymerich Bolta, E., Benages Nozal, A., Burillo Gil, I., Cue Piedra, P., González Pi, M., Herzog Portero, S., Martínez Fresneda, L., Martinez Herrerias, J. F., Mora del Pino, M., Olivas Flores, A., Reina Olmo, V., i Serrano Aceña, C. (2010). Manual Diagnòstic social en salut mental. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. https://www.tscat.cat/content/manual-diagnostic-social-en-salut-mental

    Asua Batarrita, J. (2005). Entre el consenso y la evidencia científica. Gac Sanit, 18(1), 65-70. Scielo. http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112005000100013

    Boada, C., Mas, E., Miñarro, E., i Riudor, X. (2018). Polítiques de suport a les famílies. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://ctesc.gencat.cat/doc/doc_19925410_1.pdf

    Busquet i Duran, X. (2017). L’Hexàgon de la Complexitat. Intercanvis: Papers de Psicoanàlisi / Intercambios: Papeles de Psicoanálisis, 38, 86-106. RACO. https://www.raco.cat/index.php/Intercanvis/article/view/330764

    Campos-Vidal, J. F., Cardona-Cardona, J., i Cuartero-Castañer, M. E. (2017). El diagnóstico relacional colaborativo (I). Alternativas: Cuadernos de Trabajo Social, 24, 67-90. https://doi.org/10.14198/altern2017.24.05

    Colom Masfret, D. (2012). El Diagnóstico Social Sanitario: Aval de la intervención y seña de identidad del trabajo social sanitario. Universitat Oberta de Catalunya.

    Constitución española, BOE núm. 311, páginas 29313 a 29424 (1978). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/boe/dias/1978/12/29/pdfs/A29313-29424.pdf

    Departament de Salut (Ed.). (2017). Pla Director de Sistemes d’Informació del SISCAT. Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://pdsisbloggencat.files.wordpress.com/2018/02/pla_director_final_v27.pdf

    Direcció General de Planificació en Salut (Ed.). (2016). Pla de Salut de Catalunya 2016-2020: Un sistema centrat en la persona: públic, universal i just. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de https://salutweb.gencat.cat/web/.content/_departament/pla-de-salut/Pla-de-salut-2016-2020/documents/Pla_salut_Catalunya_2016_2020.pdf

    Direcció General de Planificació en Salut (Ed.). (2019). El procés asistencial d’atenció a la cronicitat i la complexitat a la xarxa d’atenció primària: Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de http://salutweb.gencat.cat/web/.content/_ambits-actuacio/Linies-dactuacio/Estrategies-de-salut/enapisc/enapisc-cronicitat-complexa.pdf

    FEANTSA. (2008). El papel de la vivienda en la exclusión residencial. Vivienda y Sinhogarismo. Tema anual 2008. FEANTSA. Recuperat 24 juny 2021, de https://www.feantsa.org/download/08_european_report_feantsa_housing_final_es7074115848578375806.pdf

    Grup de treball Suport a l’Exercici de la Capacitat. (2017). Suport a l’exercici de la capacitat. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya.

    Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, BOE núm. 294 § 16673 (2018). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3/dof/spa/pdf

    Mir, V. (2018). Una mirada a l’atenció social sanitària. Treball Social Sanitari ICS. Recuperat 24 juny 2021, de https://treballsocialsanitariics.files.wordpress.com/2018/12/Una-mirada-a-latenció-social-sanitària.pdf

    Munuera Gómez, P. (2002). Gordon Hamilton (1892-1967) y la importancia del registro social. Trabajo Social Hoy, 35(35), 143-152.

    Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. (2017). Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya: Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

    Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos, Diario Oficial de la Unión Europea núm. L119/1 (2016). Recuperat 24 juny 2021, de https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf

    Riba Cebrián, J. (2017). Sistemas de información en trabajo social sanitario. JRIBACE.ES: Página de Trabajo Social Sanitario Por Jordi Riba. https://jribace.es/2017/01/09/sistemas-de-informacion-en-trabajo-social-sanitario/

    Richmond, M. E. (2005). Diagnóstico social. Siglo XXI Editores.

    Rojo, R. (2012). La presencia del Trabajo Social en el entorno de la Historia Clínica Digital E-Cap en la Atención Primaria de Salud en Catalunya. Trabajo Social y Salud, 72, 131-146.

    Sluzki, C. E. (1996). La red social: frontera de la practica sistemica. Gedisa.

    Soler Boada, M., i Riba Cebrián, J. (2014). Tabla de indicadores para el diagnóstico social “sanitario” de los usuarios de la sanidad (TADIS 2014). Agathos: Atención Sociosanitaria y Bienestar, 2, 26-35.

    Subcomissió de Treball Social Sociosanitari. (2016). Guia de diagnòstics socials en l’àmbit de la salut. Consorci de Salut i Social de Catalunya. Recuperat 24 juny 2021, de http://www.consorci.org/media/upload/pdf/guia_diagnosticssocials_csc_1463063642.pdf

    Treball Social Sanitari ICS. (2020, febrer 9). Sistemes de registre de l’atenció del treball social en el sistema sanitari [Entrada blog]. Wordpress. Recuperat 24 juny 2021, de https://treballsocialsanitariics.wordpress.com/2020/02/09/sistemes-de-registre-de-latencio-del-treball-social-en-el-sistema-sanitari/

  • Innovar la innovació: una proposta per treballar l’àmbit social

    Teresa Matus Sepúlveda (Author)

    Actualmente, la noción más hegemónica de innovación se caracteriza por un cambio tecnológico, acoplado a la emergencia de nuevos productos. Ese reduccionismo puede ser refutado ya con la teoría del desarrollo económico de Schumpeter (1912), donde su idea de destrucción creativa da lugar a una innovación de procesos y organizaciones. Ahora bien, un giro clave en este debate es el concepto de “gran transformación”, propuesto por Polanyi en 1944, con el que sostiene una crítica a la racionalidad económica y cuestiona su corpus técnico formal al restringir la libertad en una sociedad compleja. Esa relación invertida entre economía y sociedad –que Weber ya denominó “una jaula de hierro”– es el punto de partida de un nuevo tipo de innovación social que procura superar la coacción económica haciendo emerger redes y procesos que tengan como horizonte de sentido un cambio societal. Esa ampliación crítica del repertorio de innovación abre una propuesta para trabajar lo social, al explorar posibilidades disruptivas para mostrar fallas sistémicas y generar oportunidades con soluciones múltiples basadas en una participación transdisciplinar. Su emergencia innova la innovación por dos razones: a) asume expectativas no cumplidas, es decir, contiene una memoria de discriminaciones, desigualdades y no reconocimientos; b) requiere que ese recuerdo apasionado se exprese en un espíritu renovado, capaz de despertar un futuro. Lo que este artículo sostiene es que dicha innovación es un principio explicativo del Trabajo Social. Que ha estado presente y oculto. Que es hora de hacerlo florecer nuevamente, en este contexto de crisis. De allí que se concluya con dos ejemplos de investigación de alta integración y de innovación en la formación disciplinar.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. (1990). La dialéctica negativa. Madrid: Taurus.

    Alonso Puelles, A., y Alonso González, D. (2017). Un acercamiento a la innovación social oculta desde el Trabajo Social. En E. Raya Díez (coord.), Innovación social en la práctica del trabajo social (p 19-34). Valencia: Tirant lo Blanch.

    Behn, R. D. (2003). Why Measure Performance? Different Purposes Require Different Measures. Public Administration Review, 63(5), 586-606.

    Benjamin, W. (2010). Libro de los Pasajes. Iluminaciones II. Madrid: Taurus.

    BEPA (2014). Social Innovation: A Decade of Changes. A BEPA report. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.

    Boltanski, L., y Chiapello, È. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.

    Bonnefoy, J. C., y Armijo, M. (2005). Indicadores de desempeño en el sector público. Santiago de Chile: ILPES-CEPAL, Naciones Unidas (“Serie Manuales”, 45).

    Cook, J. W., y Tõnurist, P. (2016). OECD, Observatory of Public Sector Innovation. París: OECD.

    Chesbrough, H. W. (2003). Open innovation: The new imperative for creating and profiting from technology. Boston: Harvard Business School Press.

    Christensen, C. M. (2006). Innovación disruptiva para el cambio social. Harvard Business Review America Latina, 1, 3-8.

    Comisión Europea (2013). Social innovation research in the European Union. Bruselas: Dirección General de Investigación e Innovación. Recuperado de http://ec.europea.eu/research/socialsciences/pdf/social_innovation.pdf

    Domanski, D., Monge, N., Quitiaquez, G., y Rocha. D. (2016). Innovación Social en Latinoamérica. Bogotá, Colombia: Corporacion Universitaria Minuto de Dios / Parque Cientifico de Innovacion Social.

    Facso (2015). Núcleos I + D. Investigación, Docencia, Intervención e Incidencia Pública. Recuperado de http://nucleostrabajosocial.cl

    FORA (2010). New Nature of Innovation. Report to the OECD. Copenhagen. Recuperado de https://www.tem.fi/files/24835/New_ Nature_of_Innovation.pdf

    Fuenzalida, J. (2019). Del control de gestión a la gestión efectiva del desempeño para el abordaje de problemas perversos. Santiago de Chile: Universidad de Chile.

    Giannini, H. (1997). Del bien que se espera y del bien que se debe. Santiago de Chile: Editorial Dolmen.

    Gosselin, D., Cooper, S., Lawton, S., Bonnstetter, R. J., y Bonnstetter, B. J. (2016). Lowering the walls and crossing boundaries: applications of experiential learning to teaching collaboration. Journal of Environmental Studies and Sciences, 6(2), 324-335.

    Gray, M., y Webb, S. (2013). A. Social Work: theories and methods. Londres: Sage Publications.

    Habermas, J. (1986). Problemas de legitimación en el capitalismo tardío. Buenos Aires, Argentina: Amorrortu.

    Healy, L. M. (2008). International Social Work: professional action in an interdependt world. Oxford, Inglaterra: University Press.

    Hick, S., Fook, J., y Pozzuto, R. (ed.) (2005). Social Work: a critical turn. Toronto, Canadá: TEP Thompson Educational Publishing.

    Hochgerner, J., Franz, H.-W., Howaldt, J., y Schindler-Daniels, A. (2011). Vienna Declaration: the Most Relevant Topics in Social Innovation Research. Recuperado de https://wbc-rti.info/object/document/7133/attach/Vienna-Declaration_final_10Nov20111.pdf

    Honneth, A. (2009). La crítica del agravio moral. Madrid: FCE.

    Howaldt, J., Butzin, A., Domanski, D., y Kaletka, C. (2014). Theoretical Approaches to Social Innovation - A Critical Literature Review. A product of the proyect: “Social Innovation: Driving Forc of Social Change” (SI-DRIVE). Dortmund: Sozialforschungsstelle.

    Howaldt, J., y Domanski, D. (2016). Innovación social como motor del cambio social. En T. Matus y F. Cortez-Monroy (eds.), Innovación Social Efectiva (p. 25-50). Santiago de Chile: Editorial Librosdementira.

    Howaldt, J., y Kopp, R. (2012). Shaping social innovation. En H.-W. Franz, J. Hochgerner y J. Howaldt (ed.), Challenge social innovation. Potentials for business, social entrepreneurship, welfare and civil society (p. 43-56). Berlín, Nueva York: Springer.

    Jameson, F. (2016). Las ideologías de la teoría. Madrid: Akal.       

    Lehmann, C., y Hinzpeter, X. (2000) Los pobres no pueden esperar, la desigualdad si. Santiago de Chile: Documentos de Trabajo Centro de Estudios Públicos.

    Levi-Montalcini, R. (1999). Elogio de la imperfección. Madrid: Tusquets.

    Luhmann, N. (1996). Confianza. México DF: Anthropos.

    Luhmann, N. (2007). La sociedad de la sociedad. Barcelona: Herder, Universidad Iberoamericana.

    Lutzker, J. R., y Casillas, K. L. (2016). The importance of examining variants of implementation among evidence-based and promising programs to prevent child maltreatment. Chile Abuse & Neglect, 53, 1-3.

    Mascareño, A. (2017). La crisis como control de hipertrofia sistémica y la función del derecho. Revista Direito Mackenzie, 11(2), 12-38.

    Mascareño, A., y Cordero, R. (2019). El concepto de crisis: Universalidad y experiencia. Nucleo Milenio de Crisis. Recuperado de htttp://mileniocrisis.uai.cl

    Matus, T. (2012). Observar la complejidad: un desafío a las políticas públicas. En H. Cadenas, A. Mascareño y A. Urquiza (comps.). Niklas Luhmann y el legado universalista de su teoría. Aportes para el análisis de la complejidad social contemporánea (p. 205-219) Santiago de Chile: Editorial RIL.

    Matus, T. (2015) Aportes del concepto de Interpenetración a los debates de las políticas públicas en América Latina. MAD, Revista del Magíster de Análisis Sistémico Aplicado a la Sociedad, núm. esp. 33, 42-63. DOI: 10.5354/0718-0527.2015.37323

    Matus, T. (2017). Materiales de una crítica: relatos, mapas y datos. En M. A. Wagner y M. Rozas (comps). Igualdad y Desigualdad de América Latina. III Foro Latinoamericano (p. 125-156). Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio.

    Matus, T. (2017). Una crítica travestida para enfrentar al capital. En P. Vidal (comp.) Las caras de Trabajo Social en el Mundo: per(e)sistencias en el capitalismo tardío (p. 95-118). Santiago de Chile: RIL Editores.

    Matus, T. (2018). Disonancias de la crítica como proyecto emancipatorio. Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio (Serie Punto de Fuga, tomo II).

    Matus, T. (2018). Imágenes dialécticas de la crítica en el Trabajo Social Contemporáneo. Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio (Serie Punto de Fuga, tomo I).

    Matus, T. (2018). ¿Vincular en tiempos de crisis? Aportes de los enfoques contemporáneos en Trabajo Social a una crítica de lo relacional. En C. Guinot y A. Ferran (comps.), Trabajo Social: el arte para generar vínculos (p. 9-28). Bilbao, España: Universidad Deusto Digital.

    Matus, T. (2018). Ejercicios de punto ciego: desafíos de innovación y gestión de calidad en la Intervención Social. En A. Lima, E. Pastor y C. Verde (comps.), El Trabajo Social: construyendo comunidades sostenibles (p. 45-82). Navarra, España : Thomson Reuters.

    Matus, T. (2019). A static innovation: the dimension of the new in Latin American Social Work. Social Dialogue. Journal of Social Work IASSW LATIN AMERICAN ISSUE.

    Matus, T., Kaulino, A., Cortez-Monroy, F., y San Martín, E. (2017). Contribuciones de la Innovación Social para enfrentar la pobreza. En F. Mariñez, Políticas Públicas y participación colaborativa (p. 115-154). Jalisco, México: El Colegio de Jalisco.

    Matus, T., Kaulino, A., Urquieta, M. A., Cortez-Monroy, F., y Mariñez. C. (2018). Lógicas de auto observación de la falla para una innovación efectiva. MAD, Revista del Magíster de Análisis Sistémico Aplicado a la Sociedad, 38, 1-21. DOI: 10.5354/0718-0527.2018.51026

    Matus, T., Kaulino, A., Muñoz, G., y Reininger, T. (2020). Crisis over crisis: COVID-19 and two innovation proposals from Chile. Social Work Education, The International Journal, 39, 1066-1073. DOI: 10.1080/02615479.2020.1813702. ISSN: 1470-1227

    Matus, T., y Mariñez, C. (2017) Una Innovación crítica para enfrentar la desigualdad. En T. Matus y F. Cortez-Monroy (comps.), Innovación Social Efectiva (p. 65-104) Santiago de Chile: Editorial Librosdementira.

    Matus, T., y Mariñez, C. (2021). Indice Multidimensional de Efectividad. Sistema de medición de Alerta y Efectividad en programas de infancia. Santiago de Chile: Editores RIL.

    Mazzucato, M. (2018). Mission-oriental Research & Innovation in the European Union. A problems solving approach to fuel innovation led growth. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.

    Moulaert, F., MacCallum, D., Mehmood, A., y Hamdouch, A. (2013). The International Handbook on Social Innovation. Collective action, social learning and transdisciplinary research. Cheltenham, Reino Unido: Edward Elgar.

    McNair, L. D., Davitt, M., y Batten, G. P. (2015). Outside the “comfort zone”: impacts of interdisciplinary research collaboration on research, pedagogy, and disciplinary knowledge production. Engineering Studies, 7(1), 47-79.

    National Center for Innovation and Development (2016). Politics for Center of Research. Working Paper n. 1. Ministerio de Educación, Gobierno Chileno.

    Naciones Unidas (2008). Manual para cuantificar los indicadores de la justicia de menores. Naciones Unidas: Nueva York. Recuperado de https://www.unodc.org/documents/justice-and-prison-reform/JJ_indicators_Spanish_webversion.pdf

    OECD (2019). Systems Approaches to Public Sector Challenges: Working with Change. París: OECD Publishing.

    Piketty, T. (2014). El capital en el siglo XXI. Buenos Aires, Argentina: FCE.

    Polanyi, K. (1989). La gran transformación: critica del liberalismo económico. Madrid: Ediciones de La Piqueta, Ediciones Endymion.

    Schumpeter, J. (1944). Teoría del desenvolvimiento económico. México: FCE.

    Senthil, A. V., y Praveen, P. V. (2018). Impact of Student Engagement in Online Learning Environments. En A. V. Senthil (ed.), Advances in educational technologies and instructional design (AETID) book series. Optimizing student engagement in online learning environments (p. 1-27). Hershey, PA: IGI Global, Information Science Reference.

    Smith, A. (2011). La riqueza de las naciones. Madrid: Alianza.

    Sunkel, O. (2007). En busca del desarrollo perdido. En G. Vidal y A. Guillén R. (coord.), Repensar la teoría del desarrollo en un contexto de globalización. Homenaje a Celso Furtado (p. 469-488). Buenos Aires: CLACSO. Recuperado de http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/edicion/vidal_guillen/27Sunkel.pdf

    Tang, A. (2020). La hacker cívica que se convirtió en Ministra Digital de Taiwán: entrevista con Audrey Tang. Digital Future Society. Recuperado de https://digitalfuturesociety.com/es/interviews/la-hacker-civica-que-se-convirtio-en-ministra-digital-de-taiwan-entrevista-con-audrey-tang/

    UNICEF (2015). Estudio Inversión Pública en Primera Infancia. Diagnóstico, desafíos y propuestas. Santiago Chile.

    UNICEF (2017). Convención de los Derechos del Niño. Recuperado de: http://unicef.cl/web/convencion-sobre-los-derechos-del-nino/

    Urquiza, A., Billi M., Amigo, C., Faúndez, V., Neira C., Henriquez A., Sanchez D. (2019). Transdisciplina en la Universidad de Chile: conceptos, barreras y desafíos Santiago (Documento de Trabajo). Santiago de Chile: Universidad de Chile.

    Vobruba, G. (2013). Soziologie und Kritik. Soziologie, 42(2), 147-168.

    Webb, S. (ed.) (2019). The Routledge Handbook of Critical Social Work. Abingdon, Oxon: Routledge.

    Zafra, R. (2017). El entusiasmo. Precaridad y trabajo creativo en la era digital. Madrid: Anagrama.

  • Línies d’innovació per als nostres serveis socials

    Fernando Fantova Azcoaga (Author)

    El artículo presenta una reflexión construida, reelaborando y desarrollando aportaciones anteriores, a partir de la participación del autor, como consultor independiente, en el mundo de los servicios sociales españoles y de la revisión de algunas referencias bibliográficas recientes. Se parte del esbozo de un marco de referencia general sobre cómo funcionan, en diferentes sectores de actividad, los ecosistemas de conocimiento y las dinámicas de innovación, y sobre el papel de agentes como la academia (y las disciplinas o áreas de conocimiento), las profesiones, las organizaciones prestadoras de servicios, los centros de investigación, los movimientos sociales y otros. Posteriormente, se hace referencia a la encrucijada estratégica en la que se encuentran nuestros servicios sociales, en clave, fundamentalmente de giro, limitada y contradictoriamente planteado y realizado, desde una atención integral y residual a una sectorial y universal. A continuación, se identifican algunos desafíos y tendencias de innovación en nuestros servicios sociales, en tres apartados. 1. Innovación en la propia actividad operativa de intervención social, con referencias a innovación en diagnóstico y evaluación, personalización y empoderamiento de las destinatarias, digitalización, incorporación de un enfoque comunitario y preventivo y otras. 2. Innovación en aspectos organizativos, con referencias a transformaciones de carácter participativo, integración vertical y horizontal, dinámicas colaborativas multiagente en el territorio y otras cuestiones. 3. Innovación en la configuración del ecosistema de gobernanza inteligente basada en el conocimiento, con referencias a la cualificación profesional, la relación entre disciplinas y otras. Por último, se concluye con una identificación de elementos facilitadores y obstáculos para la innovación en nuestros servicios sociales y algunas propuestas.

     

    Referencias bibliográficas

    Anderson, Z., Hall, A.-M., Parnaby, J., Davison, E., y Woodall, J. (2019). Bringing people together: how community action can tackle loneliness and social isolation. Londres: National Lottery Community Fund.

    Blanco, I., Cruz, H., Martínez, R., y Parés, M. (2016). El papel de la innovación social frente a la crisis. Ciudad y Territorio, 188, 249-260.

    Borzaga, C., Galera, G., Franchini, B., Chiomento, S., Nogales, R., y Carini, C. (2020). Social enterprises and their ecosystems in Europe. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

    Brandsen, T., Steen, T., y Verschuere B. (ed.) (2018). Co-production and co-creation. Engaging citizens in public services. Nueva York: Routledge.

    Bunge, M. (1999). Las ciencias sociales en discusión. Una perspectiva filosófica. Buenos Aires: Sudamericana.

    Cottam, H. (2018). Radical help. Londres: Virago.

    CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) (2019). Integració de l’atenció social i sanitaria. Barcelona.

    Evers, A., Evert, B., y Brandsen, T. (ed.) (2014). Social innovation for social cohesion. Transnational patterns and approaches from 20 European cities. Giesen: Wilco.

    Fantova, F. (2014). Diseño de políticas sociales. Fundamentos, estructura y propuestas. Madrid: CCS.

    Ferran, A., Guinot, C., Berasatagui, A., Arrieta, F., Larrion, B., y Zurutuza, S. (2020). Gobernanza colaborativa para la inclusión social. Una experiencia de investigación y acción participativa. Madrid: Los Libros de la Catarata.

    Finney, T. (2019). The future is social. Rethinking ageing in place. En Agile Ageing Alliance, Neighbourhoods of the future (p. 184-187). Londres.

    Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanku, O., y Knutagård, M. (2017). The Janus face of social innovation in local welfare initiatives. En F. Martinelli, A. Anttonen y M. Mätzke (ed.), Social services disrupted. Changes, challenges and policy implications for Europe in times of austerity (p. 281-301). Cheltenham: Edward Elgar Publishing.

    Innerarity, D. (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Madrid: Paidós.

    SCIE y LGA (Social Care Institute for Excellence y Local Government Association) (2019). Achieving integrated care. 15 best practice actions. Londres

    Longo, F. (2019). La Administración pública en la era del cambio exponencial. Hacia una gobernanza exploratoria. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 3 (núm. especial), 52-73.

    Mazzucato, M. (2019). Governing missions in the European Union. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

    Misuraca, G., Pasi, G., y Abadie, F. (2017). Innovating EU social protection systems through ICTs. Findings from analysis of case studies in fourteen member states. Sevilla: Joint Research Centre.

    Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. Madrid: CCS.

    OECD (2017). Behavioural insights and public policy: Lessons from around the world. París: OECD Publishing.

    Powell, D. (2017). Social care as a local economic solution for the West Midlands. Londres: New Economics Foundation.

    Quilter-Pinner, H., McNeil, C., y Hochlaf, D. (2020). The decades of disruption. New social risks and the future of the Welfare state. Londres: Institute for Public Policy Research.

    Ramió, C., y Salvador, M. (2019). Gobernanza social e inteligente. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

    Randle, A. (2017). Location, location, location. Building place-based system change for better social outcomes. En C. Chwalisz, R. Thillaye y E. Kinloch (ed.), New routes to social justice. Empowering individuals and innovative forms of collective action. Londres: Rowman & Littlefield.

    Scottish Government (2018). Scotland’s digital health and care strategy. Edimburgo:

    SIIS (2019). Revisión de tendencias, innovaciones y buenas prácticas en el ámbito de los servicios sociales, Zerbitzuan, 70, 5-31.

    Vega, C., Martínez Buján, R., Paredes, M. (2018). Experiencias, ámbitos y vínculos cooperativos para el sostenimiento de la vida. En C. Vega, R. Martínez Buján y M. Paredes (ed.), Cuidado, comunidad y común. Extracciones, apropiaciones y sostenimiento de la vida (p. 15-50). Madrid: Traficantes de Sueños.

    Viñas, A., Poyatos, P., Morata, T., Marzo, M., López, P., Palasí, E., Sánchez, J., y Fernandez, F. (2018). Valor humà: el model relacional-vincular en el Treball socioeducatiu a Castell-Plaja d’Aro. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

    Wagensberg, J. (2002). Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre. Barcelona: Tusquets.

  • Acompanyant equips de serveis socials en l’impuls de models d’intervenció més comunitaris: sistematització de l’experiència i recull d’aprenentatges

    Marta Ballester Frago (Author)

    Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.

    En un context d’emergència social i sanitària que reclama abordatges més proactius i col·lectius, i el retorn del treball comunitari als encàrrecs dels serveis socials, l’article pretén aportar algunes pistes als futurs processos que s’engeguin amb aquesta orientació comunitària.

    En primer lloc, es comença situant el moment actual pel que fa als mandats comunitaris dels documents estratègics dels serveis socials. A continuació, s’aprofundeix en l’anàlisi de les necessitats i els interessos que motiven la demanda de suport per a l’impuls del treball comunitari. Finalment, es presenten les principals fases dels acompanyaments duts a terme i es comparteixen els elements emergents que s’han identificat com a aspectes-palanca d’aquests processos de canvi.

     

    Referencias bibliográficas

    Ballester Frago, M. (2017).  Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec). Una anàlisi comparada. Barcelona: TSCAT.

    Barbero, J. M. (2008). El treball social en acció. Mètode i autogestió en la pràctica professional. Barcelona: Impuls a l’Acció Social (“Col·lecció Llibres a Punt”, 4).

    Blanco, I., Cruz, H., Martínez, R., i Parés, M. (2016). El papel de la innovación social frente a la crisis. Ciudad y territorio, 188, 249-260.

    Brugué, Q., Boada, J., i Blanco, I. (2013). Els motors de la innovació a l’administració pública. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.

    Carmona, M. (2011). Construyendo acción comunitaria: significados y estrategias para su promoción a partir de las experiencias de Barcelona (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona, Barcelona.

    Cofiño, R. (2018). Orientación comunitaria de la Atención Primaria (5). Acción comunitaria: definiciones y contenidos. En Salud Comunitaria. Recuperat de https://saludcomunitaria.wordpress.com/2018/12/16/orientacion-comunitaria-de-la-atencion-primaria-5-accion-comunitaria-definiciones-y-metodologias/

    European Antipoverty Network (2009). Guía metodológica de la participación social de las personas en situación de pobreza y exclusión social. Madrid: EAPN.

    Fantova, F. (2014). Manual para la gestión de la intervención social. Políticas, organizaciones y sistemes para la acción. Madrid: Editorial CCS.

    Fantova, F. (2019). ¿Qué es hacer consultoria? Blog de Fernando Fantova,consultor social. Recuperat de: http://fantova.net/?cat=30

    Ginesta, M. (2014). La intervenció comunitària des dels serveis socials locals: de la pèrdua al desig; del desig a la pèrdua. Revista de Treball Social, 203, 50-62.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC. Barcelona, 18 d’octubre de 2007, núm. 4.990.

    Manent, A., i Fantova, F. (2020).Transformació organitzacional i inclusió comunitària. Llei d’engel. Recuperat de: http://lleiengel.cat/transformacio-organitzacional-inclusio-comunitaria/

    Manyà, C., i Morales, E. (IGOP) (2018). Marc de la intervenció comunitària als Centres de Serveis Socials de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

    MARGES cooperativa (2020). Brúixola comunitària: Guia per promoure l’acció comunitària a les entitats socials. Barcelona: ECAS (“Col·lecció Idees i Eines per a l’Acció Social”).

    Martín, M. (2020). Innovación y cocreación. En J. Etxebeste (coord.), Guía de innovación social en el ámbito de los Servicios sociales (p. 46-59). Navarra: Departamento de Derechos Sociales del Gobierno de Navarra.

    Moliní, E. (2012). Libro sobre participación genuina. O el arte de pensar, decidir y trabajar juntos. Recuperat de: http://molini.eu/wp-content/uploads/2012/03/Libro-sobre-Participacion-Genuina.pdf

    Navarro, S. (1998). Tiempo de interlunio: apuntes para repensar la primaria. Revista de Treball Social, 150, 23-42.

    Pelegrí, X. (1999). El treball comunitari en el sistema català de serveis socials. En II Jornada dels Serveis Socials d’Atenció Primària: Subjectes i Xarxes Socials. Estratègies d’Acció Comunitària (p. 25-44).

    Rebollo, O. (2019). Acció comunitària en la lluita contra l’exclusió. En Blog sobre pobresa i exclusió social. Recuperat de https://blog.caritas.barcelona/acollida-i-acompanyament/8909-revision-v1/

    Román, B. (2009). Ètica en els serveis socials. Professions i organitzacions. Generalitat de Catalunya: Departament d’Acció Social i Ciutadania (“Papers d'acció social”, 7).

    Vázquez, C.,  i Porcel, A. (2017). Supervisión. Espacio de aprendizaje significativo. Instrumento para la gestión. Espanya: Bubok.

    Viscarret, J. (2009). Modelos y métodos de intervención en Trabajo Social. Madrid: Alianza Editorial (“Coleción Política Social / Servicios Sociales”).

  • Plantant la llavor de la innovació en la formació en treball social

    Ferran Cortès Izquierdo, Marta Llobet Estany (Author)

    En aquest article presentem l’experiència d’innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s’implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d’un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge. Aquest grup impulsa un primer projecte pilot d’innovació docent que més tard dona peu a la creació del Grup de Recerca i Innovació Docent (GRID) Trans@net. Aquest GRID serà el paraigua i planter dels projectes d’innovació docent del grau, que serà reconegut per la Universitat de Barcelona com a GRID consolidat. Els relators presentem una descripció i anàlisi d’aquesta experiència per identificar les transformacions i aprenentatges al llarg de tot el procés, però alhora les dificultats i els reptes que encara tenim al davant.

     

    Referencias bibliográficas

    Báñez, T., i Boixadós, A. (2017). Conceptualización del autoconocimiento como competencia profesional básica del trabajo social. En A. Bolívar (pres.), VI Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Bilbao. Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/107925

    Báñez, T., i Romero, J. (2018). Promoción del autoconocimiento de forma transversal en el Grado de Trabajo Social. En Asociación Multidisciplinar de Investigación Educativa (AMIE), VII Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Saragossa. Recuperat de http://amieedu.org/actascimie18/

    Bolívar, A. (2002). “¿De nobis ipsis silemus?”: Epistemología de la investigación biográfico-narrativa en educación. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 4(1). Recuperat de http://redie.uabc.uabc.mx/vol4no1/contenido-bolivar.html

    Cañal del León, P. (coord.) (2002). La innovación educativa. Madrid: Akal.

    Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Morata.

    Cornet, A., Pagés, T., i Pardo, J. (2010). Més enllà de la Innovació docent: de la innovació al coneixement, del coneixement al suport, del suport a la renovació docent a la Universitat de Barcelona. REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 3(2), 79-97. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/REIRE

    Delors, J. (1996). Los cuatro pilares de la educación. En J. Delors, La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI (p. 91-103). Madrid: Santillana/UNESCO.

    Escudero, J. M. (1986). El pensamiento del profesor y la innovación educativa. En L. M. Villar (ed.), Pensamiento de los profesores y toma de decisions (p. 185-226). Sevilla, Espanya: Universitat de Sevilla.

    Ginesta, I., Quiroga, V., Rodríguez, E., i Durán, P. (2019). El programa d’Aprenentatge-Servei en el Grau de Treball Social. Informe final projecte 2015PID-UB/005. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/134965

    Godin, B. (2008). Innovation: the History of a Category. Project on the Intellectual History of Innovation. Working paper n. 1. Montreal: INRS.

    Hager, P., Holland, S., i Becket, D. (2002). Enhancing the learning and employability of graduates: the role of generic skills. Melbourne: Business/Higher Education Round Table. Recuperat de: http://hdl.voced.edu.au/10707/108724.

    Ibarz, J., i Prat, N. (2016). La qualitat del retorn entre iguals: Quines correccions es realitzen quan s’aplica un procediment de valoració entre iguals? En Universitat Autònoma de Barcelona, IX Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación (CIDUI). Recuperat de http://www.cidui.org/revistacidui/index.php/cidui/article/view/901/862 

    Imbernón, F. (1996). En busca del discurso educativo: la escuela, la innovación educativa, el currículum, el maestro y su formación. Buenos Aires: Magisterio del Río de la Plata.

    Imbernón, F. (2009). La innovació docent abans i en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Què hi ha de nou? Temps d’Educació, 38, 43-50.

    Lima, A. (coord.) (2013). La opinión de los trabajadores sociales sobre su labor profesional y los Servicios Sociales en España. II Informe sobre los Servicios Sociales en España (p. 75-92). Madrid: Consejo General del Trabajo Social.

    Llobet, M., i Vilà, G. (2013). El pensament analitic a l’ensenyament de Treball Social. Proposta de definició i conceptualització. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/46526

    Morin, E. (2003). Educar en la era planetaria. Barcelona: Gedisa.

    Moulaert, F. (2009). Social Innovation: Institutionally Embedded, Territorially (RE)Produced. En D. MacCallum, F. Moulaert, J. Hillier i V. Haddock (ed.), Social Innovation and Territorial Development (p. 11-23). Farnham, England: Ashgate.

    Navarro, S. (2017). Saber femenino, vida y acción social. Madrid: Editorial CCS.

    Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores. Madrid: Editorial CCS

    Nicol, D., Thomson, A. i Breslin, C. (2014). Rethinking feedback practices in higher education: a peer review perspective. Assessment & Evaluation in Higher Education, 39(1), 102-122. DOI:10.1080/02602938.2013.795518

    Parcerisa, A., Basco. S., Calafell, M., Comas, M., i Noguera, I. (2011). Innovació en educació. De la idea a l’acció. Procés participatiu cap a l’INNED 2. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 4(2), 82-95. DOI: https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2426

    Parra, B., Prat, N., Ibarz. J., Lo Cascio, P., i Zaborras, R. (2019). Projecte d’innovació docent Docutrans: Aprenentatge transversal en la recerca d’informació, Col·lecció: INNOVADOC (Documents d’Innovació Docent). Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/134968

    Poblete, M. (2007). Evaluación de competencias en la educación superior. Preguntas clave que sobre evaluación de competencias se hacen los profesores. Tentativas de respuesta. En III Jornadas Universitarias de Innovación y Calidad: “Buenas Prácticas Académicas”. Bilbao: Universitat de Deusto.

    Prat, N., Boixadós, A., Mesquida, J. M., i Palacín, C. (2012). Proyecto de innovación docente: “Hilos conductores: transversalidad docente y pensamiento analítico en Trabajo Social”. Portularia: Revista de Trabajo Social, XII(extra), 159-168.

    Prat, M. N., Parra, B., i López, A. (2014). La capacidad de análisis en la formación de trabajadores sociales: diseño de una rúbrica de evaluación de la competencia. Cuadernos de Trabajo Social, 27(2), 365-374.

    Quiroga, V., Llobet, M., i Cortès, F. (2016). El aprendizaje Servicio en el Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona. En M. A. Santos, A. Sotelino i M. Lorenzo (coord.), Aprendizaje-Servicio e innovación en la universidad. Actas VII Congreso Nacional y II Internacional de Aprendizaje-Servicio Universitario (p. 667-676). Santiago de Compostel·la: Universitat de Santiago de Compostel·la.

    Quiroga, V., Durán, P., i Rodríguez, E. (2018). Diagnóstico del aprendizaje servicio de los alumnos del Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona (2014-2017). Revista Práxis Educacional, 14(30), 271-295. DOI: https://doi.org/10.22481/praxis.v14i30.4371

    Romero, J., i Báñez, T. (2017). Autoconocimiento como competencia genérica en el Grado de Trabajo Social. En M. L. Sein-Echaluce, A. Fidalgo i F. J. García (coord.), La innovación docente como misión del profesorado. Actas del IV Congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y Competitividad, CINAIC 2017 (p. 126-130). Saragossa: Universitat de Saragossa.

    Sangrà, T., Iannitelli, S., Tejero, E., López, T., Alemany, R., Durán, P., i Cabero, N. (2019). Informe final del projecte d’innovació docent: estratègies narrarives per afavorir l’aprenentatge del pensament complex. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/144572

    Sangrà, T., López, J. A., Iannitelli, S., i Alemany, R. M. (2020). Deconstrucció i reflexió (auto)biogràfica des d’una experiència docent a l’assignatura de Rol i Identitat del Treball Social. Revista d’Innovació Docent Universitària, 12, 1-14. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2020.12.1

    Santos, M. A., Sotelino, A., i Lorenzo, M. (2015). Aprendizaje servicio y misión cívica de la universidad. Una propuesta de desarrollo. Barcelona, Octaedro, 134 pp. Bordón. Revista de Pedagogía, 69(1), 189-190. Recuperat de https://recyt.fecyt.es/index.php/BORDON/article/view/52084

    Sein-Echaluce, M. L., Fidalgo, Á., i García, F. J. (2014). Buenas prácticas de Innovación educativa: Artículos seleccionados del II congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y competitividad, CINAIC, 2013. RED. Revista de Educación a Distancia, XIII(44). Recuperat de http://www.um.es/ead/red/44/

    Trilla, J., Jover, G., Martínez, M., i Romañá, T. (2011). La participación de los estudiantes en el gobierno y la vida universitaria. Encounters on Education, 12, 93-111. Recuperat de http://centrodedesarrollo.universia.net/SAOPAULO_2/pdf/4.pdf

  • Sensibilització a la supervisió en el treball social. Un projecte d'acompanyament a l'inici de la pràctica professional

    Maria Eva Díaz Martínez, Lola Serna González (Author)

    El Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) treballa per promoure la supervisió entre les professionals del treball social i, alhora, legitimar la professió del treball social en les tasques de supervisió dins dels serveis de benestar social. En aquest context sorgeix el Grup de Treball de Sensibilització a la Supervisió adscrit a la Comissió de Supervisió del TSCAT.

    A l’article s’exposen la història i el funcionament del grup, i els dos primers projectes que s’han dut a terme. Es recullen els resultats de “L’enquesta sobre el coneixement i opinió de la supervisió a la col·legiatura”, i el disseny, desenvolupament i resultats del “Projecte de sensibilització a la supervisió en el treball social”.

    La bona resposta de les col·legiades a la consulta i la valoració positiva de les participants al projecte de sensibilització empeny el grup a continuar treballant per donar resposta a les necessitats de supervisió del col·lectiu.

    D’altra banda, es reflexiona sobre algunes dades que fan pensar que entre les professionals del treball social hi ha una cultura de la supervisió vinculada a la institució on es treballa, més que ser viscuda com una eina individual de suport i millora de la intervenció professional.

     

     

    Referencias bibliográficas

    Aragonès, T. (2010). Apunts sobre l’ofici de supervisora. Revista de Treball Social, 189, 32-47.

    D’Iribarne, A. (1994). Del contenido del trabajo a la cognición. Revista de Trabajo, 1. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

    Fernández, J. (2010). La supervisió en la formació dels treballadors socials en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Revista de Treball Social, 189, 20-31.

    Grup de Sensibilització Supervisió del TSCAT. (2018). Informe sobre L’enquesta de coneixement i opinió de la supervisió. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de https://www.tscat.cat/download/web/2019/Febrer/Resultat%20enquesta%20supervisi%c3%b3_novembre2018.pdf

    Hernández, J. (1991). Acción comunicativa e intervención social. Editorial Popular.

    Puig, C. (2009). La Supervisión en la intervención social. Un instrumento para la calidad de los servicios y el benestar de los profesionales (Tesi doctoral), Universitat Rovira i Virgili. https://www.tesisenred.net/handle/10803/8438

    Puig, C. (2011). La supervisió en la intervenció social i educativa: una oportunitat de reflexió i pensament per als professionals que atenen la infància-adolescència. Butlletí d’Inf@ncia, 46. DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2011/links/46-profunditat1.pdf

    Puig, C. i Porcel, A. (2015). La formació de supervisores: Presentació d’una experiència de formació de supervisores al Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Puig, C., Torrens, R. i Lerga, M. (2018). Estat actual del servei de supervisió externa als Equips Bàsics d’Atenció Social dels Serveis Socials Bàsics de Catalunya. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Tonon, G., Robles, C. i Meza, M. (2004). La supervisión en Trabajo Social: Una cuestión profesional y académica. Espacio.

  • Cossos de pensament: a propòsit dels models en treball social

    Miren Ariño Altuna, Ainhoa Berasaluze Correa (Author)

    Cuerpos de pensamiento, texto que trata de reflexionar sobre el pensar y actuar, pero de una forma viva y consciente desde el Trabajo Social; la necesidad de reconocimiento mutuo en el que participemos profesión y ciudadanía, lo que no es posible sin un encuentro entre teorías que guían nuestra praxis cotidiana y el saber popular.

    Un texto que concede importancia a las formas de hablar y pensar y que trata de evidenciar que, si nos distanciamos del pensamiento del común, si despreciamos el saber popular, si no logramos dialogar y confrontar nuestras “creencias” y lógicas disciplinares y profesionales con las de la ciudadanía, nuestro idioma se convertirá en herramienta de dominación.

    Como conclusión para tener en cuenta: nuestras colaboraciones son únicas e irrepetibles porque se construyen con las personas en tiempo real, historias cotidianas inmersas en la historia. Que no hay dos veces de un “lo mismo” en curso entre las que discernir. Al elegir un modelo, hemos de ser conscientes de que nos imponemos e imponemos una hegemonía ideológica, una forma de nombrar que, a veces, no es del todo comprensible, inventamos un idioma que puede estar ocultando un ejercicio de poder y marcando una distancia excesiva entre profesionales y ciudadanía.

    Tal vez, solo nos quede respetar la palabra ajena; suponerle sujeto es hacerle persona, lo contrario, tomar personas y culturas como cosas, cuerpos sin pensamiento.

    Que el idioma es el cuerpo del pensamiento. Un idioma construido en un aparte es sólo un fantasma.

     

    Referencias bibliográficas

    Akhutina, T. (2002). L. S. Vigotsky y A. R. Luria: la formación de la neuropsicología. Revista Española de Neuropsicología, 4(2-3), 108-129.

    Ariño Altuna, M. (2012) Antonio Machado y Lev Vigotski. Ironía o crítica como instancias modernizadoras (Tesis doctoral, Universidad del País Vasco, San Sebastián). Recuperado de https://addi.ehu.es/ handle/10810/10713

    Ariño Altuna, M. (2013). Gerundio o la impertinencia en las construcciones de trabajo social. En A. J. Olalde y I. López (coords.), VI Jornada de Trabajo Social. Investigación y Trabajo Social: Dialogando desde la intervención (Vitoria-Gasteiz, 25 de abril de 2013) (p. 93-105). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

    Ariño Altuna, M., y Berasaluze Correa, A. (2012). El limbo de la Epistemología. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-236). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Bachelard, G. (1974). La formación del espíritu científico. Contribución a un psicoanálisis del conocimiento objetivo. Madrid: Siglo XXI.

    Coady, N. (2012). Un enfoque generalista-ecléctico para la práctica del Trabajo Social. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 99-126). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Du Ranquet, M. (1996). Los modelos en trabajo social. Intervención con personas y familias. Madrid: Siglo XXI.

    Foucault, M. (1988). Diálogos sobre el poder. Barcelona: Alianza.

    Howe, D. (1999). Dando sentido a la práctica. Granada: Maristán. Ituarte, A. (2012). Una reflexión sobre los modelos de intervención de los trabajadores sociales desde la experiencia de la supervisión. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 191-204). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Kuhn, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

    Lanitelli, S., Parra, B., y López Rodríguez, J. A. (2012). Reflexividad y epistemología en la enseñanza del grado en Trabajo Social. En E.

    Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-237). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Lizcano E. (1999). La metáfora como analizador social. Empiria. Revista de Metodología de las Ciencias Sociales, 2, 26-60.

    Lizcano, E. (2006). Metáforas que nos piensan. Sobre ciencia, democracia y otras poderosas ficciones. Madrid: Traficantes de Sueños.

    Machado Ruiz, A. (20045). Juan de Mairena II. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (20066). Juan de Mairena I. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (1989). Prosas completas. Madrid: Espasa-Calpe, Fundación Antonio Machado.

    Molleda, E. (2007). ¿Por qué decimos que “no podemos hacer intervención social”? Cuadernos de Trabajo Social, 20, 139-155.

    Morán Carrillo, J. M. (2006). Epistemología, ciencia y paradigma en trabajo social. Sevilla: Aconcagua Libros.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós Ibérica.

    Pra Ponticelli, M. dal (1999). Modelos teóricos del trabajo social. Buenos Aires: Lumen.

    Sánchez, F. (1972). Que nada se sabe. Madrid. Austral.

    Turner, F. J. (2012). Modelos de intervención en trabajo social: una perspectiva internacional. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 205-217). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Viscarret, J. J. (2007). Modelos y métodos de intervención en trabajo social. Madrid: Alianza.

    Vazquez, O. (2012). ¿Necesita el trabajo social una epistemología? En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 65-71). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Zamanillo, T. (2009). Invitación a un trabajo social reflexivo. En XI Congreso Estatal de Trabajo Social: Trabajo Social, sentido y sentidos. Zaragoza. Recuperado de http://www.colegiotstenerife.org/ficheros/File/Congreso-Zaragoza/01_Teresa_Zamanillo.pdf

    Zamanillo, T. (2012). Modelos de intervención en trabajo social. Criterios de selección para la praxis. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 154-174). Bilbao: Universidad de Deusto.

  • L’aportació de la supervisió en treballadores familiars d’un servei d’ajuda a domicili. Relats i conclusions d’una experiència

    Arantza Rodríguez Juano (Author)

    Las trabajadoras familiares son profesionales altamente expuestas al impacto emocional que generan las relaciones de ayuda. Trabajan en el espacio íntimo de las familias, en contextos donde establecer límites a su tarea no es fácil, y lo hacen solas. Disponen de muy pocos factores de protección y la legitimización de su saber está muy lejos de tener un reconocimiento público. La autopercepción que ellas tienen sobre el valor de su tarea está condicionada por lo anterior. A pesar de todo ello son profesionales que difícilmente tienen el privilegio de acceder a espacios de supervisión.

    En este artículo se presentan las conclusiones de una experiencia de diez sesiones de supervisión a seis trabajadoras familiares. A través de la observación participante pretendo llegar a un trabajo analítico y descriptivo desde “dentro”. Se comparten los relatos de las supervisadas sobre aquello que les aporta el espacio, y mis conclusiones como supervisora. Las conclusiones relacionan los aportes del proceso de supervisión con las necesidades particulares del ejercicio de su rol. Este artículo comparte los
    efectos y los afectos de esta experiencia.

     

    Referencias bibliográficas

    Aragonès, T. (2009). La supervisión y la intervisión como apoyos estratégicos para la práctica del trabajo social. XI Congreso Estatal de Trabajadoras Sociales. Zaragoza.

    Aragonès, T. (2010). Apunts sobre l’ofici de supervisora. Revista de Treball Social, 189, 32-48.

    Castillo, F. (1997). El profesional en las organizaciones sociales. En La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática (p. 223-243). Barcelona: Paidós.

    Favret-Saada, J. (1977) Les mots, la mort, les sorts. La sorcellerie dants le Bocage. Paris: Gallimard.

    Leal Rubio, J. (2003). Motivació i desencadenant professional. Revista del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3, 19.

    Puig, C. (2010). Del supervisar y de la supervisión en la intervención social. Revista de Treball Social, 189, 49-64.

    Salzberger-Wittenberg, I. (1970). La relación asistencial. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

    Sánchez Cano, R. (2010). Supervisión en tiempos de crisis, una oportunidad para los profesionales de la relación de ayuda. Recuperado de www.hzconsultoria.org

    Sánchez Endrina, I. (2013). La práctica reflexiva en el trabajo social. Aportes desde el Modelo Integrado de Supervisión. Universidad de Valencia. Recuperado de http://www.equipoespiral.com/wp-content/uploads/2016/02/TRABAJO-VALENCIA-SPV-IN%C3%89S.pdf

    Toledano, L. (2009). ¿Se puede? Trabajo Social en domicilio de ancianos. Barcelona: Hacer Editorial.

  • L’habitatge en el marc de les lleis autonòmiques de serveis socials, de 1982 a 2019

    Rafael Arredondo Quijada, María de las Olas Palma García (Author)

    Els serveis socials, quart pilar del benestar social, constitueixen part de la columna vertebral de les polítiques socials en el conjunt de les comunitats autònomes, partint de l’àmbit competencial recollit a la Constitució espanyola de 1978. Les primeres lleis de serveis socials de les diverses comunitats autònomes van marcar l’inici de l’incipient, encara avui, sistema públic de serveis socials. Aquestes lleis van anar abordant, des del model d’acció i gestió, en què el treball social ha estat part essencial, els sectors i àmbits que calia tenir en compte per a la intervenció, entre els quals de manera molt primària hi havia l’habitatge, principalment com a prestació bàsica incorporada en el Pla Concertat.

    Aquest article realitza una revisió i estableix una radiografia, després d’haver transcorregut més d’un quart de segle de la primera llei de serveis socials aprovada el 1982 per part de la comunitat autònoma del País Basc, de quin ha estat i és el tractament de l’habitatge que s’ha realitzat a l’hora de legislar, tenint en compte les lleis que han anat sent aprovades per part de les diverses comunitats autònomes fins ara.

     

    Referencias bibliográficas

    Barriga, L. A. (2012). La protección a las situaciones de quiebra económica de particulares. Un desafío para los Servicios Sociales en España. Azarbe. Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 1, 21-38.

    Beltrán, R. (2002). De aquellos barros, estos lodos. La política de vivienda en la España franquista y postfranquista. Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

    Chalmers, T. (2011). Using Common Themes: Cost-Effectiveness of Permanent Supported Housing for People With Mental Illnes. Research on Social Work Practice, 21(4), 404-411.

    Colomer, M. (2009). El trabajo social que yo he vivido. Madrid, Barcelona: Impulso a la Acción Social; Consell General de Col·legis Oficials de Diplomats en Treball Social.

    Contreras, E. (2013). El desahucio de viviendas y su incidencia sobre el sujeto. Una perspectiva antropológica (Tesi de doctorat, Universitat Complutense, Madrid, Espanya). Recuperat de http://eprints.ucm.es/47100/1/T39900.pdf

    Cortés, L., i Navarrete, J. (2009). Reflexiones en torno al sistema residencial y el derecho a la vivienda en nuestra sociedad. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 33, 37-63.

    Decret-Llei 2/2015, de 6 d’agost, pel qual es modifica la Llei 3/2013, de 10 d’abril, del sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial de la Región de Murcia, 7 d’agost de 2015, núm. 181, p. 29683-29688.

    Federació Internacional de Treballadors Socials (IFSW). (2018). Declaració global dels principis ètics del Treball Social. Recuperat de https://www.ifsw.org/es/declaracion-global-de-los-principios-eticos-del-trabajo-social/

    García, G. (2011). Protección de las personas físicas en situación de quiebra económica. Casas para vivir, no para arruinarte la vida. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 9-19.

    Hill, M., Dillane, J., Bannister, J., i Scott, S. (2002). Everybody needs good neighbours: an evaluation of an intensive project for families facing eviction. Child & Family Social Work, 7(2), 79-89.

    Jiménez, C., i Fernández, C. (2014). Casas sin gente, gente sin casas: el fracaso del modelo inmobiliario español. Revista INVI (Universidad de Chile), 29(82), 133-155.

    Juan Toset, E. M. (2011). Derechos humanos y vivienda en España. El papel del Trabajo Social en las políticas de Vivienda. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 97, 37-46.

    Llei 6/1982, de 20 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 26 d’abril de 2012, núm. 100, p. 32117-32126.

    Llei foral 14/1983, de 30 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 1983, núm. 148, p. 17598-17600.

    Llei 11/1984, de 6 de juny, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 24 de juliol de 1984, núm. 176, p. 21851-21854.

    Llei 8/1985, de 9 de desembre, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 18 de març de 1986, núm. 66, p. 10271-10281.

    Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 de març de 1986, núm. 57, p. 8779-8782.

    Llei 3/1986, de 16 d’abril, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 22 de juliol de 1986, núm. 174, p. 26389-26392.

    Llei 9/1987, d’11 de febrer, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 13 de maig de 1987, núm. 114, p. 13982-13988.

    Llei 4/1987, de 23 de març, d’ordenació de l’acció social. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 1987, núm. 86, p. 10749-10753.

    Llei 5/1987, d’11 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 9 de juny de 1987, núm. 137, p. 17219-17222.

    Llei 5/1987, de 23 d’abril, de serveis socials. Diario Oficial de Extremadura, 12 de maig de 1987, núm. 37, p. 591-600.

    Llei 9/1987, de 28 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 27 de maig de 1987, núm. 126, p. 15618-15624.

    Llei 3/1987, de 27 de maig, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 21 de juliol de 1987, núm. 173, p. 22213-22216.

    Llei 2/1988, de 4 d’abril, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial del Estado, 28 de juny de 1988, núm. 154, p. 20135-20139.

    Llei 18/1988, de 28 de desembre, d’acció social i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 8 de març de 1989, núm. 57, p. 6520-6526.

    Llei 5/1989, de 6 de juliol, de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 7 d’agost de 1989, núm. 187, p. 25324-25327.

    Llei 2/1990, de 10 de maig, de serveis socials de la Comunitat Autònoma de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 2 de juny de 1990, núm. 132, p. 15397-15403.

    Llei 5/1992, de 27 de maig, d’acció social. Boletín Oficial del Estado, 29 de juliol de 1992, núm. 181, p. 26306-26311.

    Llei 4/1993, de 14 d’abril, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 11 de maig de 1993, núm. 112, p. 13897-13910.

    Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Boletín Oficial del Estado, 12 d’agost de 1997, núm. 192, p. 24405-24422.

    Llei 1/2002, d’1 de març, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 2 d’abril de 2002, núm. 79, p. 12550-12558.

    Llei 1/2003, de 24 de febrer, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 10 d’abril de 2003, núm. 86, p. 14069-14081.

    Llei 11/2003, de 27 de març, de serveis socials de la Comunitat de Madrid. Boletín Oficial del Estado, 2 de juliol de 2003, núm. 157, p. 25487-25505.

    Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 10 de febrer de 2004, núm. 34, p. 5792-5803.

    Llei foral 15/2006, de 14 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 31 de gener de 2007, núm. 27, p. 4507-4525.

    Llei 2/2007, de 27 de març, de drets i serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 19 d’abril de 2007, núm. 94, p. 17216-17242.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 6 de novembre de 2007, núm. 266, p. 45490-45519.

    Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Boletín Oficial del Estado, 17 de gener de 2009, núm. 15, p. 5513-5553.

    Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. Boletín Oficial del Estado, 7 d’octubre de 2011, núm. 242, p. 105335-105396.

    Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 7 de juliol de 2009, núm. 163, p. 56578-56640.

    Llei 5/2009, de 30 de juny, de serveis socials d’Aragó. Boletín Oficial del Estado, 20 d’agost de 2009, núm. 201, p. 71537-71584.

    Llei 7/2009, de 22 de desembre, de serveis socials de La Rioja. Boletín Oficial del Estado, 16 de gener de 2010, núm. 14, p. 3808-3852.

    Llei 14/2010, de 16 de desembre, de serveis socials de Castella - la Manxa. Boletín Oficial del Estado, 14 de febrer de 2010, núm. 38, p. 15496-15540.

    Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó. Boletín Oficial del Estado, 8 de gener de 2011, núm. 7, p. 1756-1803.

    Llei 10/2013, de 23 de desembre, de modificació de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Boletín Oficial del Estado, 23 de gener de 2014, núm. 20, p. 4183-4187.

    Llei 14/2015, de 9 d’abril, de serveis socials d’Extremadura. Boletín Oficial del Estado, 6 de maig de 2015, núm. 108, p. 39626-39664.

    Llei 16/2015, de 9 de novembre, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, del Sistema de Serveis Socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 27 de novembre de 2015, núm. 284, p. 112072-112077.

    Llei 5/2016, de 2 de maig, per la qual es modifica la Llei 3/2003, de 10 d’abril, de serveis socials de la Regió de Múrcia. Boletín Oficial del Estado, 22 de juny de 2016, núm. 150, p. 44593-44595.

    Llei 8/2016, de 8 de juliol, per la qual es modifica la Llei 13/2008, de 3 de desembre, de serveis socials de Galícia. Diario Oficial de Galicia, 12 de juliol de 2016, núm. 131, p. 29779-29787.

    Llei 9/2016, de 27 de desembre, de serveis socials d’Andalusia. Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, 29 de desembre de 2016, núm. 248, p. 2-73.

    Llei 16/2019, de 2 de maig, de serveis socials de Canàries. Boletín Oficial del Estado, núm. 141, 13 de juny de 2019, p. 61699-61773.

    Malagón, S. (2008). La vivienda y los procesos de exclusión social. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 101-114.

    Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2014). Plan Concertat de Prestacions Bàsiques de Serveis Socials en Corporacions Locals. Memòria 2014-2015. Recuperat de http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/ServiciosSociales/docs/MemoriaPlanConcertado_2014-15.pdf

    Paniagua, J. L. (2015). Política de ciudad y política de vivienda. Documentación Social, 176, 153-176.

    Pérez, D. (2008). La prestación de alojamiento como instrumento para la intervención social en el marco del Sistema de Servicios Sociales. Trabajo Social Hoy, núm. extra 2, 41-56.

    Ralph, M. (2013). Fighting poverty and social exclusión: What role for regions and cities? Recuperat de http://cor.europa.eu/en/news/events/Documents/M%20Ralph%20workshop%202%20%5bCompatibility%20Mode%5d.pdf

    Rodríguez., R. (2010). La política de vivienda en España en el contexto europeo. Deudas y retos. Revista INVI, 25(69), 125-159.

    Rolnik, R. (2012). Informe de la Relatora Especial: El dret a un habitatge adequat. Nacions Unides.

    Trilla, C. (2001). La política de vivienda en una perspectiva europea comparada. Madrid: Fundació La Caixa.

    Trilla, C. (2004). Vivienda y exclusión social. Educación Social, 27, 41-54.

    Vázquez, C. (2009). El sentido del Trabajo Social en un sistema de protección social: Vivienda. XI Congrés Estatal de Treball Social. Madrid: Consell General del Treball Social.

    Vázquez, O. (Coord.) (2005). Libro Blanco del Grado en Trabajo Social. Madrid: Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

    Vázquez, O., Fernández, M. A., Relinque, F., i Álvarez, P. (2016). Trabajo Social e intervención social en vivienda social. En L. Cano y E. Pastor, Políticas e intervenciones ante los procesos de vulnerabilidad y exclusión de personas y territorios: análisis comparado México-España (p. 245-262). Madrid: Dykinson.

  • Cura, vida independent i diversitat funcional: Anàlisis teòric i vinculacions pràctiques

    Jesús Muyor Rodríguez, M. Ángeles Minguela Recover (Author)

    En este trabajo exploramos la conexión teórica entre los estudios del care (cuidado) y las propuestas del modelo social de la discapacidad. Buscamos visibilizar el saber científico producido desde el propio colectivo de personas con diversidad funcional para incorporarlo en los distintos enfoques del cuidado. Nuestro objetivo último pretende desarrollar un modelo de cuidado conforme a las demandas del movimiento de vida independiente en la diversidad funcional. Desde un enfoque cualitativo utilizamos el análisis crítico del discurso, proponiendo como marco teórico-metodológico los postulados globales del modelo social de la discapacidad y los estudios sobre el care. Nos servimos del cuidado como unidad teórica de análisis, apoyándonos en la revisión documental como técnica de investigación. Las propuestas analíticas del modelo social de la discapacidad obligan a inscribir dimensiones que generalmente han sido menos utilizadas en las políticas y prácticas del cuidado como son la autonomía, la (inter) dependencia, la igualdad, accesibilidad, libertad o los derechos.

    Concluimos señalando que la incorporación de los Disability Studies, desde el paradigma de vida independiente, constituye un (nuevo) modelo de cuidado menos opresivo para las personas con diversidad funcional y más acorde con una sociedad inclusiva.

     

    Referencias bibliográficas

    Arnau, S. (2009). El “cuidado” y sus perversiones. La cultura de la violencia. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 3(2), 67-83. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3044617

    Barnes, C. y Mercer, G. (2005). The Social Model of Disability – Europeand the Majority World. Leeds: The Disability Press.

    Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.

    Barton, L. (Coord.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Morata.

    Bosselut, C. (2006). Patricia Paperman, Sandra Laugier, éds., “Le souci des autres. Éthique et politique du care”. Archives de sciences sociales des religions, 136, 115-283. Recuperado de https://journals.openedition.org/assr/4012?lang=es#quotation

    Duffy, M. (2005). Reproducing Labor Inequalities: Challenges for Feminists Conceptualizing Care at the Intersections of Gender, Race, and Class. Gender & Society, 19(1), 66-82. DOI: 10.1177/0891243204269499

    Durán, M. A. (2011). El trabajo en el marco macroeconómico. En Durán, M. A. (Dir.). El trabajo del cuidado en América Latina y España (p. 11-33). Madrid: Fundación Carolina (CeAlCI).

    Fisher, B. y Tronto, J. (1990). Toward a feminist theory of caring. En Emily K. Abel y Margaret K. Nelson (eds.). Circles of Care: Work and Identity in Women’s Lives (p. 36-54). Albany, NY: State University of New York.

    García Alonso, J. V. (Coord.) (2003). El movimiento de vida independiente. Experiencias internacionales. Madrid: Fundación Luis Vives. Recuperado de http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/fundacionluisvives-movimiento-01.pdf

    Graham, H. (1983).Caring: a Labour of Love. En J. Finch y D. Groves (eds.). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 13-30). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Graham, H. (1991). The concept of caring in feminist research: The Case of Domestic Services. Sociology, 25, 61-78.

    Guzmán, F., Toboso, M. y Romañach, J. (2010). Fundamentos éticos para la promoción de la autonomía: hacia una ética de la interdependencia. Alternativas: cuadernos de trabajo social, 17, 45-62. Recuperado de https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14296/1/Alternativas_17_03.pdf

    Iáñez, A. (2009). Prisioneros del cuerpo. La construcción social de la diversidad funcional. A Coruña: Diversitas Ediciones.

    Letablier, M. (2001). Le travail centré sur autrui et sa conceptualisation en Europe. Travail, genre et sociétés, 6(2), 19-41. DOI:10.3917/tgs.006.0019

    Letablier, M. T. (2007). El trabajo de “cuidados” y su conceptualización en Europa. En C. Prieto (ed.). Trabajo, género y tiempo social (p. 64-84). Madrid: Hacer-UCM.

    Martín Palomo, M. T. (2008). Los cuidados y las mujeres en las familias.Política y Sociedad, 46(2), 29-49. Recuperado de https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0808230029A

    Martín Palomo, M. T. (2014). Los cuidados en las familias. Un estudio a través de tres generaciones de mujeres en Andalucía (Tesis doctoral). Universidad Carlos III de Madrid, Madrid.

    Martín Palomo, M. T. (2016). Cuidado, vulnerabilidad e interdependencias. Nuevos retos políticos. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

    Martín Palomo, M. T. y Muñoz, J. M (2015). Interdependencias. Una aproximación al mundo familiar del cuidado. Argumentos. Revista de Crítica Social, 17, 212-237. Recuperado de https://publicaciones.soiales.uba.ar/index.php/argumentos/article/view/1382/1269

    Mladenova, T. (2015). Neoliberalism, postsocialism, disability. Disability & Society, 30(3), 445-459. DOI: 10.1080/09687599.2015.1021758

    Muñoz, J. M. (2012). Cuidar del mundo. Labor, trabajo y acción en una compleja red de sostenimiento de la vida. Isegoría, 47, 461-480. DOI: 10.3989/isegoria.2012.047.04

    Muyor, J. (2018). La situación de dependencia en la diversidad funcional: De lo biológico y patológico en la persona. Trabajo Social Hoy, 84, 63-76. DOI: 10.12960/TSH.2018.0010

    Muyor, J. (2019). Nuevos significados de la discapacidad: De la igualdad de capacidades a la igualdad de derechos. Acciones e Investigaciones Sociales, 39, 33-55 DOI: 10.26754/ojs_ais/ais.2019393231

    Oliver, M. (1990). The politics of disablement. Londres: Macmillan.

    Oliver, M. (1996). Understanding Disability. From theory to practice. Nueva York: St Martin’s Press.

    Palacios, A. (2008). El modelo social de discapacidad: orígenes, caracterización y plasmación de la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad. Madrid: CERMI. Recuperado de https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/colecciones/Elmodelosocialdediscapacidad.pdf

    Palacios, A. y Romañach. J. (2006). El Modelo de la diversidad. La Bioética y los Derechos Humanos como herramientas para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. España: Ediciones Diversitas-AIES. Recuperado de https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/9899

    Parker, R. (1981). Tending and Social Policy. En E. M. Goldberg y S. Hatch (eds.). A new look at the Social Services (p. 17-34). Londres: Policy Studies Institute.

    Rodríguez, P. (2013). La atención integral y centrada en la persona. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal. Recuperado de http://www.fundacionpilares.org/docs/AICPweb.pdf

    Romañach, J. (2009). Bioética al otro lado del espejo: la visión de las personas con diversidad funcional y el respeto a los derechos humanos. Santiago de Compostela: Diversitas Ediciones.

    Thomas, C. (2011). Deconstruyendo los conceptos de cuidados. En C.

    Carrasco, C. Borderías y T. Tornos (eds.). El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas (p. 145-176). Madrid: Editorial Catarata.

    Thomas, C. (1993). De-constructing concepts of care. Sociology, 27(4), 649-669. DOI: 10.1177/0038038593027004006

    Tobío, C., Agulló Tomás, M. S., Gómez V. y Martín Palomo, M. T. (2010). El cuidado de las personas, un reto para el siglo XXI. Colección Estudios Sociales. España: Fundación La Caixa. Recuperado de https://multimedia.caixabank.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/pdf/estudiossociales/vol28_completo_es.pdf

    Ungerson, C. (1983). Why do women care? En J. Finch y D. Groves (eds). A Labour of Love: Women, Work and Caring (p. 31-49). Londres: Routledge and Kegan Paul.

    Ungerson, C. (1990). Gender and Caring: Work and Welfare in Britain and Scandinavia. Londres: Haverster Wheatsheaf.

    Ungerson, C. (2005). Care, work and feeling. The Sociological Review, 53 (supl. 2), 188-203. DOI:10.1111/j.1467-954X.2005.00580.x

    Vicente, I. (2018). Los estudios feministas del cuidado y los principios de vida independiente a diálogo. Papeles el tiempo de los derechos, 10, 1-21. Recuperado de https://redtiempodelosderechos.files.wordpress.com/2018/01/wp10-estudios-feministas-cuidado.pdf

    Walby, S. (1989). Women, Theory and Society: From Private to Public Patriarchy. Oxford: Blackwell.

  • La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social

    Alba Pirla Santamaria, Ramon Julià Traveria, Xavier Miranda Ruche (Author)

    Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

    Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

    Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

    Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

    Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

    Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

    Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

    Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sostenibles-eb/p/10010999

    Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

    López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

    Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

    Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-proposta-de-recerca-realitzar

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

    Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalidadPositiva.pdf

    Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

    Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.

  • Situacions problemàtiques i intervenció professional: Elements per a la crítica al pensament quotidià

    Manuel W. Mallardi Álvarez (Author)

    El presente trabajo expone un conjunto de reflexiones sobre las situaciones problemáticas que se constituyen en el fundamento de procesos de intervención de profesionales del Trabajo Social. En este punto, las características que adquiere la categoría situación cobran relevancia para aproximarnos tanto a los aspectos objetivos y subjetivos de los procesos sociales como a sus determinantes estructurales y expresiones coyunturales. Finalmente, se profundizan las discusiones sobre el pensamiento cotidiano y las implicancias de la tensión objetividad/subjetividad en los procesos de intervención profesional.

     

    Referencias bibliográficas

    Abreu, M. (1996). A questão pedagógica e a hegemonia das classes subalternas: aportes da análise gramsciana. Revista Serviço Social & Sociedade, 51, 61-74.

    Allardt, E. (1996). Tener, amar, ser: una alternativa al modelo sueco de investigación sobre el bienestar. En M. Nussbaum y A. Sen, La calidad de vida (p. 126-134). México: FCE.

    Bajtín, M. (1997). Estética de la creación verbal. Buenos Aires: Siglo XXI.

    Barroco, M. L. (2004). Ética y Servicio Social: Fundamentos Ontológicos. São Paulo: Cortez Editora.

    Forti, V. y Guerra, Y. (2011) Serviço social: temas, textos e contextos. Brasil: Lumen Juris Editora.

    Guerra, Y. (2015). Trabajo Social: fundamentos y contemporaneidad. La Plata: CATSPBA.

    Heller, A. (1977). Sociología de la vida cotidiana. Barcelona: Península.

    Iamamoto, M. (1997). Servicio Social y División del Trabajo. São Paulo: Cortez Editora.

    Iamamoto, M. (2000). La metodología en el Servicio Social: lineamientos para el debate. En C. Montaño y E. Borgianni (coord.), Metodología y Servicio Social, hoy en debate (p. 93-104). São Paulo: Cortez Editora.

    Infranca, A. (2005). Trabajo, individuo e historia. El concepto de trabajo en Lukács. Buenos Aires: Herramienta Ediciones.

    Infranca, A. (2007). Fenomenología y ontología en el marxismo de Lukács. De la Ontología del ser social a Historia y conciencia de clase. En A. Infranca y M. Vedda (comp.), György Lukács, Ética, estètica y ontología (p. 153-167). Buenos Aires: Colihue Universidad.

    Kosik, K. (1984). Dialéctica de lo Concreto. México: Grijalbo.

    Lessa, S. (2002). Mundo dos homens. Trabalho e ser social. São Paulo: Boitempo Editorial.

    Lima, L. y Rodríguez, R. (2000). Desmistificación del “metodologismo” y práctica científica. En E. Borgianni y C. Montaño. Metodología en servicio social. Hoy en debate (p. 35-50). São Paulo: Cortez Editora.

    Lukács, G. (1979). Estética. Barcelona: Grijabo.

    Lukács, G. (2004). Ontología del ser social: el trabajo. Buenos Aires: Herramienta Ediciones.

    Mallardi, M. (2011). Conocimiento Situacional y práctica del Trabajo Social. Aportes desde la planificación situacional. En A. A. Oliva y M. W. Mallardi (comps.), Aportes tácticos operativos a los procesos de intervención en Trabajo Social. Tandil: UNCPBA.

    Mallardi, M. (2013). Cuestión Social e individuo: Aproximación a las tendencias contemporáneas de intervención sobre los problemes sociales. Revista Escenarios, 19, 41-47.

    Marx, C. (2009). El capital. Buenos Aires: Siglo XXI.

    Matus, C. (1980). Planificación de Situaciones. México: Fondo de Cultura Económica.

    Montaño, C. (1997). La Naturaleza del Servicio Social. Un ensayo sobre su génesis, su especificidad y su reproducción. São Paulo: Cortez Editora.

    Montaño, C. (2000). El debate metodológico de los ’80/’90. El enfoque ontológico versus el abordaje epistemológico. En E. Borgianni y C.

    Montaño. Metodología en servicio social. Hoy en debate (p. 9-32). São Paulo: Cortez Editora.

    Netto, J. P. (1981). Capitalismo e Reificação. São Paulo: Livraria Editora Ciéncias Humanas.

    Netto, J. P. (2002). Capitalismo monopolista y servicio social. São Paulo: Cortez Editora.

    Netto, J. P. (2015). Razón, ontología y praxis. En B. Z. Cañizares, S. D.

    Gianna y M. W. Mallardi (coords.), Trabajo, ontología y ciencia. Aportes necesarios en la batalla de ideas contemporáneas (p. 51-75). La Plata: Dynamis.

    Oliva, A. (1999). Elementos para el análisis de las contradicciones en la práctica profesional de los trabajadores sociales. Tandil: GIyAS. Sánchez Vázquez, A. (1980). Filosofía de la praxis. México: Grijalbo.

    Tertulian, N. (2007). El pensamiento del último Lukács. En A. Infranca y M. Vedda, György Lukács, ética, estética y ontología (p. 103-126). Buenos Aires: Ediciones Colihue.

    Tonet, I. (2015). La crisis de las ciencias sociales. En B. Z. Cañizares, S. D. Gianna y M. W. Mallardi (comps.) Trabajo, ontología y ciencia. Aportes necesarios en la batalla de ideas contemporáneas (p. 77-94). La Plata: Dynamis.

    Voloshinov, V. N. (2009). El marxismo y la filosofía del lenguaje. Buenos Aires: Ediciones Godot.

  • L’Estat com a garant de drets i reproductor de desigualtats. Reflexions sobre el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (Argentina, 2005)

    Viviana Verbauwede (Author)

    Este artículo aporta elementos para la reflexión en torno a las políticas estatales en su doble mirada, como posibilitadora de derechos de ciudadanía y a su vez reproductora de desigualdades sociales, tomando como referencia y tensión empírica para pensar estas acciones estatales el Plan Nacional de Inclusión Previsional para Adultos Mayores (2005), implementado en Argentina. Se reconoce que, a través de dicho plan, se logra una cobertura previsional total de más del 90% de la población adulta mayor; y que tiene su principal impacto en la población femenina, dado que el 73% de las nuevas beneficiarias son mujeres y el 27 % restante, varones. Retomando autores de reconocida trayectoria, se problematiza sobre el concepto de desigualdad, trabajo y seguridad social, reconociendo cada vez mayores niveles de fragilidad laboral y desprotección social. Teniendo en cuenta que América Latina constituye uno de los continentes más desiguales del mundo.

     

    Referencias bibliográficas

    Anses (2010). Administración Nacional de la Seguridad Social. Recuperado de https://www.anses.gob.ar/

    Calabria, A. y Calero, A. (2012) Políticas de inclusión social para los grupos etarios más vulnerables: Plan de Inclusión Previsional y Asignación Universal por Hijo para la Protección Social. Actualidad Económica, XXIL(76). Recuperado de http://bibliotecadigital.econ.uba.ar/download/ecopoli/ecopoli_v7_n12_01.pdf

    Castel, R. (1997). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós Argentina.

    Curcio, J. y Becaria, A. (2011). Sistema de Seguridad Social y mercado de trabajo: evolución de la cobertura en la Argentina entre 1990 y 2010. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Curcio, J. (2011). Descripción del Sistema de Seguridad Social: componentes al cabo de la década del 90 y de la primera década del siglo XXI. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C., y Becaria, A. (2011). La (contra) reforma previsional argentina 2004-2008: aspectos institucionales y político-culturales del proceso de transformación de la protección. En C. Danani y S. Hintze (2011). Protecciones y desprotecciones: La seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Danani, C. y Hintze, S. (2011). Protecciones y desprotecciones: La Seguridad Social en la Argentina 1990-2010. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.

    Decreto núm. 1451/2008, de 10 de setiembre de 2008, de Administración Pública Nacional. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/144547/norma.htm

    Decreto núm. 1454/2005, de 25 de noviembre de 2005, de Modificase la Ley núm. 24.476 Trabajadores autónomos. Régimen de regulación voluntaria de deuda. Determinación de las mismas. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/110000-114999/111942/norma.htm

    Dubet, F. (2011). Repensar la justicia social. Contra el mito de la igualdad de oportunidades. Buenos Aires: Siglo XXI.

    Dubet, F. (2015) ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario). Buenos Aires: Siglo XXI.

    Esping-Andersen, G. (1993). Los tres mundos del Estado de bienestar. Valencia: Alfons el Magnànim.

    Fiscella, S. (2005). Estado, ciudadanía y política social. Estudio sobre los sistemas de jubilaciones y pensiones. Buenos Aires: Editorial Espacio.

    Hidalgo, J. (1993) Hacia una gerontología social critica. Reflexiones, 8(1), Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4796544

    Iacub, R. (2002). La postgerontología: hacia un renovado estudio de la gerontología. Revista Latinoamericana de Psicología, 34(1-2), p. 155-157. Recuperado de: http://www.redalyc.org/pdf/805/80534212.pdf

    Ley Nacional núm. 24.241, de 23 de setiembre de 1993, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/639/texact.htm

    Ley núm. 24.476, de 29 de marzo de 1995, del Sistema integrado de jubilacions y pensiones. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/30000-34999/30341/texact.htm

    Ley núm. 26.417, de 1 de octubre de 2008, de Movilidad de las Prestaciones del Régimen Previsional Público. (Ley núm. 24.241 modificación). Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/145867/norma.htm

    Ley núm. 26.425, de 20 de noviembre de 2008, de Sistema Integrado Previsional Argentino. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/148141/norma.htm

    Ley núm. 26.970, de 27 de agosto de 2014, del Sistema integrado de jubilaciones y pensiones. Régimen de regularización. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/234847/norma.htm

    Ley núm. 25.994, de 16 de diciembre de 2004, de Seguridad Social. Recuperado de http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/100000-104999/102726/norma.htm

    Lindenboim, J. (2008). Trabajo, ingresos y política en la Argentina. Contribuciones para pensar el siglo XXI. Buenos Aires: Eudeba.

    Merklen, D. (s/f). Debate por la equidad. Simpatía por la desigualdad. Revista Anfibia. Recuperado de http://www.revistaanfibia.com/ensayo/simpatia-la-desigualdad/Offe, C. (1992). Contradicciones del Estado de Bienestar. Madrid: Alianza.

    Terra, C. (2009). Institucionalidad de las políticas públicas y transformación social progresista. En N. Aquín y R. Caro, Políticas públicas, derechos y trabajo social en el Mercosur. Buenos Aires: Editorial Espacio.

  • Una experiència d’Investigació Acció Participativa en treball social: potenciar el treball col·laboratiu entre agents en l’àmbit de la inclusió a Guipúscoa

    Cinta Guinot Viciano, Ane Ferran Zubillaga, Asun Berasategui Otegui (Author)

    Este artículo presenta las reflexiones en relación al rol investigador en el marco de una experiencia de Investigación Acción Participativa (IAP) realizada desde el equipo configurado por investigadoras del Departamento de Trabajo Social y Sociología de la Universidad de Deusto en el campus de Donostia/San Sebastián. La IAP es una metodología capaz de generar dinámicas relacionales y prácticas de reciprocidad, que posibilita vincular la investigación en Trabajo Social con la práctica profesional, superando la posible dicotomía entre ambas dimensiones.

    El equipo de investigadoras de Trabajo Social ha configurado un contexto relacional, al que denominamos ágora, para generar conocimiento compartido y potenciar después la sistematización de la práctica. Este espacio se visualiza como propicio para reunir a diferentes actores y pretende enmarcar y definir problemas sociales, así como generar relaciones de confianza y colaborativas que permitan negociar lo que va a ser considerado como una solución probable.

    Los principios metodológicos para la construcción del ágora han sido los siguientes: la co-generación de conocimiento; entender el proceso como emergente, y el respeto a la participación y a las aportaciones de todos y todas.

    Este artículo pretende poner en valor, desde una experiencia concreta, el Trabajo Social en su dimensión investigadora, desgranando el proceso metodológico que ha propiciado que investigadores y profesionales participen en nuevas modalidades de colaboración, e identificando las funciones del actor investigador en el proceso, funciones que posibilitan la generación de sinergias y el diseño de propuestas de buenas prácticas en el ámbito de la inclusión.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en España. Madrid: Fundación Foessa.

    Ararteko. (2010). La situación de los servicios sociales de base en la CAPV. Informe extraordinario del Ararteko al Parlamento Vasco. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Ararteko. (2016). La situación de los servicios sociales municipales en la Comunidad Autónoma de Euskadi. Situación actual y propuesta de mejora. Vitoria-Gasteiz: Ararteko.

    Balcazar, F. (2003). Investigación acción participativa (IAP): aspectos conceptuales y dificultades de implementación. Fundamentos en Humanidades, 1-2(7-8), 59-77.

    Costamagna, P. y Larrea, M. (2017). Actores facilitadores del desarrollo territorial. Donostia/San Sebastián: Instituto Vasco de Competitividad-Fundación Deusto.

    Decreto 155/2001, de 30 de julio, de determinación de funciones en materia de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 27 de agosto del 2001, núm. 165.

    Decreto 185/2015, de 6 de octubre, de cartera de prestaciones y servicios del Sistema Vasco de Servicios Sociales. BOPV. Bilbao, 29 de octubre del 2015, núm. 206.

    Diputación Foral de Gipuzkoa, Departamento de Políticas Sociales. (2016). Elkar-Ekin, plan de inclusión social 2016-2020. Recuperado de http://www.behagi.eus/files/informes/plan_elkar_ekin_inclusion_gipuzkoa_2016-2020.pdf

    Fried Schnitman, D. (2000). Nuevos paradigmas en la resolución de conflictos. Perspectivas y prácticas. Buenos Aires: Granica.

    Guinot, C., Ferran, A. y Berasategui, A. (2017). La investigación-acción participativa como método para un nuevo modelo de gobernanza en el ámbito de la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 64, 177-188.

    García Roca, J. (2006). Memorias silenciadas en la construcción de los servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 19, 197-212.

    IOÉ. Investigación acción participativa: propuesta para un ejercicio activo de la ciudadanía. Recuperado de https://www.colectivoioe.org/uploads/89050a31b85b9e19068a9beb6db3dec136885013.pdf

    Karlsen, J. y Larrea, M. (2015). Desarrollo territorial e investigación-acción: innovación a través del diálogo. Donostia / San Sebastián: Orkestra, Instituto Vasco de Competitividad; Fundación Deusto.

    Larrion, B., Leturia, F., Zalakain, J. y Zabaleta, N. (2018). Elkar-EKIN: (re) construyendo en común la red de servicios sociales para la inclusión en Gipuzkoa. Zerbitzuan, 67, 51-65.

    Latorre, A. (2003). La investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Barcelona: Graó.

    Ley 12/2008, de 5 de diciembre, de servicios sociales. BOPV. Bilbao, 24 de diciembre del 2008, núm. 246.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del Trabajo Social. Una introducción crítica. Barcelona: Paidós.

    Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós.

    SIIS, Centro de Documentación y Estudios. (2015). Reordenación de la red de recursos y programas para la inclusión social en Gipuzkoa. Zerbitzuan Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 59, 5-38.

    White, M. y Epston, D. (1993). Medios narrativos para fines terapeúticos. Barcelona: Paidós.

    Zurbriggen, C. y González Lago, M. (2014). Innovación y co-creación: nuevos desafíos para las políticas públicas. Revista de Gestión Pública, 3(2), 329-361.

  • Sobre els prolegòmens de la professionalització dels treballadors socials

    Miguel Miranda Aranda (Author)

    En este breve artículo trato de explicar someramente el contexto, el signi cado y la identidad del movimiento fabiano a través de los Webb, Sydney y Beatrice, su originalidad respecto al resto de los movimientos de izquierdas y su relación con los movimientos de caridad y reforma social, cuestión de especial interés para el Trabajo Social.

     

    Referencias bibliográficas

    Barker, R. (1988). El estado fabiano. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fa- bianos sobre pensamiento socialista (p. 45-62). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Capilla Pérez, A., Villadóniga Gómez, J. C. (Coord.) (2004). Los pioneros del trabajo social, una apuesta por descubrirlos. Huelva: Escuela Uni- versitaria de Trabajo Social, Universidad de Huelva.

    Castillo, J. J. (1999). Beatrice Webb: la sociología del trabajo entre dos siglos. Política y Sociedad, 32, 195-205.

    Castillo J. J. (2001). Pasión y o cio: Beatrice Webb en la fundación de la sociología. REIS: Revista española de investigaciones sociológicas, 93, 183-188.

    Giner, S. (1992). Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel Sociología.

    Pimlott, B. (Coord.) (1988). Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialis- ta. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Ramos Gorostiza, J. L. (2003). Beatrice Webb y su in uencia como eco- nomista. Contribuciones a la Economía. Recuperat de http://www. eumed.net/ce/jlrg-webb.htm

    Stevenson, J. (1988). De la Filantropía al Fabianismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 25-44). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Wright, A. (1988). Revisión del Tawneismo: igualdad, bienestar y soci- alismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 127-158). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

  • La variabilitat en la presa de decisions entre professionals de protecció infantil: el rol que juguen les seves característiques personals

    Amaia Mosteiro Pascual, Emma Sobremonte de Mendicuti, Arantxa Rodriguez-Berrio (Author)

    La variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil está recibiendo cada vez más atención en el Trabajo Social. Este artículo pre- senta los hallazgos de un estudio cuantitativo que se ha realizado con profesionales de protección infantil en la comunidad autónoma del País Vasco. El objetivo es analizar la variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil en función de las características personales de los profesionales que intervienen en dichos casos. El estudio ha explorado através de la metodología de viñetas si la decisión de separar o preservar a la persona menor de edad en su familia está relacionada con variables sociodemográ cas y vivenciales y con la titulación y experiencia profe- sional. Partiendo de la hipótesis de la existencia de variabilidad entre profesionales a la hora de decidir si implementar una medida de preserva- ción familiar o una de separación, este estudio ha encontrado diferencias signi cativas en la decisión en función de la experiencia profesional, de la edad y del hecho de ser padre o madre. En otras variables, los resultados sugieren la importancia de otros factores como el contexto organizacional desde donde se interviene.

     

    Referencias bibliográficas

    Arruabarrena, I., y De Paúl, J. (2011). Valoración de la gravedad de las situaciones de desprotección infantil por los profesionales de protec- ción infantil. Psicothema, 23(4), 642-647.

    Ashton, V. (2004). The effect of personal characteristics on reporting child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 28(9), 985-997. doi:10.1016/j.chiabu.2004.03.012

    Banks, S. (1997). Ética y valores en el trabajo social. Barcelona, Espanya: Paidós.

    Baumann, D., Dalgleish, L., Fluke, J., y Kern, H. (2011). The decisi- on-making ecology. Washington, DC, USA: American Humane Association.

    Benbenishty, R., Davidson-Arad, B., López, M., Devaney, J., Spratt, T., Koopmans, C., y Hayes, D. (2015). Decision making in child protec- tion: An international comparative study on maltreatment substan- tiation, risk assessment and intervention recommendations, and the role of professional’s child welfare attitudes. Child Abuse and Neglect, 49, 63-75. DOI:10.1016/j.chiabu.2015.03.015.

    Benbenishty, R., y Davidson-Arad, B. (2012). A controlled study of placement and reuni cation decision in Israel. Presentat a EUSARF. Glasgow, RU.

    Benbenishty, R., Osmo, J., y Gold, N. (2003). Rationales provided for risk assessment recommended: A comparison between Canadian and Is- raeli professionals. The British Journal of Social Work, 33(2), 137-155.

    Britner, P., y Mossler, D. (2002). Professionals’ decision-making about out-of-home placements following instances of child abuse. Child Abuse and Neglect, 26(4), 317-332.

    Burnett, B. (1993). The psychological abuse of latency age children: a survey. Child Abuse and Neglect, 17(4), 441-454.

    Calder, M. (2008). Professional Dangerousness: causes and contempo- rary features. En M. Calder (Ed.), Contemporary risk assessment
in safeguarding children (p. 61-96). Lyme Regis, RU: Russell House Publishing.

    Cash, S. (2001). Risk assessment in child welfare: the art and science. Children and Youth Services Review, 23(11), 811-830. DOI:10.1016/S0190-7409(01)00162-1

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2016). Child Welfare Attitudes, Risk Assessments and Intervention Recommendations: The Role of Professional Expertise. The British Journal of Social Work, 46(1), 186- 203. DOI:10.1093/bjsw/bcu110

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2010). Contribution of child pro- tection workers ́attitudes to their risk assessments and intervention recommendations: a study in Israel. Health and Social Care, 18(1), 1-9. DOI:10.1111/j.1365-2524.2009.00868

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2008). The role of workers’ attitu- des and parent and child wishes in child protection workers’ asses- sments and recommendation regarding removal and reuni cation. Children and Youth Services Review, 30(1), 107-121. DOI:10.1016/j.childyouth.2007.07.003

    Davidson-Arad, B., Englechin-Segal, D., Wozner, Y., y Gabriel, R. (2003). Why social workers do not implement decisions to remove children at risk from home. Child Abuse and Neglect, 27(6), 687-697. DOI:10.1016/S0145-2134(03)00106-6

    Deisz, R., Doueck, H., George, N., y Levine, M. (1996). Reasonable cause: a qualitative study of mandated reporting. Child Abuse and Neglect, 20(4), 275-287. DOI:10.1016/0145-2134(96)00009-9

    Devaney, J., Hayes, D., y Spratt, T. (2017. The In uences of Training and Experience in Removal and Reuni cation Decisions Involving Chil- dren at Risk ofMaltreatment: Detecting a ‘Beginner Dip’. The British Journal of Social Work, 47(8), 2364-2383. DOI:10.1093/bjsw/bcw175

    Drury-Hudson, J. (1999). Decision making in child protection: the use
of theorethical, empirical and procedural kwnoledge by novices and experts and implications for dielwork placements. The British Journal of Social Work, 29(1), 147-69.

    Dukes, R., y Kean, R. (1989). An experimental study of gender and situa- tion in the perception and reportage of child abuse. Child Abuse and Neglect, 13(3), 352-360.

    Ericsson, K., y Chamess, N. (1994). Expert performance: its structure and acquisition. American Psychologist, 49(8), 725-747. DOI:10.1037/0003-066X.49.8.725

    Fernandes do Santos, A. I. (2017). Decision-making processes in child abuse situations. (Tesi doctoral, Universitat do Minho, Braga. Portugal.) Recuperat de https://repositorium.sdum.uminho.pt/bits- tream/1822/48618/1/Ana%20Isabel%20Fernandes%20dos%20Santos. pdf.

    Garrido, M., y Grimaldi, V. (2012). Evaluación del riesgo psicosocial en familias usuarias del Sistema Público de Servicios Sociales de Anda- lucía. Sevilla, Espanya: Junta d’Andalusia, Conselleria de Salut i Ben- estar Social, Agència de Serveis Socials i Dependència d’Andalusia.

    Gold, N., Benbenishty, R., y Osmo, J. (2001). A comparative study of risk assessment and recommended interventions in Canada and Israel. Child Abuse and Neglect, 25(5), 607-622. DOI:10.1016/S0145-2134(01)00228-9

    Helm, D., y Roesch-Marsh, A. (2017). The Ecology of Judgement: A Mo- del for Understanding and Improving Social Work Judgements. The British Journal of Social Work, 47(5), 1361-1376.

    Jent, J., Eaton, C., Knickerbocker, L., Lambert, W., Merrick, M., y Dan- des, S. (2011). Multidisciplinary child protection decision making about physical abuse: determining substantiation thresholds and biases. Children and Youth Services Review, 33(9), 1673-1682. DOI:10.1016/j.childyouth.2011.04.029

    Keddell, E. (2014). Current debates on variability in Child Welfare decisi- on-making: a selected literature review. Social Sciences, 3(4), 916- 940. DOI:10.3390/socsci3040916

    Keddell, E., y Hyslop, I. (2018). Role type, risk perceptions and judge- ments in child welfare: A mixed methods vignette study. Children and Youth Services Review, 87, 130-139. DOI:10.1016/j.childyouth.2018.02.017

    Kemshall, H., Wilkinson, B., y Baker, K. (2013). Working with risk. Cam- bridge, RU: Polity Press.

    Klein, G. (1999). The sources of power. How people make decisions. Cambridge, RU: MIT Press.

    Lwin, K., Fluke, J., Trocméc, N., Fallona, B., y Mishna, F. (2018). Ongoing child welfare services: Understanding the relationship of worker and organizational characteristics to service provision. Child Abuse and Neglect, 80, 324-334. DOI:10.1016/j.chiabu.2018.04.001

    Mandel, D., Lehman, D., y Yuille, J. (1995). Reasoning about removal of a child from home: a comparison of policy of cers and social workers. Journal of Aplied Social Psychology, 25(10), 906-921. DOI:10.1111/j.1559-1816.1995.tb02652.x

    Molina, A. (2012). Toma de decisiones profesionales en el Sistema de Pro- tección Infantil. Observatori de la Infància d’Andalusia, Conselleria de Salut i Benestar. Recuperat de: http://www.observatoriodelain- fancia.es/oia/esp/documentos_ cha.aspx?id=3586

    Mosteriro, A., Beloqui, U., Sobremonte, E., y Rodriguez, A. (2018). Dimensions for argument and variability in child protection decision-making. Journal of Social Work Practice, 32(2),169-187. DOI:10.1080/02650533.2018.1439459

    Mosteiro, A. (2015). La toma de decisiones en protección infantil. El caso de la comunidad autónoma del País Vasco. (Tesi doctoral, Universitat de Deusto, Bilbao.)

    Parada, H., Barnoff, L., y Coleman, B. (2007). Negotiating “professional agency”: social work and decision-making within the Ontario Child Welfare System. Journal of Sociology and Social Welfare, 34(4), 35-56

    Pecnik, N., y Brunnberg, E. (2005). Professionals’ characteristics, victim’s gender, and case assessments as predictors of professional judgments in child protection. Review of Psychology, 12(2), 133-146.

    Portwood, S. (1998). The impact of individuals’ characteristics and ex- periences on their de nitions of child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 22(5), 437-452. DOI:10.1016/S0145-2134(98)00008-8

    Regehr, C., LeBlanc, V., Shlonsky, A., y Bogo, M. (2010). The in uence of clinicians’ previous trauma exposure on their assessment of child abuse risk. The Journal of Nervous and Mental Disease, 198(9), 614- 618. DOI:10.1097/NMD.0b013e3181ef349e

    Roscoe, B. (1990). De ning child maltreatment: ratings of parental beha- viors. Adolescence, 25(99), 517-528.

    Rossi, P., Schuerman, J., y Budde, S. (1999). Understanding decisions about child maltreatment. Evaluation Review, 23(6), 579-598. DOI:10.1177/0193841X9902300601

    Ryan, J., Garnier, P., Zyphur, M., y Zhai, F. (2006). Investigating the effects of caseworkers characteristics in child welfare. Children and Youth Services Review, 28(9), 993-1006. DOI:10.1016/j.childyouth.2005.10.013

    Schuerman, J., Rossi, P., y Budde, S. (1999). Decision on placement and family preservation. Agreement and targeting. Evaluation Review, 25(6), 599-618. DOI:10.1177/0193841X9902300602

    Sieracki, J. (2010). In whose best interest? Using an experimental vignet- te to assess factors in uencing placement decisions in child welfare. Chicago, EUA: Loyola University Chicago. Recuperat de http://ecom- mons.luc.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1230ycontext=luc_diss

    Snyder, J., y Newberger, E. (1986). Consensus and differences among hospitals professionals in evaluating child maltreatment. Violence and Victims, 1(2), 125-139.

    Spratt, T., Devaney, J., y Hayes, D. (2015). In and out of home care decisions: The in uence of con rmation bias in developing decision

  • Del diagnòstic social a l’avaluació sociofamiliar en el treball social forense

    Raúl Soto Esteban (Author)

    La mirada profesional del Trabajo Social sobre la realidad que su- cede en los juzgados y tribunales ayuda a los jueces y scales a entender esa complejidad. Pero los juristas piden que los informes sociofamiliares se acompañen de un diagnóstico sobre esa realidad. Un diagnóstico que explique las variables que acompañan las situaciones y propongan las soluciones a esas situaciones de crisis. Paralelamente, en España la profesión de ende que el diagnóstico social es la reserva de actividad profesional. La organización colegial de- manda la exclusividad de esta función y su regulación legal. Este artículo une los conceptos de diagnóstico e informe sociofami- liar, como procesos profesionales complementarios y discute las distintas formas de evaluar e interpretar la complejidad.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar, M. J., i Ander Egg, E. (2001). Diagnóstico social: conceptos y

    metodología. Buenos Aires: Lumen.
Amaro, S. (2015). Niños víctimas de la violencia. Barcelona: Nova Casa

    Editorial.
Ballestín, B., i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cuali-

    tativa en ciencias sociales y de la educación. Barcelona: UOC. Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona:

    Paidós.

    Campanini, A., i Luppi, F. (1991). Servicio social y modelo sistémico. Barcelona: Paidós.

    Colom, D. (2008). El diagnóstico social. Vigo. Recuperat de http://hoxe. vigo.org/pdf/Plandrogas/DiagnosticoSocial.pdf

    Cury, S. P., i Arias, A. (2016). Hacia una de nición actual del concepto de “Diagnóstico social”. Breve revisión bibliográ ca de su evolución. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 9-24.
DOI: 10.14198/ALTERN2016.23.01

    Díaz, E., i Fernández, P. (2013). Conceptualización del diagnóstico en Trabajo Social: necesidades sociales básicas. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 431-443.

    Generalitat de Catalunya (2018). EATAF-ORIENTA [app móvil]. Recupe- rat de http://cejfe.gencat.cat/ca/formacio/gestcon/cop/admin-justicia/ eataf/presentacio-app/

    Garzón, R. D. (2016). La evidencia en trabajo social forense. Recuperat de http://www.actiweb.es/rugarzon/archivo2.pdf

    Garzón, R. D. (2017). El trabajo social en el campo de la acción forense. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic (Coord.), Diccionario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 279-289). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Lima, A. (2018). Discurs. En III Congreso Internacional y XII Congreso de Facultades y Escuelas de Trabajo Social, 14-16 noviembre 2018, Bilbao. Recuperat de http://www.analimats.com/discurso-de-ana-li- ma-para-el-iii-congreso-internacional-y-xii-congreso-de-faculta- des-y-escuelas-de-trabajo-social-cifets-18/

    Loaiza, M. (2012). La investigación en el campo sociojurídico: validación de la información en la intervención profesional desde un enfoque cualitativo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 197-211). Buenos Aires: Espacio.

    Martín, M. (1996). Manual de indicadores para el diagnóstico social. Colegio O cial de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Socia- les de la Comunidad Autónoma Vasca. Recuperat de https://www. cgtrabajosocial.es/ les/51786ad45be4d/Manual_de_indicadores_ para_el_diagnstico_social.pdf

    Mateos, J., i Ponce de León, L. (Coord.) (2016). El trabajo social en el ámbito judicial. Madrid: COTS.

    Ponce de León, A., i Krmpotic, C. S. (2017). Trabajo social e intervención sociojurídica en la Argentina. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic, Dicci- onario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 347-365). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Quintero, A. M. (2012). El peritaje social en la perspectiva colombia-
na: fundamentos e instrumentalidad. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 267-281). Buenos Aires: Espacio.

    Richmond, M. (1917). El caso social individual, el diagnóstico social. Madrid: Talasa.

    Ruiz-Callado, R., i Alcázar, R. (2017). Factores determinantes en la atri- bución de la custodia compartida. Un estudio sociológico en los juz- gados de familia. En D. Becerril, i M. Venegas, (Coord.), La custodia compartida en España (p. 109-124). Madrid: Dykinson.

    Ruiz, P. (2003). El trabajador social como perito judicial. Zaragoza: Libros Certeza.

    Ruiz, P. (2013). El trabajador social forense en los tribunales españoles. Málaga: Colegio O cial de Trabajadores Sociales de Málaga.

    Simón, M. (2018). La valoración social y familiar: lesiones y secuelas sociales. En J. González Fernández (Coord.), Manual de atención y valoración pericial en violencia sexual (p. 387-408). Barcelona: Bosch.

    Soto, R. (2016). El trabajo social familiar: una ayuda para el sistema judi- cial en las crisis conyugales (Tesis doctoral, Universidad Compluten- se de Madrid, Madrid).

    Travi, B. (2012). El diagnóstico y el proceso de intervención en trabajo social: hacia un enfoque comprehensivo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 169-196). Buenos Aires: Espacio.

  • Reflexions sobre les oportunitats i dificultats de la fundamentació teòrica i metodològica en el Treball Social

    Arantxa (Author)

    Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya. En la segona part es presenten els discursos en relació amb l’objecte d’aquest article: (a) monopoli de coneixement feble, (b) la necessària retroalimentació de la pràctica, (c) treball social professional amb treball social acadèmic i (d) treball social en relació amb altres professions. La metodologia utilitzada ha estat l’anàlisi del discurs en cinquanta entrevistes en profunditat a experts en treball social. S’arriba a la conclusió que l’autore exió, la for- mació i el coneixement profund de les paradoxes que viu el treball social són elements clau per convertir els riscos en potencialitats.

     

    Referencias bibliográficas

    Abbott, A. (1988). The System of professions: An essay on the division of expert labor. Chicago: University of Chicago Press.

    Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Alianza Universidad.

    Alonso, L. E., y Callejo, J. (1999). El análisis del discurso: del postmodernismo a las razones prácticas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 88, 37-73.

    Brezmes, M. (2008). El Trabajo Social en España: una profesión para la democracia. Murcia: Universidad de Murcia.

    Brown, P., Lauder, H., y Ashton, D. (2011). The Global Auction: The broken promises of Education, Jobs and Incomes. Oxford: University Press.

    Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Cuadernos Metodológicos, 43. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

    Dominelli, L. (1996). Deprofessionalizing Social Work: Anti-Oppressive Practice, Competencies and Postmodernism. British Journal of Social Work, 26(2), 153-175. doi: 10.1093/oxfordjournals.bjsw.a011077

    Dressel, P., Walters, M., Sweat, M., Clayton, O. Jr., y Chandler-Clayton, A. (1988). Deprofessionalization, Proletarianization, and Social Welfare Work. The Journal of Sociology & Social Welfare, 15(2), 113-131.

    Fabricant, M. (1985). The Industrialization of Social Work. Social Work, 5, 389-395. doi:10.1093/sw/30.5.389

    Gambrill, E. (2001). Social Work: An Authority-Based Profession. Research on Social Work Practice, 11(2), 166-175.

    Harris, J., y White, V. (2013). A Dictionary of Social Work and Social Care. Oxford: Oxford University Press.

    Healy, K., y Meagher, G. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. British Journal of Social Work, 34, 243-260. doi: 10.1093/bjsw/bch024

    Iturrieta, S. E. (2014). Sociología y Trabajo Social en el mercado laboral chileno. Un análisis sociológico. (Tesis doctoral inédita, Universidad de Granada, Granada.) Recuperado de http://digibug.ugr.es/handle/10481/30853#.VrmYNvnhBD8

    Krmpotic, C. S. (2009). Identidad y alienación en Trabajo Social, en un contexto de reformas sociales, desprofesionalización y proletarización. Margen, 56, 1-10.

    Larson, M. S. (1977). The rise of Professionalism: A Sociological Analysis. Berkeley: University of California Press.

    Martín, M. (2013). La construcción de la identidad en Trabajo Social. Análisis de una trama hilvanada por sus personajes. (Tesis doctoral inédita, Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Trabajo Social, Madrid.)

    NASW (2008). Deprofessionalization and Reclassification. Recuperado de https://www.socialworkers.org/da/da2008/finalvoting/documents/ Deprofessionalization%20and%20Reclassification%20%202nd%20 Round%20Final%20-%20Clean.pdf

    Randall, G. E., y Kindiak, D. H. (2008). Deprofessionalization or Postprofessionalization? Reflections on the State of Social Work as a Profession. Social Work in Health Care, 47(4), 341-354. doi: 10.1080/00981380802173855

    Verde. C. (2008). La exigencia de renovación del Trabajo Social en contextos postbienestaristas. Revista de Treball Social, 184, 45-57.

    Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. Madrid: Ediciones Complutense

  • Recuperació de l’Arxiu de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona

    Josep Antoni López Rodríguez (Author)

    Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts. En la primera, es ressegueix el recorregut històric de l’Escola de Treball Social de Barcelona per contribuir a la contextualització en la qual sorgeix i les in uències posteriors; en la segona part, s’exposen alguns dels resultats de la tasca de recuperació de l’arxiu, concretament alguns dels trets signi catius de les tesines presen- tades entre els anys 1957 i 1989 (nomenclatura de l’època per identi car el que en l’actualitat s’anomena Treball de Fi de Grau). Aquest projecte pretén que aquesta recerca sigui col·laborativa en- tre les persones i entitats implicades, i que contribueixi a interpel·lar-nos en la comprensió i (re)comprensió de la nostra història.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. W. (2001). Epistemología y ciencias sociales. Madrid: Cátedra.

    Aguilar, A. (2010). La huella de la bene cencia en los Servicios Sociales. Zerbbitzuan, 48, 9-16.


    Barbero, J. M., Feu, M., Ramírez, P., i Díaz, H. (2009). Treball social a Catalunya: 1932-1978. Barcelona: Hacer.


    Estruch, J., i Güell, A. M. (1976). Sociología de una profesión: los asistentes sociales. Barcelona: Península.


    González, M. A. (1975). Aproximación a la historia social del trabajo en Europa. Madrid: Ediciones Júcar.

    López, J. A. (2017). In uència i contribució dels corrents teòrics en Socio- logia al naixement i con guració de la disciplina del Treball Social: el cas de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (1955- 2013). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona). Recuperat de https:// www.tesisenred.net/handle/10803/454879?locale-attribute=ca_ES

    Molina, M. V. (1994). Las enseñanzas del trabajo social en España, 1932- 1983: estudio socio-educativo. Madrid: UPCO.

    Sabater, J. (2002). L’ICESB: 1951-2001: crònica de mig segle al servei de l’Esglèsia i la societat catalanes. Barcelona: Claret.

    Vilà, A. (2005). Els Serveis socials a Catalunya: una visió històrica. Giro- na: Diputació de Girona.