junio 2022

Edición - 222

222

RTS - 222
Publicado: 08-06-2022

Edición - # 222

Editorial

  • Editorial

    L’actual equip de redacció de l’RTS conclou, amb aquest número, la seva etapa. Fa quatre anys ens vàrem presentar com un equip de transició que recollia el testimoni de la important tasca duta a terme pels equips anteriors i, tanmateix, s’orientava cap al futur amb voluntat de renovació. En aquest temps hem volgut fer de l’RTS una revista accessible, adaptada a les noves formes de comunicació i gestió del coneixement, que ampliï fronteres, que fomenti una anàlisi crítica de la realitat social, i que posi en relleu les experiències professionals, així com el coneixement científic generat a partir de la pràctica i de la recerca.

A fondo

  • Corporeidad y pedagogía creativa. Un estudio de caso aplicado en el aula universitaria de Trabajo Social

    Manuel Muñoz Bellerin (Author)

    La presencia del cuerpo en el aula universitaria nos hace reflexionar acerca de su agencialidad en el proceso educativo. Las imágenes creadas por los alumnos a través de sus cuerpos ¿pueden alcanzar el grado de conocimiento en la formación académica? En el caso del grado en Trabajo Social, esta cuestión revierte en una óptima correspondencia entre la teoría y la práctica. Este artículo tiene dos objetivos: 1) mostrar la relevancia de la pedagogía del cuerpo como recurso didáctico en la formación académica del Trabajo Social; 2) demostrar que la actividad artística es un medio de comprensión de los fenómenos analizados en el aula. Partiendo de la investigación basada en arte, la metodología utilizada es de carácter cualitativo y tiene en las narrativas de los alumnos, expresadas a través del lenguaje oral y corporal, un elemento sustancial de análisis. Para ello, se describe un estudio de caso llevado a cabo en los cursos académicos 2019-2020 y 2020-2021 con grupos de alumnos de Trabajo Social de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. En el transcurso de esta experiencia devino la pandemia de la covid-19, que provocó el debate sobre la presencialidad en el aula y, con ello, la importancia de las interacciones y la comunicación presencial. Uno de los resultados centrales que generó este proceso fue la revelación del cuerpo en calidad de agente cognitivo. En este sentido, podemos concluir que la corporeidad acontece como resultado de una pedagogía creativa que posibilita la comprensión teórica por medio de la actividad artística.

     

    Referencias bibliográficas

    Arendt, H. (2019). La condición humana. Paidós.

    Arias, D. (2011). El co-relato de la imagen fotográfica: la arqueología visual como metodología en la exploración de la memoria etnohistórica. QuAderns-e, 16(1), 173-188.

    Artaud, A. (2011). El teatro y su doble. Edhasa.

    Benjamin, W. (2008). Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Universidad Autónoma de México.

    Cordero Ramos, N., y Muñoz Bellerin, M. (2019). Social work and applied theatre: creative experiences with a group of homeless people in the city of Seville, European Journal of Social Work, 22(3), 485-498. https://doi.org/10.1080/13691457.2017.1366298

    Denzin, N. K. (2016). Re-leyendo performance, praxis y política, Investigación Cualitativa, 1:57-78. http://investigacioncualitativa.com/index.php/revista/article/view/14

    Equipo Coda. (1995). Creatividad teatral. Alhambra Longman.

    Galceran Huguet, M. (2013). Entre la academia y el mercado: Las Universidades en el contexto del capitalismo basado en el conocimiento. Athenea Digital: revista de pensamiento e investigación social, 13(1),155-167. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v13n1.1038

    Groys, B. (2015). Volverse público. La transformación del arte en el ágora contemporánea. Caja Negra.

    Gumbrecht, H. U. (2005). Producción de presencia. Lo que el significado no puede transmitir. Universidad Iberoamericana.

    Habermas, J. (2010). Teoría de la acción comunicativa: I. Racionalidad de la acción y racionalización social. II. Crítica de la razón funcionalista. Trotta.

    Harper, D. (2002). Talking about pictures: A case for photo elicitation, VisualStudies, 17(1), 13-26.

    Healy, K. (2001). Trabajo social: perspectivas contemporáneas. Morata.

    Ibáñez, J. (2003). Más allá de la sociología, el grupo de discusión: Técnica y práctica. Siglo XXI.

    Johnstone, K. (2002). Impro: La improvisación y el teatro. Cuatro Vientos.

    Kara, H. (2015). Creative Research Methods in the Social Sciences: A Practical Guide. Policy Press.

    Laferriére, G. (2001). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. La dramatización como herramienta didáctica y pedagógica. Ñaque.

    Mannay. D. (2018). Métodos visuales, narrativos y creativos en investigación cualitativa. Narcea.

    Martín Barbero, J. (2009). Ciudad educativa: de una sociedad con sistema educativo a una sociedad de saberes compartidos. En

    Zemos-98 (Ed.), Educación Expandida (p.103-128). Zemos-98. www.zemos98.org/descargas/educacion_expandida-ZEMOS98.pdf

    Matus, T. (2017). Una crítica travestida para enfrentar al capital. En P. Vidal Molinan (Coord.), Las caras del trabajo social en el mundo: Per(e)sistencias bajo el capitalismo tardío (p. 95-118). RIL Editores.

    Merleau-Ponty, M. (1993). Fenomenología de la percepción. Planeta DeAgostini.

    Moliner García, O., Arnaiz Sánchez, P., y Sanahuja Ribés, A. (2020). Rompiendo la brecha entre teoría y práctica: ¿Qué estrategias utiliza el profesorado universitario para movilizar el conocimiento sobre educación inclusiva? Educación XX1, 23(1), 173-195. https://doi.org/10.5944/educXX1.23753

    Mosquera, I., Puig, B., Crujeiras, B., y Blanco, P. (2017). Pensamiento crítico en educación superior: análisis de un grupo de discusión. Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas, n.º extra, 2799-2804. RACO. https://www.raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/336967

    Muñoz Bellerin, M. (2019). Trabajo social y creación colectiva teatral. Una década con personas sin hogar (Tesis doctoral no publicada). Universidad Pablo de Olavide.

    Nicolescu, B. (2014). Methodology of transdisciplinarity, World Futures, 70(3-4), 186-199. https://doi.org/10.1080/02604027.2014.934631

    Pallarès Piquer, M., Traver Martí, J., y Planella, J. (2016). Pedagogía del cuerpo y acompañamiento, una combinación al servicio de los retos de la educación. Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 28(2), 139–162. https://doi.org/10.14201/teoredu282139162

    Pedraza, Z. (2010). Saber, cuerpo y escuela: el uso de los sentidos y la educación somática. Calle14: revista de investigación en el campo del arte, 4(5), 44-56.

    Perry, M., y Medina, C. (2011). Embodiment and performance in pedagogy research. Investigating the possibility of the body in curriculum experience. Journal of Curriculum Theorizing, 27(3), 62-75. https://journal.jctonline.org/index.php/jct/article/view/100

    Planella, J. (2017). Pedagogías sensibles: sabores y saberes del cuerpo y la educación. Universidad de Barcelona.

    Ramos Villagrasa, P. J., Fernández-Campo, A., Oliván Blázquez, B., Fernández del Río, E., Berges, A., Hernández, S., Huarte, S., y Martín-Peña, J. (2019). Storytelling: Una metodología de aprendizaje activo para la enseñanza de la Psicología Social en la Educación Superior. SummaPsicológica,16(1),11-19. https://doi.org/10.18774/0719-448x.2019.16.349

    Ricoeur, P. 2005. Caminos del Reconocimiento. Trotta.

    Taylor, D. (2018). Performance. Asunto Impreso Ediciones.

    Santos, B. d. S. (2009). Una epistemología del sur: la reinvención del conocimiento y la emancipación social. Siglo XXI.

    Santos, B. d. S. (2020). Descolonizar la universidad. En Boaventura de Sousa Santos y María Paula Meneses (Ed.), Conocimientos nacidos en las luchas: Construyendo las Epistemologías del Sur (p. 501-536). Akal.

    Savin-Baden, M., y Wimpenny, K. A. (2014). Practical Guide to Artsrelated Research. Sense Publishers.

    Van der Vaart, G., Van Hoven, B., y Huigen, P. (2018). Creative and arts-based research methods in academic research. Lessons from a participatory research project in Netherlands. Forum: Qualitative Social Research, 19(2). https://doi.org/10.17169/fqs-19.2.2961

    Villasante, T., y Martín Gutiérrez, P. (2006). Redes y conjuntos de acción: para aplicaciones estratégicas en los tiempos de la complejidad social. Redes. Revista hispana para el análisis de redes sociales, 11(2). https://doi.org/10.5565/rev/redes.87

    Watzlawick, P., Beavin, J., y Jackson, D. (1993). Teoría de la comunicación humana. Herder.

    White, M., Epston, D. (1993). Medios narrativos para fines terapéuticos. Paidós Ibérica.

    Wilson, M., y Van Ruiten, S. (Eds.). (2013). Share, handbook for artistic research education. Share. http://www.sharenetwork.eu/resources/share-handbook

  • Base de conocimiento, identidad y alienación en el Trabajo Social. Reflexiones sobre un tópico clásico que reemerge

    Claudia Sandra Krmpotic (Author)

    En un texto de corte teórico, se reflexiona respecto de la relación entre la base de conocimiento, la identidad y la alienación profesional. Si bien remite a una temática clásica en Trabajo Social, no es por ello menos relevante en el contexto actual. Si la base de conocimiento es condición necesaria para definir el campo y la autonomía profesional, resulta preocupante cuando aún se percibe la falta de claridad en la definición de la materia teórica sustantiva de interés profesional. Pensado como un problema de dominio, sus debilidades pueden explicar las tensiones emergentes cuando se enfrentan las distintas contingencias de la práctica. Se justifica en el recurrente planteo de profesionales y estudiantes avanzados respecto de la debilidad de la base de conocimiento y las manifestaciones de malestar identitario que conlleva.

    Desde un enfoque hermenéutico, se recuperan y analizan resultados de investigación propia, fuentes bibliográficas y experiencias de formación profesional tanto en el grado en el área de sistematización de prácticas preprofesionales como en el posgrado, en la especialidad del Trabajo Social Forense en Argentina.

    Se espera motive nuevos interrogantes y materialice en investigación sistemática.

     

    Referencias bibliográficas

    Abbott, P., y Wallace, C. (1990). The sociology of the caring professions. The Falmer Press.

    Beddoe, L. (2011). Health social work: Professional identity and knowledge. Qualitative Social Work, 12(1), 24-40.

    Blauner, R. (1966). Alienation and freedom: the factory worker and his industry. The University of Chicago Press.

    Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Taurus.

    Braverman, H. (1987). Trabalho e capital monopolista: a degradação do trabalho no século XX. LTC.

    Doel, M. (2021). Social Work in 40 objects: teaching and learning in the language of things. Cuadernos de Trabajo Social, 34(1), 31-40.

    Dubet, F. (2006). El declive de la institución. Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Gedisa.

    Farías Olavarría, F., Hasse Riquelme, V., Burdiles Cisterna, C., y Reyes Pérez, S. (2013). ¿Existen clásicos en el trabajo social? Estudio empírico en el discurso de las/los trabajadores sociales del gran Concepción. TS Cuadernos de Trabajo Social, 10, 1-10.

    Fraser, N. (1997). Iustitia Interrupta. Reflexiones críticas desde la posición postsocialista. Siglo del Hombre Editores y Universidad de los Andes.

    Garland, D. (2005). La cultura del control. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea. Gedisa.

    Gusfield, J. (2014). La cultura de los problemas públicos. El mito del conductor alcoholizado versus la sociedad inocente. Siglo XXI Editores.

    Haug, M. R. (1975). The deprofessionalization of everyone? Sociological Focus, 8(3),197-213.

    Healy, K. (2014). Social Work Theories in context. Palgrave/Macmillan.

    Howe, D. (1996). Surface and depth in social work practice. En N. Parton (Ed.), Social theory, social change and social work (p. 77-97). Routledge.

    Korn, F. (2016). Clases sociales y otras confusiones en la investigación social. Eudeba.

    Krmpotic, C. (2011). De la transición democrática a la regulación postfordista. Efectos en los servicios sociales y en las profesiones de cuidado. En B. Lorente Molina (Ed.), Transformaciones del Estado Social. Perspectivas sobre la Intervención Social en Iberoamérica (p. 53-78). Miño y Dávila.

    Krmpotic, C. (2020a). El informe social forense como práctica investigativa. En A. Ponce de León, S. Amaro y D. Ferreira (Coords.), El peritaje en el Trabajo Social y la defensa de los derechos (p. 39-48). Nova Praxis.

    Krmpotic, C. (2020b). Aportes seleccionados de la teoría social para interpretar la experiencia de familia. En M. De Martino (Coord.) Trabajo Social con familias: dilemas teórico-metodológicos, éticos y tecno-operativos (p. 63-81). Universidad de La República, INAU e IIN. https://doi.org/10.47428/978-9974-0-1795

    Krmpotic, C., y Ponce de León, A. (2017). Diez enunciados para pensar la identidad profesional en Trabajo Social. Una invitación al debate internacional en los albores del siglo XXI. Cuadernos de Trabajo Social, 30(1), 135-147.

    Luckmann, T. (1996). Teoría de la acción social. Paidós.

    Luhmann, N. (1993). Teoría política del Estado de Bienestar. Alianza Universidad.

    Martinelli, M. L. (1997). Servicio social: identidad y alienación. Cortez.

    Nozick, R. (1995). La naturaleza de la racionalidad. Paidós.

    Payne, M. (1995). Teorías contemporáneas del Trabajo Social. Paidós.

    Payne, M. (2001). Knowledge Bases and Knowledge Biases. Journal of Social Work, 1(2), 133-146. https://doi.org/10.1177/146801730100100202

    Raya Diez, E., y Caparrós Civera, N. (2014). Del objeto de estudio para la intervención en Trabajo Social. AZARBE, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 173-179. Revistas científicas Universidad de Murcia. https://revistas.um.es/azarbe/article/view/198521

    Rodrigues, M. (2002). Sociologia das profissões. Celta Editora.

    Salcedo Megales, D. (2013). La moral personal, la profesional y la política en el ámbito del trabajo social. En L. Rondón García y M. Taboada González (Coords.), Voces para la ética del Trabajo social en tiempos trémulos (p. 175-190). Paraninfo.

    Schutz, A. (1974). Estudios sobre teoría social. Amorrortu.

    Sousa, P., Caria, T., y Almeida, J. L. (2020). Consciência identitária dos propósitos e meios do Serviço Social: resultados de um estudo empírico dos assistentes sociais. Cuadernos de Trabajo Social, 33(2), 297-312. https://doi.org/10.5209/cuts.64409

    Vázquez, O. (2013). Investigar para fortalecer la dimensión política del Trabajo Social: De la sistematización de la práctica a la investigación. En A. J. Olalde Altarejos y I. López Ruiz de Azúa (Coords.), VI Jornada de Trabajo Social, Investigación y Trabajo Social: Dialogando desde la intervención (p. 51-57). Universidad del País Vasco, EHU.

    Wallander, L. (2012). Measuring social workers’ judgements: Why and how to use the factorial survey approach in the study of professional judgements. Journal of Social Work, 12(4), 364–384. https://doi:https://doi.org/10.1177/1468017310387463

  • Comisión de Servicios Sociales Básicos del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya: diez años de trayectoria

    Mercè Ginesta Rey, Beatriz López Ibáñez, Miriam Peña López, Bárbara Vega Bautista (Author)

    La Comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) es va crear l’any 2010. L’any 2021 compta amb 25 professionals, amb coneixement i experiència en els serveis socials bàsics (SSB), en diverses administracions de diferents territoris o entitats del tercer sector, i amb diferents rols professionals. Té la missió de debatre i reflexionar sobre els SSB per analitzar i emetre recomanacions i propostes sobre això, des del punt de vista del treball social (TS). La gran majoria
    dels seus participants són dones. A partir d’aquesta s’ha creat la Comissió d’Habitatge i el servei T’acompanyem.

    Amb la redacció d’aquest article la Comissió vol celebrar els deu primers anys de trajectòria, per recollir i mostrar la tasca duta a terme i aprofundir en els elements que l’han fet possible, tot definint-ne els nous reptes.

    Alguns dels elements que es destaquen com a facilitadors són l’experiència de suport mutu i d’apoderament entre les participants que permet sortir de la queixa i adoptar un posicionament proactiu; la diversitat de perfils participants i l’horitzontalitat de la seva organització; la diversificació de les fórmules de participació, amb diferents graus, canals, i segons interessos, expertesa, competència i disponibilitat; el diàleg i debat constant. Com a dificultats s’han evidenciat l’excés de càrrega de treball i la minsa representació dels municipis petits i/o rurals.

    L’experiència és altament positiva, però cal fer front a les dificultats per assolir els objectius que la Comissió es planteja.

     

    Referencias bibliográficas

    ACORD GOV/28/2014, de 25 de febrer, pel qual es crea el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS), DOGC núm. 6571 (2014). Salut Integral Barcelona. Recuperat 26 abril 2022, de https://salutintegralbcn.gencat.cat/web/.content/30_ambits/atencio-social-i-sanitaria/pla-interdepartamental-d-atencioin-interaccio-social-i-sanitaria-piaiss/acord_piaiss_2014.pdf

    ACORD GOV/91/2019, de 25 de juny, pel qual es crea el Pla d’atenció integrada social i sanitària (PAISS), DOGC núm. 7906 (2019). Recuperat 26 abril 2022, de https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7906/1751108.pdf

    Berasaluze Correa, A. (2009). El devenir del Trabajo Social en clave de género. Zerbitzuan. Revista de Servicios Sociales, 46, 133-140. Margen. http://www.margen.org/docs/curso61-1/unid05/apunte03_05.pdf

    Boldú Alfonso, M., Casademont Falguera, X., i Ginesta Rey, M. (2020). Qui governa els serveis socials en el món local. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/download/web/2020/octubre/Qui%20governa%20els%20serveis%20socials_IXPremiDolorsArteman_ok.pdf

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. (2000). Codi deontològic. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de TSCAT_codi_deontologic.pdf

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. (2001-2020). Memòries. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/info/mem%C3%B2ries-0

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Col·legi Oficial de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Col·legi Oficial d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya. (2015). Decàleg de Serveis Socials Bàsics. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/download/web/2022/Abril/DEC%C3%80LEG%20SSB_DEF.pdf

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Comissió de Serveis Socials Bàsics. (2015). Dictamen. Renda Mínima d’Inserció: resposta insuficient. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/sites/default/files/dictamen%20RMI_Comissi%C3%B3%20SSB%20TSCAT_nov2014.pdf

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Comissió de Serveis Socials Bàsics. (2016). Dictamen sobre la implantació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/download/web/setembre/dictamen24.pdf

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Comissió de Serveis Socials Bàsics. (2017). Dictamen Habitatge i Treball Social. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/sites/default/files/Dictamen%20HABITATGE%20I%20TREBALL%20SOCIAL.PDF

    Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Comissió de Treball Social Comunitari. (2018). Dossier de treball núm. 2: Treball Social comunitari a debat: Reflexions i propostes en el context actual. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/content/treballsocial-comunitari-debat-reflexions-i-propostes-en-el-context-actual

    Cortés Izquierdo, F. (2014). La potenciació del treball comunitari com a estratègia per reafirmar el compromís social del treball social. Revista de Treball Social, 203, 23-35. Revista RTS. https://www.revistarts.com/article/la-potenciacio-del-treball-comunitari-comestrategia-reafirmar-el-compromis-social-del

    Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011, DOGC núm. 5738 (2010). Diputació de Barcelona. Recuperat 26 abril 2022, de https://dibaaps.diba.cat/vnis/temp/CIDO_dogc_2010_10_20101020_10279136.pdf

    Fombuena Valero, J. (2006). La influencia de la dimensión de género en el Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 19, 133-154. Universitat Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0606110133A/7565

    Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família. (2015a). Model de serveis socials bàsics de Catalunya. DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials. Recuperat 26 abril 2022, de https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/11serveis_socials/model_serveis_socials_basics_catalunya/model_serveis_socials_basics_catalunya.pdf

    Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família. (2015b). Model de serveis socials bàsics de Catalunya. Desenvolupament del Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS). Recuperat 26 abril 2022, de https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/11serveis_socials/model_serveis_socials_basics_catalunya_sbas/model_serveis_socials_basics_catalunya_sbas.pdf

    Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2021). Pla estratègic de serveis socials 2021-2024. Departament de Drets Socials. Recuperat 26 abril 2022, de https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/15serveissocials/pla_estrategic_serveis_socials/Pla_estrategic_serveis_socials_catalunya_NOU/01_Plana_principal/1.-2020-12-29-Pla-estrategic-de-serveis-socials-2021-2024.pdf

    Ginesta, M. (2016). La constitucionalització dels drets socials: una proposta del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Revista de Treball Social, 207, 53-61. Revista RTS. https://www.revistarts.com/article/la-constitucionalitzacio-dels-drets-socials-una-propostadel-collegi-oficial-de-treball

    Ginesta, M. (Coord.), Civit, M., Rivera, J. M., i Rodríguez, A. (2017). Monogràfic de treball social núm. 13: Dictamen. Els Serveis Socials Bàsics a la província de Barcelona: Situació actual i propostes de millora. Una mirada dels del treball social. TSCAT. Recuperat 26 abril 2022, de https://www.tscat.cat/download/web/2018/Gener/2017_DictamenSSB_def.PDF

    Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, BOE núm. 312 § 13756 (2013). Recuperat 26 abril 2022, de https://www.boe.es/boe/dias/2013/12/30/pdfs/BOE-A-2013-13756.pdf

    Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la Renda garantida de ciutadania, DOGC núm. 7418. Recuperat 26 abril, de https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7418/1626989.pdf

    López Detomasi, C., i Espinosa Antón, C. (2013). Rendes de ciutadania. Revista de Treball Social, 199, 156-167.

    Pelegrí Viaña, X. (2018). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 212, 31-46. Repositori obert UdL. https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/63430/027000.pdf?sequence=1&isAllowed=y

    Santamaria Jordana, C., Garrido Mena, N., de la Torre Boix, M., i López Detomasi, C. (2016). La pobresa limita la llibertat de persones i famílies: El COTSC aposta pel dret a la Renda Garantida de Ciutadania. Revista de Treball Social, 207, 82-95. Revista RTS. https://www.revistarts.com/article/la-pobresa-limita-la-llibertat-de-persones-i-families

Compartiendo la práctica profesional

  • El dispositivo de alojamiento de emergencia de Barcelona como instrumento de atención al sinhogarismo ante la crisis sanitaria de la covid-19

    David Fisas Masferrer, Montserrat Rovira Jarque, Albert Sales Campos (Author)

    Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.

    Les dades recollides durant la posada en marxa del dispositiu d’allotjament d’emergència permeten analitzar algunes característiques de la població atesa entre el març del 2020 i el juliol del 2021. Es constata que de les persones que van passar pel dispositiu, un 54% no es trobava en situació de carrer abans de la pandèmia, sinó en situacions d’habitatge inadequat o insegur; que un 27% es van quedar al carrer de forma sobrevinguda a causa de la pandèmia; i que un 38% portaven menys de sis mesos sense allotjament.

    El funcionament del dispositiu i les característiques de les persones que en van fer ús ens porten a plantejar la necessitat de dissenyar serveis que tinguin en compte la creixent permeabilitat entre les diferents categories ETHOS de sensellarisme i exclusió residencial.

     

    Referencias bibliográficas

    Ajuntament de Barcelona. (2020). Barcelona destinarà 1 milió d’euros a reforçar els projectes d’alimentació de la mà de les entitats socials. Recuperat 7 abril 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/06/03/barcelona-destinara-1-milio-deuros-a-reforcarels-projectes-dalimentacio-de-la-ma-de-les-entitats-socials/

    Ajuntament de Barcelona. (2021). El Recompte 2021 visualitza 895 persones dormint als carrers de Barcelona i 3.046 allotjades en equipaments. Recuperat 7 abril 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2021/05/20/el-recompte-2021-visualitza-895- persones-dormint-als-carrers-de-barcelona-i-3-046-allotjades-enequipaments/

    Ajuntament de Madrid. (2018). IX Recuento Nocturno de Personas sin Hogar. Recuperat 7 abril 2022, de https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Servicios-sociales-y-salud/Servicios-sociales/Publicaciones/IX-Recuento-Nocturno-de-Personas-sin-Hogar/?vgnextfmt=default&vgnextoid=3ef302fc13557610VgnVCM2000001f4a900aRCRD&vgnextchannel=2a26c8eb248fe41

    Cabrera, P., Rubio, M., i Blasco, J. (2008). Quién duerme en la calle: Una investigación social y ciudadana en favor de las personas sin hogar. Obra Social Caixa Catalunya

    De Inés, A., Guzman, G., Verdaguer, M., i Contreras, M. F. (2019). El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, Ajuntament de Barcelona.

    Edgar, B. (2012). The ETHOS definition and classification of homelessness and housing exclusion. European Journal of Homelessness, 6(2), 219-225.

    FEANTSA. (2018). Third Overview of Housing Exclusion in Europe 2018. FEANTSA.

    FEANTSA, i Fundació Abbé Pierre. (2020) Fifth Overview of Housing Exclusión in Europe 2020. FEANTSA.

    Sales, A. (2019). Qui dorm al carrer a Barcelona? Característiques de la població sense sostre de la ciutat segons les dades dels equips municipals d’intervenció social a l’espai públic. Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

  • Propuesta para la participación de las familias de internos de centros penitenciarios en Cataluña. Poniendo en valor el rol de las familias

    Alberto Caballero Marcos, Núria Pujol Serna (Author)

    L’article presenta propostes per promoure i facilitar la participació de les famílies com a agents de canvi en els processos de reinserció de les persones privades de llibertat a les presons catalanes. El document parteix, d’una banda, del programa marc del Model de Participació i Convivència dels centres penitenciaris de Catalunya (en endavant, MPiC) que ha anat desenvolupant la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (en endavant, SMPRAV) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, té com a referència la idea que el rol actiu com a agent de canvi de l’entorn sociofamiliar de les persones internes és fonamental per garantir processos de reeducació i reintegració social, de desistiment de delicte i per evitar la reincidència delictiva, objectiu últim del model de rehabilitació de les presons catalanes, juntament amb la protecció a les víctimes. L’article posa en valor el rol dels treballadors socials per liderar aquests projectes, en el marc del treball dels equips multidisciplinaris, i el rol des dels Serveis Socials d’Execució Penal (en endavant, SSEP). Per acabar, es presenta una experiència participativa de famílies al centre penitenciari Brians 2 en el marc del MPiC.

     

    Referencias bibliográficas

    Barbero, J. M. (2008). El treball social en acció. Mètode i autogestió de la pràctica professional. Impuls a l’acció social.

    Barbero J. M., i Cortés, F. (2005). Trabajo Comunitario, organización y desarrollo social. Alianza Editorial.

    Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. (2021). Guia metodològica del Model de participació i convivència (MPiC). Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/debat/Debat_a_bat_guia_MPIC_abril_2021_cat.pdf

    Cid Moliné, J., i Martí Olivé, J. (2011). El proceso de desistimiento de las personas encarceladas. Obstáculos y apoyos. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. UAB. Recuperat 19 abril 2022, de https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2011/132424/prodesper_a2011iSPA.pdf

    Cid Moliné, J., Encarnación de la Ordóñez, E., Pedrosa Bou, A., i Ibàñez Roig, A. (2019). La família com a catalitzadora del procés de desistiment i reincidència. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/crono/2020/familia-catalitzadora-reincidencia/

    Colomer, M. (1979). El Método en el Trabajo Social. Revista de Treball Social, 75, 6-11.

    Cortés, F. (2014). La potenciació del treball comunitari com a estratègia per reafirmar el compromís social del treball social. Revista de Treball Social, 203, 23-35.

    Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya. DOGC núm. 4714 (2006).

    Departament de Justícia. (s. d.). Programa marc del model de participació i convivència dels centres penitenciaris de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/ambits/reinsercio_i_serveis_peni/serveis_penitenciaris/participacio-convivencia/participacio_convivencia_cp.pdf

    Departament de Justícia. (2005). Protocol dels Serveis Socials d’Execució Penal. [Document intern]. Àrea de Serveis Socials d’Execució Penal en l’àmbit territorial de Barcelona Àrea, Generalitat de Catalunya.

    Departament de Justícia. (2018). Programa marc de treball social grupal amb famílies. Programa Compartim de Gestió del coneixement del Departament de Justícia. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Comunitat Treball social en l’àmbit penal. Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/llibres_per_colleccio/col_leccions_actives/programa_compartim/pc-18-programa-treball-social-families.pdf

    Enjuanes Llop, J. (2020). Hacia la construcción de las bases de un modelo de ejecución penal en base al concepto de ciudadanía activa. Estudio de tres casos en el sistema de ejecución penal español y catalán. Universitat Rovira i Virgili.

    Enjuanes Llop, J., Escribano, X., i Sánchez, J. (2016). La Pedagogía Social Comunitaria como modelo de intervención socioeducativa en Centros Penitenciarios. Dins T. Morata (Coord.), Pedagogía Social Comunitaria y Exclusión Social (p.11-114). Editorial Popular.

    EuroPris Family Relations Expert Group. (2017). Good Practice Collection Family Relations. Europris. Recuperat 19 abril 2022, de https://www.europris.org/file/expert-group-family-relations-good-practice-collection/

    Ibàñez Roig, A., i Pedrosa Bou, A. (2017). El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/crono/2018/paper-families-reinsercio/

    Ibàñez Roig, A., i Pedrosa Bou, A. (2018). Cárcel y familiarismo: ¿Usamos a las familias como agencias de reinserción? Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 16(a1604), 1-18. https://recyt.fecyt.es/index.php/encrucijadas/article/view/79163

    Jardine, C. (2017). Constructing and maintaining family in the context of imprisonment. British Journal of Criminology, 58(1), 114-131. https://doi.org/10.1093/bjc/azx005

    Lillo, N., i Roselló, E. (2001). Manual para el Trabajo social comunitario. Ediciones Narcea.

    Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, BOE núm. 239 § 23708 (1979).

    Martínez Navarro, E.G. (1990). Autonomía y solidaridad para una democracia participativa. Documentación social, 80, 69-94.

    Reial Decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el reglament penitenciari. BOE núm. 40 § 3307 (1996).

    Rivas Huesa De, M. J. (2002). Manual de Trabajo Social. Universitat de València.

    Roigé, X. (2006). Familias de ayer, familias de hoy: continuidades y cambios en Cataluña. Icaria.

    Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat. (2011). El model de rehabilitació a les presons catalanes. Direcció General de Serveis Penitenciaris, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Recuperat 19 abril 2022, de http://justicia.gencat.cat/web/.content/enllacos/pdf/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf

  • Escuelas secundarias y pandemia en la provincia de Santa Cruz: reflexiones y desafíos desde la Patagonia Austral

    Brian Zeeb Cañizares (Author)

    El presente artículo propone reflexiones a partir de la sistematización de experiencias de trabajadores/as sociales insertos/as en la educación secundaria en la provincia de Santa Cruz en el contexto pandémico.

    El objetivo del trabajo es aportar a la visibilidad de la forma en que fue transitada la pandemia en la fase de aislamiento por parte de los/las profesionales del Trabajo Social. En tal sentido, no propone resultados cerrados, unívocos y finales, sino que intenta poner en relieve las políticas educativas que actúan como telón de fondo de los procesos de intervención, principalmente evidenciando el rol del Estado, y, una vez clarificadas, procede a describir las distintas metodologías llevadas adelante por los/las profesionales en el nivel de educación secundaria, particularmente durante la crisis sanitaria.

    Especialmente se presta atención a las formas en que las personas que ejercen el Trabajo Social van redefiniendo su práctica profesional en este escenario inédito, así como a las diferentes problemáticas que se hacen presentes en la población estudiantil y sus familias. Se procede finalmente a proponer reflexiones y planteamientos posibles ante los desafíos futuros, apostando por el encuentro de interlocutores.

     

    Referencias bibliográficas

    ADOSAC. (2022). Establecimientos educativos de la Provincia de Santa Cruz. Asociación Docentes de Santa Cruz. Recuperado 10 febrero 2022, de https://adosac.org/establecimientos-educativos/

    Agencia Uno Entre Ríos. (2017, agosto 15). Santa Cruz: hubo clases después de más de 100 días de paro. Uno Entre Ríos. Recuperado 25 noviembre 2021, de https://www.unoentrerios.com.ar/pais/santacruz-hubo-clases-despues-mas-100-dias-paro-n1452409.html

    Buchbinder, N., McCallum, A, y Volman, V. (2019). El estado de la educación en la Argentina. Observatorio Argentinos por la Educación. https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjIl66ckOf3AhUMgpUCHW6_BHMQFnoECAMQAQ&url=https%3A%2F%2Fsiteal.iiep.unesco.org%2Fbdnp%2F2880%2Fresolucion-cfe-ndeg-3642020-protocolo-marco-lineamientos-federales-retorno-clases&usg=AOvVaw0A5MISOiUZokZxAYGMkpAd

    Cañizares, B. (2019). Reflexiones en torno a los códigos de ética argentinos, hacia una lectura crítica. En T. Fink y C. Mamblona (Comps.), Ética y Trabajo Social: Reflexiones sobre sus fundamentos e implicancias en los procesos de intervención (p. 207-240). CATSPBA.

    Cañizares, B. (2021). Ética, valores y trabajo socia: Una aproximación ontológica a los fundamentos valorativos del trabajo social argentino (Tesis doctoral). FTS-UNLP.

    Consejo Federal de Educación. (2020). Resolución 364/2020. Protocolo marco y lineamientos federales para el retorno a clases presenciales en la educación obligatoria y en los institutos superiores. Consejo Federal de Educación Argentina. https://siteal.iiep.unesco.org/bdnp/2880/resolucion-cfe-ndeg-3642020-protocolo-marcolineamientos-federales-retorno-clases

    Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2014a). Acuerdo 075/14 Régimen Académico para la Educación Secundaria (Modificatorias 2017, 2018, 2019). Gobierno de la Provincia de Santa Cruz.

    Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2014b). Acuerdo 103/14, Roles y Funciones Orientador Social. Gobierno de la Provincia de Santa Cruz.

    Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2017). Resolución CPE N° 0299/17. Modificar transitoriamente el acuerdo 075/14. Gobierno de la Provincia de Santa Cruz.

    Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2020a). Resolución Nº 0322/20. Modificar transitoriamente el ACUERDO Nº 075/14 en sus puntos 41, 42, 43, 59 y 183. Gobierno de la Provincia de Santa Cruz.

    Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2020b). Acuerdo 612/20. Sostenimiento del vínculo pedagógico para los procesos educativos a través de la virtualidad. Gobierno de la Provincia de Santa Cruz Consejo Provincial de Educación Santa Cruz. (2020c). Resolución 1291/20. Gobierno de la Provincia de Santa Cruz.

    Gramsci, A. (2004). Antología. Siglo XXI.

    INDEC. (2010). Censo Nacional de Población, Hogares y Viviendas 2010. Instituto Nacional de Estadística y Censos, Presidencia de la Nación. Recuperado 17 mayo 2022, de https://www.indec.gob.ar/

    Jaume, D. (2020). Los paros docentes ¿afectan a todas las provincias por igual? Observatorio Argentinos por la Educación. https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwjg3ujij-f3AhUWg5UCHXA5BTMQFnoECAIQAQ&url=https%3A%2F%2Fcms.argentinosporlaeducacion.org%2Fmedia%2Freports%2FParos_docentes.pdf&usg=AOvVaw3SQ2ikW45ZVpcQNOEKRImC

    Kosik, K. (1967). Dialéctica de lo concreto. Editorial Grijalbo.

    Lessa, S. (2000). Lukács: El método y su fundamento ontológico. En E. Borgianni y C. Montaño (Orgs.), Metodología y servicio social, hoy en debate (p. 199-228). Cortez.

    Lukács, G. (2004). Ontología del ser social: El trabajo. Herramienta.

    Mallardi, M. (2016). Cuestión Social, Políticas Sociales y Trabajo Social: Notas introductorias sobre sus fundamentos. En A. Martin y A. Rossi (Comps.), Cuestión Social, políticas públicas y Trabajo Social. Tendencias en Argentina y Brasil desde una perspectiva comparada (p. 5-21). UNMDP.

    Marx, K. (2004). Sobre la cuestión judía. Prometeo Libros.

    Marx, K. (2006). Elementos fundamentales para la crítica de la economía política (borrador) 1857-1858. Siglo XXI.

    Netto, J. P. (2000). Método y teoría en las diferentes matrices del servicio social. En E. Borgianni y C. Montaño (Orgs.), Metodología y servicio social, hoy en debate (p. 51-92). Cortez.

    Netto, J. P. (2002). Capitalismo Monopolista y Servicio Social. Cortez.

    Netto, J. P. (2003). La construcción del Proyecto Ético-Político del Servicio Social frente a la crisis contemporánea. En E. Borgianni, Y. Guerra y C. Montaño (Orgs.), Servicio Social Crítico. Hacia la construcción del nuevo proyecto ético-político profesional (p. 271-296). Cortez.

    Spina, M., y Rodríguez, E. (2019). De la disciplina a la ética. En T. Fink y C. Mamblona, Ética y Trabajo Social. Reflexiones sobre sus fundamentos e implicancias en los procesos de intervención (p. 241-274). CATSPBA.

Reseña

  • Un nuevo despertar: reseña de tesis doctoral "La construcción del diagnóstico social en atención temprana: Profesionales, intervenciones y representaciones de la familia social", de Jaime García Hernández

    Gergana Dimitrova Aladzhova (Author)

    El contexto juega un papel importante en el desarrollo de las personas y más todavía en la primera infancia. Aunque en la atención temprana (AT) siempre se ha dado un gran peso a la incidencia que produce el entorno sobre el desarrollo infantil, la exploración primaria de los casos considerados sociales quedaba relegada a los profesionales de otros ámbitos, que priorizaban aquellas familias con escasos recursos externos como beneficiarias de una atención por parte del trabajador social. A consecuencia, los diagnósticos sociales se establecían según la visión del profesional referente y no en base al criterio del trabajador social, limitando así su intervención a los casos en riesgo de exclusión social.

     

    Referencias bibliográficas

    García Hernández, J. (2019). La construcción del diagnóstico social en atención temprana: Profesionales, intervenciones y representaciones de la familia social. (Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona). http://hdl.handle.net/10803/670525

  • Reseña de "Educación(es), escuela(s) y pedagogía(s) en la cuarta revolución industrial desde Nuestra América" (Tomo III), de Marco Raúl Mejía Jiménez

    Juan Sebastián Correa Delgado (Author)

    El maestro Paulo Freire (2010) ubica la acción-reflexión pedagógica en los cimientos sociales, ya que “ninguna sociedad se afirma sin el perfeccionamiento de su cultura, de la ciencia, de la investigación, de la tecnología, de la enseñanza. Y todo esto comienza con la preescuela” (p. 73). El mundo contemporáneo está experimentando la consolidación de la cuarta revolución industrial, donde la ciencia y la tecnología se ubican como generadores de riqueza y desarrollo económico y, por ello, la escuela atraviesa transformaciones cada vez más aceleradas. En este marco, el presente libro se pregunta por el lugar de la pedagogía crítica, la educación popular, los movimientos sociales, el buen vivir y las epistemologías del sur gestadas en América Latina (Santos, 2018), en el contexto global de la inteligencia artificial (IA), los big data, las nuevas tecnologías de la
    información y comunicación (NTIC) y convergentes.

     

    Referencias bibliográficas

    Freire, P. (2010). Cartas a quien pretende enseñar. Siglo XXI Editores.

    Hölderlin. (1995). Hölderlin Poesía completa. Ediciones 29.

    Santos, B. d. S. (2018). Una epistemología del sur. Siglo XXI y CLACSO.

    Viveiros de Castro, E. (2010). Metafísicas caníbales. Líneas de antropología posestructural. Katz.

  • Reseña de "Del burnout al sentido. Intervenciones psicosociales saludables", de Luis Manuel Estalayo Martín

    Carlos Aparicio Jiménez (Author)

    Del Burnout al sentido consigue principalmente adentrarnos en la realidad de la intervención social, así como mostrarnos las herramientas para mantenerse en esa tarea aun reconociendo los sinsabores por los que transitan los profesionales de dicha intervención. Un libro lleno de propuestas, de reflexiones, del don de la palabra y de la losa del silencio, de la realidad y de la imaginación, de la soledad y de la importancia de compartir. En definitiva, un libro que da sentido a lo que hacemos para no vernos expuestos a quemarnos en nuestra intervención.