April 2019

Edition - 215

215

Abril 2019
Published: 2019-04-09

Edition - # 215

Editorial

  • Editorial

    Amb aquest número ens presentem com a nou equip de redacció de la RTS. Hem recollit el testimoni dels anteriors equips amb responsabilitat però també amb estima, i aquest doble vessant és el que volem mantenir al llarg dels pròxims números.

    El nostre objectiu és fer de la RTS una revista actual, accessible, que ampliï fronteres, que fomenti una anàlisi crítica de la realitat social i que posi en relleu les experiències professionals, així com el coneixement cientí c generat a partir de la pràctica i la recerca. Una revista que acom- panyi els treballadors i les treballadores socials d’avui.

    Aquests primers mesos hem revisat els diferents processos que conformen la revista, i ho hem fet des del reconeixement i el respecte a allò que representa la RTS per a la disciplina del treball social, per a la formació de professionals i estudiants i per al desenvolupament de la professió. El resultat és el que us presentem aquí.

    En aquest número hi trobareu alguns canvis fàcilment perceptibles, com el nou disseny de portada i d’interiors, i d’altres que tenen a veure amb el contingut de la revista i amb el procés de selecció dels articles publicables.

Article

  • Reflections on the opportunities and difficulties surrounding the theoretical and methodological foundations in social work

    Arantxa (Author)

    Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya. En la segona part es presenten els discursos en relació amb l’objecte d’aquest article: (a) monopoli de coneixement feble, (b) la necessària retroalimentació de la pràctica, (c) treball social professional amb treball social acadèmic i (d) treball social en relació amb altres professions. La metodologia utilitzada ha estat l’anàlisi del discurs en cinquanta entrevistes en profunditat a experts en treball social. S’arriba a la conclusió que l’autore exió, la for- mació i el coneixement profund de les paradoxes que viu el treball social són elements clau per convertir els riscos en potencialitats.

     

    Referencias bibliográficas

    Abbott, A. (1988). The System of professions: An essay on the division of expert labor. Chicago: University of Chicago Press.

    Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Alianza Universidad.

    Alonso, L. E., y Callejo, J. (1999). El análisis del discurso: del postmodernismo a las razones prácticas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 88, 37-73.

    Brezmes, M. (2008). El Trabajo Social en España: una profesión para la democracia. Murcia: Universidad de Murcia.

    Brown, P., Lauder, H., y Ashton, D. (2011). The Global Auction: The broken promises of Education, Jobs and Incomes. Oxford: University Press.

    Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Cuadernos Metodológicos, 43. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

    Dominelli, L. (1996). Deprofessionalizing Social Work: Anti-Oppressive Practice, Competencies and Postmodernism. British Journal of Social Work, 26(2), 153-175. doi: 10.1093/oxfordjournals.bjsw.a011077

    Dressel, P., Walters, M., Sweat, M., Clayton, O. Jr., y Chandler-Clayton, A. (1988). Deprofessionalization, Proletarianization, and Social Welfare Work. The Journal of Sociology & Social Welfare, 15(2), 113-131.

    Fabricant, M. (1985). The Industrialization of Social Work. Social Work, 5, 389-395. doi:10.1093/sw/30.5.389

    Gambrill, E. (2001). Social Work: An Authority-Based Profession. Research on Social Work Practice, 11(2), 166-175.

    Harris, J., y White, V. (2013). A Dictionary of Social Work and Social Care. Oxford: Oxford University Press.

    Healy, K., y Meagher, G. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. British Journal of Social Work, 34, 243-260. doi: 10.1093/bjsw/bch024

    Iturrieta, S. E. (2014). Sociología y Trabajo Social en el mercado laboral chileno. Un análisis sociológico. (Tesis doctoral inédita, Universidad de Granada, Granada.) Recuperado de http://digibug.ugr.es/handle/10481/30853#.VrmYNvnhBD8

    Krmpotic, C. S. (2009). Identidad y alienación en Trabajo Social, en un contexto de reformas sociales, desprofesionalización y proletarización. Margen, 56, 1-10.

    Larson, M. S. (1977). The rise of Professionalism: A Sociological Analysis. Berkeley: University of California Press.

    Martín, M. (2013). La construcción de la identidad en Trabajo Social. Análisis de una trama hilvanada por sus personajes. (Tesis doctoral inédita, Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Trabajo Social, Madrid.)

    NASW (2008). Deprofessionalization and Reclassification. Recuperado de https://www.socialworkers.org/da/da2008/finalvoting/documents/ Deprofessionalization%20and%20Reclassification%20%202nd%20 Round%20Final%20-%20Clean.pdf

    Randall, G. E., y Kindiak, D. H. (2008). Deprofessionalization or Postprofessionalization? Reflections on the State of Social Work as a Profession. Social Work in Health Care, 47(4), 341-354. doi: 10.1080/00981380802173855

    Verde. C. (2008). La exigencia de renovación del Trabajo Social en contextos postbienestaristas. Revista de Treball Social, 184, 45-57.

    Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. Madrid: Ediciones Complutense

  • Variability in decision-making among child protection professionals: the role played by their personal characteristics

    Amaia Mosteiro Pascual, Emma Sobremonte de Mendicuti, Arantxa Rodriguez-Berrio (Author)

    La variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil está recibiendo cada vez más atención en el Trabajo Social. Este artículo pre- senta los hallazgos de un estudio cuantitativo que se ha realizado con profesionales de protección infantil en la comunidad autónoma del País Vasco. El objetivo es analizar la variabilidad en la toma de decisiones en protección infantil en función de las características personales de los profesionales que intervienen en dichos casos. El estudio ha explorado através de la metodología de viñetas si la decisión de separar o preservar a la persona menor de edad en su familia está relacionada con variables sociodemográ cas y vivenciales y con la titulación y experiencia profe- sional. Partiendo de la hipótesis de la existencia de variabilidad entre profesionales a la hora de decidir si implementar una medida de preserva- ción familiar o una de separación, este estudio ha encontrado diferencias signi cativas en la decisión en función de la experiencia profesional, de la edad y del hecho de ser padre o madre. En otras variables, los resultados sugieren la importancia de otros factores como el contexto organizacional desde donde se interviene.

     

    Referencias bibliográficas

    Arruabarrena, I., y De Paúl, J. (2011). Valoración de la gravedad de las situaciones de desprotección infantil por los profesionales de protec- ción infantil. Psicothema, 23(4), 642-647.

    Ashton, V. (2004). The effect of personal characteristics on reporting child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 28(9), 985-997. doi:10.1016/j.chiabu.2004.03.012

    Banks, S. (1997). Ética y valores en el trabajo social. Barcelona, Espanya: Paidós.

    Baumann, D., Dalgleish, L., Fluke, J., y Kern, H. (2011). The decisi- on-making ecology. Washington, DC, USA: American Humane Association.

    Benbenishty, R., Davidson-Arad, B., López, M., Devaney, J., Spratt, T., Koopmans, C., y Hayes, D. (2015). Decision making in child protec- tion: An international comparative study on maltreatment substan- tiation, risk assessment and intervention recommendations, and the role of professional’s child welfare attitudes. Child Abuse and Neglect, 49, 63-75. DOI:10.1016/j.chiabu.2015.03.015.

    Benbenishty, R., y Davidson-Arad, B. (2012). A controlled study of placement and reuni cation decision in Israel. Presentat a EUSARF. Glasgow, RU.

    Benbenishty, R., Osmo, J., y Gold, N. (2003). Rationales provided for risk assessment recommended: A comparison between Canadian and Is- raeli professionals. The British Journal of Social Work, 33(2), 137-155.

    Britner, P., y Mossler, D. (2002). Professionals’ decision-making about out-of-home placements following instances of child abuse. Child Abuse and Neglect, 26(4), 317-332.

    Burnett, B. (1993). The psychological abuse of latency age children: a survey. Child Abuse and Neglect, 17(4), 441-454.

    Calder, M. (2008). Professional Dangerousness: causes and contempo- rary features. En M. Calder (Ed.), Contemporary risk assessment
in safeguarding children (p. 61-96). Lyme Regis, RU: Russell House Publishing.

    Cash, S. (2001). Risk assessment in child welfare: the art and science. Children and Youth Services Review, 23(11), 811-830. DOI:10.1016/S0190-7409(01)00162-1

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2016). Child Welfare Attitudes, Risk Assessments and Intervention Recommendations: The Role of Professional Expertise. The British Journal of Social Work, 46(1), 186- 203. DOI:10.1093/bjsw/bcu110

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2010). Contribution of child pro- tection workers ́attitudes to their risk assessments and intervention recommendations: a study in Israel. Health and Social Care, 18(1), 1-9. DOI:10.1111/j.1365-2524.2009.00868

    Davidson-Arad, B., y Benbenishty, R. (2008). The role of workers’ attitu- des and parent and child wishes in child protection workers’ asses- sments and recommendation regarding removal and reuni cation. Children and Youth Services Review, 30(1), 107-121. DOI:10.1016/j.childyouth.2007.07.003

    Davidson-Arad, B., Englechin-Segal, D., Wozner, Y., y Gabriel, R. (2003). Why social workers do not implement decisions to remove children at risk from home. Child Abuse and Neglect, 27(6), 687-697. DOI:10.1016/S0145-2134(03)00106-6

    Deisz, R., Doueck, H., George, N., y Levine, M. (1996). Reasonable cause: a qualitative study of mandated reporting. Child Abuse and Neglect, 20(4), 275-287. DOI:10.1016/0145-2134(96)00009-9

    Devaney, J., Hayes, D., y Spratt, T. (2017. The In uences of Training and Experience in Removal and Reuni cation Decisions Involving Chil- dren at Risk ofMaltreatment: Detecting a ‘Beginner Dip’. The British Journal of Social Work, 47(8), 2364-2383. DOI:10.1093/bjsw/bcw175

    Drury-Hudson, J. (1999). Decision making in child protection: the use
of theorethical, empirical and procedural kwnoledge by novices and experts and implications for dielwork placements. The British Journal of Social Work, 29(1), 147-69.

    Dukes, R., y Kean, R. (1989). An experimental study of gender and situa- tion in the perception and reportage of child abuse. Child Abuse and Neglect, 13(3), 352-360.

    Ericsson, K., y Chamess, N. (1994). Expert performance: its structure and acquisition. American Psychologist, 49(8), 725-747. DOI:10.1037/0003-066X.49.8.725

    Fernandes do Santos, A. I. (2017). Decision-making processes in child abuse situations. (Tesi doctoral, Universitat do Minho, Braga. Portugal.) Recuperat de https://repositorium.sdum.uminho.pt/bits- tream/1822/48618/1/Ana%20Isabel%20Fernandes%20dos%20Santos. pdf.

    Garrido, M., y Grimaldi, V. (2012). Evaluación del riesgo psicosocial en familias usuarias del Sistema Público de Servicios Sociales de Anda- lucía. Sevilla, Espanya: Junta d’Andalusia, Conselleria de Salut i Ben- estar Social, Agència de Serveis Socials i Dependència d’Andalusia.

    Gold, N., Benbenishty, R., y Osmo, J. (2001). A comparative study of risk assessment and recommended interventions in Canada and Israel. Child Abuse and Neglect, 25(5), 607-622. DOI:10.1016/S0145-2134(01)00228-9

    Helm, D., y Roesch-Marsh, A. (2017). The Ecology of Judgement: A Mo- del for Understanding and Improving Social Work Judgements. The British Journal of Social Work, 47(5), 1361-1376.

    Jent, J., Eaton, C., Knickerbocker, L., Lambert, W., Merrick, M., y Dan- des, S. (2011). Multidisciplinary child protection decision making about physical abuse: determining substantiation thresholds and biases. Children and Youth Services Review, 33(9), 1673-1682. DOI:10.1016/j.childyouth.2011.04.029

    Keddell, E. (2014). Current debates on variability in Child Welfare decisi- on-making: a selected literature review. Social Sciences, 3(4), 916- 940. DOI:10.3390/socsci3040916

    Keddell, E., y Hyslop, I. (2018). Role type, risk perceptions and judge- ments in child welfare: A mixed methods vignette study. Children and Youth Services Review, 87, 130-139. DOI:10.1016/j.childyouth.2018.02.017

    Kemshall, H., Wilkinson, B., y Baker, K. (2013). Working with risk. Cam- bridge, RU: Polity Press.

    Klein, G. (1999). The sources of power. How people make decisions. Cambridge, RU: MIT Press.

    Lwin, K., Fluke, J., Trocméc, N., Fallona, B., y Mishna, F. (2018). Ongoing child welfare services: Understanding the relationship of worker and organizational characteristics to service provision. Child Abuse and Neglect, 80, 324-334. DOI:10.1016/j.chiabu.2018.04.001

    Mandel, D., Lehman, D., y Yuille, J. (1995). Reasoning about removal of a child from home: a comparison of policy of cers and social workers. Journal of Aplied Social Psychology, 25(10), 906-921. DOI:10.1111/j.1559-1816.1995.tb02652.x

    Molina, A. (2012). Toma de decisiones profesionales en el Sistema de Pro- tección Infantil. Observatori de la Infància d’Andalusia, Conselleria de Salut i Benestar. Recuperat de: http://www.observatoriodelain- fancia.es/oia/esp/documentos_ cha.aspx?id=3586

    Mosteriro, A., Beloqui, U., Sobremonte, E., y Rodriguez, A. (2018). Dimensions for argument and variability in child protection decision-making. Journal of Social Work Practice, 32(2),169-187. DOI:10.1080/02650533.2018.1439459

    Mosteiro, A. (2015). La toma de decisiones en protección infantil. El caso de la comunidad autónoma del País Vasco. (Tesi doctoral, Universitat de Deusto, Bilbao.)

    Parada, H., Barnoff, L., y Coleman, B. (2007). Negotiating “professional agency”: social work and decision-making within the Ontario Child Welfare System. Journal of Sociology and Social Welfare, 34(4), 35-56

    Pecnik, N., y Brunnberg, E. (2005). Professionals’ characteristics, victim’s gender, and case assessments as predictors of professional judgments in child protection. Review of Psychology, 12(2), 133-146.

    Portwood, S. (1998). The impact of individuals’ characteristics and ex- periences on their de nitions of child maltreatment. Child Abuse and Neglect, 22(5), 437-452. DOI:10.1016/S0145-2134(98)00008-8

    Regehr, C., LeBlanc, V., Shlonsky, A., y Bogo, M. (2010). The in uence of clinicians’ previous trauma exposure on their assessment of child abuse risk. The Journal of Nervous and Mental Disease, 198(9), 614- 618. DOI:10.1097/NMD.0b013e3181ef349e

    Roscoe, B. (1990). De ning child maltreatment: ratings of parental beha- viors. Adolescence, 25(99), 517-528.

    Rossi, P., Schuerman, J., y Budde, S. (1999). Understanding decisions about child maltreatment. Evaluation Review, 23(6), 579-598. DOI:10.1177/0193841X9902300601

    Ryan, J., Garnier, P., Zyphur, M., y Zhai, F. (2006). Investigating the effects of caseworkers characteristics in child welfare. Children and Youth Services Review, 28(9), 993-1006. DOI:10.1016/j.childyouth.2005.10.013

    Schuerman, J., Rossi, P., y Budde, S. (1999). Decision on placement and family preservation. Agreement and targeting. Evaluation Review, 25(6), 599-618. DOI:10.1177/0193841X9902300602

    Sieracki, J. (2010). In whose best interest? Using an experimental vignet- te to assess factors in uencing placement decisions in child welfare. Chicago, EUA: Loyola University Chicago. Recuperat de http://ecom- mons.luc.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1230ycontext=luc_diss

    Snyder, J., y Newberger, E. (1986). Consensus and differences among hospitals professionals in evaluating child maltreatment. Violence and Victims, 1(2), 125-139.

    Spratt, T., Devaney, J., y Hayes, D. (2015). In and out of home care decisions: The in uence of con rmation bias in developing decision

  • The prefaces of professionalisation of social workers

    Miguel Miranda Aranda (Author)

    En este breve artículo trato de explicar someramente el contexto, el signi cado y la identidad del movimiento fabiano a través de los Webb, Sydney y Beatrice, su originalidad respecto al resto de los movimientos de izquierdas y su relación con los movimientos de caridad y reforma social, cuestión de especial interés para el Trabajo Social.

     

    Referencias bibliográficas

    Barker, R. (1988). El estado fabiano. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fa- bianos sobre pensamiento socialista (p. 45-62). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Capilla Pérez, A., Villadóniga Gómez, J. C. (Coord.) (2004). Los pioneros del trabajo social, una apuesta por descubrirlos. Huelva: Escuela Uni- versitaria de Trabajo Social, Universidad de Huelva.

    Castillo, J. J. (1999). Beatrice Webb: la sociología del trabajo entre dos siglos. Política y Sociedad, 32, 195-205.

    Castillo J. J. (2001). Pasión y o cio: Beatrice Webb en la fundación de la sociología. REIS: Revista española de investigaciones sociológicas, 93, 183-188.

    Giner, S. (1992). Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel Sociología.

    Pimlott, B. (Coord.) (1988). Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialis- ta. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Ramos Gorostiza, J. L. (2003). Beatrice Webb y su in uencia como eco- nomista. Contribuciones a la Economía. Recuperat de http://www. eumed.net/ce/jlrg-webb.htm

    Stevenson, J. (1988). De la Filantropía al Fabianismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 25-44). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

    Wright, A. (1988). Revisión del Tawneismo: igualdad, bienestar y soci- alismo. En B. Pimlott (Coord.), Ensayos Fabianos sobre pensamiento socialista (p. 127-158). Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

  • From social diagnosis to social and family assessment in forensic social work

    Raúl Soto Esteban (Author)

    La mirada profesional del Trabajo Social sobre la realidad que su- cede en los juzgados y tribunales ayuda a los jueces y scales a entender esa complejidad. Pero los juristas piden que los informes sociofamiliares se acompañen de un diagnóstico sobre esa realidad. Un diagnóstico que explique las variables que acompañan las situaciones y propongan las soluciones a esas situaciones de crisis. Paralelamente, en España la profesión de ende que el diagnóstico social es la reserva de actividad profesional. La organización colegial de- manda la exclusividad de esta función y su regulación legal. Este artículo une los conceptos de diagnóstico e informe sociofami- liar, como procesos profesionales complementarios y discute las distintas formas de evaluar e interpretar la complejidad.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar, M. J., i Ander Egg, E. (2001). Diagnóstico social: conceptos y

    metodología. Buenos Aires: Lumen.
Amaro, S. (2015). Niños víctimas de la violencia. Barcelona: Nova Casa

    Editorial.
Ballestín, B., i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cuali-

    tativa en ciencias sociales y de la educación. Barcelona: UOC. Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona:

    Paidós.

    Campanini, A., i Luppi, F. (1991). Servicio social y modelo sistémico. Barcelona: Paidós.

    Colom, D. (2008). El diagnóstico social. Vigo. Recuperat de http://hoxe. vigo.org/pdf/Plandrogas/DiagnosticoSocial.pdf

    Cury, S. P., i Arias, A. (2016). Hacia una de nición actual del concepto de “Diagnóstico social”. Breve revisión bibliográ ca de su evolución. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 9-24.
DOI: 10.14198/ALTERN2016.23.01

    Díaz, E., i Fernández, P. (2013). Conceptualización del diagnóstico en Trabajo Social: necesidades sociales básicas. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 431-443.

    Generalitat de Catalunya (2018). EATAF-ORIENTA [app móvil]. Recupe- rat de http://cejfe.gencat.cat/ca/formacio/gestcon/cop/admin-justicia/ eataf/presentacio-app/

    Garzón, R. D. (2016). La evidencia en trabajo social forense. Recuperat de http://www.actiweb.es/rugarzon/archivo2.pdf

    Garzón, R. D. (2017). El trabajo social en el campo de la acción forense. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic (Coord.), Diccionario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 279-289). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Lima, A. (2018). Discurs. En III Congreso Internacional y XII Congreso de Facultades y Escuelas de Trabajo Social, 14-16 noviembre 2018, Bilbao. Recuperat de http://www.analimats.com/discurso-de-ana-li- ma-para-el-iii-congreso-internacional-y-xii-congreso-de-faculta- des-y-escuelas-de-trabajo-social-cifets-18/

    Loaiza, M. (2012). La investigación en el campo sociojurídico: validación de la información en la intervención profesional desde un enfoque cualitativo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 197-211). Buenos Aires: Espacio.

    Martín, M. (1996). Manual de indicadores para el diagnóstico social. Colegio O cial de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Socia- les de la Comunidad Autónoma Vasca. Recuperat de https://www. cgtrabajosocial.es/ les/51786ad45be4d/Manual_de_indicadores_ para_el_diagnstico_social.pdf

    Mateos, J., i Ponce de León, L. (Coord.) (2016). El trabajo social en el ámbito judicial. Madrid: COTS.

    Ponce de León, A., i Krmpotic, C. S. (2017). Trabajo social e intervención sociojurídica en la Argentina. En S. Amaro, i C. S. Krmpotic, Dicci- onario internacional de trabajo social en el ámbito sociojurídico (p. 347-365). Barcelona: Nova Casa Editorial.

    Quintero, A. M. (2012). El peritaje social en la perspectiva colombia-
na: fundamentos e instrumentalidad. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 267-281). Buenos Aires: Espacio.

    Richmond, M. (1917). El caso social individual, el diagnóstico social. Madrid: Talasa.

    Ruiz-Callado, R., i Alcázar, R. (2017). Factores determinantes en la atri- bución de la custodia compartida. Un estudio sociológico en los juz- gados de familia. En D. Becerril, i M. Venegas, (Coord.), La custodia compartida en España (p. 109-124). Madrid: Dykinson.

    Ruiz, P. (2003). El trabajador social como perito judicial. Zaragoza: Libros Certeza.

    Ruiz, P. (2013). El trabajador social forense en los tribunales españoles. Málaga: Colegio O cial de Trabajadores Sociales de Málaga.

    Simón, M. (2018). La valoración social y familiar: lesiones y secuelas sociales. En J. González Fernández (Coord.), Manual de atención y valoración pericial en violencia sexual (p. 387-408). Barcelona: Bosch.

    Soto, R. (2016). El trabajo social familiar: una ayuda para el sistema judi- cial en las crisis conyugales (Tesis doctoral, Universidad Compluten- se de Madrid, Madrid).

    Travi, B. (2012). El diagnóstico y el proceso de intervención en trabajo social: hacia un enfoque comprehensivo. En A. Ponce de León, i C. S. Krmpotic (Coord.), Trabajo Social Forense (p. 169-196). Buenos Aires: Espacio.

  • Violence in same-sex couples: difficulties in detection and intervention from the perspective of social work

    Eduard Pellicer Arasa, Montserrat Celdrán Castro (Author)

    En els darrers anys s’ha viscut un desplegament de drets i llibertats de les persones i parelles no heterosexuals. Alguns esdeveniments com l’aprovació a Catalunya el 2014 de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals (LGTBI) i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o la inauguració del centre de recursos LGTBI a Barcelona, són dos exemples d’aquest des- plegament. Aquest reconeixement i legitimació de les persones LGTBI i les parelles entre persones del mateix sexe ha aconseguit que es pugui aprofundir en l’anàlisi d’aquest tipus de parelles i ha permès descobrir que també es donen situacions de violència, tot i que el coneixement d’aquestes situacions encara és escàs.

    L’objectiu d’aquest treball exploratori és descriure la percepció que els professionals del treball social tenen de les característiques de la violència en parelles del mateix sexe i identi car la tasca des del treball social en aquest tipus de violència (barreres per la seva detecció, intervenció i necessitats per poder treballar aquests casos). En l’estudi han participat 62 professionals de treball social que van contestar un qüestionari d’autoadministració. Els resultats mostren la di cultat a l’hora de treballar sobre aquest tipus de violència i permeten plantejar una discussió que faciliti la comprensió d’aquesta complexa realitat que cada cop es fa més evident.

     

    Referencias bibliográficas

    Ajuntament de Barcelona. (2009). Les associacions LGTB a Barcelona: una aportació al Pla Municipal LGTB. Bellaterra: Ajuntament de Barcelona.

    Aldarte. (2010). Estudio sobre la violencia intragénero. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia.

    Baker, N. L., Buick, J. D., Kim, S. R., Moniz, S., i Nava, K. L. (2013). Lessons from examining same-sex intimate partner violence. Sex Roles, 69(3-4), 182-192.
DOI:10.1007/s11199-012-0218-3

    Berkman, C., i Zinberg, G. (1997). Homophobia and Heterosexism in Social Workers. Social Work Magazine, 42(4), 319-332.

    Banks, J. R., i Fedewa, A. L. (2012). Counselors’ attitudes toward domestic violence in same-sex versus opposite-sex relationships. Journal of Multicultural Counseling and Development, 40(4), 194-205. DOI:10.1002/j.2161-1912.2012.00017.x

    Blosnich, J. R., i Bossarte, M. (2009). Comparisons of intimate partner violence among partners in same sex and opposite-sex relationships in the United States. American Journal of Public Health, 99(12), 2182-2184.

    Bravo, L. (2014). El activismo LGBT ante la Violencia Intragénero. Recuperat de http://observatoriolgbt.org.bo/assets/archivos/biblioteca/ 83d18cc6b32aedb6039ed3fb3ff6a40c.pdf

    Consell d’Europa (2007). Gender matters: A manual on addressing genderbased violence with young people. Budapest: Directorate of Youth and Sport.

    Creswell, J. W., i Miller, D. L. (2000). Determining Validity in Qualitative Inquiry. Theory into Practice, 39(3), 37-41. https://doi.org/10.1207/s15430421tip3903_2

    Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS). (2015). La intervenció amb les famílies des del treball social. Barcelona: Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona. Recuperat de http://www.ub.edu/deptsocial/publicacions/ Laintervencioamblesfamiliesdesdeltreballsocial-Maig2015.pdf

    Freedner, N., Freed, L. H., Yang, Y. W., i Austin, S. B. (2002). Dating violence among gay, lesbian, and bisexual adolescents: Results from a community survey. Journal of Adolescent Health,31, 469-474.

    Island, D., i Letellier, P. (1991). Men who beat the men who love them: Battered gay men and domestic violence. Nova York: Harrington Park Press.

    Letellier, P. (1996). Twin epidemics: Domestic violence and HIV infection among gay and bisexual men. En C. M. Renzetti, i C. H. Miley (Ed.), Violence in Gay and Lesbian Domestic Partnerships (p. 69-82). Nova York: Routledge.

    McKenry, P. C., Serovich, J. M., Mason, T. L., i Mosack, K. (2006). Perpetration of gay and lesbian partner violence: A disempowerment perspective. Journal of Family Violence, 21(4), 233-243. DOI:10.1007/s10896-006-9020-8

    Meyrick, J. (2006). What is good qualitative research?: a first step towards a comprehensive approach to judging rigour/quality. Journal of Health Psychology, 11, 799-808.

    Ortega, A. (2014). Agresión en parejas homosexulales en España y Argentina: prevalencias y heterosexismo. (Tesi doctoral, Universitat Complutense de Madrid). Recuperat de https://eprints.ucm.es/28389/

    Otero, L. M. R. (2015a). Percepción de la violencia intragénero en pro- fesionales del ámbito social de la provincia española de Ourense. Intervención. Revista del Departamento de Trabajo Social de la Universidad Alberto Hurtado, 4(1), 25-33.

    Otero, L. M. (2015b). Attitudes towards sexual diversity, perceptions of specific problems and internalization of myths and stereotypes about same-sex violence in social workers of Social Services. International Journal of Innovative Reseach & Development, 4(5), 35-42.

    Pattavina, A., Hirschel, D., Buzawa, E., Faggiani, D., i Bentley, H. (2007). A comparison of the police response to heterosexual versus same-sex intimate partner violence. Violence Against Women, 13(4), 374-394. DOI:10.1177/1077801207299206

    Petterman, L. M., i Dixon, C. G. (2003). Domestic violence between same-sex partners: implications for counseling. Journal of Counseling & Development, 81, 40-47.
DOI:10.1002/j.1556-6678.2003.tb00223.x

    Tashakkori, A., i Teddlie, C. (2010) (Ed.). Handbook of mixed methods in social and behavioral research. Thousand Oaks, CA: Sage.

  • Recovery of the archive of the University of Barcelona School of Social Work

    Josep Antoni López Rodríguez (Author)

    Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts. En la primera, es ressegueix el recorregut històric de l’Escola de Treball Social de Barcelona per contribuir a la contextualització en la qual sorgeix i les in uències posteriors; en la segona part, s’exposen alguns dels resultats de la tasca de recuperació de l’arxiu, concretament alguns dels trets signi catius de les tesines presen- tades entre els anys 1957 i 1989 (nomenclatura de l’època per identi car el que en l’actualitat s’anomena Treball de Fi de Grau). Aquest projecte pretén que aquesta recerca sigui col·laborativa en- tre les persones i entitats implicades, i que contribueixi a interpel·lar-nos en la comprensió i (re)comprensió de la nostra història.

     

    Referencias bibliográficas

    Adorno, T. W. (2001). Epistemología y ciencias sociales. Madrid: Cátedra.

    Aguilar, A. (2010). La huella de la bene cencia en los Servicios Sociales. Zerbbitzuan, 48, 9-16.


    Barbero, J. M., Feu, M., Ramírez, P., i Díaz, H. (2009). Treball social a Catalunya: 1932-1978. Barcelona: Hacer.


    Estruch, J., i Güell, A. M. (1976). Sociología de una profesión: los asistentes sociales. Barcelona: Península.


    González, M. A. (1975). Aproximación a la historia social del trabajo en Europa. Madrid: Ediciones Júcar.

    López, J. A. (2017). In uència i contribució dels corrents teòrics en Socio- logia al naixement i con guració de la disciplina del Treball Social: el cas de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (1955- 2013). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona). Recuperat de https:// www.tesisenred.net/handle/10803/454879?locale-attribute=ca_ES

    Molina, M. V. (1994). Las enseñanzas del trabajo social en España, 1932- 1983: estudio socio-educativo. Madrid: UPCO.

    Sabater, J. (2002). L’ICESB: 1951-2001: crònica de mig segle al servei de l’Esglèsia i la societat catalanes. Barcelona: Claret.

    Vilà, A. (2005). Els Serveis socials a Catalunya: una visió històrica. Giro- na: Diputació de Girona.

Sharing professional practice

  • Representation(s) of the third sector and public administration. Councils, boards and other forms of relationship in the public arena. The case of Gipuzkoa

    Felix Arrieta Frutos, Ainhoa Izaguirre Choperena, Martin Zuñiga Ruiz de Loizaga (Author)

    Los procesos de reestructuración y reparto de funciones que se es- tán produciendo en los sistemas europeos de bienestar, colocan al tercer sector en una posición de mayor protagonismo. Así, los mecanismos de relación y representación que se establecen entre el tercer sector y la Ad- ministración Pública son un elemento fundamental en este debate. El casode Gipuzkoa, con la aprobación de un nuevo marco normativo y la puesta en marcha de un proceso de cocreación, ejempli ca esta tendencia y se convierte en escenario de re exión para la mejora tanto de los mecanismos de representación como para el sistema de bienestar en su conjunto. Con el objetivo de indagar sobre la posibilidad de crear una mesa de diálogo civil en el territorio y mediante el uso de una metodología participativa basada en técnicas cualitativas como la entrevista semiestructurada en profundidad y el grupo de discusión, se ha dado voz a profesionales per- tenecientes a la Administración Pública y el tercer sector. En el presente artículo se exponen los principales resultados de dicho proceso, señalando aquellos elementos que han guiado el debate, y preocupan tanto al tercer sector como a la propia administración, ante la posibilidad de creación de un nuevo espacio para la representación.

     

    Referencias bibliográficas

    Alford, J. (2014). The Multiple Facets of Co-Production: Building on the work of Elinor Ostrom. Public Management Review, 16(3), 299-316. DOI: 10.1080/14719037.2013.806578

    Andreotti, A., Mingione, E., i Polizzi, E. (2012). Local welfare systems: A challenge for social cohesion. Urban Studies, 4989, 1925-1940.

    Arrieta, F., i Sobremonte, E. (2016). Elementos para un relato de la gober- nanza del Sistema Vasco de Servicios Sociales. Zerbitzuan, 61, 5-20. DOI: 10.5569/1134-7147.61.01

    Bano, M. (2018). Partnerships and the Good-Governance Agenda: Impro- ving Service Delivery Through State-NGO Collaborations. Voluntas, 1-14. DOI: 10.1007/s11266-017-9937-y

    Bode, I. (2006). Disorganized welfare mixes: Voluntary agencies and new governance regimes in Western Europe. Journal of European Social Policy, 16, 346-359. Doi: 10.1177/0958929706068273

    Brandsen, T., i Honingh, M. (2015). Distinguishing Different Types of Co-production: A Conceptual Analysis Based on the Classical De ni- tions. Public Administration Review, 76, 427-435.
DOI: 10.1111/puar.12465

    Brandsen, T., i Pestoff, V. (2006). Co-production, the third sector and the delivery of public services. Public Management Review, 8(4), 493-501. DOI: 10.1080/14719030601022874

    Brandsen, T., i Pape, U. (2015). The Netherlands: The paradox of govern- ment-nonpro t partners. Voluntas, 26, 2267-2282.
DOI: 10.1007/s11266-015-9646-3

    Brandsen, T., Trommel, W., i Verschuere, B. (2017). The state and the reconstruction of civil society. International Review of Administrative Sciences, 83(4), 676-693. DOI: 10.1177/0020852315592467

    Castells, M. (2017). Ruptura. La crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza.

    Decret 283/2012, d’11 de desembre, pel qual es constitueix i regula la Mesa del Diàleg Civil. BOPV núm. 248, de 24 de desembre.

    Ferrán, A. (2017). Loiolaetxea: Respuesta a la exclusión desde la solidari- dad. Zerbitzuan, 64, 213-226. DOI: 10.5569/1134-7147.64.15

    Gimeno, J. (2015). Necesidad y necesidades del tercer sector. Revista Española del Tercer Sector, 38, 49-74.

    Izquieta, J. L., Callejo, J. J., i Prieto, J. M. (2008). El tercer sector y las administraciones públicas. Relaciones en el ámbito de la atención social en los niveles regional y local. Revista Internacional de Sociolo- gía, LXVI(49), 115-139.

    Jaraiz, G. (2018). El tercer sector de acción social como prestador de servicios. Revista Española del Tercer Sector, 38, 91-112.

    Llei 12/2008, de 5 de desembre, de serveis socials. BOPV núm. 246, de 24 de desembre.

    Llei 6/2016, de 12 de maig, del tercer sector social d’Euskadi. BOE núm. 151, de 23 de juny.

    Lu, J., i Xu, C. (2018). Complementary or supplementary? The relations- hip between government size and nonpro t sector size. Voluntas, 1-16. DOI: 10.1007/s11266-018-9981-2

    Martínez-Buján, R. (2014). Los modelos territoriales de organización so- cial del cuidado a personas mayores en los hogares. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 145, 99-126.

    Milbourne, L. (2009). Remodelling the third sector: Advancing collabora- tion or competition in community-based initiatives? Journal of Social Policy, 38(2), 277-297.
doi: 10.1017/S0047279408002845

    Osborne, S. P., Radnor, Z., i Strokosch, K. (2016). Co-Production and the Co-Creation of Value in Public Services: A suitable case for treat- ment? Public Management Review,

    Ranci, C. (2015). The Long-Term Evolution of the Government – Third Sector Partnership in Italy: Old Wine in a New Bottle ? Voluntas, 26, 2311-2329. DOI: 10.1007/s11266-015-9650-7

    Rodríguez, G. (2015). Avances, limitaciones y retos del tercer sector de acción social en España. Revista Española del Tercer Sector, 38, 75-97.

    Salamon, L. M. (2015). Introduction: The nonpro tization of the welfare state. Voluntas, 26, 2147-2154.
DOI: 10.1007/s11266-015-9638-3

    Salamon, L. M., i Toepler, S. (2015). Government-nonpro t cooperation: Anomaly or necessity? Voluntas, 26, 2155-2177.
DOI: 10.1007/s11266-015-9651

    Salgado, A. (2007). Investigación cualitativa: Diseños, evaluación del rigor metodológico y retos. Liberabit, 13, 71-78.

    Susías, C. (2018). Estrategias para la sostenibilidad (institucional, organizativa, económica) del tercer sector de acción social. Revista Española del Tercer Sector, 38, 113-134.

    Taylor, M., i Bassi, A. (1998). Unpacking the State: The implications for the third sector of changing relationships between national and local government. Voluntas, 9(2), 113-136.

    Taylor, S., i Bodgan, R. (1990). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

    Voorberg, W. H., Bekkers, V. J. J. M., i Tummers, L. G. (2015). A Systema- tic Review of Co-Creation and Co-Production: Embarking on the soci- al innovation journey. Public Management Review, 17(9), 1333-1357. DOI: 10.1080/14719037.2014.930505

    Zubero, I. (2018). El tercer sector como movimiento voluntariadista: Una propuesta para repensar la identidad del TSA desde el paradigma de la democracia del ciudadano. Revista Española del Tercer Sector, 38, 43-68.

     

  • The social dimension of the length of a hospital stay. The case of the Centre Fòrum subacute care unit

    Joan Casas Martí, Susana González Melero (Author)

    L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha uti- litzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al per l dels pacients de la mostra i a l’estada hospita- lària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha iden- ti cat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quanl’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’e ciència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.

     

    Referencias bibliográficas

    Ceballos, T. M., Velásquez, P. A., i Jaén, J. S. (2014). Duración de la estancia hospitalaria. Metodologías para su intervención. Revista gerencia y políticas de salud, 13(27), 274-295.

    Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. Saragossa: Siglo XXI de España Editores.

    Generalitat de Catalunya (2014). Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. Generalitat de Catalunya: Departament de Salut.

    Hendy, P., Patel, J. H., Kordbacheh, T., Laskar, N., i Harbord, M. (2012). In-depth analysis of delays to patient discharge: a metropolitan teaching hospital experience. Clinical Medicine, 12(4), 320-323. Recuperat de: http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/320.long

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternativas: Cuadernos de trabajo social, 2, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., et al. (2017). Trabajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECI-SACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos: Atención sociosa- nitaria y bienestar, 17(1), 48-54.

    Muñoz, M. (2003). Detección precoz del riesgo social en el ingreso hospitalario y la planificación del alta: Reflexiones desde el Trabajo Social. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 3(3), 40-51.

    Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.

    Ochando, G., i De Irizar, M. (2009). La planificación del alta hospitalaria desde el trabajo social sanitario: el ingreso hospitalario como punto de partida. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 2, 30-39.

    Ortega, M., Cabot, C., Porras, F., Cantos, M., Pastor, L., i Fàbregas, A. (2014). Intervención proactiva desde una unidad de geriatría en la atención del paciente crónico complejo ingresado en un hospital de agudos. Gerokomos, 25(4), 152-158.

    Parker, S. (2005). Do current discharge arrangements from inpatient hospital care for the elderly reduce readmission rates, the length of inpatient stay or mortality, or improve health status? Copenhaguen: WHO Health Evidence Network.

    Peñas, E. M. (2010). ¿Cómo viven los ancianos hospitalizados el retraso en la gestión de su alta? Evidentia: Revista de enfermería basada en la evidencia, 31(7), 20

    Plaza, B., García, A. M., i Muñoz, M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.

    Richmond, M. (1917). Social diagnosis. Nova York: Russell Sage Foundation.

    Rodríguez, M. J., García, A., González, A., i García, M. A. (2013). Trabajo Social con pacientes pluripatológicos hospitalizados: intervención precoz en situaciones de riesgo social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13, 67-76.

    Serafin, M. R., i Espiritu, M. I. (2013). Creación y validación de una escala de complejidad de intervención, desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH). Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 13(1), 42-55.

  • Can we associate social risk and the complexity of intervention by social work with the average stay in hospital and the destination upon being discharged? Application of the ECISACH-BCN PSMAR scale and the Gijón scale as instruments of assessment in soci

    Ingrid Pineda Pérez (Author)

    En el mundo occidental tienen lugar nuevos fenómenos como el envejecimiento de la población, lo que acarrea una creciente preocupación por parte de los trabajadores sociales, que lo consideran como un problema multifactorial. El ingreso hospitalario de pacientes ancianos en los países occi- dentales se ha convertido en los últimos años en un fenómeno creciente.

    Objetivos: a) Comprobar si existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia, la duración de la estancia hospitalaria y el destino al alta de los pacientes ingresados en el Servicio de Medicina Interna del Hospital del Mar de Barcelona; b) Determinar si el riesgo social y la complejidad de la intervención por parte de Trabajo Social (TS) se relaciona con la estancia media hospitalaria y el destino al alta, y c) Estudiar qué variables se relacionan con el marco sociofamiliar, la situación clínica y el TS hospitalario.

    Los resultados muestran que existe una brecha de género en lo que respecta al núcleo de convivencia y que las mujeres tienen una estancia hospitalaria mayor que los hombres. Tanto el riesgo social como la com- plejidad de la intervención social se relacionan con el destino al alta. La estancia media se relaciona con días de demora de inicio de demanda de intervención, con situación clínica, TS hospitalario y complejidad global de la intervención de TS. Variables relacionadas con: a) situación sociofa- miliar: edad, riesgo social y días de demora de inicio de intervención; b) situación clínica: estancia media, riesgo social y destino al alta, y c) TS hospitalario: estancia media.

     

    Referencias bibliográficas

    Colom, D. (2011). El trabajo social sanitario: Los procedimientos, los protocolos y los procesos. Barcelona: UOC.

    Folguera, P., et al. (Ed.) (2013). Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar. Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Giro, J. (2016). XII Congreso Español de Sociología. Federación Española de Sociología. Gijón.

    Iturria, J. A., y Márquez, S. (1997). Servicios sanitarios y sociales: Necesidades, preferencias y utilización por los ancianos tras un episodio de hospitalización. Revista Española de Salud Pública, 71(3), 281-291.

    Miralles, R., Sabartés, O., Ferrer, M., Esperanza, A., Llorach, I., García-Palleiro, P., Cervera, A. M. (2003). Development and validation of an instrument to predict probability of home discharge from a Geriatric Convalescence Unit in Spain. Journal of the American Geriatrics Society, 51(2), 252-257.

    Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la Escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternati- vas. Cuadernos de Trabajo Social, 24, 137-160.

    Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., Campos, S., Conti, M., Moreno, A., Comas, M., y Prats, A. (2017). Tra- bajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 17(1), 48-54.

    Perelló, S. (2011). Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson.

    Ramos, M. (2013). Políticas y programas para un nuevo envejecimiento desde la perspectiva de género. En P. Folguera, et al. (Ed.), Género y envejecimiento. XIX Jornadas Internacionales de Investigación Interdisciplinar (p. 269-288). Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

    Serafim, M. R., y Espírito, M. I., (2013). Creación de validación de una Escala de complejidad de intervención desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISASH). Agathos. Atención Sociosanitaria y Bienestar, 13(1), 42-55.

Review