juny 2023

Edición - 224

224

RTS - 224
Publicat: 01-06-2023

Edición - # 224

Editorial

  • Editorial

    Els recorreguts que segueixen les polítiques socials són, en moltes ocasions, atzarosos, oportunistes i, fins i tot, poc creïbles. No per això hem de perdre l’esperança que arribin a bon port si les demandes són tingudes per necessàries i urgents per un gran nombre de persones afectades, més encara si venen avalades per criteris experts. Això és el que recentment s’ha esdevingut amb una antiga promesa que aborda un dels grans problemes i ineficàcies que pateixen des de fa temps molts usuaris del sistema de serveis socials.

    Per als lectors de l’RTS que ens segueixen des de les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol o des d’altres països i fins i tot continents, hem de dir que ens referirem a una vella aspiració de la comunitat autònoma de Catalunya però que també pot donar-se en els respectius territoris dels lectors. Amb aquesta presumpció d’universalitat ens hi referim alhora que demanem excuses per la particularitat ineludible que suposa l’anàlisi que exposem.

    (...)

  • Editorial convidat. Postcovid

    Maria Teresa Massons Rabassa (Author)

    El Consell de Redacció em va demanar si podia ser membre del Consell Assessor de l’RTS. Vaig acceptar perquè crec que la meva experiència dirigint la revista, tot i que ja fa anys, encara pot ser útil. També em van demanar escriure un editorial. Escriure per a l’RTS és un repte que agraeixo i que intentaré complir.

    Actualment som en un període postcovid. Fàbriques i botigues funcionen amb normalitat. Hi ha espectacles de masses, el turisme ha retornat, les exportacions de mercaderies creixen. Tot torna al que era abans de l’any 2020.

    (...)

Estudis. A fons

  • Les migracions internacionals i la família transnacional: una revisió sistemàtica

    Paula Rodríguez-Lobato, Mario Millán-Franco (Author)

    La era de la globalización ha favorecido las migraciones internacionales. Los estudios actuales al respecto han comenzado a implementar el enfoque del transnacionalismo. Así, se está investigando no solo la influencia de los migrantes sobre el lugar de destino, sino también las relaciones que se producen a distancia con el lugar de origen. En este sentido, la familia se ha convertido en el eje principal de las investigaciones sobre migraciones y transnacionalismo. Por ende, en este estudio se ha realizado una revisión bibliográfica sistemática con el objetivo de analizar el estado de la cuestión con respecto a las familias desde el enfoque del transnacionalismo. Los resultados han sido divididos en dos bloques temáticos: “Bloque 1. Reflexiones en torno a la noción de transnacionalismo: un concepto amplio vinculado a la migración” y “Bloque 2. La familia transnacional: una aproximación a su conceptualización”. Se concluye que el transnacionalismo constituye un enfoque especialmente relevante en el estudio de las migraciones internacionales. No obstante, la familia transnacional ha sido representada desde los parámetros del modelo de familia tradicional y en concordancia con los roles de género vigentes. Se plantea la necesidad de elaborar investigaciones con una perspectiva más amplia de la realidad social que versen sobre esta temática. Este artículo tiene el afán de constituirse como una guía de asesoramiento para los interventores sociales (especialmente para los trabajadores sociales) en su praxis con el colectivo de personas inmigrantes y, concretamente, con las familias transnacionales.

     

    Referencias bibliográficas

    Acedera, Kristel F., y Yeoh, Brenda S. (2021). When care is near and far: Care triangles and the mediated spaces of mobile phones among Filipino transnational families. Geoforum, 121, 181-191.

    Afulani, Patience A.; Torres, Jacqueline M.; Sudhinaraset, May, y Asunka, Joseph. (2016). Transnational ties and the health of Sub-Saharan African migrants: The moderating role of gender and family separation. Social Science & Medicine, 168, 63-71. http://dx.doi.org/10.1016/j.socscimed.2016.09.009

    Ahlin, Tanja. (2018). Only near is dear? Doing elderly care with everyday ICTs in Indian transnational families. Medical Anthropology Quarterly32(1), 85-102.

    Alinejad, Donya. (2021). Techno-emotional mediations of transnational intimacy: social media and care relations in long-distance Romanian families. Media, Culture & Society43(3), 444-459.

    Amoyaw, Jonathan A., y Abada, Teresa. (2016). Does helping them benefit me? Examining the emotional cost and benefit of immigrants’ pecuniary remittance behaviour in Canada. Social Science & Medicine, 153, 182-192.

    Andersson, Anton; Edling, Christofer, y Rydgren, Jens. (2018). The intersection of class origin and immigration background in structuring social capital: The role of transnational ties. British Journal of Sociology, 69(1), 99-123. http://dx.doi.org/10.1111/1468-4446.12289

    Arce, Carlos. (2018). Migraciones, derechos humanos y vulnerabilidad. Revista de fomento social, 289, 115-140.

    Bacigalupe, Gonzalo, y Bräuninger, Iris. (2017). Emerging technologies and family communication: The case of international students. Contemporary Family Therapy: An International Journal39(4), 289-300. http://dx.doi.org/10.1007/s10591-017-9437-7

    Bailey, Adrian J.; Drbohlav, Dušan, y Dzúrová, Dagmara. (2021). Migrant Remitting as Transnational Practice: Moldovans in Italy and Czechia. SAGE Open11(2), 1-13.

    Ballaret, Jeffrey R., y Lanada, Jonel. P. (2022). Mothering from a Distance: The Lived Experiences of Filipina Transnational Mothers in Singapore. The Family Journal, 30(4), 507-513. https://doi.org/10.1177/10664807211061833

    Bell, Justyna. (2016). Migrants: Keeping a foot in both worlds or losing the ground beneath them? Transnationalism and integration as experienced in the everyday lives of Polish migrants in Belfast, Northern Ireland. Social Identities: Journal for the Study of Race, Nation and Culture, 22(1), 80-94. http://dx.doi.org/10.1080/13504630.2015.1110359

    Benlloch-Doménech, Cristina, y Barbé-Villarubia, María J. (2020). Movilidad humana: una revisión teórica aplicable de los flujos migratorios en España. FORUM. Revista Departamento Ciencia Política, 18, 35-63. https://doi.org/10.15446/frdcp.n18.79873

    Berrocal, Martina; Kranert, Michael; Attolino, Paola; Santos, Júlio A. B.; Garcia Santamaria, Sara; Henaku, Nancy; Lezou Koffi, Aimée D.; Marziani, Camilla; Mažeikienė, Viktorija; Olivera Pérez, Dasniel; Rajandran, Kumaran, y Salamurović, Aleksandra. (2021). Constructing collective identities and solidarity in premiers’ early speeches on COVID-19: a global perspective. Humanities and Social Sciences Communications8(1), 1-12.

    Butsch, Carsten. (2020). Financial engagement of the Indian diaspora in Germany: Remitting to India. Population, Space and Place26(4), e2290.

    Capstick, Tony. (2020). Transnational literacies as social remittances: The role of language ideologies in shaping migrants’ online literacies. Applied Linguistics, 41(2), 301-319. http://dx.doi.org/10.1093/applin/amz009

    Carling, Jørgen; Erdal, Marta B., y Talleraas, Cathrine. (2021). Living in two countries: Transnational living as an alternative to migration. Population, Space and Place, e2471.

    Carreño-Paredes, Myriam-Teresa; Vargas-Clavijo, Onofre; Peinado-Contreras, Yurley C., y Buitrago-Carrilo, Edith D. (2020). La migración dentro de un marco de derechos y su Relación con el Trabajo Social. En Magali Alba-Niño, Myriam-Teresa Carreño-Paredes y Carolina Ramírez-Martínez (Comps.), Trabajo Social: frontera, flujo migratorio y capitalismo global (p. 61-96). Ediciones Universidad Simón Bolívar.

    Castillo, Tomás E., y Reguant, Mercedes. (2017). Percepciones sobre la migración venezolana: causas, España como destino, expectativas de retorno. Migraciones, 41, 133-163.

    Cebotari, Victor, y Dito, Bilisuma B. (2021). Internal and international parental migration and the living conditions of children in Ghana. Children and Youth Services Review, 121, 105821.

    Chávez, Guillermina. (2018). El trabajo social y la transdisciplinariedad: retos para estudiar migración transnacional, comunidad y comunicación. Cuadernos De Trabajo Social31(1), 21-33. http://dx.doi.org/10.5209/CUTS.55996

    Consejo General del Trabajo Social. (2012). Código deontológico de Trabajo Social. Recuperado 6 abril 2023, de https://www.cgtrabajosocial.es/codigo_deontologico

    Dalouh, Rachida, y Soriano, Encarnación. (2020). Estudio de la feminización de los procesos migratorios en contextos transnacionales y transculturales. Dykinson.

    Demirsu, Ipek. (2021). Watching them grow: Intergenerational video‐calling among transnational families in the age of smartphones. Global Networks, 1-15.

    Domínguez-de-la-Rosa, Laura, y Montalbán-Peregrín, Fracisco M. (2012). Líneas emergentes de investigación en las prácticas de trabajos social: la homoparentalidad. Portularia, 12, 169-177.

    Dyrness, Andrea, y Abu El‐Haj, Thea R. (2020). Reflections on the field: The democratic citizenship formation of transnational youth. Anthropology & Education Quarterly51(2), 165-177. http://dx.doi.org/10.1111/aeq.12294

    Engbersen, Godfried, y Snel, Erik. (2020). The emotion management of transnational living. Population, Space and Place, e2414.

    Engels, Dietrich, y Heidenreich, Philippa. (2014). El trabajo social durante la crisis: Situación en Alemania. Revista de Treball Social, 202, 35-44.

    Farshbaf Shaker, Sahel. (2018). A study of transnational communication among Iranian migrant women in Australia. Journal of Immigrant & Refugee Studies, 16(3), 293-312. http://dx.doi.org/10.1080/15562948.2017.1283078

    Fernández-Hawrylak, María F., y Heras, Davinia. (2019). Familias transnacionales, familias inmigrantes: Reflexiones sobre su inclusión en la escuela. Revista de Sociología de la Educación-RASE12(1), 24-39.

    Giménez, Víctor M. (2014). Cuestiones éticas en la investigación en Trabajo Social y estrategias para una investigación éticamente responsable. AZARBE, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 187-195.

    Giralt, Eva. (2015). MENA (Menores Extranjeros No Acompañados). Los niños adultos. Revista de Treball Social, 205, 80-87.

    Gonzálvez-Torralbo, Herminia. (2016). Historia de una pregunta: consideraciones teórico-metodológicas para el análisis del género y el parentesco en la migración transnacional colombiana. Revista Latinoamericana De Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 14(1), 617-629. http://dx.doi.org/10.11600/1692715x.14142110515

    Gregorio-Gil, Carmen. (2017). ¿Por qué hablar de cuidados cuando hablamos de migraciones transnacionales? Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22(2), 49-64.

    Guirao-Goris, Josep A.; Olmedo, Angela, y Ferrer, Esperanza. (2008). El artículo de revisión. Revista iberoamericana de enfermería comunitaria, 1(1), 1-25.

    Held, Mary L. (2017). A study of remittances to Mexico and Central America: Characteristics and perspectives of immigrants. International Journal of Social Welfare, 26(1), 75-85. http://dx.doi.org/10.1111/ijsw.12225

    Hernández, Ana L. (2016). Cuidar se escribe en femenino: Redes de cuidado familiar en hogares de madres migrantes. Psicoperspectivas15(3), 46-55.

    Hombrados-Mendieta, María I.; García, Alba; Gómez-Jacinto, L., y Palma, María de las Olas. (2016). Resiliencia, apoyo social y satisfacción vital de la población inmigrante. En Domingo Carbonero; Esther Raya; Neus Caparrós, y Chabier Gimeno (Eds.), Respuestas transdisciplinares en una sociedad global: aportaciones desde el Trabajo Social (p. 87-98). Universidad de La Rioja.

    Jerves, Elena; Rober, Peter; Enzlin, Paul, y De Haene, Lucia. (2020). Ambiguous loss in transnational families’ adolescents: An exploratory study in Ecuador. Family Process, 59(2), 725-739. http://dx.doi.org/10.1111/famp.12453

    Keegan, Patrick J. (2017). Belonging, place, and identity: The role of social trust in developing the civic capacities of transnational Dominican youth. The High School Journal, 100(3), 203-222. http://dx.doi.org/10.1353/hsj.2017.0008

    Kwon, Jungmin. (2019). Mobilizing historical knowledge through transcultural play: a multi-sited ethnographic case study of an immigrant child. Early Child Development and Care, 191(4), 624-639. http://dx.doi.org/10.1080/03004430.2019.1637860

    Lacomba, Joan. (2020). Una revisión del Trabajo Social con migrantes y refugiados. Construyendo nuevas bases teóricas y metodológicas. Ehquidad, 14, 293-331. https://doi.org/10.15257/ehquidad.2020.0020

    Lacomba, Joan. (2021). La inmigración y el origen del Trabajo Social. Una historia en común. Cuadernos de Trabajo Social, 34(2), 407-415.

    Lacroix, Thomas; Levitt, Peggy, y Vari-Lavoisier, Ilka. (2016). Social remittances and the changing transnational political landscape. CMS, 16, 1-5. https://doi.org/10.1186/s40878-016-0032-0

    Lotero-Echeverri, Gabriel, y Pérez-Rodríguez, María A. (2019). Migraciones en la sociedad contemporánea: Correlación entre migración y desarrollo. RETOS. Revista de Ciencias de la Administración y Economía9(17), 145-159.

    Lu, Shuang; Lin, Yi-Ting; Vikse, Juliann H., y Huang, Chien-Chung. (2016). Well-being of migrant and left-behind children in China: Education, health, parenting, and personal values. International Journal of Social Welfare, 25(1), 58-68. http://dx.doi.org/10.1111/ijsw.12162

    Manyeruke, Gloria; Çerkez, Yağmur; Kiraz, Aşkın, y Çakıcı, Ebru. (2021). Attachment, psychological wellbeing, and educational development among child members of transnational families. Anadolu Psikiyatri Dergisi, 22(1), 49-55.

    Marchetti-Mercer, María C., y Swartz, Leslie. (2020). Familiarity and separation in the use of communication technologies in South African migrant families. Journal of Family Issues41(10), 1859-1884.

    Marschall, Sabine. (2017). Transnational migrant home visits as identity practice: The case of African migrants in South Africa. Annals of Tourism Research, 63, 140-150. http://dx.doi.org/10.1016/j.annals.2017.01.011

    Mazzucato, Valentina; Dito, Bilisuma B.; Grassi, Marzia, y Vivet, Jeanne. (2017). Transnational parenting and the well‐being of Angolan migrant parents in Europe. Global Networks17(1), 89-110.

    McCabe, Brian E.; Mitchell, Emma M.; Gonzalez-Guarda, Rosa; Peragallo, Nilda, y Mitrani, Victoria B. (2017). Transnational motherhood: Health of Hispanic mothers in the United States who are separated from children. Journal of Transcultural Nursing28(3), 243-250. http://dx.doi.org/10.1177/1043659616644960

    Merry, Lisa; Villadsen, Sarah F.; Sicard, Veronik, y Lewis-Hibbert, Naomie. (2020). Transnationalism and care of migrant families during pregnancy, postpartum and early-childhood: an integrative review. BMC health services research20(1), 1-24.

    Millán-Franco, Mario; Gómez-Jacinto, Luis; Hombrados-Mendieta, María I., y García-Cid, Alba. (2019). Las redes de apoyo social online y offline en los inmigrantes de Málaga (España). Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, 47, 119-149. https://doi.org/10.14422/mig.i47y2019.005

    Mummert, Gail. (2019). «La segunda madre»: La naturalización de la circulación de cuidados entre abuelas y nietos en familias transnacionales latinoamericanas. AIBR. Asociación de Antropólogos Iberoamericanos en Red, 14(3), 515-540.

    Nowicka, Magdalena. (2020). (Dis)connecting migration: transnationalism and nationalism beyond connectivity. Comparative Migration Studies8(1), 1-13.

    Page, Matthew J.; McKenzie, Joanne E.; Bossuyt, Patrick M.; Boutron, Isabelle; Hoffmann, Tammy C.; Mulrow, Cynthia D.; Shamseer, Larissa; Tetzlaff, Jennifer M.; Akl, Elie A.; Brennan, Sue E.; Chou, Roger; Glanville, Julie; Grimshaw, Jeremy M.; Hróbjartsson, Asbjørn; Lalu, Manoj M.; Li, Tianjing; Loder, Elizabeth W.; Mayo-Wilson, Evan; McDonald, Steve;… Moher, David. (2021). Declaración PRISMA 2020: una guía actualizada para la publicación de revisiones sistemáticas. Revista Española de Cardiología74(9), 790-799.

    Parella, Sònia, y Speroni, Thales. (2018). Las perspectivas transnacionales para el análisis de la protección social en contextos migratorios. Autoctonía. Revista de Ciencias Sociales e Historia, 2(1), 37-56. https://doi.org/10.23854/autoc.v2i1.59

    Pedone, Claudia G. L., y Gil, Sandra V. (2016). Tramando futuros. Transnacionalismo familiar en la migración desde República Dominicana y Brasil hacia España. Investigaciones Feministas, 7(1), 241-263.

    Peng, Yinni, y Wong, Odalia M. H. (2016). Who takes care of my left-behind children? Migrant mothers and caregivers in transnational child care. Journal of Family Issues, 37(14), 2021-2044. http://dx.doi.org/10.1177/0192513X15578006

    Peña, Luis B. (2010). Proyecto de indagación: La revisión bibliográfica. Pontificia Universidad Javeriana, Bogotá, Facultad de Psicología. Recuperado 5 mayo 2023, de https://www.scientific-european-federation-osteopaths.org/wp-content/uploads/2019/01/La_revision_bibliografica.mayo_.2010.pdf

    Pérez, M. D. Rocío, y Neira, Andrea. (2017). Las abuelas de la migración. Cuidados, reciprocidad y relaciones de poder en la familia transnacional. Migraciones, 41, 55-77.

    Pineros-Leano, María; Yao, Laura; Yousuf, Aroub, y Oliveira, Gabrielle. (2021). Depressive Symptoms and Emotional Distress of Transnational Mothers: A Scoping Review. Frontiers in psychiatry, 12, 182.

    Piñones-Rivera, Carlos; Liberona, Nanette, y Leiva, Sandra. (2021). Perspectivas teóricas sobre salud y migración: determinantes sociales, transnacionalismo y vulnerabilidad estructural. Saúde e Sociedade30(1), e200310.

    Piras, Gioia. (2016). Emociones y migración: Las vivencias emocionales de las hijas y los hijos que se quedan en origen / Emotions and migration: The emotional experiences of children left-behind resumen. Psicoperspectivas, 15(3), 67-77.

    Rivero, Patricia J. (2017). La investigación multilocalizada en los estudios migratoriostransnacionales: Aportes teóricos y prácticos. Trabajo y sociedad: Indagaciones sobre el empleo, la cultura y las prácticas políticas en sociedades segmentadas, 28, 327-342.

    Ryba, Tatiana V.; Stambulova, Natalia B., y Ronkainen, Noora J. (2016). The work of cultural transition: An emerging model. Frontiers in Psychology, 7, 13. http://dx.doi.org/10.3389/fpsyg.2016.00427

    Saldívar, Juan M. (2019). Religión vivida, migración y transnacionalismo. El caso del Nazareno de Caguach en Punta Arenas, Chile, y Río Gallegos, Argentina. Migraciones internacionales, 10, 1-23. http://dx.doi.org/10.33679/rmi.v1i1.2184

    Sassone, Susana M., y Lapenda, Marina L. (2019). Migración, territorio y transnacionalismo: Peruanos en una ciudad global del Sur. Cahiers des Amériques latines, 91, 111-133.

    Schrooten, Mieke; Geldof, Dirk, y Withaeckx, Sophie. (2016). Transmigration and urban social work: Towards a research agenda. European Journal of Social Work, 19(1), 18-30. http://dx.doi.org/10.1080/13691457.2014.1001725

    Sobczyk, Rita; Soriano, Rosa, y Caballero, Andrés. (2020). Transnacionalismo localizado: las paradojas de la migración en la era de la inmovilidad involuntaria. Migraciones internacionales, 11, 1-22. https://doi.org/10.33679/rmi.v1i1.1838

    Solheim, Catherine; Zaid, Samantha, y Ballard, Jaime. (2016). Ambiguous loss experienced by transnational Mexican immigrant families. Family Process, 55(2), 338-353. http://dx.doi.org/10.1111/famp.12130

    Talleraas, Cathrine. (2020). Who are the transnationals? Institutional categories beyond “migrants”. Ethnic and Racial Studies43(4), 652-671.

    Thomas, Rebecca L.; Ferraj, Brunilda; Diamond, Rebekah, y Yagaloff, Lisa. (2017). Untold experiences and behaviors of transmigrants who remit: A qualitative study. Social Development Issues, 39(2), 62-74.

    Uzcanga, Catalina, y Oiarzabal, Pedro J. (2019). Associations of migrants in Spain: An enquiry into their digital inclusion in the “Network society” in the 2010s. Voluntas, 30(5), 947-961. http://dx.doi.org/10.1007/s11266-019-00162-z

    Villa-Torres, Laura; González-Vázquez, Tonatiuh; Fleming, Paul; González-González, Edgar L.; Infante-Xibille, César; Chavez, Rebecca, y Barrington, Clare. (2017). Transnationalism and health: A systematic literature review on the use of transnationalism in the study of the health practices and behaviors of migrants. Social Science & Medicine, 183, 70.

    Wen, Ya, y Xie, Jingrong. (2019). Missing families and villages: The care deficit faced by rural left-behind children in China and its implications. International Journal of Care and Caring, 3(2), 247-262. http://dx.doi.org/10.1332/239788218X15421003245041

    Wilding, Raelene; Baldassar, Loretta; Gamage, Shashini; Worrell, Shane, y Mohamud, Samiro. (2020). Digital media and the affective economies of transnational families. International Journal of Cultural Studies23(5), 639-655.

    Zapata, Adriana. (2021). Home in Transnational Contexts: A Reflection on the Migration of Colombian Mothers/Fathers to Santiago de Chile. Antipoda. Revista de Antropología y Arqueología, 43, 75-96.

  • La conferència de grup familiar: una pràctica participativa en famílies amb infants en risc

    Ricardo Ramos Gutiérrez (Author)

    En el trabajo de protección al menor en familias con niños en riesgo se ha priorizado tradicionalmente la seguridad de estos sobre la estabilidad de los vínculos familiares, lo que solía desembocar en prácticas coercitivas y de confrontación con las familias que acababan frecuentemente con una retirada del menor. Los resultados poco eficaces de estas prácticas tradicionales han propiciado la búsqueda de una colaboración entre profesionales y familias que, para no quedar en mera retórica, debe llegar a plasmarse
    en intervenciones concretas.

    En el presente artículo se examina una de estas prácticas con cierto detalle, la conferencia de grupo familiar (Nueva Zelanda), en la que se han potenciado las capacidades y los deseos de las familias y sus redes de vínculos, a la vez que se alude a otra práctica, los diálogos anticipatorios (Noruega), en la que la primera ha buscado inspiración para introducir elementos activadores de la participación del menor en asuntos de tanta importancia para su futuro.

    Si bien este tipo de prácticas necesitan un apoyo y una reorganización institucional para poder implementarse, vale la pena conocerlas por su capacidad de inspirar y alentar un cambio en el equilibrio de las relaciones de poder entre los profesionales y los usuarios que, al precio de asumir ciertos riesgos, aspire a alcanzar unos resultados más eficaces
    y compartidos.

     

    Referencias bibliográficas

    American Humane Association. (2010). Guidelines for Family Group Decision Making in Child Welfare. Universtiy of Pittsburgh. Recuperado 6 abril 2023, de http://www.pacwrc.pitt.edu/Curriculum/207RemoteFGDMPart2/TableResources/TBLR01_GdlnsFrFmlyGrpDcsnMknginChldWlfre.pdf

    Barnsdale Lee, y Walker, Moira. (2007). Examining the Use and Impact of Family Group Conferencing. Scottish Executive Education Department, Edimbourgh.

    Berg Insoo Kim, y Kelly, Susan. (2000). Building Solutions in Child Protection Services. WW Norton & Company, New York-London.

    Bredewold, Femmianne, y Tonkens, Evelien H. (2021). Understanding Successes and Failures in Family Group Conferencing: An In-Depth Multiple Case Study. British Journal of Social Work, 51(6), 2173-2190.

    Connolly, Marie, y Mckenzie, Margaret. (1999). Effective Participatory Practice: Family Group Conferencing in Child Protection. Aldine de Gruyter Inc.

    De Jong, Gideon, y Schout, Gert. (2011). Family Group Conferences in Mental Health Care: An Exploration of Opportunities. International Journal of Mental Health Nursing, 20, 63-74.

    De Jong, Gideon; Schout, Gert, y Abma, Tineke. (2017). Understanding the Process of Family Group Conferencing in Public Mental Health Care. A multiple Case Study. British Journal of Social Work, 48(2), 1-18.

    Eriksson, Esa, y Arknil, Tom Erik. (2009). Taking up One’s Worries. A Handbook on Early Dialogues. Gummerus Printing.

    Frost, Nick, y Stein, Mike. (1989). The Politics of Child Welfare: Inequality, Power and Change. Harvester Wheatstheaf.

    Heino, Tarja. (2009). Family Group Conference from a Child Perspective: Nordic Research Report. Gummerus Printing.

    Holland, Sally, y Rivett, Mark. (2008). Everyone Started Shouting: Making the Connections between the Process in Family Group Conferences and Family Therapy Practice. British Journal of Social Work, 38(1), 21-38.

    Katz, Mitchell H.; Hampton, Robert L.; Newberger, Eli H.; Bowles, Roy T., y Snider, Jane C. (1986). Returning Children Home: Clinical Decision Making in Cases of Child Abuse and Neglect. American Journal of Ortopsychiatry, 56(2), 253-262.

    Kempe, Ruth. S., y Kempe, C. Henry. (1978). Child Abuse. Fontana Open Books.

    Madsen, William C., y Gillespie, Kevin. (2014). Collaborative Helping: A Strengths Framework for Home-Based Services. Wiley.

    Martín Hernández, Javier. (2009). Protección de menores: Una institución en crisis. Pirámide.

    Merkel-Holguin, Lisa, y Wilmot, Leslie. (2004). Family Group Conferencing: Response to the Most Commonly Asked Questions. American Humane Association.

    Metze, Rosalie; Abma, Tineke A., y Kwekkeboom, M. H. (2013). Family Group Conferencing: A Theoretical Underpinning. Health Care Analysis, 23, 2.

    Ney, Tara; Stoltz Jo-Anne, y Maloney, Maureen. (2011). Voice, Power and Discourse: Experiences of FGC Participants in the Context of Child Protection. Journal of Social Work, 13(2), 184-202.

    Pennell, Joan, y Burford, Gale. (2000). Family Group Decision Making: Protecting Children and Women. Child Welfare, 79(2), 131-158.

    Ramos, Ricardo. (2021). La selva del maltrato: Caminos de ida, senderos de vuelta. Ed. Morata.

    Ramos, Ricardo. (2022). Del caso al cambio: la red profesional, el acontecimiento y la apertura. Mosaico, 80, 75-84.

    Seikkula, Jaakko, y Arnkil, Tom Erik. (2016). Diálogos terapéuticos en la red social. Herder.

    Seikkula, Jaakko; Arnkil, Tom Erik, y Eriksson, Esa. (2003). Postmodern Society and Social Network: Open and Anticipation Dialogues in Network Meetings. Family Process, 42(2), 185-203.

    Speck, Ross V., y Attneave, Carolyn L. (2000). Redes Familiares. Amorrortu.

    Sundell, Knut, y Vinnerljung, Bo. (2004). Outcome of family group conferencing in Sweden: A 3-year follow-up. Child Abuse ang Neglect, 28(3), 267-287.

    Thoburn, June; Wilding, Jennifer, y Watson, Jackie. (2000). Family Support in Cases of Emotional Maltreatment and Neglect. The Stationary Office.

    Turnell, Andrew, y Edwards, Steve. (1999). Signs of Safety. W. W. Norton & Company.

Praxis

  • Protocol d’intervenció conjunta amb famílies de persones internes als centres penitenciaris. L’experiència del Centre Penitenciari Lledoners

    Jordi Enjuanes Llop, Alberto Caballero Marcos, Alba Porras Cejudo (Author)

    El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD). Aquests espais d’intervenció tenen com a finalitat general abordar qüestions específiques que tenen a veure amb el tractament i els processos de rehabilitació i reinserció que es duen a terme. Així doncs, partint de l’experiència acumulada a partir de la pràctica que es va iniciar el 2016, l’any 2019 els autors vam fer una tasca de conceptualització i recerca del marc teòric que fonamenta aquestes intervencions, generant un marc de treball més idoni i fonamentat. El valor que aporta aquesta experiència rau en el fet que té lloc en el context d’un espai tancat a la comunitat (la presó) i sovint poc permeable a la participació d’agents externs, inclosos els familiars i/o altres agents significatius de l’entorn social de les persones privades de llibertat. Alhora, facilita la comunicació entre els diferents agents ubicats al voltant de la persona interna, liderats per professionals del treball social, en el marc del treball multidisciplinari

     

    Referencias bibliográficas

    Caballero, Alberto, i Pujol, Núria. (2022). Propuesta para la participación de las familias de internos de Centros Penitenciarios en Cataluña. Poniendo en valor el rol de las familias. Revista de Treball Social, 222, 93-113. doi.org/10.32061/RTS2022.222.05

    Consell d’Europa, Comitè de Ministres. (2016). Regles penitenciàries i Codi ètic europeu per al personal penitenciari (Consell d’Europa). CEJFE. Recuperat 6 abril 2023, de https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/colleccio_docs/docs2_regles_penitenciaries_codi_europeu.pdf

    Delgado, Luis Esteban. (2004). El art. 25.2 CE: algunas consideraciones interpretativas sobre la reeducación y la reinserción social como fin de las penas privativas de libertad. Revista jurídica de Castilla y León, 1 (extra), 339-370. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=835214

    Enjuanes, Jordi. (2020). Hacia la construcción de las bases de un modelo de ejecución penal en base al concepto de ciudadanía activa. Estudio de tres casos en el sistema de ejecución penal español y catalán. (Tesi doctoral, Universitat Ramon Llull). https://www.tesisenred.net/handle/10803/668815

    Escribano, Xavi, i Palasí, Eva. (2018). Treball social comunitari com a base de reinserció en els centres penitenciaris. Pedagogia i Treball social, 7(2), 50-69. RACO. https://raco.cat/index.php/PiTS/article/view/362296/456814

    Fernández, Josefina (Coord.). (2015). Document de bases per a la intervenció amb les famílies des del treball social. GRITS, Universitat de Barcelona. Recuperat 8 maig 2023, de http://www.ub.edu/grits/wp-content/uploads/DOCUMENT-DE-BASES-Imprimible.pdf 

    Fernández, Tomás, i Ponce de León, Laura. (2011). Trabajo social con familias. Alianza Editorial.

    Ibàñez, Aina, i Pedrosa, Albert. (2018). El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de presó. CEJFE. Recuperat 6 abril 2023, de https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2018/191957/paperFamiliesReinsercio_CA.pdf

    Instrucció 4/2005 relativa a determinades condicions per l’accés a permisos de sortida i a sortides programades d’interns en règim ordinari. Departament de Justícia. Recuperat 6 abril 2023, de https://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/instruccions_i_circulars/i4_2005_condicions_permisos.pdf

    Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària. BOE núm. 239 § 23708 (1979). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 6 abril 2023, de https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/239/1875281.pdf

    Martí, Joel, i Cid, José. (2015). Encarcelamiento, lazos familiares y reincidencia. Explorando los límites del familismo. Revista internacional de sociología, 73(1). doi.org/10.3989/ris.2013.02.04

    McNeill, Fergus. (2017). Las consecuencias colaterales del riesgo. InDret, 1. RACO. https://raco.cat/index.php/InDret/article/view/318377/408511

    Morata, Txus, i Enjuanes, Jordi. (2018). Repensant la intervenció penitenciària des de l’acció comunitària i l’educació ciutadana. Pedagogia i Treball social, 7(2), 3-24. DUGIDocs. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/17584/1Article.pdf?sequence=1&isAllowed=y

    Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari. BOE núm. 40 § 3307 (1996). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 6 abril 2023, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/rd/1996/02/09/190

    Roigé, Xavier (Coord.). (2006). Familias de ayer, familias de hoy: continuidades y cambios en Cataluña. Icaria.

    Savolainen, Jukka. (2009). Work, family and criminal desistance. Adult social bonds in a nordic welfare state. The British Journal of Criminology, 49(3), 285-304. doi.org/10.1093/bjc/azn084

    Viscarret, Juan Jesús. (2014). Modelos y métodos de intervención en Trabajo Social. Alianza Editorial.

    Wills, Thomas A., i Shinar, Ori. (2000). Measuring perceived and received social suport. Dins Sheldon Cohen, Lynn G. Underwood, i Benjamin H. Gottlieb (Eds.), Social support measurement and intervention: A guide for health and social scientists (p. 86-135). Oxford University Press. doi.org/10.1093/med:psych/9780195126709.003.0004

  • L’acollida en els serveis socials bàsics en municipis petits. Situació actual i propostes de millora

    Raquel Beltrán Zurita, Laia Puig Casulleras, Judit Sala Carbonés, Gemma Soler Pujals, Blanca Vilaregut Prat (Author)

    El nostre objecte d’estudi ha estat una recerca que ha volgut aprofundir en el coneixement del sistema de serveis socials bàsics des d’una perspectiva fins ara poc estudiada: el procés d’acollida en els serveis socials bàsics en municipis petits. S’ha portat a terme una recerca d’allò que s’està fent a l’actualitat com a procediment d’acollida als serveis socials bàsics, de cercar respostes i de construir nou coneixement aplicable a altres territoris de característiques similars. La recerca ha fet una aproximació diagnòstica de la situació actual del procés d’acollida dels serveis socials bàsics a les comarques del Berguedà, Moianès, Osona, comarques de la província de Barcelona i La Segarra, de la província de Lleida, des de la intervenció dels professionals dels serveis socials i pensant com millorar-la.

    Des d’un enfocament empíric i de reflexió s’analitzen els resultats d’aquesta recerca, dels grups participatius i de fonts bibliogràfiques per definir els principis i les línies estratègiques d’un model de referència del servei d’acollida de serveis socials en municipis petits.

     

    Referencias bibliográficas

    Acevedo Ibáñez, Alejandro. (2007). El proceso de la entrevista conceptos y modelos. Editorial Limusa.

    Gil, Javier. (1992-1993). La metodología de investigación mediante los grupos de discusión. Enseñanza & Teaching: Revista interuniversitària de didáctica, 10-11, 199-214. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=95670

    Krueger, Richard A. (1991). El Grupo de discusión: Guía práctica para la investigación aplicada. Pirámide.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, DOGC núm. 4990 (2007). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 7 abril 2023, de https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4990/1966128.pdf

    Nahoum, Charles. (1961). La entrevista psicológica. Kapelusz.

    Ortí, Alfonso. (1986). La apertura y el enfoque cualitativo o estructural: la entrevista abierta, semidirectiva y la discusión de grupo. Dins Manuel García Ferrando, Jesús Ibáñez, i Francisco Alvira, El análisis de la realidad social (p. 153-486). Alianza Universidad.

Ressenya

  • Els infants i el bon tracte, ressenya de "Los buenos tratos a la infancia: Parentalidad, apego y resiliencia", de Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan

    Laura Górriz Lozano (Author)

    “Una infància infeliç no determina la vida” (Cyrulnik, 2001). Davant d’aquesta afirmació es planteja la importància de reflexionar sobre els infants que han patit situacions traumàtiques (maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals i/o situacions de negligència), i la necessitat de reconeixement i reparació per part dels adults envers el mal ocasionat als fills i les filles.

    Los buenos tratos a la infancia aborda aquestes situacions des de la perspectiva de com prevenir i afrontar els maltractaments, així com analitzar la transformació del benestar infantil en benestar adult i emocional.

     

    Referencias bibliográficas

    Cyrulnik, Boris. (2001). Los patitos feos: La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Editorial Gedisa.

    Llei, 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, DOGC núm. 5641 (2010).

  • Ressenya de "El arte del Trabajo Social", d'Óscar Cebolla Bueno

    Maite Boldú Alfonso (Author)

    Recordo exactament el moment en què, en una de les múltiples consultes a les xarxes socials, em va aparèixer aquest llibre i vaig sentir l’impuls immediat de comprar-lo. El primer que em cridà l’atenció va ser la portada: “El arte del Trabajo Social” i la seva extraordinària enquadernació en tapa dura. Un llibre sobre treball social, il·lustrat i amb un títol més que suggeridor.

    Quan el vaig tenir a les mans, tot fullejant-lo, vaig saber amb certesa que era una petita joia. Si la coberta era preciosa, els textos s’insinuaven interessants. Un llibre original, un descobriment que no decebria.

  • Ressenya de "Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi", d'Encarna Canet Benavent

    Glòria Maria Caravantes López de Lerma (Author)

    L’autora de Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi, Encarna Canet Benavent, és treballadora social i professora contractada doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials (Universitat de València).

    La seua experiència laboral ha transcorregut en diversos camps de la intervenció social, des d’institucions penitenciàries a l’educació primària, passant per les persones majors, els serveis socials municipals, la igualtat entre dones i homes i, sobretot, la violència masclista. Actualment és professora a la Universitat de València, on imparteix diverses assignatures en el grau en Treball social i en el Màster en Prevenció i Intervenció amb Adolescents en Risc i Violència Filioparental. A més a més, com a investigadora forma part del Grup d’Estudis Socials Intervenció i Innovació (GESINN) i de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la Universitat de València.