Editorial

Todos los ítems

• Editorial

  5-6

  La proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo està en procés d’aprovació i és una iniciativa pionera a Europa. Una proposició de llei que es va veure estroncada el 2023 per la convocatòria d’eleccions i la dissolució del Parlament. Ara se n’ha emprès de nou la tramitació, tres anys després que es presentés al Parlament per primera vegada.

  Les cinc entitats que promouen aquesta normativa –Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant Egidio Barcelona i Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona–, amb el suport de set col·legis professionals, entre els quals destaca el TSCAT, la defineixen com una llei pels drets de les persones sense llar.

  (...)

• Editorial invitado. No soy yo, somos nosotros

  Esther Raya Diez (Author)

  9-11

  Vivim temps complexos. La geopolítica mundial inunda cada minut de la nostra vida. Ens mostra imatges desoladores de guerres, devastació, més guerres, més devastació. Només ens assabentem d’algunes guerres, altres hi són, però no existeixen als nostres ulls. I mentrestant, la vida continua, en les seves batalles quotidianes. Encara que tot deixa empremta. I orbitem entorn de mostres de descarnada humanitat. Humanitat? Potser la humanitat consisteix en això. Campi qui pugui. La llei del més fort. El jo primer. La resta i els altres queden relegats a un segon pla, o són suprimits, per innecessaris, inútils o molestos.

  En la política internacional, s’imposa l’àmbit econòmic enfront del social. Sense escrúpols s’infringeixen els tractats internacionals de drets humans. Es deporten migrants o es retallen pressupostos d’ajuda humanitària. Entrem en una nova era. A les pel·lícules de ciència-ficció són les màquines les que atempten contra els éssers humans. En aquesta nova era són els mateixos éssers humans els qui aniquilen atroçment altres éssers humans. És aquest el nivell de desenvolupament del segle XXI?

  (...)

• Editorial

  5-6

  The Editorial Board of RTS wishes to express its solidarity with all the victims and relatives affected by the floods that devastated the Horta Sud region of Valencia on 29 October. On that day and in the days that followed, harrowing news reports in the media brought us the personal stories of those who had lost everything, including hope for the future. Acts of solidarity became widespread across the country, with mutual aid and civic collaboration stepping in as much as possible to meet the needs of those affected. This stood in stark contrast to the inefficiency —and in some cases, indifference— exhibited by the public authorities in charge, especially the Autonomous Government of Valencia.

  (...)

• Editorial invitado. Reflexionando acerca del bienestar y los cuidados

  Carme Guinovart Garriga (Author)

  9-10

  Treballar per al benestar de les persones en situacions de vulnerabilitat i dificultat vitals diverses i procurar-ne la capacitació personal és un dels objectius de la pràctica del treball social. El benestar individual des del punt de vista objectiu s’ha entès en el sentit que la persona té satisfetes unes necessitats bàsiques que li permeten un sosteniment i una funcionalitat relacional i social.

  En les societats contemporànies occidentals, el benestar col·lectiu dels ciutadans és el gran bé que la política social protegeix i promou i que alhora es converteix en l’instrument per millorar les desigualtats. La sanitat, l’educació, els serveis socials, el sistema de pensions per protegir els riscos vitals, l’habitatge i la garantia d’ingressos són les activitats adreçades a procurar aquest benestar i són espais habituals de l’exercici del treball social. I també, d’altra banda, el benestar personal s’entén i està vinculat al fet que és bo per a cada persona individual, cosa que fa que la seva vida tingui sentit i qualitat, i així cada benestar personal és una construcció subjectiva, pròpia i única.

  (...)

   

• Editorial

  5-6

  L’RTS sempre ha cregut que el món professional i l’acadèmic poden i han d’anar de bracet. Aquesta premissa ha quedat acreditada al llarg de la vida de la revista, i aquest Consell de Redacció ha mantingut el seu compromís de continuar treballant perquè l’RTS sigui un espai de trobada entre les treballadores socials en l’exercici pràctic i les que es dediquen a la docència universitària.

  Si entenem el treball social com una disciplina científica de les ciències socials i no només des de l’exercici professional, cal considerar la recerca com una part inherent a la intervenció social que ens ajudarà a analitzar la realitat social en la qual intervenim; a avaluar i repensar l’acció social; a buscar noves mirades i ajustar-nos als reptes que se li plantegen al treball social. Però la recerca necessita el material que pot oferir l’exercici pràctic de la professió, requereix abordar el coneixement pràctic i la realitat a les quals les treballadores socials s’enfronten diàriament, per contribuir al creixement de la professió. Sembla evident llavors la necessitat d’establir ponts entre l’exercici professional pràctic i l’acadèmic. La pràctica professional necessita la teoria, i la història de la nostra professió ens ho recorda de manera clara.

  (...)

• Editorial invitado. El absoluto del Trabajo Social

  Josefa Fombuena Valero (Author)

  9-10

  El treball social es fonamenta en principis i objectius que primer van ser religiosos i posteriorment reformistes i revolucionaris. Actualment, seguint les aportacions de Dubet, es qualificarien de sagrats: la igualtat, la llibertat, la fraternitat, la justícia, etc. Aquests principis i objectius, poderosos, conformen un tot que es pot denominar “l’absolut del treball social”. El treball social desitja ferventment assolir un objectiu primordial, estructurant i fins i tot emocionant: acabar amb les injustícies, les desigualtats, les violències, les soledats, les infelicitats, etc. Es tractaria, com escrivia el poeta Arthur Rimbaud, de canviar el món i canviar la vida. Posats a tenir un objectiu, és comprensible que tota professió vulga tenir un objectiu ambiciós i elevat.

  (...)

• Editorial invitado

  Conchita Peña Gallardo (Author)

  9-10

  Com a degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya és un enorme plaer poder participar en aquest monogràfic especial de l’RTS que s’emmarca en la commemoració del quarantè aniversari de l’existència del Col·legi, tot i que la revista té força més anys.

  És una edició especial perquè es tracta d’un monogràfic on trobareu un recull d’articles emblemàtics i significatius de la història d’aquesta publicació, seleccionats per les diferents directores de la revista. A través d’aquests podem veure passar la pel·lícula del treball social, la seva evolució i la seva imbricació amb els canvis socials que s’han anat produint i que han canviat la manera de treballar i de fer de les treballadores i dels treballadors socials.

  I, finalment, especial perquè inclou l’entrevista amb el conseller de Drets Socials, l’Hble. Sr. i amic Carles Campuzano. Sempre és un honor que els màxims responsables de la política catalana en qüestions de benestar i drets socials es posin a la nostra disposició per parlar de la situació actual i de les polítiques per fer-hi front. Vam poder comprovar que el conseller és molt conscient dels temes que ens preocupen i que ell i el seu equip estan disposats a abordar-los.

  (...)

• Editorial

  5-6

  Teniu a les mans un número molt especial de l’RTS. Com bé sabeu, aquest any commemorem el quarantè aniversari del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, una data destacada que evoca els orígens d’aquesta institució que ens congrega als treballadors i treballadores socials.

  L’actual Consell de Redacció hem pensat que la millor manera de celebrar-ho era dedicar un monogràfic sencer de l’RTS (el 225) a posar en valor alguns articles publicats durant tota la seva història i, per aquest motiu, en aquest número publiquem de nou col·laboracions que han resultat destacades i emblemàtiques durant tots aquests anys de recorregut de la revista: articles que han marcat una època pel seu caràcter innovador o crític, articles que han marcat un canvi de període o tendència per a la professió, articles que han estat molt significatius en la nostra història i que, per tants i tants motius, resulta interessant reunir-los en un número especial com aquest.

  (...)

• Editorial

  5-7

  Els recorreguts que segueixen les polítiques socials són, en moltes ocasions, atzarosos, oportunistes i, fins i tot, poc creïbles. No per això hem de perdre l’esperança que arribin a bon port si les demandes són tingudes per necessàries i urgents per un gran nombre de persones afectades, més encara si venen avalades per criteris experts. Això és el que recentment s’ha esdevingut amb una antiga promesa que aborda un dels grans problemes i ineficàcies que pateixen des de fa temps molts usuaris del sistema de serveis socials.

  Per als lectors de l’RTS que ens segueixen des de les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol o des d’altres països i fins i tot continents, hem de dir que ens referirem a una vella aspiració de la comunitat autònoma de Catalunya però que també pot donar-se en els respectius territoris dels lectors. Amb aquesta presumpció d’universalitat ens hi referim alhora que demanem excuses per la particularitat ineludible que suposa l’anàlisi que exposem.

  (...)

• Editorial invitado. Postcovid

  Maria Teresa Massons Rabassa (Author)

  11-12

  El Consell de Redacció em va demanar si podia ser membre del Consell Assessor de l’RTS. Vaig acceptar perquè crec que la meva experiència dirigint la revista, tot i que ja fa anys, encara pot ser útil. També em van demanar escriure un editorial. Escriure per a l’RTS és un repte que agraeixo i que intentaré complir.

  Actualment som en un període postcovid. Fàbriques i botigues funcionen amb normalitat. Hi ha espectacles de masses, el turisme ha retornat, les exportacions de mercaderies creixen. Tot torna al que era abans de l’any 2020.

  (...)

• Editorial

  5-6

  L’actual equip de redacció de l’RTS conclou, amb aquest número, la seva etapa. Fa quatre anys ens vàrem presentar com un equip de transició que recollia el testimoni de la important tasca duta a terme pels equips anteriors i, tanmateix, s’orientava cap al futur amb voluntat de renovació. En aquest temps hem volgut fer de l’RTS una revista accessible, adaptada a les noves formes de comunicació i gestió del coneixement, que ampliï fronteres, que fomenti una anàlisi crítica de la realitat social, i que posi en relleu les experiències professionals, així com el coneixement científic generat a partir de la pràctica i de la recerca.

• Editorial invitado. Diálogo sí, subalternidad de ninguna manera

  Miguel Miranda Aranda (Author)

  5-7

  Confesaré que el primer borrador escrito para este editorial lo he tenido que desechar por la simple razón de que me he dado cuenta de que estaba repitiendo las ideas expuestas por quienes me han precedido en este honor que nos ofrece la RTS como editorialistas invitados, y que también son mis obsesiones: la necesidad de seguir trabajando en construir una identidad profesional clara, la recuperación de la historia del Trabajo Social poniendo en valor las figuras de nuestras pioneras hasta no hace mucho ignoradas y despreciadas, poner en valor las numerosas buenas prácticas profesionales que en demasiadas ocasiones permanecen invisibilizadas porque no se comunican al colectivo profesional, no se escriben ni se publican (y esto incluye intervenciones a escala grupal y comunitaria, que son más abundantes de lo que parece a primera vista), el fomento de la investigación con la consiguiente teorización propia sobre nuestro propio terreno, el reforzamiento de las revistas científicas como esta, que facilitan la comunicación sin barreras geográficas, el convencimiento de que el conocimiento científico se construye globalmente y ello implica romper fronteras de todo tipo, incluidas las lingüísticas, para posibilitar ese diálogo que sí existe en otras profesiones, el necesario diálogo entre el ámbito académico y el ámbito de la práctica directa, la necesaria formación permanente en un mundo cambiante y complejo en el que el conocimiento científico no se detiene huyendo de un mero practicismo…

• Editorial invitado. El derecho a la vivienda desde el Trabajo Social

  Antònia Albert Peñalver (Author)

  5-6

  Si busquem al diccionari la definició d’habitatge trobem que es tracta d’un lloc tancat i cobert construït per ser habitat per persones. Senzill i complex alhora: és una estructura material, i ha de ser possible que les persones hi desenvolupin una vida digna durant totes les etapes de la vida.

  Un habitatge protegeix de les inclemències del temps i les amenaces exteriors. És el lloc on es desenvolupen les activitats bàsiques de subsistència i també és un espai de socialització que permet les relacions interpersonals i socials per dur a terme un projecte de vida digne. Aporta un espai propi d’intimitat, per a la higiene, per preparar i conservar els aliments, per guardar les coses necessàries per a la vida, per descansar, i és el lloc des d’on les persones es relacionen i comuniquen amb altres persones, i des d’on s’interacciona amb la societat.

• Editorial invitado

  Bet Bàrbara Sirera (Author)

  9-10

  Primer de tot, voldria agrair la confiança per convidar-me a escriure aquest editorial. Aquest número de l’RTS es publica en un context absolutament convuls arran de la pandèmia de la Covid-19 i el seu impacte, i és una oportunitat per poder compartir algunes reflexions amb els lectors i lectores.
  
  Aquesta és una crisi amb múltiples dimensions: sanitària, social i econòmica, i les conseqüències de tot plegat faran que aflorin encara més situacions de pobresa i de vulnerabilitat que, si bé ja existien, es multiplicaran en el futur. Nous reptes per al treball social que obren oportunitats de reflexió i de canvis, però també de confrontació amb els seus límits.

• Editorial

  La intenció de l’equip de redacció de l’RTS és convidar a l’espai de l’editorial treballadors i treballadores socials que gràcies a la seva trajectòria professional i a un pensament reflexiu ens poden obrir la mirada a diferents temes clau per a la societat i el treball social en cada moment. L’editorial de l’equip de redacció el reservem per compartir amb vosaltres, lectors i lectores, esdeveniments excepcionals.
  
  Cap dels anteriors editorials de l’equip de redacció ha estat motivat per una situació tan excepcional com la que avui ens fa tornar a ocupar aquest espai: la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.
  
  Les paraules mai estan buides de significat. L’arrel de pandèmia (del grec pan ‘tot’ i demos ‘poble’) defineix de manera rotunda el que està passant ara al món, el que ens està passant a nosaltres, a tota la humanitat. Estem vivint la ràpida propagació d’una nova malaltia.

• Editorial invitado

  Xavier Miranda Ruche (Author)

  Daniel Innerarity afirma que en una societat del coneixement, com ara la nostra, és més important saber com gestionar el desconeixement que no pas el coneixement mateix. És una paradoxa força interessant a partir de la qual el filòsof basc sosté la necessitat d’aplicar criteris de racionalitat i prudència en contextos d’incertesa en què ens veiem obligats a actuar a partir de sabers escassos i imperfectes.

  Recullo aquesta idea perquè em sembla una aportació interessant i que cal tenir en compte en un context en què la projecció i la legitimació social de la nostra professió passa per la possibilitat d’acumular més quotes de coneixement científic. Tot i que això forma part d’un desafiament d’alta complexitat que estem abocats a emprendre, seria bo aprofitar l’avinentesa per abordar-lo de la manera més àmplia i positiva possible, generant debats a partir dels quals la professió expressi la seva heterogeneïtat i, en qualsevol cas, en pugui sortir reforçada.

• Editorial invitado

  Laura Ponce de León Romero (Author)

  A lo largo de la historia, el concepto de trabajo social ha ido evolucionando hasta convertirse en una profesión, a través de los conocimientos adquiridos en la universidad que avalan su práctica, vinculada al desarrollo de una metodología de intervención y a un código deontológico que regula su actividad profesional.
  Esta evolución ha ido al unísono con los cambios que se han producido en nuestro país en los últimos cuarenta años en todas sus estructuras económicas, políticas, sociales, educacionales e incluso docentes, que han afectado positivamente al bienestar de los ciudadanos españoles.
  En esta profunda transformación habría que destacar la retroalimentación que ha existido entre la intervención y la docencia, donde el grado de complejidad de la primera ha exigido la especialización de la segunda, y viceversa; y que empezó a manifestarse en la década de los años ochenta con el reconocimiento de los estudios universitarios de la Diplomatura de Trabajo Social y la creación y consolidación del Sistema Público de Servicios Sociales, cuyo referente han sido los/as trabajadores/as sociales.
  Posteriormente, en la primera década de este siglo, también lo hizo con el reconocimiento del ansiado Grado de Trabajo Social y la aprobación de la Ley para la promoción de la autonomía personal y la atención a la dependencia, que universalizaba en parte los Servicios Sociales, consiguiendo llevar a cabo algunos de los objetivos planificados por las organizaciones sociales y educativas.

• Editorial

  Quan imaginem l’RTS dels propers anys, pensem en una revista actual, oberta, amb capacitat d’adaptar-se a les noves maneres de pensar i fer Treball Social. Amb aquesta mirada de futur, ja en el número anterior, vam iniciar una transformació important, que es va fer evident, entre altres aspectes, en el canvi d’imatge externa, en l’adopció d’un procés obert en la recepció d’articles i en la incorporació del sistema de revisió per parells dels treballs presentats. Amb aquest número, i amb el suport de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, donem un pas més i inaugurem el web de l’RTS: www.revistarts.com: www.revistarts.com

• Editorial invitado

  Rosa M. Ferrer Valls (Author)

  Davant de la inesperada i agradable demanda de redactar la prime- ra editorial convidada en aquesta nova etapa de la RTS, just acabada la meva tasca com a directora, vaig tenir clar el que volia compartir amb tots els lectors: que és molt important que les treballadores i els treballadors socials escriguin. Escriure costa, ens costa. Suposa esforç i dedicació. És un repte. Cal treure’s de sobre la por de no tenir res a dir o de pensar que no ens sabrem explicar prou bé, i defugir la clàssica excusa que no tenim temps. Sense deixar de pensar que part de tot això és legítim, cal veure’n l’altra part: si no escrivim sobre treball social, com es coneixerà la nostra tasca, el nostre pensament, els valors i els principis de la profes- sió? Estem tan ocupats i estressats que no tenim esma de re exionar, de pensar i encara menys d’escriure? Doncs precisament, escriure ens dona espai per meditar sobre el que fem, aprofundir en la nostra tasca, aclarir les nostres intervencions. Quan s’escriu, la re exió sol ser més profunda que a l’hora de parlar. Ens hi esforcem més. Hem de contrastar les nostres opinions, cal revisar les fonts documentals, argumentar. Suposa treball, constància i compromís. En de nitiva, ens ajuda a nosaltres però també implica compartir amb els col·legues i amb altres professionals del sector. Ens enriquim professionalment i personalment.

• Editorial

  Amb aquest número ens presentem com a nou equip de redacció de la RTS. Hem recollit el testimoni dels anteriors equips amb responsabilitat però també amb estima, i aquest doble vessant és el que volem mantenir al llarg dels pròxims números.

  El nostre objectiu és fer de la RTS una revista actual, accessible, que ampliï fronteres, que fomenti una anàlisi crítica de la realitat social i que posi en relleu les experiències professionals, així com el coneixement cientí c generat a partir de la pràctica i la recerca. Una revista que acom- panyi els treballadors i les treballadores socials d’avui.

  Aquests primers mesos hem revisat els diferents processos que conformen la revista, i ho hem fet des del reconeixement i el respecte a allò que representa la RTS per a la disciplina del treball social, per a la formació de professionals i estudiants i per al desenvolupament de la professió. El resultat és el que us presentem aquí.

  En aquest número hi trobareu alguns canvis fàcilment perceptibles, com el nou disseny de portada i d’interiors, i d’altres que tenen a veure amb el contingut de la revista i amb el procés de selecció dels articles publicables.