desembre 2020

Edición - 219

219

RTS 219 - Monogràfic
Publicat: 30-12-2020

Edición - # 219

Per començar, algunes idees amb les quals prendre impuls i...

  • Elogi de la imaginació radical o contra les presons del possible

    Silvia Navarro Pedreño (Author)

    Que la realitat sempre supera la ficció ja ho sabíem, no és cap novetat. Encara més, crec que si l’argument d’aquest 2020 l’hagués escrit un guionista, ara seria, sense cap mena de dubte, el professional més cotitzat i amb més projecció del món. Vaig acceptar agraïda la proposta de col·laborar en aquest número monogràfic de l’RTS sobre creativitat i innovació pocs mesos abans que un virus amb un diàmetre mitjà de seixanta-set nanòmetres, un agent acel·lular que necessita un altre ésser viu per replicar-se, capgirés, d’un dia per l’altre, les vides de tots els habitants del planeta, condemnant-nos a viure dins d’una mena de distopia digna de la millor sèrie de Netflix.

    Al començament, encara en estat de xoc, quan no podíem creure que estava passant allò que no havíem imaginat mai, com a primera reacció a una realitat que esclatava i es desintegrava en infinits bocins, algunes veus, probablement tant benintencionades i optimistes com ingènues, es van fer sentir simulant un oracle. Ben convençudes, aquelles veus van defensar que aquesta crisi sense precedents significava la fi d’un món esgotat i que això era una oportunitat, que d’aquesta experiència tan inèdita segur que sortiríem millors, que la nostra vulnerabilitat (per fi descoberta) era també la nostra fortalesa, que no hi havia cap altre camí que la cooperació i la solidaritat per no deixar ningú enrere, que més que mai era el temps d’innovar, de reconstruir junts o, encara millor, de construir de nou.

Mapes i pistes sobre el sentit, les formes i les implicacions d’innovar avui l'acció social

  • Innovar la innovació: una proposta per treballar l’àmbit social

    Teresa Matus Sepúlveda (Author)

    Actualmente, la noción más hegemónica de innovación se caracteriza por un cambio tecnológico, acoplado a la emergencia de nuevos productos. Ese reduccionismo puede ser refutado ya con la teoría del desarrollo económico de Schumpeter (1912), donde su idea de destrucción creativa da lugar a una innovación de procesos y organizaciones. Ahora bien, un giro clave en este debate es el concepto de “gran transformación”, propuesto por Polanyi en 1944, con el que sostiene una crítica a la racionalidad económica y cuestiona su corpus técnico formal al restringir la libertad en una sociedad compleja. Esa relación invertida entre economía y sociedad –que Weber ya denominó “una jaula de hierro”– es el punto de partida de un nuevo tipo de innovación social que procura superar la coacción económica haciendo emerger redes y procesos que tengan como horizonte de sentido un cambio societal. Esa ampliación crítica del repertorio de innovación abre una propuesta para trabajar lo social, al explorar posibilidades disruptivas para mostrar fallas sistémicas y generar oportunidades con soluciones múltiples basadas en una participación transdisciplinar. Su emergencia innova la innovación por dos razones: a) asume expectativas no cumplidas, es decir, contiene una memoria de discriminaciones, desigualdades y no reconocimientos; b) requiere que ese recuerdo apasionado se exprese en un espíritu renovado, capaz de despertar un futuro. Lo que este artículo sostiene es que dicha innovación es un principio explicativo del Trabajo Social. Que ha estado presente y oculto. Que es hora de hacerlo florecer nuevamente, en este contexto de crisis. De allí que se concluya con dos ejemplos de investigación de alta integración y de innovación en la formación disciplinar.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. (1990). La dialéctica negativa. Madrid: Taurus.

    Alonso Puelles, A., y Alonso González, D. (2017). Un acercamiento a la innovación social oculta desde el Trabajo Social. En E. Raya Díez (coord.), Innovación social en la práctica del trabajo social (p 19-34). Valencia: Tirant lo Blanch.

    Behn, R. D. (2003). Why Measure Performance? Different Purposes Require Different Measures. Public Administration Review, 63(5), 586-606.

    Benjamin, W. (2010). Libro de los Pasajes. Iluminaciones II. Madrid: Taurus.

    BEPA (2014). Social Innovation: A Decade of Changes. A BEPA report. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.

    Boltanski, L., y Chiapello, È. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.

    Bonnefoy, J. C., y Armijo, M. (2005). Indicadores de desempeño en el sector público. Santiago de Chile: ILPES-CEPAL, Naciones Unidas (“Serie Manuales”, 45).

    Cook, J. W., y Tõnurist, P. (2016). OECD, Observatory of Public Sector Innovation. París: OECD.

    Chesbrough, H. W. (2003). Open innovation: The new imperative for creating and profiting from technology. Boston: Harvard Business School Press.

    Christensen, C. M. (2006). Innovación disruptiva para el cambio social. Harvard Business Review America Latina, 1, 3-8.

    Comisión Europea (2013). Social innovation research in the European Union. Bruselas: Dirección General de Investigación e Innovación. Recuperado de http://ec.europea.eu/research/socialsciences/pdf/social_innovation.pdf

    Domanski, D., Monge, N., Quitiaquez, G., y Rocha. D. (2016). Innovación Social en Latinoamérica. Bogotá, Colombia: Corporacion Universitaria Minuto de Dios / Parque Cientifico de Innovacion Social.

    Facso (2015). Núcleos I + D. Investigación, Docencia, Intervención e Incidencia Pública. Recuperado de http://nucleostrabajosocial.cl

    FORA (2010). New Nature of Innovation. Report to the OECD. Copenhagen. Recuperado de https://www.tem.fi/files/24835/New_ Nature_of_Innovation.pdf

    Fuenzalida, J. (2019). Del control de gestión a la gestión efectiva del desempeño para el abordaje de problemas perversos. Santiago de Chile: Universidad de Chile.

    Giannini, H. (1997). Del bien que se espera y del bien que se debe. Santiago de Chile: Editorial Dolmen.

    Gosselin, D., Cooper, S., Lawton, S., Bonnstetter, R. J., y Bonnstetter, B. J. (2016). Lowering the walls and crossing boundaries: applications of experiential learning to teaching collaboration. Journal of Environmental Studies and Sciences, 6(2), 324-335.

    Gray, M., y Webb, S. (2013). A. Social Work: theories and methods. Londres: Sage Publications.

    Habermas, J. (1986). Problemas de legitimación en el capitalismo tardío. Buenos Aires, Argentina: Amorrortu.

    Healy, L. M. (2008). International Social Work: professional action in an interdependt world. Oxford, Inglaterra: University Press.

    Hick, S., Fook, J., y Pozzuto, R. (ed.) (2005). Social Work: a critical turn. Toronto, Canadá: TEP Thompson Educational Publishing.

    Hochgerner, J., Franz, H.-W., Howaldt, J., y Schindler-Daniels, A. (2011). Vienna Declaration: the Most Relevant Topics in Social Innovation Research. Recuperado de https://wbc-rti.info/object/document/7133/attach/Vienna-Declaration_final_10Nov20111.pdf

    Honneth, A. (2009). La crítica del agravio moral. Madrid: FCE.

    Howaldt, J., Butzin, A., Domanski, D., y Kaletka, C. (2014). Theoretical Approaches to Social Innovation - A Critical Literature Review. A product of the proyect: “Social Innovation: Driving Forc of Social Change” (SI-DRIVE). Dortmund: Sozialforschungsstelle.

    Howaldt, J., y Domanski, D. (2016). Innovación social como motor del cambio social. En T. Matus y F. Cortez-Monroy (eds.), Innovación Social Efectiva (p. 25-50). Santiago de Chile: Editorial Librosdementira.

    Howaldt, J., y Kopp, R. (2012). Shaping social innovation. En H.-W. Franz, J. Hochgerner y J. Howaldt (ed.), Challenge social innovation. Potentials for business, social entrepreneurship, welfare and civil society (p. 43-56). Berlín, Nueva York: Springer.

    Jameson, F. (2016). Las ideologías de la teoría. Madrid: Akal.       

    Lehmann, C., y Hinzpeter, X. (2000) Los pobres no pueden esperar, la desigualdad si. Santiago de Chile: Documentos de Trabajo Centro de Estudios Públicos.

    Levi-Montalcini, R. (1999). Elogio de la imperfección. Madrid: Tusquets.

    Luhmann, N. (1996). Confianza. México DF: Anthropos.

    Luhmann, N. (2007). La sociedad de la sociedad. Barcelona: Herder, Universidad Iberoamericana.

    Lutzker, J. R., y Casillas, K. L. (2016). The importance of examining variants of implementation among evidence-based and promising programs to prevent child maltreatment. Chile Abuse & Neglect, 53, 1-3.

    Mascareño, A. (2017). La crisis como control de hipertrofia sistémica y la función del derecho. Revista Direito Mackenzie, 11(2), 12-38.

    Mascareño, A., y Cordero, R. (2019). El concepto de crisis: Universalidad y experiencia. Nucleo Milenio de Crisis. Recuperado de htttp://mileniocrisis.uai.cl

    Matus, T. (2012). Observar la complejidad: un desafío a las políticas públicas. En H. Cadenas, A. Mascareño y A. Urquiza (comps.). Niklas Luhmann y el legado universalista de su teoría. Aportes para el análisis de la complejidad social contemporánea (p. 205-219) Santiago de Chile: Editorial RIL.

    Matus, T. (2015) Aportes del concepto de Interpenetración a los debates de las políticas públicas en América Latina. MAD, Revista del Magíster de Análisis Sistémico Aplicado a la Sociedad, núm. esp. 33, 42-63. DOI: 10.5354/0718-0527.2015.37323

    Matus, T. (2017). Materiales de una crítica: relatos, mapas y datos. En M. A. Wagner y M. Rozas (comps). Igualdad y Desigualdad de América Latina. III Foro Latinoamericano (p. 125-156). Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio.

    Matus, T. (2017). Una crítica travestida para enfrentar al capital. En P. Vidal (comp.) Las caras de Trabajo Social en el Mundo: per(e)sistencias en el capitalismo tardío (p. 95-118). Santiago de Chile: RIL Editores.

    Matus, T. (2018). Disonancias de la crítica como proyecto emancipatorio. Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio (Serie Punto de Fuga, tomo II).

    Matus, T. (2018). Imágenes dialécticas de la crítica en el Trabajo Social Contemporáneo. Buenos Aires, Argentina: Editorial Espacio (Serie Punto de Fuga, tomo I).

    Matus, T. (2018). ¿Vincular en tiempos de crisis? Aportes de los enfoques contemporáneos en Trabajo Social a una crítica de lo relacional. En C. Guinot y A. Ferran (comps.), Trabajo Social: el arte para generar vínculos (p. 9-28). Bilbao, España: Universidad Deusto Digital.

    Matus, T. (2018). Ejercicios de punto ciego: desafíos de innovación y gestión de calidad en la Intervención Social. En A. Lima, E. Pastor y C. Verde (comps.), El Trabajo Social: construyendo comunidades sostenibles (p. 45-82). Navarra, España : Thomson Reuters.

    Matus, T. (2019). A static innovation: the dimension of the new in Latin American Social Work. Social Dialogue. Journal of Social Work IASSW LATIN AMERICAN ISSUE.

    Matus, T., Kaulino, A., Cortez-Monroy, F., y San Martín, E. (2017). Contribuciones de la Innovación Social para enfrentar la pobreza. En F. Mariñez, Políticas Públicas y participación colaborativa (p. 115-154). Jalisco, México: El Colegio de Jalisco.

    Matus, T., Kaulino, A., Urquieta, M. A., Cortez-Monroy, F., y Mariñez. C. (2018). Lógicas de auto observación de la falla para una innovación efectiva. MAD, Revista del Magíster de Análisis Sistémico Aplicado a la Sociedad, 38, 1-21. DOI: 10.5354/0718-0527.2018.51026

    Matus, T., Kaulino, A., Muñoz, G., y Reininger, T. (2020). Crisis over crisis: COVID-19 and two innovation proposals from Chile. Social Work Education, The International Journal, 39, 1066-1073. DOI: 10.1080/02615479.2020.1813702. ISSN: 1470-1227

    Matus, T., y Mariñez, C. (2017) Una Innovación crítica para enfrentar la desigualdad. En T. Matus y F. Cortez-Monroy (comps.), Innovación Social Efectiva (p. 65-104) Santiago de Chile: Editorial Librosdementira.

    Matus, T., y Mariñez, C. (2021). Indice Multidimensional de Efectividad. Sistema de medición de Alerta y Efectividad en programas de infancia. Santiago de Chile: Editores RIL.

    Mazzucato, M. (2018). Mission-oriental Research & Innovation in the European Union. A problems solving approach to fuel innovation led growth. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.

    Moulaert, F., MacCallum, D., Mehmood, A., y Hamdouch, A. (2013). The International Handbook on Social Innovation. Collective action, social learning and transdisciplinary research. Cheltenham, Reino Unido: Edward Elgar.

    McNair, L. D., Davitt, M., y Batten, G. P. (2015). Outside the “comfort zone”: impacts of interdisciplinary research collaboration on research, pedagogy, and disciplinary knowledge production. Engineering Studies, 7(1), 47-79.

    National Center for Innovation and Development (2016). Politics for Center of Research. Working Paper n. 1. Ministerio de Educación, Gobierno Chileno.

    Naciones Unidas (2008). Manual para cuantificar los indicadores de la justicia de menores. Naciones Unidas: Nueva York. Recuperado de https://www.unodc.org/documents/justice-and-prison-reform/JJ_indicators_Spanish_webversion.pdf

    OECD (2019). Systems Approaches to Public Sector Challenges: Working with Change. París: OECD Publishing.

    Piketty, T. (2014). El capital en el siglo XXI. Buenos Aires, Argentina: FCE.

    Polanyi, K. (1989). La gran transformación: critica del liberalismo económico. Madrid: Ediciones de La Piqueta, Ediciones Endymion.

    Schumpeter, J. (1944). Teoría del desenvolvimiento económico. México: FCE.

    Senthil, A. V., y Praveen, P. V. (2018). Impact of Student Engagement in Online Learning Environments. En A. V. Senthil (ed.), Advances in educational technologies and instructional design (AETID) book series. Optimizing student engagement in online learning environments (p. 1-27). Hershey, PA: IGI Global, Information Science Reference.

    Smith, A. (2011). La riqueza de las naciones. Madrid: Alianza.

    Sunkel, O. (2007). En busca del desarrollo perdido. En G. Vidal y A. Guillén R. (coord.), Repensar la teoría del desarrollo en un contexto de globalización. Homenaje a Celso Furtado (p. 469-488). Buenos Aires: CLACSO. Recuperado de http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/edicion/vidal_guillen/27Sunkel.pdf

    Tang, A. (2020). La hacker cívica que se convirtió en Ministra Digital de Taiwán: entrevista con Audrey Tang. Digital Future Society. Recuperado de https://digitalfuturesociety.com/es/interviews/la-hacker-civica-que-se-convirtio-en-ministra-digital-de-taiwan-entrevista-con-audrey-tang/

    UNICEF (2015). Estudio Inversión Pública en Primera Infancia. Diagnóstico, desafíos y propuestas. Santiago Chile.

    UNICEF (2017). Convención de los Derechos del Niño. Recuperado de: http://unicef.cl/web/convencion-sobre-los-derechos-del-nino/

    Urquiza, A., Billi M., Amigo, C., Faúndez, V., Neira C., Henriquez A., Sanchez D. (2019). Transdisciplina en la Universidad de Chile: conceptos, barreras y desafíos Santiago (Documento de Trabajo). Santiago de Chile: Universidad de Chile.

    Vobruba, G. (2013). Soziologie und Kritik. Soziologie, 42(2), 147-168.

    Webb, S. (ed.) (2019). The Routledge Handbook of Critical Social Work. Abingdon, Oxon: Routledge.

    Zafra, R. (2017). El entusiasmo. Precaridad y trabajo creativo en la era digital. Madrid: Anagrama.

  • Línies d’innovació per als nostres serveis socials

    Fernando Fantova Azcoaga (Author)

    El artículo presenta una reflexión construida, reelaborando y desarrollando aportaciones anteriores, a partir de la participación del autor, como consultor independiente, en el mundo de los servicios sociales españoles y de la revisión de algunas referencias bibliográficas recientes. Se parte del esbozo de un marco de referencia general sobre cómo funcionan, en diferentes sectores de actividad, los ecosistemas de conocimiento y las dinámicas de innovación, y sobre el papel de agentes como la academia (y las disciplinas o áreas de conocimiento), las profesiones, las organizaciones prestadoras de servicios, los centros de investigación, los movimientos sociales y otros. Posteriormente, se hace referencia a la encrucijada estratégica en la que se encuentran nuestros servicios sociales, en clave, fundamentalmente de giro, limitada y contradictoriamente planteado y realizado, desde una atención integral y residual a una sectorial y universal. A continuación, se identifican algunos desafíos y tendencias de innovación en nuestros servicios sociales, en tres apartados. 1. Innovación en la propia actividad operativa de intervención social, con referencias a innovación en diagnóstico y evaluación, personalización y empoderamiento de las destinatarias, digitalización, incorporación de un enfoque comunitario y preventivo y otras. 2. Innovación en aspectos organizativos, con referencias a transformaciones de carácter participativo, integración vertical y horizontal, dinámicas colaborativas multiagente en el territorio y otras cuestiones. 3. Innovación en la configuración del ecosistema de gobernanza inteligente basada en el conocimiento, con referencias a la cualificación profesional, la relación entre disciplinas y otras. Por último, se concluye con una identificación de elementos facilitadores y obstáculos para la innovación en nuestros servicios sociales y algunas propuestas.

     

    Referencias bibliográficas

    Anderson, Z., Hall, A.-M., Parnaby, J., Davison, E., y Woodall, J. (2019). Bringing people together: how community action can tackle loneliness and social isolation. Londres: National Lottery Community Fund.

    Blanco, I., Cruz, H., Martínez, R., y Parés, M. (2016). El papel de la innovación social frente a la crisis. Ciudad y Territorio, 188, 249-260.

    Borzaga, C., Galera, G., Franchini, B., Chiomento, S., Nogales, R., y Carini, C. (2020). Social enterprises and their ecosystems in Europe. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

    Brandsen, T., Steen, T., y Verschuere B. (ed.) (2018). Co-production and co-creation. Engaging citizens in public services. Nueva York: Routledge.

    Bunge, M. (1999). Las ciencias sociales en discusión. Una perspectiva filosófica. Buenos Aires: Sudamericana.

    Cottam, H. (2018). Radical help. Londres: Virago.

    CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) (2019). Integració de l’atenció social i sanitaria. Barcelona.

    Evers, A., Evert, B., y Brandsen, T. (ed.) (2014). Social innovation for social cohesion. Transnational patterns and approaches from 20 European cities. Giesen: Wilco.

    Fantova, F. (2014). Diseño de políticas sociales. Fundamentos, estructura y propuestas. Madrid: CCS.

    Ferran, A., Guinot, C., Berasatagui, A., Arrieta, F., Larrion, B., y Zurutuza, S. (2020). Gobernanza colaborativa para la inclusión social. Una experiencia de investigación y acción participativa. Madrid: Los Libros de la Catarata.

    Finney, T. (2019). The future is social. Rethinking ageing in place. En Agile Ageing Alliance, Neighbourhoods of the future (p. 184-187). Londres.

    Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanku, O., y Knutagård, M. (2017). The Janus face of social innovation in local welfare initiatives. En F. Martinelli, A. Anttonen y M. Mätzke (ed.), Social services disrupted. Changes, challenges and policy implications for Europe in times of austerity (p. 281-301). Cheltenham: Edward Elgar Publishing.

    Innerarity, D. (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Madrid: Paidós.

    SCIE y LGA (Social Care Institute for Excellence y Local Government Association) (2019). Achieving integrated care. 15 best practice actions. Londres

    Longo, F. (2019). La Administración pública en la era del cambio exponencial. Hacia una gobernanza exploratoria. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 3 (núm. especial), 52-73.

    Mazzucato, M. (2019). Governing missions in the European Union. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

    Misuraca, G., Pasi, G., y Abadie, F. (2017). Innovating EU social protection systems through ICTs. Findings from analysis of case studies in fourteen member states. Sevilla: Joint Research Centre.

    Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. Madrid: CCS.

    OECD (2017). Behavioural insights and public policy: Lessons from around the world. París: OECD Publishing.

    Powell, D. (2017). Social care as a local economic solution for the West Midlands. Londres: New Economics Foundation.

    Quilter-Pinner, H., McNeil, C., y Hochlaf, D. (2020). The decades of disruption. New social risks and the future of the Welfare state. Londres: Institute for Public Policy Research.

    Ramió, C., y Salvador, M. (2019). Gobernanza social e inteligente. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

    Randle, A. (2017). Location, location, location. Building place-based system change for better social outcomes. En C. Chwalisz, R. Thillaye y E. Kinloch (ed.), New routes to social justice. Empowering individuals and innovative forms of collective action. Londres: Rowman & Littlefield.

    Scottish Government (2018). Scotland’s digital health and care strategy. Edimburgo:

    SIIS (2019). Revisión de tendencias, innovaciones y buenas prácticas en el ámbito de los servicios sociales, Zerbitzuan, 70, 5-31.

    Vega, C., Martínez Buján, R., Paredes, M. (2018). Experiencias, ámbitos y vínculos cooperativos para el sostenimiento de la vida. En C. Vega, R. Martínez Buján y M. Paredes (ed.), Cuidado, comunidad y común. Extracciones, apropiaciones y sostenimiento de la vida (p. 15-50). Madrid: Traficantes de Sueños.

    Viñas, A., Poyatos, P., Morata, T., Marzo, M., López, P., Palasí, E., Sánchez, J., y Fernandez, F. (2018). Valor humà: el model relacional-vincular en el Treball socioeducatiu a Castell-Plaja d’Aro. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

    Wagensberg, J. (2002). Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre. Barcelona: Tusquets.

Compartint “lliçons apreses” a partir de la pràctica innovadora

  • Lliçons apreses: eines de coneixement, innovació i transformació de les organitzacions

    Manel Muntada Colell (Author)

    Un projecte, un període o un moment com el de la crisi actual és sempre una oportunitat extraordinària perquè les organitzacions transformin les actuacions en coneixement i aprenguin com fan les coses.

    Però hi ha la possibilitat de fer més estables aquests aprenentatges i de convertir-los en veritables lliçons apreses per a l’organització si es fa una anàlisi conscient i col·lectiva del que ha succeït, de les decisions que s’han pres, de les actuacions que s’han dut a terme, dels resultats que s’han obtingut i del que la situació ha posat de manifest i que, en altres circumstàncies, més habituals i quotidianes, no és fàcil de veure.

    De les diferents formes d’aprenentatge organitzacional, la metodologia per a l’obtenció de lliçons apreses és de les més senzilles i completes, ja que està pensada per ser instal·lada en el dia a dia de la vida dels equips, integrant, en la cultura de l’organització, l’hàbit de la millora contínua i la innovació.

     

    Referencias bibliográficas

    Bartra, R. (2006). Antropología del cerebro. València: Pre-textos.

    Clark, A., i Chalmers, D. (2011). La mente extendida. Oviedo: Krk Ediciones.

    Hernando, A. (2012). La fantasía de la individualidad. Buenos Aires, Argentina: Katz Editores.

    Milton, N. (2 de juny de 2020). 6 benefits of reflective team learning. Knoco stories. Recuperat de: http://www.nickmilton.com/2020/06/6-benefits-of-reflective-team-learning.html

    Muntada, M. (2020). La conversación como elemento natural de transferencia de conocimiento y transformación organizativa. En J. Gairín Sallán, C. I. Suárez i A. Díaz-Vicario (ed.), VI Congreso Internacional EDO (p. 180-187). Barcelona: Universitat Aut.noma de Barcelona.

    Muntada, M. (17 d’octubre de 2020). La importancia del sistema de creencias. Blog de la Red de Consultoría Artesana. Recuperat de: https://www.consultoriaartesana.net/ la-importancia-del-sistema-de-creencias/

    Taleb, N. N. (2012). Antifrágil: las cosas que se benefician del desorden. Barcelona: Paidós.

    Wilson, R. A. (2004). Boundaries of Mind: The individual in the Fragile Sciences. Canbridge: Cambridge University Press

  • Per què la intel·ligència artificial transformarà els serveis socials

    Toni Codina Filbà (Author)

    Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals. Tot i que avui a Catalunya altres sectors que han aprofitat els avantatges de les noves eines tecnològiques intel·ligents estan molt més avançats, en l’àmbit dels serveis socials cada vegada hi ha més iniciatives que intenten aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per enfortir i perfeccionar els serveis públics i els sistemes de benestar, i contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

    Alguns dels beneficis que la intel·ligència artificial aportarà durant els pròxims anys al sistema de serveis socials: més rapidesa, seguretat, eficiència i objectivitat en les decisions professionals; diagnòstics, prescripcions i itineraris eficients i de qualitat per a les persones; personalització de les intervencions, amb la possibilitat d’oferir recomanacions individualitzades i proactives; empoderament i versatilitat dels professionals; més suports per a l’autonomia personal i la vida independent, i més flexibilitat i diversitat habitacional; enfortiment de les polítiques preventives; enfortiment de l’acció comunitària per a l’ajuda mútua, l’autoorganització i la participació; més bona planificació dels serveis i dels equips professionals; més eficiència econòmica; avaluació en temps real de l’impacte social dels programes i les intervencions. En una societat molt més complexa, amb noves exigències i noves formes de vulnerabilitat social, innovar en serveis socials en aquesta direcció ja no és una opció, sinó una necessitat.

     

    Referencias bibliográficas

    Ajuntament de Mataró. (2019). Presentació Gavius. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=ghsL11TRViI

    Ara. Suplements. (19 de desembre de 2015). Biblioteques intel·ligents. El servei de biblioteques i bibliobusos s’adapten als canvis tecnològics. Recuperat de https://www.ara.cat/suplements/Biblioteques-intelligents_0_1488451155.html

    Autoritat Catalana de Protecció de Dades. (2020). Intel·ligència artificial. Decisions automatitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://apdcat.gencat.cat/web/.content/04-actualitat/noticies/documents/INFORME-INTELLIGENCIA-ARTIFICIAL-FINAL-WEB-OK.pdf

    Batlle-Montserrat, J., Delannoy, M., Kerr, S., i Van Cleemput, E. (2020). La intel·ligència artificial a les ciutats. Revista Idees, 48. Recuperat de https://revistaidees.cat/la-intelligencia-artificial-a-les-ciutats/

    Comissió Europea. (2018). Inteligencia artificial para Europa. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económic y Social Europeo, y al Comité de las Regiones. Recuperat de https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52018DC0237&from=EN

    Fantova, F. (2020). Els serveis socials davant la intel·ligència de grans quantitats de dades. En Fundació iSocial, Big Data i Serveis Socials. Preveure i anticipar-nos a les necessitats socials. Recuperat de https://isocial.cat/wp-content/uploads/2020/05/F.Fantova-2020-big-data-i-serveis-socials-1.pdf

    Fundació iSocial. (2020). Banc d’innovacions en acció social. Recuperat de https://isocial.cat/coneixement/innovacions/

    Hurley, D. (2 de gener de 2018). Can an algorithm tell when kids are in danger? The New York Times. Recuperat de https://www.nytimes.com/2018/01/02/magazine/can-an-algorithm-tell-when-kids-are-in-danger.html

    López de Mántaras, R. (24 de gener de 2017). Diez cosas que la inteligencia artificial puede hacer por ti. El País. Recuperat de https://elpais.com/elpais/2017/01/24/talento_digital/1485284777_722413.html

    Metadata. El digital de Tecnologia en Català. (13 de juliol de 2020). Intel·ligència artificial contra la covid-19 al metro de Barcelona. Recuperat de https://www.metadata.cat/noticia/145/intelligencia-artificial-covid-metro-barcelona

    Schwab, K. (14 de gener de 2016). The Fourth Industrial Revolution: what it means and how to respond. World Economic Forum. Recuperat de https://www.weforum.org/agenda/2016/01/the-fourth-industrial-revolution-what-it-means-and-how-to-respond/

    Terribas, N. (2020). La perspectiva ètica i els drets dels ciutadans. En Fundació iSocial, Big Data i Serveis Socials. Preveure i anticipar-nos a les necessitats socials (p. 17-21). Recuperat de https://isocial.cat/wp-content/uploads/2020/05/Document-final-Big-Data.pdf

  • Acompanyant equips de serveis socials en l’impuls de models d’intervenció més comunitaris: sistematització de l’experiència i recull d’aprenentatges

    Marta Ballester Frago (Author)

    Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.

    En un context d’emergència social i sanitària que reclama abordatges més proactius i col·lectius, i el retorn del treball comunitari als encàrrecs dels serveis socials, l’article pretén aportar algunes pistes als futurs processos que s’engeguin amb aquesta orientació comunitària.

    En primer lloc, es comença situant el moment actual pel que fa als mandats comunitaris dels documents estratègics dels serveis socials. A continuació, s’aprofundeix en l’anàlisi de les necessitats i els interessos que motiven la demanda de suport per a l’impuls del treball comunitari. Finalment, es presenten les principals fases dels acompanyaments duts a terme i es comparteixen els elements emergents que s’han identificat com a aspectes-palanca d’aquests processos de canvi.

     

    Referencias bibliográficas

    Ballester Frago, M. (2017).  Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec). Una anàlisi comparada. Barcelona: TSCAT.

    Barbero, J. M. (2008). El treball social en acció. Mètode i autogestió en la pràctica professional. Barcelona: Impuls a l’Acció Social (“Col·lecció Llibres a Punt”, 4).

    Blanco, I., Cruz, H., Martínez, R., i Parés, M. (2016). El papel de la innovación social frente a la crisis. Ciudad y territorio, 188, 249-260.

    Brugué, Q., Boada, J., i Blanco, I. (2013). Els motors de la innovació a l’administració pública. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.

    Carmona, M. (2011). Construyendo acción comunitaria: significados y estrategias para su promoción a partir de las experiencias de Barcelona (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona, Barcelona.

    Cofiño, R. (2018). Orientación comunitaria de la Atención Primaria (5). Acción comunitaria: definiciones y contenidos. En Salud Comunitaria. Recuperat de https://saludcomunitaria.wordpress.com/2018/12/16/orientacion-comunitaria-de-la-atencion-primaria-5-accion-comunitaria-definiciones-y-metodologias/

    European Antipoverty Network (2009). Guía metodológica de la participación social de las personas en situación de pobreza y exclusión social. Madrid: EAPN.

    Fantova, F. (2014). Manual para la gestión de la intervención social. Políticas, organizaciones y sistemes para la acción. Madrid: Editorial CCS.

    Fantova, F. (2019). ¿Qué es hacer consultoria? Blog de Fernando Fantova,consultor social. Recuperat de: http://fantova.net/?cat=30

    Ginesta, M. (2014). La intervenció comunitària des dels serveis socials locals: de la pèrdua al desig; del desig a la pèrdua. Revista de Treball Social, 203, 50-62.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC. Barcelona, 18 d’octubre de 2007, núm. 4.990.

    Manent, A., i Fantova, F. (2020).Transformació organitzacional i inclusió comunitària. Llei d’engel. Recuperat de: http://lleiengel.cat/transformacio-organitzacional-inclusio-comunitaria/

    Manyà, C., i Morales, E. (IGOP) (2018). Marc de la intervenció comunitària als Centres de Serveis Socials de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

    MARGES cooperativa (2020). Brúixola comunitària: Guia per promoure l’acció comunitària a les entitats socials. Barcelona: ECAS (“Col·lecció Idees i Eines per a l’Acció Social”).

    Martín, M. (2020). Innovación y cocreación. En J. Etxebeste (coord.), Guía de innovación social en el ámbito de los Servicios sociales (p. 46-59). Navarra: Departamento de Derechos Sociales del Gobierno de Navarra.

    Moliní, E. (2012). Libro sobre participación genuina. O el arte de pensar, decidir y trabajar juntos. Recuperat de: http://molini.eu/wp-content/uploads/2012/03/Libro-sobre-Participacion-Genuina.pdf

    Navarro, S. (1998). Tiempo de interlunio: apuntes para repensar la primaria. Revista de Treball Social, 150, 23-42.

    Pelegrí, X. (1999). El treball comunitari en el sistema català de serveis socials. En II Jornada dels Serveis Socials d’Atenció Primària: Subjectes i Xarxes Socials. Estratègies d’Acció Comunitària (p. 25-44).

    Rebollo, O. (2019). Acció comunitària en la lluita contra l’exclusió. En Blog sobre pobresa i exclusió social. Recuperat de https://blog.caritas.barcelona/acollida-i-acompanyament/8909-revision-v1/

    Román, B. (2009). Ètica en els serveis socials. Professions i organitzacions. Generalitat de Catalunya: Departament d’Acció Social i Ciutadania (“Papers d'acció social”, 7).

    Vázquez, C.,  i Porcel, A. (2017). Supervisión. Espacio de aprendizaje significativo. Instrumento para la gestión. Espanya: Bubok.

    Viscarret, J. (2009). Modelos y métodos de intervención en Trabajo Social. Madrid: Alianza Editorial (“Coleción Política Social / Servicios Sociales”).

  • Plantant la llavor de la innovació en la formació en treball social

    Ferran Cortès Izquierdo, Marta Llobet Estany (Author)

    En aquest article presentem l’experiència d’innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s’implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d’un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge. Aquest grup impulsa un primer projecte pilot d’innovació docent que més tard dona peu a la creació del Grup de Recerca i Innovació Docent (GRID) Trans@net. Aquest GRID serà el paraigua i planter dels projectes d’innovació docent del grau, que serà reconegut per la Universitat de Barcelona com a GRID consolidat. Els relators presentem una descripció i anàlisi d’aquesta experiència per identificar les transformacions i aprenentatges al llarg de tot el procés, però alhora les dificultats i els reptes que encara tenim al davant.

     

    Referencias bibliográficas

    Báñez, T., i Boixadós, A. (2017). Conceptualización del autoconocimiento como competencia profesional básica del trabajo social. En A. Bolívar (pres.), VI Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Bilbao. Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/107925

    Báñez, T., i Romero, J. (2018). Promoción del autoconocimiento de forma transversal en el Grado de Trabajo Social. En Asociación Multidisciplinar de Investigación Educativa (AMIE), VII Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Saragossa. Recuperat de http://amieedu.org/actascimie18/

    Bolívar, A. (2002). “¿De nobis ipsis silemus?”: Epistemología de la investigación biográfico-narrativa en educación. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 4(1). Recuperat de http://redie.uabc.uabc.mx/vol4no1/contenido-bolivar.html

    Cañal del León, P. (coord.) (2002). La innovación educativa. Madrid: Akal.

    Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Morata.

    Cornet, A., Pagés, T., i Pardo, J. (2010). Més enllà de la Innovació docent: de la innovació al coneixement, del coneixement al suport, del suport a la renovació docent a la Universitat de Barcelona. REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 3(2), 79-97. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/REIRE

    Delors, J. (1996). Los cuatro pilares de la educación. En J. Delors, La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI (p. 91-103). Madrid: Santillana/UNESCO.

    Escudero, J. M. (1986). El pensamiento del profesor y la innovación educativa. En L. M. Villar (ed.), Pensamiento de los profesores y toma de decisions (p. 185-226). Sevilla, Espanya: Universitat de Sevilla.

    Ginesta, I., Quiroga, V., Rodríguez, E., i Durán, P. (2019). El programa d’Aprenentatge-Servei en el Grau de Treball Social. Informe final projecte 2015PID-UB/005. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/134965

    Godin, B. (2008). Innovation: the History of a Category. Project on the Intellectual History of Innovation. Working paper n. 1. Montreal: INRS.

    Hager, P., Holland, S., i Becket, D. (2002). Enhancing the learning and employability of graduates: the role of generic skills. Melbourne: Business/Higher Education Round Table. Recuperat de: http://hdl.voced.edu.au/10707/108724.

    Ibarz, J., i Prat, N. (2016). La qualitat del retorn entre iguals: Quines correccions es realitzen quan s’aplica un procediment de valoració entre iguals? En Universitat Autònoma de Barcelona, IX Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación (CIDUI). Recuperat de http://www.cidui.org/revistacidui/index.php/cidui/article/view/901/862 

    Imbernón, F. (1996). En busca del discurso educativo: la escuela, la innovación educativa, el currículum, el maestro y su formación. Buenos Aires: Magisterio del Río de la Plata.

    Imbernón, F. (2009). La innovació docent abans i en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Què hi ha de nou? Temps d’Educació, 38, 43-50.

    Lima, A. (coord.) (2013). La opinión de los trabajadores sociales sobre su labor profesional y los Servicios Sociales en España. II Informe sobre los Servicios Sociales en España (p. 75-92). Madrid: Consejo General del Trabajo Social.

    Llobet, M., i Vilà, G. (2013). El pensament analitic a l’ensenyament de Treball Social. Proposta de definició i conceptualització. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/46526

    Morin, E. (2003). Educar en la era planetaria. Barcelona: Gedisa.

    Moulaert, F. (2009). Social Innovation: Institutionally Embedded, Territorially (RE)Produced. En D. MacCallum, F. Moulaert, J. Hillier i V. Haddock (ed.), Social Innovation and Territorial Development (p. 11-23). Farnham, England: Ashgate.

    Navarro, S. (2017). Saber femenino, vida y acción social. Madrid: Editorial CCS.

    Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores. Madrid: Editorial CCS

    Nicol, D., Thomson, A. i Breslin, C. (2014). Rethinking feedback practices in higher education: a peer review perspective. Assessment & Evaluation in Higher Education, 39(1), 102-122. DOI:10.1080/02602938.2013.795518

    Parcerisa, A., Basco. S., Calafell, M., Comas, M., i Noguera, I. (2011). Innovació en educació. De la idea a l’acció. Procés participatiu cap a l’INNED 2. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 4(2), 82-95. DOI: https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2426

    Parra, B., Prat, N., Ibarz. J., Lo Cascio, P., i Zaborras, R. (2019). Projecte d’innovació docent Docutrans: Aprenentatge transversal en la recerca d’informació, Col·lecció: INNOVADOC (Documents d’Innovació Docent). Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/134968

    Poblete, M. (2007). Evaluación de competencias en la educación superior. Preguntas clave que sobre evaluación de competencias se hacen los profesores. Tentativas de respuesta. En III Jornadas Universitarias de Innovación y Calidad: “Buenas Prácticas Académicas”. Bilbao: Universitat de Deusto.

    Prat, N., Boixadós, A., Mesquida, J. M., i Palacín, C. (2012). Proyecto de innovación docente: “Hilos conductores: transversalidad docente y pensamiento analítico en Trabajo Social”. Portularia: Revista de Trabajo Social, XII(extra), 159-168.

    Prat, M. N., Parra, B., i López, A. (2014). La capacidad de análisis en la formación de trabajadores sociales: diseño de una rúbrica de evaluación de la competencia. Cuadernos de Trabajo Social, 27(2), 365-374.

    Quiroga, V., Llobet, M., i Cortès, F. (2016). El aprendizaje Servicio en el Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona. En M. A. Santos, A. Sotelino i M. Lorenzo (coord.), Aprendizaje-Servicio e innovación en la universidad. Actas VII Congreso Nacional y II Internacional de Aprendizaje-Servicio Universitario (p. 667-676). Santiago de Compostel·la: Universitat de Santiago de Compostel·la.

    Quiroga, V., Durán, P., i Rodríguez, E. (2018). Diagnóstico del aprendizaje servicio de los alumnos del Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona (2014-2017). Revista Práxis Educacional, 14(30), 271-295. DOI: https://doi.org/10.22481/praxis.v14i30.4371

    Romero, J., i Báñez, T. (2017). Autoconocimiento como competencia genérica en el Grado de Trabajo Social. En M. L. Sein-Echaluce, A. Fidalgo i F. J. García (coord.), La innovación docente como misión del profesorado. Actas del IV Congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y Competitividad, CINAIC 2017 (p. 126-130). Saragossa: Universitat de Saragossa.

    Sangrà, T., Iannitelli, S., Tejero, E., López, T., Alemany, R., Durán, P., i Cabero, N. (2019). Informe final del projecte d’innovació docent: estratègies narrarives per afavorir l’aprenentatge del pensament complex. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/144572

    Sangrà, T., López, J. A., Iannitelli, S., i Alemany, R. M. (2020). Deconstrucció i reflexió (auto)biogràfica des d’una experiència docent a l’assignatura de Rol i Identitat del Treball Social. Revista d’Innovació Docent Universitària, 12, 1-14. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2020.12.1

    Santos, M. A., Sotelino, A., i Lorenzo, M. (2015). Aprendizaje servicio y misión cívica de la universidad. Una propuesta de desarrollo. Barcelona, Octaedro, 134 pp. Bordón. Revista de Pedagogía, 69(1), 189-190. Recuperat de https://recyt.fecyt.es/index.php/BORDON/article/view/52084

    Sein-Echaluce, M. L., Fidalgo, Á., i García, F. J. (2014). Buenas prácticas de Innovación educativa: Artículos seleccionados del II congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y competitividad, CINAIC, 2013. RED. Revista de Educación a Distancia, XIII(44). Recuperat de http://www.um.es/ead/red/44/

    Trilla, J., Jover, G., Martínez, M., i Romañá, T. (2011). La participación de los estudiantes en el gobierno y la vida universitaria. Encounters on Education, 12, 93-111. Recuperat de http://centrodedesarrollo.universia.net/SAOPAULO_2/pdf/4.pdf

  • Les Bones Pràctiques Socials, una experiència innovadora a l’Ajuntament de Barcelona

    Matilde Albarracin Soto, Yolanda Fierro Fidalgo, Clara Santamaria Jordana (Author)

    En aquest article es presenta el projecte de les Bones Pràctiques Socials de l’Ajuntament de Barcelona, una nova forma de produir i transmetre coneixement des d’una organització municipal. Va néixer el 2012 i té com a missió principal identificar, recollir i difondre bones pràctiques socials, relacionades amb metodologies internes de treball, però també aquelles pràctiques relacionades amb els serveis i projectes adreçats a la ciutadania, que són competència de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, en els quals poden participar el tercer sector i altres administracions.

    El projecte de les Bones Pràctiques s’orienta a activar processos d’aprenentatge i millora permanent en els procediments de treball del conjunt de professionals, que puguin afavorir la innovació, la millora contínua i la qualitat en la resposta que oferim a la societat i a les persones per a qui treballem.

     

    Referencias bibliográficas

    Alfama, E., i Obradors, A. (2006). Los conceptos de inclusión social y exclusión. Estudios de inclusión y exclusión social en España. En Un análisis del estado de la investigación sobre inclusión, exclusión social. Document inèdit.

    Ajuntament de Barcelona (2018). Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Recuperat de http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap21/C2103010.htm

    Ajuntament de Barcelona (2019). Memòria de l’Àrea de Drets Socials. Barcelona: Àrea de Drets Socials. Recuperat de: https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/memoria-area-drets-socials-2018.pdf

    Innovación en acción social. Fundación iSocial. Recuperat de: https://isocial.cat/es/conocimiento/innovaciones/

    Barbieri, N., i Fierro, Y. (2019). ¿Qué relevancia tienen los proyectos de buenas prácticas como estrategia para la gestión del conocimiento? Análisis de caso del Banco de Buenas Prácticas en Derechos Sociales del Ayuntamiento de Barcelona. Revista del CLAD Reforma y Democracia, 74, 95-118. Recuperat de http://old.clad.org/portal/publicaciones-del-clad/revista-clad-reforma-democracia/articulos/074-junio-2019/bfque-relevancia-tienen-los-proyectos-de-buenas-practicas-como-estrategia-para-la-gestion-del-conocimiento-analisis-de-caso-del-banco-de-buenas-practicas-en-derechos-sociales-del-ayuntamiento-de-barcelona

    Brannan, T., Durose, C., John, P., i Wolman, H. (2008). Assessing Best Practice as a Means of Innovation. Local Government Studies, 34(1), 23-38.

    Brugué, Q., i Gomà, R. (1998). La dimensión local del bienestar social: el marco conceptual. En Q. Brugué i R. Gomà (coord.), Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio (p. 39-56). Barcelona: Ariel.

    Cook, S., i Brown, J. (1999). Bridging epistemologies: The generative dance between organizational knowledge and organizational knowing.Organization science, 10(4), 381-400.

    Fantova, F. (2019). Un ecosistema de conocimiento e innovación para los Servicios sociales. Barcelona: Escola d’Estiu Diputació de Barcelona.

    Innerarity, D. (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Madrid: Paidós.

    Knoco Limited (2015). Introducción a la Gestión del Conocimiento. Recuperat de: https://neos.cat/wp-content/uploads/2015/02/IntroGesComES.pdf

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre de 2007, de serveis socials. DOGC, 18 d’octubre de 2007, núm. 4990. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/Llei%2012%20del%202007%20de%20serveis%20socials.pdf

    Martínez, J. (2009). El treball col·laboratiu a l’administració. Aportacions del Programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Recuperat de: www.gencat.cat/justicia/publicacions

    Muntada, M. (2015). Lo sencillamente complicado de la gestión del conocimiento. cumClavis [blog]. Recuperat de: http://blog.cumclavis.net/2015/07/lo-sencillamente-complicado-de-la.html

    Muntada, M. (2019). Gestión del Conocimiento en el ámbito público: 5 pasos para generalizarlo. cumClavis [blog]. Recuperat de: http://articulosclaves.blogspot.com/2019/06/gestion-del-conocimiento-en-el-ambito.html

    ONU (2014). Guía de transferencia de prácticas, procesos y/o metodologías. Rio de Janeiro: Programa de las Naciones Unidas para los Asentamientos Humanos, Foro Iberoamericano y del Caribe sobre Mejores Prácticas. Recuperat de: http://mejorespracticas.ning.com/page/manuales

    Subirats, J. (2005). Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya: una aproximació qualitativa. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

  • “Viatjant per l’invisible”. Una experiència col·lectiva de canvi organitzacional per a la transformació feminista

    María Viadero Acha (Author)

    Us proposem un viatge per l’invisible. Un viatge que pretén que les nostres organitzacions canviïn per poder ser útils a la transformació, inexcusablement feminista, necessària en totes les persones, organitzacions i contextos. Us proposem un viatge que es nodreix de les lliçons col·lectives analitzades des de l’estratègia de canvi organitzacional en pro de l’equitat de gènere. En les línies següents compartim la nostra experiència individual i col·lectiva, amb l’objectiu de continuar aprenent i compartint amb altres persones, els encerts i les dificultats d’aquestes experiències i per continuar construint alternatives possibles que des de la nostra quotidianitat organitzativa tenen l’oportunitat de canviar el món.

     

    Referencias bibliográficas

    Mugarik Gabe. (2013). El trabajo en equipo no patriarcal. Herramienta de cambio hacia organizaciones con una apuesta feminista de transformación social. Recuperat de: https://www.mugarikgabe.org/wp-content/uploads/2015/04/trabajo_en_equipo_no_patriarcal.pdf

    Mugarik Gabe. (2019). Avanzando en espiral hacia una organización feminista. Cambio organizacional pro equidad de género de Mugarik Gabe 2000-2019. Recuperat de: https://www.mugarikgabe.org/wpcontent/ uploads/2020/01/HaciaUnaOrganizacionFeminista.Mugarik.pdf

    Mugarik Gabe. (2019). Viajando por lo Invisible. Recuperat de: https://www.mugarikgabe.org/viajandoporloinvisible/

    Navarro Oliván, N. (2007). Desigualdades de género en las organizaciones: procesos de cambio organizacional pro equidad. San Salvador: PNUD.

    Navarro Oliván, N. (2017). En las organizaciones también queremos bailar. Cambio organizacional pro equidad de género (ponència inaugural). En Viajando por lo invisible: Intercambio de prácticas no patriarcales para cambiar el mundo desde nuestras organizaciones (Bilbao, 30 març 2017). Recuperat de: www.mugarikgabe.org/ viajandoporloinvisible/wp-content/uploads/2018/12/Natalia-Navarro-Queremos-bailar.pdf

Relats per obrir finestres amb vistes a la innovació

  • Ressenya de "Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores", de Silvia Navarro Pedreño

    Teresa Zamanillo Peral (Author)

    Me comprometí con Silvia Navarro en pleno confinamiento, no sabía nada de su libro, solo de su entusiasmo, el que me transmitió por teléfono, el que me llevó a su terreno, el de hacer una reseña para la RTS para, después, cuando todavía nada se sospechaba del vacío en que nos ha envuelto la pandemia, presentarlo en la UCM y el colegio profesional de Madrid. Hoy, tal vez, no podamos reunirnos hasta no se sabe cuándo en torno a Silvia con su libro en nuestras manos. Por eso, voy a volcar aquí mi percepción de la obra: Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores, páginas que me han acompañado un verano lleno de circunstancias complejas. Es en este punto en el que quiero centrar el denso trabajo de Silvia, la complejidad.

    Silvia consigue que profundicemos en la complejidad del mundo profesional en el que vivimos por medio de la constante exposición de ejemplos, múltiples citas e historias, que tratan de afianzar su pensamiento y su pasión por mostrar la posibilidad de crear proyectos innovadores en las distintas organizaciones en las que se trabaja. Y, puesto que presenta en el capítulo final la gran trama de las organizaciones, preguntándose si en este cambio de época son posibles otras diferentes a las que conocemos, he decidido comenzar esta reseña por el último capítulo del libro, el quinto. En él, la autora estudia y nos traslada al contexto de las organizaciones con el propósito de crear ecosistemas en los que poder desarrollar los proyectos.

  • Ressenya de "La mediación artística. Arte para la transformación social, la inclusión social y el desarrollo comunitario", de Ascensión Moreno González

    Eveline Chagas Lemos (Author)

    Ascensión Moreno González es doctora en Bellas Artes, arteterapeuta, pedagoga y educadora social. Es docente en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona (UB) y directora del máster Arte para la Transformación Social, la Inclusión Social y el Desarrollo Comunitario: Mediación Artística y del posgrado Arte para la Inclusión Social, ambos de la UB.

    Este libro es fruto de su reconocida experiencia en el ámbito educativo y de las artes, así como de sus investigaciones y reflexiones acerca del qué tienen en común los diferentes lenguajes artísticos cuando se ponen al servicio de lo social, en intervenciones socioeducativas con personas, grupos y comunidades en situación de riesgo o vulnerabilidad social.

    Como resultado de su bagaje, desarrolla el concepto de mediación artística, que nace del cruce de caminos entre la educación social, la educación artística y la arteterapia. Según la autora, en la mediación artística, la actividad artística actúa como mediador y herramienta utilizada por los profesionales con el fin de promover mejoras en situaciones personales, grupales y comunitarias.

  • Ressenya de "El futur dels serveis socials", Xavier Pelegrí Viaña (comp.)

    Cecília Roig Torras (Author)

    Xavier Pelegrí, diplomat en treball social i doctor en antropologia i actualment professor de serveis socials a la Universitat de Lleida, compila en aquest llibre textos de 20 professionals i experts en l’àmbit dels serveis socials, amb la voluntat de reflexionar sobre la crisi en què es troba el sistema català de serveis socials, una crisi que en compromet el futur.

    La crisi iniciada el 2008 ha suposat nous problemes i nous paradigmes socials que han topat amb la incapacitat del sistema a l’hora de donar respostes. En el llibre es detecten aquestes mancances i es recullen propostes de millora, imaginant els serveis socials catalans del futur.