abril 2017

Edición - 210

210

April 2017
Publicado: 15-04-2017

Edición - # 210

Editorial

  • Editorial

    Acostar-se a la mort, des de la nostra cultura, no és fàcil. Es tracta de reconèixer la finitud humana, la nostra màxima vulnerabilitat i, potser, la nostra intranscendència, però també ens reivindica en la nostra dignitat i ens reconcilia amb el sentit de la vida, la de cadascú de nosaltres. 

A fondo

  • Algunas reflexiones filosóficas sobre el modo de concebir la muerte

    Sergio Ramos Pozón (Author)

    Tot el que està vinculat amb la mort sempre ha suscitat grans debats i ha generat un gran volum de reflexions i interpretacions, que procedeixen de disciplines ben diverses. La forma com hem concebut la mort també ha sofert variacions significatives al llarg dels segles. El nostre objectiu en aquest article se centra, en primer lloc, en fer un esbós d’algunes idees procedents d’alguns filòsofs clàssics de la història de la filosofia per veure com s’ha caracteritzat i com s’ha reflexionat sobre la qüestió. En segon lloc, desitjaríem mostrar com han anat evolucionant els valors i les creences a l’entorn de la mort. Per últim, aportem algunes reflexions ètiques sobre l’actual escenari en el que apareix la mort, i s’arriba a la conclusió que s’estan recuperant certes tradicions i conceptualitzacions d’etapes anteriors.

  • Consciencia del deber y el final de la vida de los enfermos

    Marc Antoni Broggi Trias (Author)

    Per poder ajudar a qui ha de morir es necessita prendre consciència de tota una nova i àmplia realitat: de les noves possibilitats, dels nous drets dels ciutadans malalts i dels nous deures de respecte i d’ajuda solidària que es demanen. Per serne prou conscient es precisa una mirada que superi el biologisme i el pur contracte laboral i faci un esforç per centrar-se en la persona que pateix. S’ha d’evitar el sofriment, els tractaments ja inútils i s’ha de proporcionar una companyia empàtica i activa.

  • La atención de situaciones de final de vida desde el trabajo social

    Anna Novellas Aguirre de Carcer (Author)

    El artículo hace un recorrido sobre la evolución de la atención a los procesos de final de vida desde su implementación a lo largo de la historia. Primeramente con el desarrollo de programas de atención paliativa, hasta el momento actual en que la atención paliativa pasa a ser únicamente un modelo de atención y se habla de forma más generalizada de la atención dirigida a las situaciones de enfermedad avanzada y, más concretamente, de final de vida. En esta evolución la figura del trabajador social también ha hecho un avance en el desarrollo de sus tareas. Y, finalmente, se hacen propuestas de mejora en función del progreso de la disciplina del trabajo social en si misma.

  • El acompañamiento a personas enfermas y sus familiares en procesos de final de vida

    Mercè Riquelme Olivares (Author)

    L’atenció a les persones malaltes en processos de final de vida inclou l’acompanyament professional dels seus familiars. La malaltia apareix en un moment determinat del cicle vital familiar i exigeix una adaptació brusca a la nova situació i a les exigències que emergeixen de les noves necessitats a cobrir. El sistema familiar es converteix en més vulnerable quan un dels seus membres pateix i es contempla la possibilitat de la seva mort. La tasca del treballador social s’ha de centrar en l’impacte i en les repercussions que la malaltia produeix i atendre’ls entenent i respectant les actituds, les creences i els estils de vida de les persones malaltes i dels seus familiars.

  • PADES (Programa de Atención Domiciliaria; Equipos de Apoyo). “Atención domiciliaria al final de la vida: el privilegio de la proximidad”

    Carme Casas Martínez (Author)

    Actualment Catalunya disposa d’una xarxa de cures pal.liatives consolidada i capdavantera que ha situat l’atenció integral com a model de referència en situacions de malaltia crònica avançada. A domicili, el PADES és el recurs específic encarregat d’aquest tipus d’atenció i complementa la intervenció dels equips d’atenció primària en situacions de complexitat. Us proposo una reflexió des de la nostra professió davant la situació de final de vida a domicili, situant-la al voltant de tres aspectes nuclears: la condició humana, la denúncia social i la transformació social. A la vegada, plantejo tres riscos: acostumar-nos a la vulnerabilitat, burocratitzar-la i simplificar la complexitat. I tres possibles respostes: l’afirmació de l’altre a través del vincle, el dret a la disconformitat i la confiança en el procés.

  • El trabajo social en la atención a personas con enfermedad crónica avanzada desde la atención primaria de salud: a propósito de un caso

    Marta Bonilla Ibern (Author)

    Aquest article pretén definir quina és l’aportació del treball social a l’atenció primària de salut, en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada (MACA) i final de vida. Quines són les àrees i possibilitats d’intervenció des d’aquesta disciplina, i com aquesta contribució suposa una millora en termes d’atenció integral, qualitat de vida, i satisfacció de les persones ateses i les seves famílies (unitat a tractar). L’article fa aquesta aproximació, combinant l’exposició d’un cas, i el seu procés de treball, amb elements teòrics que complementen i amplien la comprensió de l’abast de la intervenció social en l’atenció primària de salut.

  • Vivencias de acompañamiento a la muerte y al proceso de duelo en la Residencia Fundación Santa Susana

    Annabel Mateos, Clara Gomis, Imma Barrachina, Manuela Castro, Mercè Mariné, Rosa Montlló (Author)

    La relació de confiança que s’estableix al llarg del temps en una residència social de gent gran i l’abordatge des del model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) ens porta a recollir la història de vida i a explorar com la persona resident voldria que fos el seu final de vida i de mort. Des de l’equip interdisciplinar treballem des de la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) i vetllem perquè la persona tingui una bona mort respectant la seva voluntat. L’acompanyament a la família, individual i grupal és essencial. El treball coordinat dels serveis funeraris i l’acompanyament al procés de dol formen part d’aquesta tasca que té un gran impacte en la qualitat de vida i de mort de les persones que acompanyem i de nosaltres mateixos com a professionals. Les nostres vivències ho exemplifiquen.

  • Aproximación comunitaria al final de la vida

    Isabel Carbonell Bardera, Mar Dieguez González (Author)

    Amb aquest article pretenem presentar la nostra experiència des del treball social en referència a dues innovacions dins el nostre àmbit, donat que s’inicien a partir d’un full en blanc, sense haver-hi experiències prèvies aquí ni en altres països. D’una banda, el paper del treball social dins d’una empresa funerària desenvolupant un projecte amb el que neix un servei anomenat Espai de Suport. De l’altre, el projecte en si, és a dir, treballar en la comunitat, de forma oberta, sobre el procés final de vida de les persones, sobre la mort i sobre el dol que acompanya la pèrdua d’un ésser estimat. Aquesta obertura comunitària és l’aspecte innovador, donat que no es tracta de l’abordatge que es fa des d’un servei sanitari o residencial, sinó que parlem de treballar comunitàriament, a peu de carrer, amb tots els veïns i veïnes d’un territori. Es pretén recuperar la xarxa de les persones amb la seva comunitat que davant d’una situació de pèrdua, molt sovint en resulta o s’agreuja un aïllament social. S’ofereixen eines de reflexió i de preparació davant de la pròpia mort o de qui l’acompanya. Es busca recuperar, en definitiva, un espai de comiat a la vida i el dol, actualment perdut o no reconegut. També hi ha un altre públic, el professional del món sanitari, social o educatiu, a qui es dirigeixen diferents accions orientades també a donar suport en tot allò que fa referència al procés final de la vida, camp en què treballen, conviuen o es troben (en el cas de l’àmbit educatiu) des del seu costat més humà, mitjançant formació, orientació, espais de reflexió o d’acompanyament. Proposem reflexions a l’entorn de la ubicació del treball social dins la comunitat en els temes que ens ocupen, alhora que suggerim la promoció en la nostra disciplina, en què el paper del treball social sigui un eix clau per tal de recuperar la dimensió social de la mort, tal com deixem palès en aquest article.

  • El acompañamiento a los profesionales que trabajan con las personas que se encuentran en el proceso de morir y con sus familias

    Helena García-Llana, Rocío Rodríguez-Rey (Author)

    Els professionals que treballen amb persones al final de la seva vida i amb les seves famílies estan exposats a un context laboral en què es duen a terme tasques gens fàcils, com acompanyar els familiars d’un pacient després de la seva mort. En aquest context no és infreqüent que els professionals pateixin conseqüències psicològiques negatives, com el burnout o el desgast per empatia. L’objectiu d’aquest article serà exposar els riscos i les oportunitats dels professionals que treballen amb persones que es troben en el procés de morir i les seves famílies i, sobretot, presentar eines que, des de la psicologia clínica i de la salut, puguin minimitzar aquests riscos des d’un enfocament preventiu. En concret ens centrarem en la comunicació i l’autoregulació emocional.

  • El suicidio. Un acto específicamente humano

    José Ramón Ubieto Pardo (Author)

    El suïcidi és un acte específicament humà i, no obstant això, les seves raons no sempre són evidents, ni tan sols per al propi subjecte suïcida. Les seves formes, la seva acceptació o rebuig i la seva prevalença varien amb l’època. Avui suïcidar-se és objectar a la promesa de felicitat consumista. L’article analitza com els adolescents, les persones desnonades, la gent gran i aquells que pateixen un trastorn mental són més vulnerables a optar per aquest “final”, de vegades com una sortida digna i altres fruit de la desesperació. La prevenció d’aquest fenomen requereix sobretot una mirada crítica.

  • El proceso del duelo con niños y adolescentes en el entorno social y el Taller Ara sí que sé en las escuelas

    Xusa Serra Llanas (Author)

    Abans els infants aprenien lliçons de vida observant a casa com la família es cuidava dels malalts o de la persona que moria, i d’aquesta forma ho transmetien a la següent generació. El desenvolupament tecnològic i benestar social va coincidir amb l’inici d’un rebuig social vers les pèrdues, el dol i la mort. Aleshores molts infants van començar a quedar al marge d’adversitats, ja no visitaven una persona malalta ni s’acomiadaven d’un ésser estimat quan moría. En créixer ho sentien com a pendent de reparar i eren incapaços de transmetre un altre model a la següent generació. Amb l’objectiu de retrobar lliçons de vida, expressar emocions i descobrir com cuidar-se i cuidar a qui estimen, des de l’any 2009 s’ha impartit el Taller Ara sí que sé a més de 10.000 infants i adolescents. Aquesta ha estat l’experiència. 

  • La asociación Derecho a Morir Dignamente: treinta y cuatro años de historia y un presente muy activo

    Isabel Alonso Dávila (Author)

    En aquest article es repassa primer, d’una manera molt breu, la història de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), a partir d’una cronologia que ens porta des de la seva fundació el 1983 fins al 2003. A continuació, es relaciona aquesta història amb la consecució d’alguns drets que ja tenim per a morir més dignament: el dret a fer un DVA, el dret a rebutjar un tractament, etc. Després s’assenyalen els drets per a morir més dignament que encara no hem aconseguit, i pels que DMD continua lluitant: l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, per acabar citant els serveis que ofereix l’associació DMD-Cat i la seva estructura de funcionament.

Otros temas de interés

  • Trabajo social con personas ciegas desde un enfoque gestáltico

    Elisabet Camprubi Abelló (Author)

    Amb aquest article els vull transmetre el que m’ha aportat la formació en Teràpia Gestalt a la meva tasca professional. L’atenció a persones cegues és extrapolable a altres àmbits del treball social. Des d’una forma d’intervenció social directiva i especialitzada en serveis per a cecs canvia a una relació dialògica amb més espai per a l’expressió emocional, acompanyant, donant suport o confrontant amb la realitat a més d’emfatitzar en els recursos i capacitats del propi usuari més que en les seves dificultats. L’enfocament gestàltic permet, des d’un procés de formació experiencial, posar-se al lloc de l’altre, no jutjar, ser conscient dels límits personals i institucionals. Proporciona una percepció global, en l’aquí i l’ara, i facilita la creativitat fugint de les respostes mecanitzades en els serveis d’atenció social.

Miscelánea