juny 2020

Edición - 218

218

RTS 218
Publicat: 22-06-2020

Edición - # 218

Editorial

  • Editorial

    La intenció de l’equip de redacció de l’RTS és convidar a l’espai de l’editorial treballadors i treballadores socials que gràcies a la seva trajectòria professional i a un pensament reflexiu ens poden obrir la mirada a diferents temes clau per a la societat i el treball social en cada moment. L’editorial de l’equip de redacció el reservem per compartir amb vosaltres, lectors i lectores, esdeveniments excepcionals.

    Cap dels anteriors editorials de l’equip de redacció ha estat motivat per una situació tan excepcional com la que avui ens fa tornar a ocupar aquest espai: la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.

    Les paraules mai estan buides de significat. L’arrel de pandèmia (del grec pan ‘tot’ i demos ‘poble’) defineix de manera rotunda el que està passant ara al món, el que ens està passant a nosaltres, a tota la humanitat. Estem vivint la ràpida propagació d’una nova malaltia.

  • Editorial convidat

    Bet Bàrbara Sirera (Author)

    Primer de tot, voldria agrair la confiança per convidar-me a escriure aquest editorial. Aquest número de l’RTS es publica en un context absolutament convuls arran de la pandèmia de la Covid-19 i el seu impacte, i és una oportunitat per poder compartir algunes reflexions amb els lectors i lectores.

    Aquesta és una crisi amb múltiples dimensions: sanitària, social i econòmica, i les conseqüències de tot plegat faran que aflorin encara més situacions de pobresa i de vulnerabilitat que, si bé ja existien, es multiplicaran en el futur. Nous reptes per al treball social que obren oportunitats de reflexió i de canvis, però també de confrontació amb els seus límits.

A fons

  • El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu

    Chaimae El Jebary Amisnaou (Author)

    La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu. Aquest article analitza el fort impacte social d’aquestes polítiques en diferents nivells a partir d’entrevistes i grups focals amb diferents agents com joves d’origen marroquí, equips pedagògics dels centres educatius, famílies marroquines i professionals del treball social. Els resultats expliquen com aquestes mesures produeixen els efectes contraris dels que es buscaven. En primer lloc, la contradicció amb què topa pel que fa als valors ètics i el reconeixement de la diversitat en el conjunt del professorat i professionals del treball social. En segon lloc, perquè s’aprofundeix en la sensació de confrontació de les famílies amb els seus valors personals, religiosos i culturals. Finalment, la implicació que té aquest protocol en la construcció de les trajectòries acadèmiques i socials dels alumnes susceptibles al control, generant processos d’exclusió i estigmatització.

     

    Referencias bibliográficas

    Agrela, B. (2006). Análisis antropológico de las políticas sociales dirigidas a la población inmigrante (Tesi doctoral). Universitat de Granada, Granada. Recuperat de https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/1091/16430232.pdf

    Brookfield, S. (2014). Teaching our own racism: incorporating personal narratives of whiteness into anti-racist practice. Adult Learning, 25(3), 89-95. DOI:1045159514534189.

    Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas. Aproximación comparativa a la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 29, 31-60.

    Deepak, A. C., i Biggs, M. J. G. (2011). Intimate technology: A tool for teaching anti-racism in social work education. Journal of Ethnic & Cultural Diversity in Social Work, 20(1), 39-56.

    Douhaibi, A., i Amazian, S. (2019). La radicalización del racismo: Islamofobia de Estado y prevención antiterrorista. Oviedo: Cambalache.

    Douhaibi, A., i Almela, V. (2017). Vigilància de frontera aplicada a les escoles. La Directa, 443, p. 4-11. Recuperat de https://directa.cat/app/uploads/2018/07/Directa-443.pdf

    Faleiros, V. de P. (2011). Desafíos del Trabajo Social frente a las desigualdades. Emancipação, 11(1), p. 117-128. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3852175.pdf

    Hamilton-Mason, J., i Schneider, S. (2018). Antiracism Expanding Social Work Education: A Qualitative Analysis of the Undoing Racism Workshop Experience. Journal of Social Work Education, 54(2), 337-348. DOI: 10.1080/10437797.2017.1404518

    Kundnani, A. (2012). Radicalisation: the journey of a concept. Race & Class, 54(2), 3-25. Recuperat de https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0306396812454984

    Kundnani, A., i Hayes, B. (2018). La globalització de les polítiques de lluita contra l’extremisme violent: El debilitament del drets humans i la instrumentalització de la societat civil. Nova York: Transnational Institute.

    Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. BOE núm. 298, de 14 de desembre de 1999, p. 43088-43099.

    Mateo, J. L. (2000). El “moro” entre los primitivos. Barcelona: Fundació La Caixa.

    Patel, T. (2017). It’s not about security, it’s about racism: counter-terror strategies, civilizing processes and the post-race fiction. Palgrave Communications, 3. Recuperat de https://www.nature.com/articles/palcomms201731

    Pelegrí, X. (2018). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 212, 31-46. Recuperat de www.tscat.cat/download/file/fid/8768

    Rights Watch UK (2016). Preventing Education? Human Rights and UK Counter- Terrorism Policy in Schools. Recuperat de http://www.statewatch.org/news/2016/jul/preventing-educationfinal-to-print-3.compressed-1.pdf

    Sánchez Martí, A. (2016). Trajectòries d’èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria: centres educatius i agents institucionals (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona. Recuperat de https://www.tdx.cat/handle/10803/400099

    Sierra Bravo, R. (2001). Técnicas de investigación social. Teoria y ejercicios. Madrid: Paraninfo.

    Simons, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Madrid: Ediciones Morata.

    Wainwright, J. (2009). Racism, anti-racist practice and social work: articulating the teaching and learning experiences of black social workers. Race Ethnicity and Education, 12(4), 495-516.

  • Cossos de pensament: a propòsit dels models en treball social

    Miren Ariño Altuna, Ainhoa Berasaluze Correa (Author)

    Cuerpos de pensamiento, texto que trata de reflexionar sobre el pensar y actuar, pero de una forma viva y consciente desde el Trabajo Social; la necesidad de reconocimiento mutuo en el que participemos profesión y ciudadanía, lo que no es posible sin un encuentro entre teorías que guían nuestra praxis cotidiana y el saber popular.

    Un texto que concede importancia a las formas de hablar y pensar y que trata de evidenciar que, si nos distanciamos del pensamiento del común, si despreciamos el saber popular, si no logramos dialogar y confrontar nuestras “creencias” y lógicas disciplinares y profesionales con las de la ciudadanía, nuestro idioma se convertirá en herramienta de dominación.

    Como conclusión para tener en cuenta: nuestras colaboraciones son únicas e irrepetibles porque se construyen con las personas en tiempo real, historias cotidianas inmersas en la historia. Que no hay dos veces de un “lo mismo” en curso entre las que discernir. Al elegir un modelo, hemos de ser conscientes de que nos imponemos e imponemos una hegemonía ideológica, una forma de nombrar que, a veces, no es del todo comprensible, inventamos un idioma que puede estar ocultando un ejercicio de poder y marcando una distancia excesiva entre profesionales y ciudadanía.

    Tal vez, solo nos quede respetar la palabra ajena; suponerle sujeto es hacerle persona, lo contrario, tomar personas y culturas como cosas, cuerpos sin pensamiento.

    Que el idioma es el cuerpo del pensamiento. Un idioma construido en un aparte es sólo un fantasma.

     

    Referencias bibliográficas

    Akhutina, T. (2002). L. S. Vigotsky y A. R. Luria: la formación de la neuropsicología. Revista Española de Neuropsicología, 4(2-3), 108-129.

    Ariño Altuna, M. (2012) Antonio Machado y Lev Vigotski. Ironía o crítica como instancias modernizadoras (Tesis doctoral, Universidad del País Vasco, San Sebastián). Recuperado de https://addi.ehu.es/ handle/10810/10713

    Ariño Altuna, M. (2013). Gerundio o la impertinencia en las construcciones de trabajo social. En A. J. Olalde y I. López (coords.), VI Jornada de Trabajo Social. Investigación y Trabajo Social: Dialogando desde la intervención (Vitoria-Gasteiz, 25 de abril de 2013) (p. 93-105). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

    Ariño Altuna, M., y Berasaluze Correa, A. (2012). El limbo de la Epistemología. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-236). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Bachelard, G. (1974). La formación del espíritu científico. Contribución a un psicoanálisis del conocimiento objetivo. Madrid: Siglo XXI.

    Coady, N. (2012). Un enfoque generalista-ecléctico para la práctica del Trabajo Social. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 99-126). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Du Ranquet, M. (1996). Los modelos en trabajo social. Intervención con personas y familias. Madrid: Siglo XXI.

    Foucault, M. (1988). Diálogos sobre el poder. Barcelona: Alianza.

    Howe, D. (1999). Dando sentido a la práctica. Granada: Maristán. Ituarte, A. (2012). Una reflexión sobre los modelos de intervención de los trabajadores sociales desde la experiencia de la supervisión. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 191-204). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Kuhn, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

    Lanitelli, S., Parra, B., y López Rodríguez, J. A. (2012). Reflexividad y epistemología en la enseñanza del grado en Trabajo Social. En E.

    Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 229-237). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Lizcano E. (1999). La metáfora como analizador social. Empiria. Revista de Metodología de las Ciencias Sociales, 2, 26-60.

    Lizcano, E. (2006). Metáforas que nos piensan. Sobre ciencia, democracia y otras poderosas ficciones. Madrid: Traficantes de Sueños.

    Machado Ruiz, A. (20045). Juan de Mairena II. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (20066). Juan de Mairena I. Madrid: Cátedra.

    Machado Ruiz, A. (1989). Prosas completas. Madrid: Espasa-Calpe, Fundación Antonio Machado.

    Molleda, E. (2007). ¿Por qué decimos que “no podemos hacer intervención social”? Cuadernos de Trabajo Social, 20, 139-155.

    Morán Carrillo, J. M. (2006). Epistemología, ciencia y paradigma en trabajo social. Sevilla: Aconcagua Libros.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós Ibérica.

    Pra Ponticelli, M. dal (1999). Modelos teóricos del trabajo social. Buenos Aires: Lumen.

    Sánchez, F. (1972). Que nada se sabe. Madrid. Austral.

    Turner, F. J. (2012). Modelos de intervención en trabajo social: una perspectiva internacional. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 205-217). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Viscarret, J. J. (2007). Modelos y métodos de intervención en trabajo social. Madrid: Alianza.

    Vazquez, O. (2012). ¿Necesita el trabajo social una epistemología? En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 65-71). Bilbao: Universidad de Deusto.

    Zamanillo, T. (2009). Invitación a un trabajo social reflexivo. En XI Congreso Estatal de Trabajo Social: Trabajo Social, sentido y sentidos. Zaragoza. Recuperado de http://www.colegiotstenerife.org/ficheros/File/Congreso-Zaragoza/01_Teresa_Zamanillo.pdf

    Zamanillo, T. (2012). Modelos de intervención en trabajo social. Criterios de selección para la praxis. En E. Sobremonte (coord.), Epistemología, teoría y modelos de intervención en trabajo social. Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 154-174). Bilbao: Universidad de Deusto.

  • La intervenció educativa amb adolescents en conflicte amb la llei en medi obert. La part invisible de l’educació judicial a València

    Eva Reina Giménez, María García Muñoz (Author)

    Con este artículo se ha indagado en la realidad de las personas adolescentes en conflicto con la ley, así como en el trabajo implementado desde el medio abierto por los diferentes equipos profesionales que trabajan con dicho colectivo desde los ayuntamientos o mancomunidades de la provincia de Valencia.

    La Ley Orgánica de responsabilidad penal de los menores establece un amplio catálogo de medidas aplicables, tanto en medio abierto como en medio cerrado, pero desde su perspectiva sancionadora-educativa, debe primar el interés del menor en la flexible adopción judicial de la medida más idónea, dadas las características del caso concreto y de la evolución personal de la persona sancionada durante la ejecución de la medida. Es por ello, que un gran número de estas son medidas que se imponen, para su desarrollo, en medio abierto, teniendo la Comunidad y la inserción, en la misma, una gran relevancia.

    La ejecución de las medidas judicialmente impuestas corresponde a las entidades públicas de protección y reforma de las comunidades autónomas, bajo el inexcusable control del juez de menores. Por lo que son los ayuntamientos y las mancomunidades, a través de su personal técnico, los que implementaran junto al menor esas medidas, y, por tanto, es a través de estas entidades que se podrá presentar un perfil de las personas adolescentes en conflicto con la ley tras un análisis de la documentación y la técnica de entrevista en grupo con el personal técnico que desarrolla su labor profesional en el ámbito de las medidas judiciales.

     

    Referencias bibliográficas

    Asociación valenciana de técnicos/as de medidas judiciales en medio abierto (2019). Memoria anual de las medidas judiciales implementadas en medio abierto en la Provincia de Valencia durante el año 2019. Valencia: Ayuntamientos de Alaquàs, Aldaia, Algemesí, Alzira, Burjassot, Carcaixent, Cullera, Gandia, Sagunto, Torrent, Valencia y Xàtiva, y las Mancomunitats Camp de Turia y Mancomunitat de Municipis de La Safor.

    Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacía una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.

    Castel R. (1995). De la exclusión como estado a la vulnerabilidad como proceso. Archipiélago, 21, 27-36.

    Laparra, M., Obradors, A., Pérez Eransus, B., Pérez Yruela, M., Renes, V., Sarasa, S., Subirats, J., y Trujillo, M. (2007). Una propuesta de consenso sobre el concepto de exclusión. Implicaciones metodológicas. Revista Española del Tercer Sector, 5, 15-58.

    López Blasco, A., Monje, M., Navaro, J. A., y Uceda, F. X. (2006). ¿Existen los jóvenes desfavorecidos? Valencia: Consorci Pactem Nord.

    Manzanos, C. (1991). Cárcel y marginación social. San Sebastián: Tercera Prensa.

    Morente, F. (1997). Los menores vulnerables: aproximación sociológica a los orígenes de la desigualdad social. Jaén: Universidad de Jaén.

    Reina, E. (2019). Adolescentes infractoras: Una perspectiva de género ante los procesos de conflicto con la ley. Un estudio de la Comunidad Valenciana (Tesis doctoral). Universidad de Valencia, Valencia.

    Roldán, H. (2009). Introducción a la investigación criminológica. Granada: Comares.

  • Deu anys de l’aprovació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. I ara què? Implicacions professionals per als treballadors i treballadores socials i perspectives de futur

    Josep M. Torralba Roselló (Author)

    La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, arriba als deu anys de la seva aprovació sense que s’hagi realitzat el desplegament normatiu ni les dotacions pressupostàries per donar viabilitat a les mesures, especialment per als infants en situació de risc. Només s’han aprovat quatre decrets que desenvolupen de forma parcial alguns dels serveis, però no el reglament que hauria facilitat la concreció i execució d’aquestes mesures.

    És imprescindible sensibilitzar els professionals tant dels Serveis Socials Bàsics (SSB) com dels Serveis Socials Especialitzats (SSE) de la importància d’utilitzar els conceptes tècnics de risc de desprotecció i desprotecció infantil en les seves valoracions i propostes de mesures amb els infants i les seves famílies, i no deixar que siguin substituïts pels conceptes legals de situació de risc i situació de desemparament de la LDOIA.

    El treball social amb infància, adolescència i famílies és un dels àmbits d’actuació dels treballadors i les treballadores socials que ha anat guanyant presència tant als SSB com als SSE, i tant en la iniciativa pública com en el tercer sector social. Cal seguir desplegant les diverses Taules Territorials d’Infància coordinant tots els agents implicats i potenciant el treball en xarxa.

    També és del tot necessari incrementar i millorar la visió de la política integral de la infància i adolescència a Catalunya, amb una major integració de tots els sistemes implicats i dotant d’una veritable capacitat de decisió amb la possibilitat real de disposar dels recursos necessaris segons el principi de prioritat pressupostària.

     

    Referencias bibliográficas

    Arruabarrena, I. (2007). Manual de desprotección infantil de Cantabria. Ideas básicas iniciales. Santander: Gobierno de Cantabria, Consejería de Sanidad y Servicios Sociales (Colección Documentos Técnicos, 2).

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (17 de gener de 2020). Nota de Premsa. Proposició de Llei per a la prevenció i el tractament del maltractament infantil. Recuperat de https://www.tscat.cat/continguts/noticies/les-mesures-contra-el-maltractament-infantilhaurien-de-vetllar-preservar

    Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. DOGC. Barcelona. 13 de gener de 1997, núm. 2307, p. 283-291.

    Decret 127/1997, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 2/1997, de 7 de gener, d’aprovació del Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. DOGC. Barcelona. 30 de maig de 1997, núm. 2402, p. 5937-5942.

    Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. DOGC. Barcelona. 28 de febrer de 2001, núm. 3337, p. 2828-2829.

    Decret 75/2006, d’11 d’abril, de desplegament de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i adolescents, en l’àmbit sancionador. DOGC. Barcelona. 13 d’abril de 2006, núm. 4614,.17041-17044.

    Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. DOGC. Barcelona. 20 d’octubre del 2010, núm. 5738, p. 76196-76312.

    Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i adolescents de Catalunya. DOGC. Barcelona. 25 de juliol del 2013, núm. 6425, p. 1-8.

    Decret 230/2013, d’1 d’octubre, de règim sancionador en matèria d’infància i adolescència en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. DOGC. Barcelona. 3 d’octubre de 2013, núm. 6472, p. 1-9.

    Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules territorials i locals d’infància. DOGC. Barcelona. 14 de novembre de 2013, núm. 6508, p. 1-10. Decret 169/2015, de 21 de juliol, pel qual s’estableix el procediment per facilitar el coneixement dels orígens biològics. DOGC. Barcelona. 23 de juliol de 2015, núm. 6919, p. 1-10.

    Decret 163/2017, de 24 d’octubre, de modificació del Decret 129/2006 de 9 de maig, de l’Observatori dels drets de la infància. DOGC. Barcelona. 26 d’octubre de 2017, núm. 7482, p. 1-4.

    Diputació de Barcelona (2011). Impacte de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència en les Polítiques Educatives Locals. Informe encarregat per l’Àrea d’Educació i elaborat per Antoni Vilà Mancebo del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Recuperat de https://www.diba.cat/documents/113226/a178af57-0611-4160-ad33-49a5d6bade4b

    Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família (2013). Pacte per a la Infància a Catalunya. Recuperat de http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/pacte_infancia_catalunya/

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2015). Pla d’Atenció Integral a la Infància i l’Adolescència 2015-2018. Enfocament estratègic pel desplegament del Pacte per a la Infància. Recuperat de http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/politiques_i_plans_actuacio/pdiiac/Pla_Atencio_Integral_Infancia_Adolescencia_Catalunya_2015-2018/DesplegamentPacteInfancia_PlaAtencioIntegralInfanciaAdolescencia2015-2018.pdf

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2016). Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Línies generals del nou model de serveis. Recuperat de https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/eines/eines32/SIS.pdf

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2017). Mapa de Recursos i Serveis-DGAIA. Recuperat de https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/dades_sistema_proteccio/Mapa_Recursos_2016.pdf

    Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família (2011). Simulador del Mòdul de Suport a la Gestió del Risc. Recuperat de https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/maltractaments_dinfants_i_adolescents/registre_unificat_de_maltractaments_infantils_rumi

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2016). Eina de cribratge de situacions de risc i de desemparament. Recuperat de https://dps.gencat.cat/rumi/AppJava/simulacio/simulacio.html

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2019). II Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024. Document de Bases. Recuperat de https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/PESS2020-24/

    Intebi, I. V. (2009). Intervención en casos de maltrato infantil. Santander: Gobierno de Cantabria, Consejería de Empleo y Bienestar Social (Colección Documentos Técnicos, 03). Recuperat de https://www.bienestaryproteccioninfantil.es/imagenes/tablaContenidos03SubSec/Interv_MI_cantab2009.pdf

    Ley 21/1987, de 11 de noviembre, por la que se modifican determinados artículos del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de adopción. BOE. Madrid. 17 de noviembre de 1987, núm. 275, p. 34158-34162.

    Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. DOGC. Barcelona. 17 de gener de 1992, núm. 1542, p. 245-249.

    Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. DOGC. Barcelona. 2 d’agost de 1995, núm. 2083, p. 5773-5781.

    Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. DOGC. Barcelona. 4 d’agost de 2006, núm. 4691, p. 34503-34508.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. DOGC. Barcelona. 18 d’octubre de 2007, núm. 4990, p. 37788-37839.

    Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC. Barcelona. 2 de juny de 2010, núm. 5641, p. 42475-42536.

    Mayoral, J. (2015a). El sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya. Reflexions als cinc anys d’entrada en vigor de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (Primera part). Revista de Treball Social, 204, 23-35. Recuperat de https://www.tscat.cat/content/rts-204-catala

    Mayoral, J. (2015b). El sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya. Reflexions als cinc anys d’entrada en vigor de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (Segona part). Revista de Treball Social, 205, 28-41. Recuperat de https://www.tscat.cat/content/rts-205-catala

    Montserrat, C., Planas, T., Medina, R. (2019). El Compromís socioeducatiu (COSE) en el marc d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència a Catalunya. Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, 8(1), 3-27. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/PiTS/article/view/362300/456818

    Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. DOGC. Barcelona. 30 de desembre de 2013, núm. 6530, p. 1-28.

    Social.Cat (2106). El Síndic de Greuges alerta que només es detecten un de cada quinze abusos sexuals infantils. Recuperat de https://www.social.cat/noticia/6241/el-sindic-de-greuges-alerta-quenomes-es-detecten-1-de-cada-15-abusos-sexuals-infantils

    Social.Cat (2016). Catalunya tindrà un centre dedicat a la recerca sobre maltractament infantil a finals d’any. Recuperat de https://www.social.cat/noticia/6214/catalunya-tindra-un-centrededicat-a-la-recerca-sobre-maltractament-infantil-a-finals-dany

    Torralba Roselló, J. M. (2010). Compareixença del Col·legi al Parlament de Catalunya davant la nova Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Implicacions professionals de la nova Llei. Revista de Treball Social, 191, 113-118. Recuperat de https://www.tscat.cat/content/rts-191-bilingue

    Vila, C., Alonso, J. M., Chagas, E. (2019). Estructures de treball en xarxa amb infància i adolescència a Catalunya. Aportacions d’un estudi pilot. Revista de Treball Social, 217, 89-108. Recuperat de https://www.revistarts.com/article/estructures-de-treball-en-xarxaamb-infancia-i-adolescencia-catalunya-aportacions-dun-estudi

    Vilà, A (2011). Impacte de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència en les polítiques educatives locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea d’Educació. Recuperat de https://www.diba.cat/documents/113226/ a178af57-0611-4160-ad33-49a5d6bade4b

    Villalba. C. (2004). La perspectiva ecológica en el trabajo social con infancia, adolescencia y familia. Portularia, 4, 287-298. Recuperat de https://core.ac.uk/download/pdf/60629883.pdf

Compartint la pràctica professional

  • Programa NIU: una experiència d’intervenció conjunta entre els serveis socials bàsics i els serveis de salut de Granollers

    Clara Barranco Flores, Ana Aranda Castán (Author)

    El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.

    Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.

    Es tenen en compte els condicionants negatius que envolten les possibles participants: les situacions de violència, la soledat, l’edat, la inestabilitat emocional, la manca o la irregularitat de seguiment mèdic, l’abandonament de la parella, la situació econòmica i els antecedents mèdics a escala orgànica i mental, entre altres situacions.

    L’objectiu bàsic del Programa NIU és prevenir possibles situacions de maltractament prenatal i negligència o maltractament durant els primers mesos de vida del nadó. Aquest objectiu es treballa mitjançant el suport emocional i l’acompanyament a les gestants/mares: se’ls facilita informació, capacitació i orientació en aspectes de salut, legals, de promoció del vincle mare-infant.

    El desenvolupament d’aquest programa es fa possible gràcies al treball conjunt entre les unitats de treball social sanitari i les de serveis socials bàsics de la ciutat, que detecten, diagnostiquen i deriven les mares participants, així com el treball de les educadores de l’espai grupal setmanal en què es troben les participants i el suport individual proporcionat per la treballadora familiar als domicilis i durant els acompanyaments.

     

    Referencias bibliográficas

    Comitre, M., Fernández E., López T., Montserrat, M., Sayas, P., Vega T., et al. (2012). Guia d’intervenció del Treball Social Sanitari. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat.

    Goldstein, E. (1984). Ego psychology and social work practice. Nova York: Collier Mcmillan.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del trabajo social. Barcelona: Paidós.

    Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

    Protocol de salut de seguiment de l’embaràs a Catalunya (2019). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Agència de Salut Pública de Catalunya.

    Ruiz-Tagle et. al (2015). Embarazo vulnerable. Realidad y propuestas. Santiago de Chile: Ideapaís. Comunidad y justicia.

    Soriano Faura, F. J. (2015). Promoción del buen trato y prevención del maltrato en la infancia en el ámbito de la atención primaria de salud. Recuperat de http://previnfad.aepap.org/monografia/maltrato-infantil

    Marc legal

    Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. DOGC núm. 5641, de 2 de juny de 2010.

    Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. DOGC núm. 6530, de 30 de desembre del 2013.

    Reglament municipal de prestacions econòmiques d’urgències socials de Granollers. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de 2 de maig de 2018.

  • L’aportació de la supervisió en treballadores familiars d’un servei d’ajuda a domicili. Relats i conclusions d’una experiència

    Arantza Rodríguez Juano (Author)

    Las trabajadoras familiares son profesionales altamente expuestas al impacto emocional que generan las relaciones de ayuda. Trabajan en el espacio íntimo de las familias, en contextos donde establecer límites a su tarea no es fácil, y lo hacen solas. Disponen de muy pocos factores de protección y la legitimización de su saber está muy lejos de tener un reconocimiento público. La autopercepción que ellas tienen sobre el valor de su tarea está condicionada por lo anterior. A pesar de todo ello son profesionales que difícilmente tienen el privilegio de acceder a espacios de supervisión.

    En este artículo se presentan las conclusiones de una experiencia de diez sesiones de supervisión a seis trabajadoras familiares. A través de la observación participante pretendo llegar a un trabajo analítico y descriptivo desde “dentro”. Se comparten los relatos de las supervisadas sobre aquello que les aporta el espacio, y mis conclusiones como supervisora. Las conclusiones relacionan los aportes del proceso de supervisión con las necesidades particulares del ejercicio de su rol. Este artículo comparte los
    efectos y los afectos de esta experiencia.

     

    Referencias bibliográficas

    Aragonès, T. (2009). La supervisión y la intervisión como apoyos estratégicos para la práctica del trabajo social. XI Congreso Estatal de Trabajadoras Sociales. Zaragoza.

    Aragonès, T. (2010). Apunts sobre l’ofici de supervisora. Revista de Treball Social, 189, 32-48.

    Castillo, F. (1997). El profesional en las organizaciones sociales. En La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática (p. 223-243). Barcelona: Paidós.

    Favret-Saada, J. (1977) Les mots, la mort, les sorts. La sorcellerie dants le Bocage. Paris: Gallimard.

    Leal Rubio, J. (2003). Motivació i desencadenant professional. Revista del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3, 19.

    Puig, C. (2010). Del supervisar y de la supervisión en la intervención social. Revista de Treball Social, 189, 49-64.

    Salzberger-Wittenberg, I. (1970). La relación asistencial. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

    Sánchez Cano, R. (2010). Supervisión en tiempos de crisis, una oportunidad para los profesionales de la relación de ayuda. Recuperado de www.hzconsultoria.org

    Sánchez Endrina, I. (2013). La práctica reflexiva en el trabajo social. Aportes desde el Modelo Integrado de Supervisión. Universidad de Valencia. Recuperado de http://www.equipoespiral.com/wp-content/uploads/2016/02/TRABAJO-VALENCIA-SPV-IN%C3%89S.pdf

    Toledano, L. (2009). ¿Se puede? Trabajo Social en domicilio de ancianos. Barcelona: Hacer Editorial.

  • El Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista com a model de participació social en les polítiques públiques

    Encarna Canet Benavent, Glòria Maria Caravantes López de Lerma (Author)

    En aquest article es presenta un exemple de bona pràctica en el disseny de les polítiques públiques a través de la participació ciutadana i dels agents socials, duta a terme per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana amb l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista de la Comunitat Valenciana (2017).

    Per descriure’n l’elaboració, primerament es presenta un marc teòric per abordar els nous models de governança conjuntament amb el paper del treball social en l’elaboració de polítiques públiques. Seguidament, es fa una anàlisi estadística sobre el punt de partida del País Valencià en matèria de violència de gènere i, tot seguit, es descriu el procés de participació del Pacte conjuntament amb les mesures més significatives.

    Aquest model de coproducció de polítiques públiques fomenta el dret de participació de la ciutadania, les persones professionals implicades en la violència de gènere, les associacions de dones, sindicats i altres agents socials en el disseny i elaboració de les polítiques públiques relacionades
    amb la matèria.

     

    Referencias bibliográficas

    Barranco, C. (2009). Discapacidad y Trabajo Social: una mirada sobre los enfoques y los derechos sociales. Revista de Treball Social de Cataluña, 186, 81- 94.

    Canet, E. (2017). El discurs de les professionals i la representació de la premsa sobre la violència de gènere al País Valencià. (Tesi de doctorat). IIDL-Universitat de València. Recuperat de https://bit.ly/2v9yXLU

    Caravantes, G. M. (2020). El derecho de participación en las políticas sociales: el proceso participativo para la elaboración de la Ley valenciana de Servicios Sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 33(1), 99-113. Recuperat de https://bit.ly/399LxJp

    CCOO (2016). Informe sobre violencia de género. Documento FSC-CCOO, 10. Recuperat de https://bit.ly/388fE48

    Consejo de Europa (2011). Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra la mujer y la violencia doméstica (Convenio de Estambul). Recuperat de http://bit.ly/1l9lKbK

    Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (2019). Evaluación de la Ejecución de las Medidas del Pacto Valenciano contra la violencia de género y machista, 2019. Recuperat de https://bit.ly/2U7USwW

    Coordinadora Feminista (2016). IV Seminario violencias machistas. 7 y 8 de mayo de 2016. Madrid. Recuperat de http://bit.ly/2qi1T0C

    Diputació de València (2016). Resumen ejecutivo sobre el diagnóstico de recursos contra la violencia de género en la Provincia de València 2016, València.

    Dominelli, L., i McLeod, E. (1989). Trabajo Social feminista. Madrid: Cátedra.

    Fantova, F. (2005). Procesos participativos en las políticas públicas: reflexiones desde la práctica. Jornadas Hacia la promoción y participación social del pueblo gitano. Consejo para la Promoción Integral y Participación Social del Pueblo Gitano en el País Vasco. Recuperat de https://bit.ly/3beLSg9

    Fernández Lamelas, E. (2008). ¿Qué representó en los inicios de la democracia el movimiento asociativo vecinal y qué representará en el siglo XXI? Revista ICEV, Revista d’Estudis de la Violència, 4(13), 39-74.

    Generalitat Valenciana (2017). Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Recuperat de https://bit.ly/31ADUth

    Heras i Trias, P. (2008). La acción política desde la comunidad. Análisis y propuestas. Barcelona: Editorial Graó.

    Naciones Unidas (1966). Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (PIDESC). Recuperat de https://bit.ly/2SmH7Jy

    Plataforma pel Dret a Decidir (2020). L’empobriment del País Valencià. Recuperat de https://bit.ly/33ED8N0

    Robertis, C. de (2003). Fundamentos del Trabajo Social. Alicante: PUV.

    Rodríguez Cruz, H. M. (2011). Comportamiento ético y acción política (Tesi de doctorat). Universidad Complutense de Madrid.

    Síndic de Greuges (2017). Informe del Síndic de Greuges sobre la atención y protección a las mujeres víctimas de violencia de género en la Comunitat Valenciana. Recuperat de https://bit.ly/3bhBAfi

    Uceda-Maza, F. X. (2017). Una agenda valenciana de transformació social: un nou model social valencià. Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, 62, 89-120.

    Uceda-Maza, F. X., Martínez-Martínez, L., i Caravantes, G. M. (2019). Trabajo Social y acción política: la experiencia de la Comunitat Valenciana en tiempos de transformaciones sociales. En: C. Verde, A. I. Lima i E. Pastor (coord.), El trabajo social ante los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva iberoamericana (p. 309-321). Navarra: Aranzadi.

    Zamanillo, T., i Martín, M. (2011). La responsabilidad política del Trabajo Social. Trabajo Social Global, 2(3), 97-115.

Ressenya

  • Ressenya de "Exilio, mujeres, escritura", d'Isabel Cerdeira Gutiérrez

    Teresa Zamanillo Peral (Author)

    Este es un libro de mujeres, escrito por varias de las muchas que a lo largo de la geografía del mundo han desafiado su destino. Son mujeres que no renunciaron a sus ideas políticas en aquellos países que trataron de desarrollar procesos democráticos contra el poder instituido; esos que forman parte de los distintos gobiernos que las han expulsado y represaliado, o que han tratado de regir sus vidas por caminos intolerables, en los que la desigualdad y la injusticia amenazaba sus identidades. Son numerosas las voces femeninas que se encuentran en sus páginas. Isabel Cerdeira ha abordado con coraje, en la investigación titulada Exilio, mujeres, escritura, historias de mujeres exiliadas que no se han rendido a la melancolía, la han burlado, no han dimitido de la vida y han hecho frente con valentía a la pérdida de sus raíces. Y lo han hecho asidas de la mano de la palabra, la creatividad las ha salvado. Porque en el exilio, todo lo que formaba parte de la experiencia vital de un yo, siempre en construcción, se desgaja, la persona se separa del tronco en el que enraizó su existencia y su devenir se vuelve incierto y confuso por un espacio de tiempo indefinible.

  • Ressenya de "La vacant imprevista", de J. K. Rowling

    Xavier Montagud Mayor (Author)

    El nombre de J. K. Rowling está indefectiblemente unido al de su personaje Harry Potter. No es tan conocido que, tras cerrar la saga del universo mágico de Hogwarts, su autora decidió probar suerte en la ficción para adultos con Una vacante imprevista. Publicada en 2012 con un lanzamiento mundial, parecía destinada a prolongar el éxito de la escritora inglesa. Sin embargo, a pesar de vender más de siete millones de copias en pocas semanas, fue recibida con duras críticas por parte de la prensa especializada y el rechazo de una buena parte de su público, hasta entonces incondicional. Como consecuencia de ello, el texto se desvaneció en poco tiempo dentro del universo literario. Así pues, se preguntarán: ¿Qué lleva a presentar aquí una novela publicada ocho años atrás, controvertida, y cuya autora no precisa de ninguna ayuda para alimentar sus ventas? La respuesta es una: el Trabajo Social.

     

    Referencias bibliográficas

    McEwan, E. (2015). La ley del menor. Barcelona: Anagrama.

    Mengestu, D. (2015). Todos nuestros nombres. Barcelona: Lumen.

    Montagud, X. (2015). La narración de la experiencia profesional como expresión de conocimiento en trabajo social. Cuadernos de Trabajo Social, 28 (2), 199-209. https://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2015.v28.n2.48971

    Montagud, X. (2019). Cuando el trabajo social es literatura. La narrativa como creación y herramienta de aprendizaje. Valencia: Nau Llibres.

    Rodríguez Robledillo, A. (2015). De gallegos, tucanes y trabajadores sociales. Autoedición.

    Sapphire (2006). Push. Barcelona: Anagrama.

  • Ressenya de "Trabajo Social individualizado: metodología de intervención", de Tomás Fernández i Laura Ponce

    Pedro García Sanmartín (Author)

    A lo largo de la vida, todas las personas están expuestas a una serie de circunstancias, algunas favorables y otras desfavorables. Ciertos grupos sociales son más vulnerables que otros ante las situaciones negativas, y dentro de estos grupos, ciertas personas lo serán aún más por sus condiciones psicosociales. Por ello, es necesario aportar iniciativas que promuevan y fomenten alternativas y recursos, como los que presenta este libro dirigido a alumnos y profesionales de la acción social. Uno de sus objetivos principales es ofrecer herramientas metodológicas que ayuden a resolver o mitigar las necesidades de aquellas personas más desfavorecidas.

    Alianza, una editorial fundada en 1966 cuyo objetivo destacado es, entre otros, promover y difundir el conocimiento, ofrece de nuevo su confianza a los dos autores de esta obra, Tomás Fernández García y Laura Ponce de León Romero, dos profesionales con una prestigiosa y dilatada trayectoria pedagógica, literaria e investigadora en materia de política social y servicios sociales.

  • Ressenya de "La necesaria mirada ética en Trabajo Social", María Jesús Úriz Pemán (coord.)

    Elisa Abellán Hernández (Author)

    Este libro, coordinado por María Jesús Úriz Pemán, cuenta con la colaboración de autores de reconocido prestigio académico y profesional como son Joan Canimas, Sarah Banks, Nicanor Ursúa, Alberto Ballestero, Francisco Idareta, Carmen Verde-Diego, Juan Jesús Viscarret y la propia María Jesús Úriz.

    María Jesús Úriz es licenciada en Psicología y doctorada en Filosofía. Profesora titular del Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad Pública de Navarra. En los últimos años, ha centrado principalmente su actividad docente en el Grado de Trabajo Social y en el Máster de intervención social con individuos, familias y grupos. Son numerosas sus publicaciones, su experiencia docente e investigadora en el ámbito de la ética en Trabajo Social.

    El libro, publicado por el Consejo General de Trabajo Social y la editorial Paraninfo, forma parte de una colección de ensayos, manuales y textos universitarios que pretende poner de relieve los fundamentes de nuestra disciplina.

     

    Referencias bibliográficas

    Bauman, Z. (2010). Vida líquida. Barcelona: Paidós Ibérica.

    Rondón García, L. M.; Taboada González, M. L. (2013). Voces para la ética del trabajo social en tiempos trémulos. Madrid: Consejo General de Trabajo Social, Paraninfo (Ensayos, Manuales y Textos Universitarios, 4).