Us oferim el segon volum del monogràfic que hem titulat “La professió davant del mirall”. Emmirallar-se vol dir oferir la imatge que és el resultat d’un reflex, i per tal que alguna cosa s’emmiralli calen tres elements: allò que es reflecteix, alguna superfície més o menys llisa i polida i, finalment, la imatge que resulta

L’article comença amb un intent de resum del que se sap sobre la manera com es configuren, històricament i socialment, les activitats professionals i les disciplines científiques, amb especial referència a allò que avui s’anomena societat del coneixement. S’identifiquen, posteriorment, el treball social, l’educació social i la psicologia de la intervenció social com les grans disciplines i professions que configuren els serveis socials i, també, la intervenció social que es fa en altres sectors de l’entorn. Es recullen, a continuació, algunes veus que ajuden a analitzar el context en què es desenvolupen avui els serveis socials i la intervenció social a Espanya i s’acaben proposant algunes premisses, continguts i processos per a la definició i la col. laboració de les professions de la intervenció social, avui i aquí.

L’article planteja una reflexió sobre què implica la burocràcia com a sistema d’or- ganització de les administracions públiques i el posicionament dels serveis socials bàsics, i en concret dels treballadors socials. Planteja el dubte de si és possible introduir canvis en la burocratització dels serveis socials en el marc d’una adminis- tració local que ens condiciona i interpel.la, així com la possible necessitat d’un esforç més gran per entendre el sector públic en tota la seva dimensió, d’incremen- tar el diàleg amb altres departaments, i d’aportar el valor de la mateixa disciplina al servei d’una administració millor.

En els darrers anys les xarxes socials han envaït les nostres vides i hem trobat noves maneres de comunicar-nos i mantenir-nos informats. Els treballadors socials vivim, com la resta d’humans, en aquest món vertiginós i canviant, on la immediatesa és un dels valors essencials, i ens deixem seduir també per noves eines de comunicació digital. En aquesta ocasió parlarem dels blogs i de la importància de la seva existència per a la nostra professió.

La dimensió relacional del treball social situa les persones, les famílies i els grups comunitaris al centre de la relació, abandonant les posicions del professional com a centre de poder i com a expert en les relacions i en la solució de problemes dels altres. Les pràctiques col.laboratives s’allunyen de les aportacions d’un sol model i s’endinsen en les proposicions que, des d’una perspectiva postestructuralista, assu- meixen de les pràctiques narratives, la indagació apreciativa, la teràpia breu cen- trada en solucions i l’ajuda col.laborativa. Aquest article plasma les línies mestres de l’enfocament que, ancorant-se en la tradició del treball social, assumeix les proposicions de les seves avantguardes.

L’article aposta per una politització del treball social professional a la llum de la situació d’emergència social provocada per l’espectacular augment de les desigualtats socials, i específicament per l’exclusió residencial. S’entén per politització no tant la incidència política en les reformes socials com el procés pel qual la mateixa tasca professional esdevé potència de transformació a partir del reordenament dels rols i l’establiment d’aliances al més horitzontals possibles amb les persones afectades directament pels problemes socials i els col. lectius organitzats per fer explícit el conflicte estructural que els genera.

Si el problema de l’habitatge ha estat el principal problema social en les últimes dècades a l’Estat espanyol, és també el disparador de les iniciatives d’apoderament col·lectiu més interessants que s’han donat a les nostres ciutats i barris. Aprendre d’aquests processos des de la mateixa professió i col. laborar en les seves maneres d’acció des de l’interior de la institució pot desfer els possibles bloquejadors de l’actual model assistencial de treball social.

El treball social necessita afrontar nous desafiaments en el món contemporani, caracteritzat per una realitat dinàmica, canviant i complexa, on cada dia sorgeixen problemes nous i més grans i conseqüentment exigències i demandes noves i més grans per a la professió. En aquest article s’analitzaran els efectes del fenomen de la globalització en el context social destacant alguns aspectes i competències necessaris per al futur del treball social, parant una atenció especial a com necessiten adequar-se els processos formatius. S’analitzaran el tema de la internacionalització dels plans d’estudi, la preparació a integrar la pràctica política en l’activitat quotidiana i a incorporar la dimensió ecologicosocial com a model teòric holístic per a un desenvolupament sostenible i fomentador de justícia social.

La dimensió de les competències que fan referència a les actituds dels estudiants futurs professionals del treball social és la més difícil d’avaluar, i en canvi és evident que la seva incorporació a la pràctica professional és de suma importància. L’educació de treball social basada en competències es va crear precisament per oferir als estudiants eines competencials bàsiques per al seu futur professional. Les propostes formatives de grau incorporen l’aprenentatge basat en competències des d’una perspectiva holística, perquè en l’exercici professional aquestes competències s’han de traduir en coneixements, procediments cognitius, habilitats i valors. L’avaluació dels diferents objectius d’aprenentatge ha de proporcionar evidències del fet que els estudiants estan capacitats per al desenvolupament competent professional. No obstant això, si ens atenim a les competències relacionades amb els components d’actitud, aquells que podrien englobar també la identificació i comprensió dels valors fonamentals del treball social i la seva aplicació, així com igualment la identificació i la comprensió de la influència dels propis valors en els judicis professionals, i la responsabilitat que se’n deriva; aquestes són difícils de mesurar i fins i tot podria semblar que s’ha anat caient en una deixadesa progressiva el que fa al seu aprenentatge i avaluació. Les competències es reconeixen imprescindibles en l’aprenentatge i el desenvolupament professional, però s’observa que en la seva adquisició es prioritzen les cognitives i instrumentals per davant de les que fan referència a actituds i valors. Aquest article té com objectiu principal oferir una visió subjectiva d’un diàleg organitzat en què dues professores exposen una visió sobre aquestes competències actitudinals al llarg del desenvolupament del grau.

L’Equip d’Atenció a la Vellesa de l’Anoia (EAVA)3 , és el primer equip en tot l’Estat especialitzat a atendre possibles situacions de maltractament en persones grans. La demanda en auge per part de les persones grans i professionals que els atenen confirma la necessitat de tenir un equip que atengui de manera especialitzada i interdisciplinària situacions de maltractament en la vellesa tal com ja existeix en altres col. lectius vulnerables com són la infància i en l’àmbit de la violència de gènere. L’aposta política del Consell Comarcal de l’Anoia, amb la col. laboració de la Diputació de Barcelona, és clara i determinant: la violència és una xacra que cal eliminar i les polítiques socials han de prioritzar, sobretot, l’atenció i la intervenció sobre els col. lectius més vulnerables; les persones grans en situació de maltractament n’és un.

Encara que antigament la salut i la beneficència estaven íntimament lligades, encara hi ha prestacions sanitàries bàsiques que no estan catalogades en el sistema de salut i que es converteixen en prestacions socials per a les persones amb recursos escassos, per la qual cosa perden la categoria de sanitàries. A pesar que al nostre país la salut apareix com un dret, perquè poden oferir-se cobertures sanitàries de caràcter universal, les polítiques socials que s’han desenvolupat fins avui sobre aquest tema no han aconseguit eliminar l’exclusió i les desigualtats socials en l’accés a determinades prestacions sanitàries bàsiques.

III Congrés de Serveis Socials Bàsics: “Acompanyament professional, transformació col.lectiva”

Treballadores socials en el cinema