Salud

29 elementos

Todos los ítems

  • La intervención social con familias en situación de cronicidad en los servicios básicos de atención social

    Alba Pirla Santamaria, Ramon Julià Traveria, Xavier Miranda Ruche (Author)

    Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

    Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

    Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

    Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

    Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

    Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

    Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

    Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sostenibles-eb/p/10010999

    Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

    López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

    Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

    Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

    Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-proposta-de-recerca-realitzar

    Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

    Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalidadPositiva.pdf

    Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

    Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.

  • ¿Podemos relacionar el riesgo social y la complejidad de intervención por parte del Trabajo Social con la estancia media hospitalaria y con el destino al alta? Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR y la Escala de Gijón como instrumentos de valoraci

    Ingrid Pineda Pérez (Author)

    En el mundo occidental tienen lugar nuevos fenómenos como el envejecimiento de la población, lo que acarrea una creciente preocupación por parte de los trabajadores sociales, que lo consideran como un problema multifactorial. El ingreso hospitalario de pacientes ancianos en los países occi- dentales se ha convertido en los últimos años en un fenómeno creciente.

    Objetivos: a) Comprobar si existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia, la duración de la estancia hospitalaria y el destino al alta de los pacientes ingresados en el Servicio de Medicina Interna del Hospital del Mar de Barcelona; b) Determinar si el riesgo social y la complejidad de la intervención por parte de Trabajo Social (TS) se relaciona con la estancia media hospitalaria y el destino al alta, y c) Estudiar qué variables se relacionan con el marco sociofamiliar, la situación clínica y el TS hospitalario.

    Los resultados muestran que existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia y que las mujeres tienen una estancia hospitalaria mayor que los hombres. Tanto el riesgo social como la com- plejidad de la intervención social se relacionan con el destino al alta. La estancia media se relaciona con días de demora de inicio de demanda de intervención, con situación clínica, TS hospitalario y complejidad global de la intervención de TS. Variables relacionadas con: a) situación sociofa- miliar: edad, riesgo social y días de demora de inicio de intervención; b) situación clínica: estancia media, riesgo social y destino al alta, y c) TS hospitalario: estancia media.

     

    Referencias bibliográficas

    Colom, D. (2011). El trabajo social sanitario: Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: UOC.

    Folguera, P., et al. (Ed.) (2013). Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar. Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Giro, J. (2016). XII Congreso Español de Sociología. Federación Española de Sociología. Gijón.

    Iturria, J. A., y Márquez, S. (1997). Servicios sanitarios y sociales: Necesidades, preferencias y utilización por los ancianos tras un episodio de hospitalización. Revista Española de Salud Pública, 71(3), 281-291.

    Miralles, R., Sabartés, O., Ferrer, M., Esperanza, A., Llorach, I., García-Palleiro, P., Cervera, A. M. (2003). Development and validation of an instrument to predict probability of home discharge from a Geriatric Convalescence Unit in Spain. Journal of the American Geriatrics Society, 51(2), 252-257.

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternati- vas. Cuadernos de Trabajo Social, 24, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., Campos, S., Conti, M., Moreno, A., Comas, M., y Prats, A. (2017). Tra- bajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 17(1), 48-54.

    Perelló, S. (2011). Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson.

    Ramos, M. (2013). Políticas y programas para un nuevo envejecimiento desde la perspectiva de género. En P. Folguera, et al. (Ed.), Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar (p. 269-288). Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Serafim, M. R., y Espírito, M. I., (2013). Creación de validación de una Escala de complejidad de intervención desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISASH). Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 13(1), 42-55.

  • La dimensión social de la duración de la estancia hospitalaria. El caso de la Unidad de Subagudos del Centre Fòrum

    Joan Casas Martí, Susana González Melero (Author)

    L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha uti- litzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al per l dels pacients de la mostra i a l’estada hospita- lària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha iden- ti cat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quanl’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’e ciència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.

     

    Referencias bibliográficas

    Ceballos, T. M., Velásquez, P. A., i Jaén, J. S. (2014). Duración de la estancia hospitalaria. Metodologías para su intervención. Revista gerencia y políticas de salud, 13(27), 274-295.

    Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. Saragossa: Siglo XXI de España Editores.

    Generalitat de Catalunya (2014). Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. Generalitat de Catalunya: Departament de Salut.

    Hendy, P., Patel, J. H., Kordbacheh, T., Laskar, N., i Harbord, M. (2012). In-depth analysis of delays to patient discharge: a metropolitan teaching hospital experience. Clinical Medicine, 12(4), 320-323. Recuperat de: http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/320.long

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternativas: Cuadernos de trabajo social, 2, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., et al. (2017). Trabajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECI-SACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos: Atención sociosa- nitaria y bienestar, 17(1), 48-54.

    Muñoz, M. (2003). Detección precoz del riesgo social en el ingreso hospitalario y la planificación del alta: Reflexiones desde el Trabajo Social. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 3(3), 40-51.

    Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.

    Ochando, G., i De Irizar, M. (2009). La planificación del alta hospitalaria desde el trabajo social sanitario: el ingreso hospitalario como punto de partida. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 2, 30-39.

    Ortega, M., Cabot, C., Porras, F., Cantos, M., Pastor, L., i Fàbregas, A. (2014). Intervención proactiva desde una unidad de geriatría en la atención del paciente crónico complejo ingresado en un hospital de agudos. Gerokomos, 25(4), 152-158.

    Parker, S. (2005). Do current discharge arrangements from inpatient hospital care for the elderly reduce readmission rates, the length of inpatient stay or mortality, or improve health status? Copenhaguen: WHO Health Evidence Network.

    Peñas, E. M. (2010). ¿Cómo viven los ancianos hospitalizados el retraso en la gestión de su alta? Evidentia: Revista de enfermería basada en la evidencia, 31(7), 20

    Plaza, B., García, A. M., i Muñoz, M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.

    Richmond, M. (1917). Social diagnosis. Nova York: Russell Sage Foundation.

    Rodríguez, M. J., García, A., González, A., i García, M. A. (2013). Trabajo Social con pacientes pluripatológicos hospitalizados: intervención precoz en situaciones de riesgo social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13, 67-76.

    Serafin, M. R., i Espiritu, M. I. (2013). Creación y validación de una escala de complejidad de intervención, desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH). Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 13(1), 42-55.

  • Percepciones subjetivas: diálogo y reflexión de dos profesoras sobre los estudiantes del Grado de Trabajo Social

    Belén Parra Ramajo, Leila Nomen Martín (Author)

    La dimensió de les competències que fan referència a les actituds dels estudiants futurs professionals del treball social és la més difícil d’avaluar, i en canvi és evident que la seva incorporació a la pràctica professional és de suma importància. L’educació de treball social basada en competències es va crear precisament per oferir als estudiants eines competencials bàsiques per al seu futur professional. Les propostes formatives de grau incorporen l’aprenentatge basat en competències des d’una perspectiva holística, perquè en l’exercici professional aquestes competències s’han de traduir en coneixements, procediments cognitius, habilitats i valors. L’avaluació dels diferents objectius d’aprenentatge ha de proporcionar evidències del fet que els estudiants estan capacitats per al desenvolupament competent professional. No obstant això, si ens atenim a les competències relacionades amb els components d’actitud, aquells que podrien englobar també la identificació i comprensió dels valors fonamentals del treball social i la seva aplicació, així com igualment la identificació i la comprensió de la influència dels propis valors en els judicis professionals, i la responsabilitat que se’n deriva; aquestes són difícils de mesurar i fins i tot podria semblar que s’ha anat caient en una deixadesa progressiva el que fa al seu aprenentatge i avaluació. Les competències es reconeixen imprescindibles en l’aprenentatge i el desenvolupament professional, però s’observa que en la seva adquisició es prioritzen les cognitives i instrumentals per davant de les que fan referència a actituds i valors. Aquest article té com objectiu principal oferir una visió subjectiva d’un diàleg organitzat en què dues professores exposen una visió sobre aquestes competències actitudinals al llarg del desenvolupament del grau.