June 2024

Edition - 226

226

RTS - 226
Published: 2024-06-11

Edition - # 226

Editorial

  • Editorial

    L’RTS sempre ha cregut que el món professional i l’acadèmic poden i han d’anar de bracet. Aquesta premissa ha quedat acreditada al llarg de la vida de la revista, i aquest Consell de Redacció ha mantingut el seu compromís de continuar treballant perquè l’RTS sigui un espai de trobada entre les treballadores socials en l’exercici pràctic i les que es dediquen a la docència universitària.

    Si entenem el treball social com una disciplina científica de les ciències socials i no només des de l’exercici professional, cal considerar la recerca com una part inherent a la intervenció social que ens ajudarà a analitzar la realitat social en la qual intervenim; a avaluar i repensar l’acció social; a buscar noves mirades i ajustar-nos als reptes que se li plantegen al treball social. Però la recerca necessita el material que pot oferir l’exercici pràctic de la professió, requereix abordar el coneixement pràctic i la realitat a les quals les treballadores socials s’enfronten diàriament, per contribuir al creixement de la professió. Sembla evident llavors la necessitat d’establir ponts entre l’exercici professional pràctic i l’acadèmic. La pràctica professional necessita la teoria, i la història de la nostra professió ens ho recorda de manera clara.

    (...)

In-depth. Studies

  • The revolving door phenomenon: intersectionality among the factors that engender recidivism in a situation of homelessness

    Valeria Hernández García, Lucía Tadeo Delgado, José Manuel Díaz González (Author)

    El sinhogarismo se constituye como un fenómeno multifactorial, multidimensional, estructural y dinámico que dificulta la intervención profesional y genera que, en determinadas ocasiones, la persona regrese a la situación de sinhogarismo tras haber alcanzado la integración social. Esta investigación aborda el fenómeno de puerta giratoria, analizando tanto su magnitud como la posible interseccionalidad que pudiera existir entre los factores que generan la reincidencia. Para ello, se elaboró una hoja de registro ad hoc con diversas variables y se analizaron los expedientes de una muestra representativa (n = 1.271) de las personas atendidas durante los años 2021 y 2022 en Santa Cruz de Tenerife. Los resultados reflejan una clara masculinización del fenómeno con predominancia de la nacionalidad española, con una media de 49 años, mayoritariamente estudios primarios y perceptoras de prestaciones mínimas. El 42,2% tenía una discapacidad, el 44,3% problemas de salud mental y el 55,7% adicciones tóxicas o comportamentales. El 64,1% había experimentado el fenómeno de puerta giratoria en una ocasión generada fundamentalmente por la pérdida de la vivienda por razones económicas (41,2%) y/o conflictividad en la convivencia (40,5%). Se concluye que no se da una relación significativa entre las variables analizadas y el número de veces que la persona experimenta el retorno al sinhogarismo tras haber logrado en una o varias ocasiones previas la integración social. Únicamente un 10,3% de las personas usuarias lo ha experimentado y no es posible vincular la cronificación con el efecto de puerta giratoria.

     

    Referencias bibliográficas

    Agulles Martos, Juan Manuel. (2019). Las personas sin hogar y la exclusión residencial. ¿Hacia un cambio de paradigma?. Cuadernos de Trabajo Social, 32(2), 265-275. https://doi.org/10.5209/cuts.58934

    Busch-Geertsema, Volker. (2013). Housing First Europe: Final Report. European Union Programme for Employment and Social Solidarity. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.habitat.hu/files/FinalReportHousingFirstEurope.pdf

    Cabrera, Pedro José. (2009). La acción social con personas sin hogar en la España del siglo XXI. En Miguel Laparra Navarro y Begoña Pérez Eransus, Exclusión social en España: Un espacio diverso y disperso en intensa transformación (p. 173-219). Fundación FOESSA.

    Cabrera, Pedro José, y Rubio, María José. (2008). Las personas sin hogar, hoy. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 75, 51-74.

    Cáritas Diocesana de Tenerife. (2022). Exclusión Residencial Extrema en Tenerife en Tiempos de COVID. Cáritas Diocesana de Tenerife.

    Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, DOCE núm. C 364/1. Recuperado 22 marzo 2024, de https://www.europarl.europa.eu/charter/pdf/text_es.pdf

    Caton, Carol; Wilkins, Carol, y Anderson, Jacquelyn. (2007). People who experience long-term homelessness: Characteristics and interventions. National Symposium on Homelessness Research, 4, 1-44.

    Díaz González, José Manuel. (2021). La realidad en ámbitos de exclusión social: análisis del conflicto sobre las personas sin hogar (Tesis doctoral). Universidad de La Laguna. Recuperado 15 marzo 2024, de https://riull.ull.es/xmlui/handle/915/25758

    Directiva 95/46/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de octubre de 1995, relativa a la protección de las personas físicas en lo que respeta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos, DOCE núm. L 281/31 (1995). Recuperado 22 marzo 2024, de https://www.boe.es/doue/1995/281/L00031-00050.pdf

    FEANTSA (2017). Good practice guidance for working with people who are homeless and use drugs. FEANTSA. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.feantsa.org/download/feantsa_drugservices6378371585620331663.pdf

    Fisas Masferrer, David; Rovira Jarque, Montserrat, y Sales Campos, Albert. (2022). El dispositivo de alojamiento de emergencia de Barcelona como instrumento de atención al sinhogarismo ante la crisis sanitaria de la covid-19. Revista de Treball Social, 222, 81-95. https://doi.org/10.32061/RTS2022.222.04

    Fondation Abbé Pierre y FEANTSA. (2020). Fifth Overview of Housing Exclusion in Europe. Fondation Abbé Pierre y FEANTSA. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.feantsa.org/public/user/Resources/resources/Rapport_Europe_2020_GB.pdf

    García Montero, Alejandro. (2017). Personas sin hogar: una realidad diferente. En Concepción Nieto-Morales, Nuria Cordero Ramos y María Josefa Vázquez-Fernández (Coords.), Intervención con colectivos desfavorecidos. Descendiendo a la práctica de la intervención profesional (p. 85-119), Dykinson.

    Gobierno de España. (2023). Personas sin Hogar. Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.mdsocialesa2030.gob.es/derechos-sociales/servicios-sociales/personas-sin-hogar.htm

    Greenwood, Ronni; Manning, Rachel; Vargas‐Moniz, María; Auquier, Pascal; Lenzi, Michela; Wolf, Judith; Bokszczanin, Anna; Bernad, Roberto; Källmén, Hakan; Sinnewijn, Freek; Ornelas, José, y O’Shaughnessy, Branagh. (2022). Structure and agency in capabilities‐enhancing homeless services: Housing first, housing quality and consumer choice. Journal of Community & Applied Social Psychology32(2), 315-331.

    Guillén, Ana; Marín, Carolina; Panadero, Sonia, y Vázquez, José Juan. (2020). Substance use, stressful life events and mental health: A longitudinal study among homeless women in Madrid (Spain). Addictive Behaviors, 103, 106246. doi.org/10.1016/j.addbeh.2019.106246

    Instituto Nacional de Estadística. (2022). Encuesta a las personas sin hogar. INE. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.ine.es/prensa/epsh_2022.pdf

    Kuhn, Randall, y Culhane, Dennis. (1998). Applying cluster analysis to test a typology of homelessness by pattern of shelter utilization: Results from the analysis of administrative data. American Journal of Community Psychology, 26(2), 207-232. https://doi.org/10.1023/A:1022176402357

    Matulič Domandzič, María Virginia. (2010). Nuevos perfiles de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: un reto pendiente de los servicios sociales de proximidad. Documentos de Trabajo Social: Revista de Trabajo Social y Acción Social, 48, 9-30.

    Matulič Domandzič, María Virginia. (2013). Los procesos de exclusión social de las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona. Trabajo Social Global - Global Social Work, 3(5), 3-27.

    Meert, Hendrik; Benjaminsen, L.; Cabrera Cabrera, Pedro José; Dandolova, Iskra; Fernández, E.; Filipovic Hrast, Masa; Hradecky, I.; Koch-Nielsen, I.; Maas, Roland, y Rubio Martín, María José. (2006). L’évolution des profils des sans-abri: Une dépendance persistante à l’égard des services d’urgance en Europe: Qui et pourquoi? Observatoire Européen sur le sans-abrisme. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.researchgate.net/publication/275957711_L'evolution_des_profils_des_sans-abri_Une_dependance_persistante_a_l'egard_des_services_d'urgance_en_Europe_Qui_et_pourquoi

    Mejía-Escalante, Mónica. (2016). La vivienda digna y la vivienda adecuada. Estado del debate. Cuadernos de Vivienda y Urbanismo9(18), 292-307.

    Mojtabai, Ramin. (2005). Perceived reasons for loss of housing and continued homelessness among homeless persons with mental illness. Psychiatric Services, 56(2), 172-178.

    Muñoz, Manuel; Vázquez, Carmelo, y Vázquez, José Juan. (2003). Los límites de la exclusión. Estudio sobre los factores económicos, psicosociales y de salud que afectan a las personas sin hogar en Madrid. Cuadernos de Trabajo Social, 11, 271-277.

    Muñoz, Manuel, y Cordero, Nuria. (2017). Derechos humanos, trabajo social y sinhogarismo. Enfoque práctico desde un modelo participativo-creativo con personas sin hogar. Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 6, 57-67.

    OXFAM (2012). Crisis, desigualdad y pobreza. Informe de OXFAM Intermón. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.oxfamintermon.org/es/publicacion/Crisis_desigualdad_y_pobreza#

    Padgett, Deborah K.; Henwood, Benjamin F., y Tsemberis, Sam J. (2016). Housing first: Ending homelessness, transforming systems, and changing lives. Oxford University Press.

    Panadero, Sonia, y Muñoz, Manuel. (2014). Salud, calidad de vida y consumo de sustancias en función del tiempo en situación sin hogar. Anales de Psicología, 30(1), 70-77.

    Panadero, Sonia, y Vázquez, José Juan. (2016). En las fronteras de la ciudadanía. Situación de las personas sin hogar y en riesgo de exclusión social en Madrid. Universidad de Alcalá.

    Pauly, Bernier; Brown, Meaghan; Evans, J.; Gray, Erin; Schiff, Rebecca; Ivsins, A.; Krysowaty, Bonnie; Vallance, Kate, y Stockwell, T. (2019). “There is a Place”: impacts of managed alcohol programs for people experiencing severe alcohol dependence and homelessness. Harm Reduction Journal16(1), 1-14.

    Piccininno, Carla. (2021). La vivienda digna, un derecho justiciable. Revista de Derechos Humanos, 3, 227-245.

    Pleace, Nicholas. (2016). Guía Housing First Europa. FEANTSA, SNF, RAISFundación. Recuperado 15 marzo 2024, de https://housingfirsteurope.eu/wp-content/uploads/2021/12/Gui%CC%81a-Housing-First-Europa.pdf

    Posada, Sara; Londoño, Nora Helena, y Gaviría, Ana M. (2019). Propiedades psicométricas de la adaptación para Colombia del inventario de experiencias traumáticas en la infancia (ETI-SRCol). Medicina U.P.B., 38(1), 33-45.

    RAISFundación. (s. d.). Estudio sobre discapacidad y personas sin hogar: Presentación de los resultados clave del estudio. Fundación ONCE, X Talento, FSC. Recuperado 15 marzo 2024, de https://edit.um.es/exclusionsocial/files/2014/02/present_datos_discap_ONCE_RAIS_v3.pdf

    Resolución del Parlamento Europeo 2013/2994(RSP), de 16 de enero de 2014, sobre una estrategia de la UE para las personas sin hogar. Diario Oficial de la Unión Europea C 482/141, P7_TA(2014)0043. Recuperado 15 marzo 2024, de https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52014IP0043&from=CS

    Revista de la Asociación Proyecto Hombre, 84. (2014). Proyecto hombre. Recuperado 15 marzo 2024, de https://archivo.proyectohombre.es/wp-content/uploads/2011/11/Revista-PH_84_2.pdf

    Ringwalt, Christopher L.; Greene, Jody M.; Robertson, Marjorie, y McPheeters, Melissa. (1998). The prevalence of homelessness among adolescents in the United States. American Journal of Public Health, 88(9), 1325-1329. https://doi.org/10.2105/AJPH.88.9.1325

    Roca, Pablo; Panadero, Sonia; Rodríguez-Moreno, Sara; Martín, Rosa María, y Vázquez, José Juan. (2019). “Puerta giratoria” a la situación sin hogar. Influencia de la salud, consumo de alcohol y padecimiento de sucesos vitales estresantes en el número de episodios en la situación sin hogar. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 35(2), 175-180. https://doi.org/10.6018/analesps.35.2.297741

    Roca Lahiguera, Daniel; Bilbeny de Fortuny, Beatriu; Clusa Gironella, Thaïs; Fuentes Rodríguez, Teresa; Silva Ruiz, Pau, y Franch-Nadal, Josep. (2022). Análisis de la salud de la población sin hogar de un distrito desfavorecido de Barcelona. Estudio ESSELLA. Atención Primaria, 54(10), 1-14. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2022.102458

    Rodríguez-Pellejero, José M.; Núñez, Juan L., y Hernández, Débora. (2017). Perfiles de personalidad y síndromes clínicos en personas sin hogar. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 22(3), 197.

    Sánchez Morales, María Rosario. (2012). En los límites de la exclusión social: las personas sin hogar en España. OBETS. Revista de Ciencias Sociales, 7(2), 307-324.

    Sherwin, Linda. (2021). Women's experiences of homeless services: one city in time (Tesis doctoral). Coventry University.

    Standing, Guy, y Madariaga, Juan Mari. (2013). El precariado: Una nueva clase social. Pasado y Presente.

    Subirats, Joan; Riba, Clara; Giménez, Laura; Obradors, Anna; Giménez, María; Queralt, Didac; Bottos, Patricio, y Rapoport, Ana. (2004). Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Fundación La Caixa.

    Tyler, Kimberly A.; Olson, Kristen, y Ray, Colleen M. (2018). Understanding the link between victimization and alcohol use among homeless youth using ecological momentary assessment. Socius, 4. https://doi.org/10.1177/2378023118779832

    U. S. Department of Housing and Urban Development. (2015). Homeless Management Information Systems (HMIS). Cost Estimation Guidelines. Office of Community Planning and Development. Recuperado 15 marzo 2024, de https://www.hud.gov/sites/documents/DOC_14249.PDF

    Vázquez, José Juan; Panadero, Sonia; Martín, Rosa, y Diaz-Pescador, María del Val. (2015). Access to new information and communication technologies among homeless people in Madrid (Spain). Journal of Community Psychology, 43(3), 338-347. https://doi.org/10.1002/jcop.21682

    Wagner, Marcia; Pereira, Anderson S., y Oliveira, Margareth S. (2014). Intervención sobre las dimensiones de la ansiedad social por medio de un programa de entrenamiento en habilidades sociales. Psicología Conductual, 22(3), 423-440.

  • Conditional cash transfers in Colombia. The Más Familias en Acción programme in a town in a coffee growing region

    Martha Adiela Morales Vargas, María Leonor Morales Vasco (Author)

    En este artículo se presentan los principales resultados del estudio realizado en 2018-2019 con el propósito de identificar las características de la implementación del programa Más Familias en Acción (MFA) en el municipio de Calarcá, Quindío, Colombia, así como la conexión del programa con el marco de las políticas sociales y las transformaciones producidas en las condiciones de salud, vivienda, empleo y educación de las familias beneficiarias. Tal investigación respetó los principios éticos y bioéticos que corresponden y obtuvo el consentimiento informado de los participantes, guardó la confidencialidad y ha sido rigurosa en la citación adecuada de las autorías. Se analizan las características del municipio para darle contexto a los resultados del estudio; se realiza una revisión del carácter del programa como expresión de la tendencia de las transferencias condicionadas, que se pusieron en vigor en América Latina desde finales de los años noventa del siglo pasado y principios del siglo xxi; y se finaliza el artículo con algunas reflexiones sobre los aciertos y desaciertos del programa MFA.

     

    Referencias bibliográficas

    Acosta Navarro, Olga Lucía; Forero Ramírez, Nohora, y Pardo Pinzón, Renata. (2015). Sistema de protección social de Colombia. Avances y desafíos. CEPAL.

    Agencia Presidencial para la Acción Social y la Cooperación Internacional. (2010). El camino recorrido: Diez años de Familias en Acción. APC.

    Bushnell, David. (2007). Colombia, una nación a pesar de sí misma. Planeta.

    Departamento Administrativo Nacional de Estadísticas. (2019). Boletín técnico: Pobreza multidimensional en Colombia año 2018. DANE.

    Departamento Nacional de Planeación. (2008). Evaluación Familias en Acción Rural. DNP.

    Di Virgilio, María Mercedes; Boniolo, Paula, y Otero, María Pía. (2012). Transformaciones en las políticas de lucha contra la pobreza: Diseños del Norte y alternativas del Sur. CLACSO.

    Garay, Luis Jorge. (1999). Construcción de una nueva sociedad. Tercer Mundo Editores, Revista Cambio.

    González, Esperanza. (1995). Manual sobre participación y organización para la gestión local. Foro Nacional por Colombia.

    Ley 789 de 2002, de 27 de diciembre, por la cual se dictan normas para apoyar el empleo y ampliar la protección social y se modifican algunos artículos del Código Sustantivo de Trabajo, Diario Oficial del Congreso de la República núm. 45.046 (2002).

    Martínez González, Lina María, y Morales Vasco, María Leonor. (2021). Documento Maestro Programa Trabajo Social. Universidad del Quindío.

    Morales Vargas, Martha Adiela; Mendoza, Fabiana Mariela; Weber Suardiaz, Clara, y Morales Vasco, María Leonor. (2021). Impacto de los programas de transferencias monetarias condicionadas. Argentina y Colombia. Arte Imagen.

    Saiz, Jorge Enrique, y Rangel Jiménez, Sander. (2008). Capital social: una revisión del concepto. Revista CIFE Universidad Santo Tomás, 10(13), 250-263. Universidad Santo Tomás. https://revistas.usantotomas.edu.co/index.php/cife/issue/view/105

    Secretaría de Planeación. (2017). Calarcá Estadístico 2017. Secretaría de Planeación.

    Vela Murillo, Norma Patricia; Rincón Largo, Jorge Andrés; Panez Pinto, Alexander; García Sánchez, Carolina; Villota Gómez, Valentina; Patiño, Carlos Andrés; Ojeda Casanova, Mario Andrés; Murillo García, Julio Cesar; Peña Castellanos, Marcela; Giraldo Marín, Lucero; Lozano Botache, Jorge Prudencio; Morales Vasco, María Leonor, y Martínez González, Lina María. (2020). Debates contemporáneos: resistencia al patriarcado, paz y economías para la vida. Arte Imagen.

  • The experiences of social service users in the towns of Cerdanyola and Ripollet (Barcelona); a qualitative study on the role of social work in the right to adequate housing

    Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ripollet-Cerdanyola (Author)

    Esta investigación nos muestra diferentes percepciones y experiencias vivenciadas por personas con problemáticas habitacionales, sobre el acompañamiento profesional que han recibido por parte de las trabajadoras sociales del sistema de servicios sociales, en los municipios de Cerdanyola del Vallès y Ripollet (Barcelona).

    Se ha planteado una investigación cualitativa. Para ello se ha trabajado con personas usuarias del sistema de servicios sociales que han tenido problemas de vivienda y forman parte del colectivo PAH Ripollet-Cerdanyola.

    El trabajo empírico ha permitido conocer la labor realizada por las trabajadoras sociales del sistema de servicios sociales en materia de vivienda en estos dos municipios. También se han reflejado propuestas de mejora para la función que desempeñan estas profesionales bajo la perspectiva del Trabajo Social crítico.

     

    Referencias bibliográficas

    Ahmed, Mohamed. (2005). Trabajo Social Comunitario para una ciudadanía activa. Documentos de trabajo social: Revista de trabajo y acción social, 34, 6-31.

    Agüero, Juan, y Martínez, Silvana. (2020). Trabajo Social emancipador, de la disciplina a la indisciplina. Editorial Fundación La Hendija.

    Ander-Egg, Ezequiel. (1985) Autoconstrucción y Ayuda Mutua. Hvmanitas.

    Arias, Albert; Sánchez, Natalia, y Pedret, Aina. (2021). Overtourism: Lessons for a better future. Island Press.

    Ariño, Miren, y Velasco, Koldobike. (2017). Diálogos: encuentros y desencuentros en los caminos plurales del Trabajo Social. En Ane Ferrán y Cinta Guinot (Coord.), Trabajo Social: arte para generar vínculos (p. 55-79). Universidad de Deusto.

    Arrabalí, María; García, Enrique, y Velasco, Koldobike. (2017). El Trabajo Social en la encrucijada del conflicto entre el capital y la vida. Algunas claves para la construcción de comunidades políticas sustentables desde las experiencias de las gentes de Baladre. En Ana I. Lima, Carmen Verde y Enrique Pastor (Coord.), Comunidades sostenibles: dilemas y retos desde el trabajo social (p. 60-89). Catarata.

    Arrondo, Maite, y Rodríguez, Raquel. (2019). Análisis comparado de modelos inmobiliarios en Europa. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, 148, 51-60.

    Auxiliadora, Lexy, y Moraima, Mercedes. (2008). El análisis del contenido: Una forma de abordaje metodológico. Laurus, 27, 129-144.

    Bayona, Eduardo. (2023, abril 28). La pobreza atrapa a una bolsa de 2,5 millones de trabajadores pese a la mejora del empleo. Público. Recuperado 28 febrero 2024, de https://www.publico.es/economia/pobreza-atrapa-bolsa-2-5-millones-trabajadores-pese-mejora.html

    Betrán, Ramón. (2002). De aquellos barros, estos lodos: la política de vivienda en la España franquista y postfranquista. Acciones e Investigaciones Sociales, 16, 25-67.

    Ceballos, Froylán Antonio. (2009). El informe de investigación con estudio de casos. Magis, Revista Internacional de Investigación en Educación, 1(2), 413-423.

    Cepeda, Gabriel A. (2006). La calidad en los métodos de investigación cualitativa: Principios de aplicación práctica para estudios de casos. Cuadernos de Economía y Dirección de la Empresa, 29, 57-82.

    Chambon, Adrinne. (2001). La perspectiva de Foucault: hacer visible lo familiar. En Irving Chambon y Laura Epstein (Coord.), Foucault y el Trabajo Social. Editorial Maristán.

    Cohen, Louis; Manion, Lawrence, y Morrison, Keith. (2007). Research methods in education (6th ed.). Routledge.

    Consejo General del Trabajo Social. (2012). Código deontológico de Trabajo Social. Consejo General del Trabajo Social. Recuperado 21 mayo 2022, de http://www.consejotrabajosocialcyl.org/codigo_deontologico_2012.pdf

    Coordinadora de Vivienda de Madrid. (2021, marzo 10). Rueda de Prensa y Concentración. Nueva Condena a España por violar el #DerechoALaVivienda. Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Recuperado 12 julio 2022, de http://coordinadoraviviendamadrid.com/mie-10-marzo-2021-rueda-de-prensa-y-concentracion-nueva-condena-a-espana-por-violar-el-derechoalavivienda/

    Cubillos, Carla. (2017). Incorporar los Derechos Humanos al Trabajo Social. El enfoque de derechos: un marco de referencia. En Germán Jaraiz y María Rosa Herrera (Coord.), Pactar el futuro: Debates para un nuevo consenso en torno al Bienestar: Actas del VI Congreso de REPS (p. 519-542). Universidad Pablo de Olvide.

    De Jesús, Jessica. (2024, febrero 26). La población española en riesgo de pobreza o exclusión social aumenta cinco décimas en 2023. Onda Cero. Recuperado 28 febrero 2024, de https://www.ondacero.es/noticias/sociedad/poblacion-espanola-riesgo-pobreza-exclusion-social-aumenta-cinco-decimas-2023_2024022665dc7054344c980001c034a1.html

    De Robertis, Cristina. (2003). Fundamentos del trabajo social: Ética y metodología. Nau Llibres.

    De Robertis, Cristina. (2009). Función y profesionalidad del trabajo social. Revista Palabra Que Obra, 10(10), 181-197. https://doi.org/10.32997/2346-2884-vol.10-num.10-2009-141

    Díaz, Luz Patricia, y Moscoso, Luisa Fernanda. (2018). Aspectos éticos de la investigación cualitativa con niños. Revista Latinoamericana de Bioética, 18(1), 51-67. https://doi.org/10.18359/rlbi.2955

    Domínguez, Nuria, y García, Juan. (2016). Política de vivienda y exclusión residencial en España: ¿Hacia una mayor justicia habitacional? Cuadernos de Trabajo Social, 29, 219-233.

    Durán, María. (2014). El estudio de caso en la investigación cualitativa. Revista Nacional de Administración, 3(1), 121-134. https://doi.org/10.22458/rna.v3i1.477

    Epstein, Laura. (2001). La cultura del Trabajo Social. En Irving Chambon y Laura Epstein (Coord.), Foucault y el Trabajo Social (p. 81-107). Editorial Maristán.

    Escartín, Javier, y Velasco, Koldobike. (2017). ¿Cómo sistematizar la práctica profesional? Acercándonos al sentido, contenido y metodología. Servicios Sociales y Política Social, 115, 39-44.

    Falla, Uva; Gómez, Sandra, y Rodríguez, Ramiro. (2011). La intervención en lo social y la construcción de un proyecto político del Trabajo Social. Tabula Rasa, 15, 195-219.

    Filigrana, Pastora. (2020). El pueblo gitano contra el sistema mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista. Ediciones Akal.

    García, Enrique; Muñoz, David, y Sáez, Manolo. (2017). El Trabajo Social como opción de lucha contra la desigualdad, el empobrecimiento y la exclusión social: Trayectorias y estrategias de la coordinación Baladre. Cuadernos De Trabajo Social, 30(2), 377-388.

    García, María Carmen, y Velasco, Koldobike. (2017). Incidencia política desde el Colegio de Trabajo Social de Las Palmas: repolitizando la profesión desde la opción por la emancipación política y humana. En Ana Isabel Lima, Carmen Verde y Enrique Pastor (Coord.), Comunidades sostenibles: dilemas y retos desde el trabajo social (p. 75-98). Catarata.

    García, Sergio, y Martínez, Xavi. (2018). Politizar el malestar profesional: ¿Qué puede aprender el trabajo social del movimiento por la vivienda? Revista de Treball Social, 214, 71-88.

    García, Sergio, y Rendueles, César. (2017). Hacia un nuevo Trabajo Social crítico: El gobierno de lo social en la era neoliberal. Presentación del monográfico. Cuadernos De Trabajo Social, 30(2), 243-260.

    Gentes de Baladre. (2010). Luchas y resistencias desde nuestros pueblos y barrios. ZAMBRA Iniciativa Sociales.

    González, Alba, y Manjón, Mario. (2023). La casa a cuestas: La vivienda en datos en 2023. Provivienda. Recuperado 27 marzo 2024, de https://provivienda.org/observatorio/wp-content/uploads/2023/12/la-casa-a-cuestas-2023-la-vivienda-en-datos.pdf

    Gutiérrez Pérez, José; Pozo Llorente, Teresa, y Fernández Cano, Antonio. (2002). Los estudios de caso en la lógica de la investigación interpretativa. Arbor, 171(675), 533-557. https://doi.org/10.3989/arbor.2002.i675.1045

    Haraway, Donna. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres: La reinvención de la naturaleza. Cátedra.

    Ioakimidis, Vasilios. (2021). Trabajo social en el contexto neoliberal global: solidaridad y resistencia desde una perspectiva radical. Propuestas Críticas en Trabajo Social - Critical Proposals in Social Work, 1(1), 28-42. https://doi.org/10.5354/2735-6620.2021.61229

    Juan, Eva María. (2011). Derechos Humanos y Vivienda en España. El papel del Trabajo Social en las políticas de vivienda. Servicios Sociales y Política Social, 97, 37-46.

    La PAH (2023, marzo 5). Bajan las cifras absolutas, continúan los dramas humanos: 2022 acaba con una cifra de 105 desahucios al día [Entrada blog]. Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Recuperado 22 mayo 2023, de https://afectadosporlahipoteca.com/2023/03/05/bajan-las-cifras-absolutas-continuan-los-dramas-humanos-2022-acaba-con-una-cifra-de-105-desahucios-al-dia/

    Lima, Ana Isabel. (2016). Definición Global del Trabajo Social de Melbourne (2014). Revista de Treball Social, 207, 143-151.

    Marchioni, Marco. (2004). La acción social en y con la comunidad. Editorial Certeza.

    Marchioni, Marco; Marco, María José, y Velasco, Koldobike. (2018). ¿Qué trabajo social queremos y creamos? Retos, puentes y vías para su desarrollo. En Javier Escartín (Coord.), Construyendo sociedad, construyendo profesión: Desarrollo ético, social y técnico: Actas III Congreso Trabajo Social de Aragón (p. 357-370). Colegio Profesional de Trabajo Social de Aragón.

    Martínez, Antar, y Montenegro, Marisela. (2014). La producción de narrativas como herramienta de investigación y acción sobre el dispositivo de sexo/género: Construyendo nuevos relatos. Quaderns de psicologia, 1(16), 111-125.

    Olabuénaga, José Ignacio. (2012). Metodología de la investigación cualitativa. Publicación de la Universidad de Deusto.

    Ona, Jon. (2017). Formar trabajadores para la construcción social alternativa: apuntes para la formación ética de los futuros trabajadores sociales. En Germán Jaraiz y María Rosa Herrera (Coord.), Pactar el futuro: Debates para un nuevo consenso en torno al Bienestar: Actas del VI Congreso de REPS (p. 128-145). Universidad Pablo de Olvide.

    PAH Ripollet/Cerdanyola. (2021). La función de la asamblea y la participación social en la defensa de los derechos en materia de vivienda y en el empoderamiento colectivo de sus miembros. En Ezequiel Ramón, Eduard Sala, Felipe González, Gabriele D’Adda, Luis Manuel Sanmartín y Montserrat Emperador (Coord.), La Plataforma de Afectadas por la Hipoteca. Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019 (p. 153-179). Edicions Bellaterra.

    Porto, Leticia, y Ruíz, José Antonio. (2014). Los grupos de discusión. En Karla Sáenz y Gerardo Támez (Coord.), Métodos y técnicas cualitativas y cuantitativas (p. 253-273). Tirant.

    Save the Children. (2023). Aquí no hay quien viva: Un análisis de las dificultades de las familias para pagar la vivienda en España. Save the Children España. Recuperado 27 marzo 2024, de https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2023-03/AquiNoHayQuienViva_Informe_STC.pdf

    Velasco, Koldobike. (2012). Siete puertas para abrirnos a otro Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 25(2), 471-476.

    Vivero, Luis. (2017). Desafíos de una práctica ético-política. El trabajo social chileno post-dictadura. Revista Katálysis, 3(20), 344-352.

  • External assessment of the family group conference in Osona. A model for family and community support to empower families in dealing with their concerns

    José-Manuel Alonso Varea, Irene Dachs Serradesanferm, Anna Matas Avellà, Albert Verdaguer Oliver (Author)

    La Family Group Conference (FGC) és un model d’intervenció familiar originari dels maoris de Nova Zelanda, que als anys vuitanta es va anar expandint a altres països. La clau és donar protagonisme a les famílies perquè elles mateixes i la seva xarxa prenguin les decisions per solucionar les preocupacions que tenen.

    Osona Acció Social impulsa des del 2017 una experiència pionera a Catalunya amb la FGC (traduït com a Reunió de Grup Familiar –RGF–) i forma cinquanta professionals. D’allà va sortir un grup motor que va dur a terme catorze intents d’aplicació de la RGF entre el 2017 i el 2021.

    Les famílies van ser derivades pel Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS) i pel Servei Especialitzat en Atenció a la Infància i Adolescència (SEAIA). La preocupació estava centrada principalment en la infància i adolescència i en tres famílies amb persones grans. Es va iniciar el procés de preparació de la RGF en el 71% de les famílies i, d’aquestes, es va acabar fent en el 60%.

    L’avaluació externa va observar millores a totes les famílies on es va fer la RGF i també en les famílies on es va engegar el procés sense finalitzar-lo, probablement fruit d’haver-lo iniciat. El grau de satisfacció és alt entre famílies, facilitadors i professionals que deriven.

    Aquesta recerca ha creat un sistema d’avaluació, qualitatiu i quantitatiu, amb els diferents agents implicats. Igualment, s’han identificat millores per dur a terme en futures aplicacions de la RGF.

     

    Referencias bibliográficas

    Barnsdale, Lee, i Walker, Moira. (2007). Examining the Use and Impact of Family Group Conferencing. Scottish Executive Education Department.

    Bufdir (Barne-, ungdoms- og familiedirektoratet) (2012, febrer 14 a). Family Group Conference - a child’s perspective [Vídeo]. Youtube. www.youtube.com/watch?v=rhq88DwYZ3c

    Bufdir (Barne-, ungdoms- og familiedirektoratet) (2012, febrer 14 b). Family Group Conference - from a parent’s perspective [Vídeo]. Youtube. www.youtube.com/watch?v=YEDg0FPqGZc&t=135s

    Consell Comarcal d’Osona (2021, maig 28). IV Jornada TIAF Osona: Reunió de Grup Familiar [Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=qjqyBSSQJPc

    De Jong, Gideon; Schout, Gert, i Abma, Tineke. (2017). Understanding the Process of Family Group Conferencing in Public Mental Health Care. A multiple Case Study. British Journal of Social Work, 48(2),1-18.

    European FGC Network. (s. d.). FGC Network. Recuperat 11 abril 2024, de https://fgcnetwork.eu

    Familienrat Hamburg (s. d.). Familienrat Hamburg. Recuperat 11 abril 2024, de www.familienrat-hamburg.de/

    Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials. (2020). II Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya (PESS) 2021-2024. Recuperat 11 abril 2024, de https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/PESS2021-24/

    Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, DOGC núm. 5641 (2010). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 11 abril 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2010/05/27/14

    Maci, Francesca. (2017). Come facilitare una Family Group Conference, Manuale operativo per le Riunioni di Famiglia. Erickson.

    Nixon, Paul. (2023, març 28). DIXIT organiza la conferencia en línea “El modelo Family Group Conference: una mirada comunitaria en la intervención social con familias”. Dixit. Recuperat 11 abril 2024, de https://dixit.gencat.cat/es/detalls/Noticies/conference_family_group_paul_nixon.html

    Osona Acció Social i Consell Comarcal d’Osona. (s. d.). Reunió de grup familiar (Suport familiar i comunitari d’Osona). Osona Acció Social. Recuperat 11 abril 2024, de http://www.osonaacciosocial.cat/cartera-de-serveis/infancia-familia-joves/reunio-de-grup-familiar-suport-familiar-i-comunitari-dosona/

    Ramos, Ricardo. (2023). La conferència de grup familiar: una pràctica participativa en famílies amb infants en risc. Revista de Treball Social, 224, 49-67. https://doi.org/10.32061/RTS2023.224.02

    Wikipedia. (s. d.). Family Group Conference. Recuperat 11 abril 2024, de https://en.wikipedia.org/wiki/Family_Group_Conference

  • Opportunities and limitations in the digital transformation of primary care teams in Catalonia

    Yolanda Domingo Calduch, Eva Zafra Aparici (Author)

    La situació esdevinguda com a conseqüència de la pandèmia no només ha accelerat l’ús de les tecnologies digitals, sinó també el procés de digitalització de la societat a escala mundial, sobretot al llarg del confinament.

    En el marc de les grans crisis, s’han intentat cercar solucions per fer front als nous reptes i desafiaments tant de la pròpia crisi com de les noves necessitats nascudes arran de la pandèmia. En aquest sentit, cada sector de la societat ha hagut d’innovar, transformar, però sobretot adaptar-se a la societat digital. Per tant, ara és l’hora que els equips bàsics d’atenció social dissenyin el seu camí cap a la transformació digital.

    En aquest sentit, el present article vol donar a conèixer quines són les pors i les oportunitats que afronten els i les professionals dels Serveis Socials Bàsics (SSB) de Catalunya davant la digitalització i posterior transformació digital de les seves organitzacions, recursos i metodologies.

    L’article deriva de la tesi doctoral que porta per títol La transformació digital de la intervenció social dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya: un repte del present per al futur del món social i que forma part del Programa de Doctorat en Treball Social de la URV. Compta amb la col·laboració de la Fundació iSocial i la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (FURV).

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar, Luis F. (2020). Modernidad, Racionalidad, Efectividad: en conmemoración de Max Weber. Espiral (Guadalajara), 27(78-79), 9-45.

    Becker, Larissa, i Jaakkola, Elina. (2020). Customer experience : fundamental premises and implications for research. Journal of the Academy of Marketing Science, 48, 630-648. https://doi.org/10.1007/s11747-019-00718-x

    Briones, Elena; Tabernero, Carmen, i Arenas, Alicia. (2007). Effects of Disposition and Self-Regulation on Self-Defeating Behavior. The Journal of Social Psychology, 147(6), 657-680. https://doi.org/10.3200/SOCP.147.6.657-680

    Brown, Tim, i Wyatt, Jocelyn. (2010). Design Thinking for Social Innovation. Development Outreach, 12(1), 29-43. https://doi.org/10.1596/1020-797X_12_1_29

    Carayannis, Elias. G.; Barth, Thorsten. D., i Campbell, David. F. (2012). The Quintuple Helix innovation model: global warming as a challenge and driver for innovation. Journal of Innovation and Entrepreneurship, 1, 2. https://doi.org/10.1186/2192-5372-1-2

    Cleveland, Gary. (2001). Bibliotecas digitales: definiciones, aspectos por considerar y retos. Biblioteca Universitaria, 4(2), 108-117.

    Constitució espanyola, BOE núm. 311 (1978). Parlament de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://www.parlament.cat/document/nom/ConstitucioConsolidat.pdf

    Díaz, Jose. (2019). Monográfico Transformación Digital. Revista de Obras Públicas, 166(3615), 60-73.

    Florida, Richard. (2005). The Rise of the Creative Class. Routledge.

    Forés Miravalles, Anna; Sánchez i Valero, Joan-Antón, i Sancho Gil, Juana M. (2014). Salir de la zona de confort. dilemas y desafíos en el EEES. Tendencias pedagógicas, 23, 205-214. Portal de revistas electrónicas de la UAM. https://revistas.uam.es/tendenciaspedagogicas/article/view/2080

    Fournier, Joaquín. (2021). La transformación digital: Un aliado estratégico en la era COVID. bie3: Boletín IEEE, 21, 668-683. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7957088

    Fulgueiras, Mariana, i Tello, Cristobal T. (2020). Gestionar la incertidumbre: La innovación como herramienta para abordar problemas complejos. Laboratorio de Innovación Pública.

    García-Cabrera, Antonia Mercedes; Álamo-Vera, Francisca Rosa, i García-Barba Hernández, Fernando. (2011). Antecedentes de la resistencia al cambio: factores individuales y contextuales. Cuadernos de Economia y Dirección de La Empresa, 14(4), 231-246. https://doi.org/10.1016/j.cede.2011.02.007

    Gordon, Floralba. (2011). Reflexiones filosóficas sobre la tecnología y sus nuevos escenarios. Sophia, 11, 123-172.

    Hammer, Michael, i Champy, James. (2009). Reengineering the Corporaion: A Manifesto for Business Revolution. Harper Collins.

    Jiménez, Ismael, i Moya, Maria. (2017). La cuidadora familiar: sentimiento de obligación naturalizado de la mujer a la hora de cuidar. Enfermería Global, 17, 1, 420-447. https://doi.org/10.6018/eglobal.17.1.292331

    Juste, Marta. (2020, juny 8). Ben Hammersley: “Los cambios que predijimos hace 10 años han ocurrido en seis semanas”. El Mundo. Recuperat 14 maig 2024, de https://www.elmundo.es/papel/futuro/2020/06/08/5edcc3b3fc6c834e3f8b4658.html

    Kotter, John. (2012). Leading Change. Harvard Business Press.

    Lewin, Kurt. (1951). Field Theory in Social Science: Selected theoretical papers. Harper & Brothers Publishers New York.

    Llei 12/2007, d’11 octubre, de serveis socials, DOGC núm. 4990 (2007). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2007/10/11/12

    Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, BOE núm. 115 (1982). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/1982/05/05/1

    López Peláez, Antonio; Erro-Garcés, Amaya; Pinilla García, Francisco Javier, i Kiriakou, Dimitrios. (2021). Working in the 21st century. The Coronavirus Crisis: A Driver of Digitalisation, Teleworking, and Innovation, with unintended Social Consequences, Information, 12(9), 377. https://doi.org/10.3390/info12090377

    Pardo del Val, Manuela, i Martínez, Clara. (2005). Resistencias al cambio organizativo: un análisis empírico en cambios reactivos y anticipativos. M@ n@gement, 8(3), 47-67.

    Payne, Malcolm. (2020). Modern Social Work Theory (5th ed.). Bloomsbury Publishing.

    Pelegrí Viaña, Xavier. (2017). Als deu anys de la Llei de serveis socials. Quaderns d’Educació Social, 19, 78-83. Raco. https://raco.cat/index.php/QuadernsEducacioSocial/article/view/347975

    Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), DOUE núm. 119 (2016). Recuperat 14 maig 2024, de https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf

    Sánchez, Ricardo. (2005). Servicios sociales, complejidad y supervisión. Educacion Social: Revista de Intervención Socioeducativa, 40, 83-102.

    Santás García, Jose Ignacio. (2015). Intervención social: el reto de las TIC en el Trabajo Social. Universidad de Colima. Recuperat 26 abril 2024, de https://eventos.ucol.mx/content/micrositios/241/file/memoria/pdf/m3.pdf

    Schein, Edgar H. (2010). Organizational culture and leadership. Wiley.

    Schein, Edgar H, i Schein, Peter A. (2009). The Corporate Culture Survival Guide. Wiley.

    Turkle, Sherry. (2011). Alone Together: Why We Expect More From Technology and Less From Each Other. Basic Books, Inc.

    Vacas Aguilar, Francisco. (2018). Transformación digital: del lifting a la reconversión. Revista Tecnología, Ciencia y Educación, 10, 135-143. https://doi.org/10.51302/tce.2018.199

    Vallellano, María Dolores, i Rubio-Valdehita, Susana. (2018). Carga mental y satisfacción laboral: un estudio comparativo entre trabajadores sociales, educadores sociales y profesoras de enseñanza primaria. Ansiedad y Estrés, 24(2-3), 119-124. Elsevier. https://www.elsevier.es/es-revista-ansiedad-estres-242-articulo-carga-mental-satisfaccion-laboral-un-S113479371830071X

  • Problems with basic social services in Catalonia. The chronic nature of poverty: weaknesses and threats from the perspective of social work

    Elisa Alegre-Agís, Maria Victòria Forns i Fernández (Author)

    Aquest article recull el testimoni de treballadores socials (TS) dels Serveis Socials Bàsics (SSB), amb relació a les principals problemàtiques relacionades amb el funcionament intern dels serveis i amb l’exercici de la professió a Catalunya, pel que fa a l’abordatge de la cronificació de la pobresa. La recerca en la qual es fonamenta és de caràcter qualitatiu i els instruments utilitzats han estat l’anàlisi DAFO i les entrevistes semiestructurades a 18 TS, d’arreu del territori, que desenvolupen la seva activitat professional en l’àmbit local, tant en ajuntaments com en consells comarcals. Els resultats posen en relleu els reptes més significatius al voltant de problemes derivats de la pressió assistencial i de les ràtios de professionals estipulades, com ara: la bretxa digital, la burocratització i l’excés de tasques de gestió i d’administració, la transferència informal de responsabilitats que no són competència dels serveis socials; així com la insuficiència de recursos humans i materials, i el malestar i l’estrès crònic que pateixen les treballadores socials. L’anàlisi se centra en les debilitats i les amenaces que han de superar per tal de garantir el bon funcionament dels SSB, i que afecten de manera directa o indirecta l’atenció vinculada amb la cronificació de la pobresa de la ciutadania objecte d’atenció.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Hendrickson, Manuel; Llobet Estany, Marta, i Pérez Eransus, Begoña. (2012). Los servicios sociales frente a la exclusión. Zerbitzuan, 2012, 51, 9-26. http://dx.doi.org/10.5569/1134-7147/51.01

    Alegre-Agís, Elisa. (2020). Estudio preliminar. La estructura de los servicios sociales en Cataluña. Dins Maria Victòria Forns Fernández (Ed. Lit.), Claudia María Anleu Hernández (Coord.) i Marina Rodríguez Beas (Coord.), La protección jurídica de la atención a las personas en materia de servicios sociales: Una perspectiva interdisciplinar (p. 271-284). Atelier.

    Alonso Puelles, Andoni, i Echeverría Ezponda, Javier. (2016). ¿Qué es la innovación social? El cambio de paradigma y su relación con el Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo social, 29(2), 163-171. http://dx.doi.org/10.5209/CUTS.51752

    Arauzo-Carod, Josep Maria, Farré Bravo, Albert, i Valls Fonayet, Francesc. (2023). Diagnosi social de Catalunya 2022: L’estat de la pobresa. Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials. Recuperat 22 maig 2024, de https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/08inclusio_social/diagnosi_social_catalunya_2022/Diagnosi-social-de-Catalunya-2022-final.pdf

    Arza Porras, Javier, i Carrón Sánchez, José. (2014). Las estrategias de proximidad y centradas en la persona como alternativa a la fragmentación en la atención. Documentos de Trabajo Social: Revista de Trabajo y Acción Social (54), 7-25.

    Barranco Expósito, María del Carmen. (2004). La intervención en trabajo social desde la calidad integrada. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 12, 79-102. https://doi.org/10.14198/ALTERN2004.12.5

    Barrera Algarín, Evaristo, Malagón Bernal, José Luis, i Sarasola Sánchez-Serrano, José Luis. (2015). Trabajo Social, su contexto profesional y el Síndrome de Burnout. Comunitania: Revista Internacional de Trabajo Social y Ciencias Sociales, 9, 51-91. http://dx.doi.org/10.5944/comunitania.9.2

    Bayarri Catalán, Víctor. (2006). Las entidades no lucrativas y de voluntariado en la prestación de servicios sociales. Educación social: Revista de Intervención Socioeducativa, 34, 59-74.

    Belzunegui Eraso, Ángel, i Valls Fonayet, Francesc. (2020). Diagnosi social de Catalunya 2019. Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i URV. Recuperat 22 maig 2024, de https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bs/08inclusio_social/diagnosi_social_catalunya_2019/diagnosi_social_catalunya_2019.pdf

    Benito Herráez, Eva; Alsinet Mora, Carles, i Macià Antón, Araceli. (2016). La planificación centrada en la persona y su pertinencia práctica en los servicios sociales: opinión de los profesionales. Zerbitzuan: Gizarte Zerbitzuetarako Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 62, 115-126. https://doi.org/10.5569/1134-7147.62.08

    Comas d’Argemir, Dolors; Pujadas Muñoz, Juan José, i Roca Girona, Jordi. (2004). Etnografía. Universitat Oberta de Catalunya.

    Correa Berasaluze, Ainhoa. (2009). El devenir del Trabajo Social en clave de género. Zerbitzuan: Gizarte Zerbitzuetarako Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 46, 133-140.

    Cotán Fernández, Almudena. (2016). El sentido de la investigación cualitativa. EA, Escuela abierta: Revista de Investigación Educativa, 19, 33-48.

    Domínguez González, Jimena, i Jaureguibehere, Verónica. (2012). Trabajo social y Síndrome de Burnout: reflexiones sobre intervención profesional actual. Documentos de Trabajo Social: Revista de Trabajo y Acción Social, 51, 140-144.

    Fernández Muñoz, Jesús Norberto. (2011). Servicios Sociales, derechos de ciudadanía y atención centrada en la persona. TS Nova. Trabajo Social y Servicios Sociales, 3, 37-48. Consejo General del Trabajo Social. https://www.cgtrabajosocial.com/app/webroot/files/valencia/files/TSNova/tsnova_n3.pdf#page=37

    Forns i Fernández, Maria Victòria, i Alegre-Agís, Elisa. (2022). Una aproximación práctica (II): la gestión de los servicios sociales locales. Dins Josep Ramon Fuentes i Gasó (Ed.), Externalización e interiorización de la gestión de los servicios públicos locales: entre público y privado (p. 495-530). Tirant lo Blanch.

    Haraway, Donna Jeanne. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Cátedra.

    Hernández-Echegaray, Arantxa. (2019). Retos de los Servicios Sociales en España según la opinión experta en Trabajo Social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 26, 123-150. https://doi.org/10.14198/ALTERN2019.26.06

    Idareta Goldaracena, Francisco, i Ballestero Izquierdo, Alberto. (2013). Ética, paternalismo y burocracia en Trabajo Social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13(1), 27-35. Universitat de Huelva. https://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/6740/Etica_paternalismo.pdf?sequence=2

    Institut Nacional d’Estadística. (s. d.). La pobreza y su medición. Presentación de diversos métodos de obtención de medidas de pobreza. INE. Recuperat 23 abril 2023, de https://www.ine.es/daco/daco42/sociales/pobreza.pdf

    Jiménez Bertomeu, Víctor. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción de los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

    Las Heras Pinilla, María Patrocinio. (2019). Trabajo Social y Servicios Sociales. Conocimiento y Ética. Paraninfo.

    Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, DOGC núm. 4990 (2007). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 22 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2007/10/11/12

    Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, BOE núm. 298 § 23750 (1999). Recuperat 22 maig 2024, de https://www.boe.es/boe_catalan/dias/1999/12/30/pdfs/A01399-01411.pdf

    Marcus, George. (1995). Etnography in/of the World System: The Emergence of Multi-sited Ethnography. Annual Review of Antropology, 24, 95-117. https://doi.org/10.1146/annurev.an.24.100195.000523

    Martínez Rodríguez, Teresa. (2013). La atención centrada en la persona. Algunas claves para avanzar en los servicios gerontológicos. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 41, 209-231.

    Martínez Virto, Lucía; Manzano, Miguel Ángel; Santos, Carlos; de la Sierra, Carmen; Hernández Echegaray, Arantxa, i Aguilar, María José. (2017). Organización de los servicios sociales municipales en las comunidades autónomas: cinco estudios de caso. Zerbitzuan: Gizarte Zerbitzuetarako Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 63, 5-47. https://doi.org/10.5569/1134-7147.63.01

    Mateo Pérez, Miguel Ángel. (2002). La perspectiva cualitativa en los estudios sobre pobreza. Empiria: Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 5, 69-85. Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2258/1/REVISTA%20EMPIRIA.pdf

    Mestres i Angla, Montserrat. (2018). Serveis socials bàsics, administració i burocracia. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, 214, 44-54.

    Montagud Mayor, Xavier. (2016). Las consecuencias de la burocratización en las organizaciones de servicios sociales. Comunitania: Revista Internacional de Trabajo Social y Ciencias Sociales, 11, 69-89. http://dx.doi.org/10.5944/comunitania.11.4

    Morcillo Martínez, Juana María. (2022). Exclusión social, pandemia y políticas sociales en España: un análisis desde el Trabajo Social. Trabajo social, 24(1), 169-191. https://doi.org/10.15446/ts.v24n1.94719

    Oion Encina, Rakel, i Aranguren Vigo, Edurne. (2021). Replanteamiento epistemológico del análisis situacional DAFO/FODA en Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 34(1), 115-137. http://dx.doi.org/10.5209/cuts.65775

    Øyen, Else. (2009). Presentando el Glosario. Dins Paul Spicker, Sonia Álvarez Leguizamón i David Gordon, Pobreza: Un glosario internacional. CLACSO.

    Peiró, Irene, i Velasco, Oscar. (2017). La cronificació de la pobresa: 10è estudi. Observatori de la Creu Roja de Catalunya.

    Pelegrí Viaña, Xavier; Lapresta Rey, Cecilio; Allepuz Capdevila, Rafael, i Enciso Rodríguez, Joan Pere. (2015). Els professionals dels serveis socials bàsics en temps de crisi. Revista de Treball Social, 204, 125-135.

    Pirla i Santamaria, Alba, i Julià i Traveria, Ramon. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els Serveis bàsics d’atenció social: VIII Premi de Recerca en Treball Social “Dolors Arteman”. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Pirla i Santamaria, Alba; Julià i Traveria, Ramón, i Miranda Ruche, Xavier. (2019). La intervención social con familias en situación de cronicidad en los servicios básicos de atención social. Revista de Treball Social, 216, 11-27. https://doi.org/10.32061/RTS2019.216.01

    Puig Cruells, Carmina. (2009). La supervisión en la intervención social. Un instrumento para la calidad de los servicios y el bienestar de los profesionales (Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili). http://hdl.handle.net/10803/8438

    Puig Cruells, Carmina. (2011). Trabajo social y supervisión: un encuentro necesario para el desarrollo de las competencias profesionales. Documentos de Trabajo Social: Revista de Trabajo y Acción Social, 49, 47-73.

    Puig Cruells, Carmina. (2017). Cuidarse para poder cuidar. Atendiendo el malestar de las profesiones sociales. Fronteras, 10, 175-184. Colibri. https://hdl.handle.net/20.500.12008/10200

    Puig Cruells, Carmina. (2020). Servicio de acompañamiento y soporte a los trabajadores sociales en tiempos de COVID-19: experiencia colaborativa en Cataluña (España). Revista Perspectivas Sociales, 22(2), 91-105. Perspectivas Sociales. https://perspectivassociales.uanl.mx/index.php/pers/article/view/130

    Rodríguez Álvarez, María Dolores. (2015). Redes profesionales e interdisciplinariedad en trabajo social comunitario: una respuesta integral a problemas sociales multidimensionales. Zerbitzuan: Gizarte Zerbitzuetarako Aldizkaria. Revista de Servicios Sociales, 58, 41-50. http://dx.doi.org/10.5569/1134-7147.58.04

    Sales i Campos, Albert. (2017). Lluita contra la pobresa i polítiques d’inclusió. Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya, 142-147.

    Sánchez Carballo, Alfredo; Ruiz Sánchez, Joel, i Barrera Rojas, Miguel Ángel. (2020). La transformación del concepto de pobreza: un desafío para las ciencias sociales. Intersticios Sociales, 19, 39-65.

    Santás García, José Ignacio. (2018). Gestionar más para intervenir mejor en servicios sociales de Atención Social Primaria. Revista de Treball Social, 213, 25-40.

    Secretaria Tècnica EAPN-ES (Coord.). (2021). El estado de la pobreza: Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2008-2020. EAPN. Recuperat 29 maig 2024, de https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/informe-AROPE-2021-contexto-nacional.pdf

    Secretaria Tècnica EAPN-ES (Coord.). (2024). El Estado de la Pobreza 2024: Primer avance de resultados. EAPN. Recuperat 22 maig 2024, de https://www.eapn.es/ARCHIVO/documentos/noticias/1709121955_el-estado-de-la-pobreza.-primer-avance-resultados-febrero-2024.pdf

    Spicker, Paul. (2009). Definiciones sobre pobreza: doce grupos de significados. Dins Paul Spicker, Sonia Álvarez Leguizamón i David Gordon, Pobreza: Un glosario internacional. CLACSO.

    Suppa, Nicolai. (2023). Dinámica de la pobreza multidimensional en España y otros países europeos. El Observatorio Social de la Fundación La Caixa. https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/es/-/pobreza-multidimensional-en-espana

    Taylor, Steven J., i Bogdan, Robert. (2010). Introducción a los métodos cualitativos. Book Print.

    Tong, Alison; Sainsbury Peter, i Craig, Jonathan. (2007). Consolidated criteria for reporting qualitative research (COREQ): a 32-item checklist for interviews and focus groups. International Journal for Quality in Health Care, 19(6), 349-357. https://doi.org/10.1093/intqhc/mzm042

    Tonon de Toscano, Graciela. (2007). El Trabajo Social y el síndrome de quemarse por el trabajo. Revista Trabajo Social, 5, 55-68. Revistas Universidad de Antioquia. https://revistas.udea.edu.co/index.php/revistraso/article/view/20435

    Valles, Miguel S. (2000). Técnicas cualitativas de investigación social. Editorial Síntesis.

Practices

  • Social workers facing current high levels of social complexity in paediatric palliative care in Catalonia: are we prepared?

    Balma Soraya Hernández Moscoso, Magí Eladi Baños Gala, Laia Puigdengolas Sans, Ramon Badosa Pascual, Eduard Pellicer Arasa, Lidia Rodríguez Crespo, Sergi Navarro Vilarrubí (Author)

    Los cambios sociales continuados y la diversidad contextual están generando nuevas necesidades en salud. Los determinantes sociales cada vez tienen más peso, si cabe, haciendo crecer la complejidad psicosocial que se suma a la complejidad médica. Los cuidados paliativos pediátricos no son ajenos a la realidad contemporánea y están influenciados por factores sociales y políticos. Así, se ha hecho importante hacer patente la existencia de los factores de complejidad social para que en la evaluación e intervención social y acompañamiento a pacientes y familias sean tenidos en cuenta. La presencia de la trabajadora social en los equipos de atención paliativa pediátrica asegura la detección de indicadores de complejidad social y factores de protección y por tanto la atención integral. Tiene, no obstante, el reto de que sea considerada un miembro de valor en el ámbito sanitario.

     

    Referencias bibliográficas

    Barudy, Jorge, y Dantagnan, Maryorie. (2005). Los buenos tratos a la infancia, parentalidad, apego y resiliencia. Gedisa.

    Barudy, Jorge, y Dantagnan, Maryorie. (2010). Los desafíos invisibles de ser madre o padre. Manual de evaluación de las competencias y la resiliencia parental. Gedisa.

    Bergstraesser, Eva; Hain, Richard Dain, y Pereira, José. (2013). The development of an instrument that can identify children with palliative care needs: The Paediatric Palliative Screening Scale (PaPaS Scale): A qualitative study approach. BMC Palliative Care, 12(1), 20.

    Borrell, Francesc. (2002). El modelo biopsicosocial en evolución. Med Clin, 119(5), 175-179. http://dx.doi.org/10.1016/S0025-7753(02)73355-1

    Boyden, Jackelyn Y.; Hill, Douglas L.; Nye, Russell T.; Bona, Kira; Johnston, Emily E.; Hinds, Pamela; Friebert, Sarah; Kang, Tammy I.; Hays, Ross; Hall, Matt; Wolfe, Joanne, y Feudtner, Chris. (2022). Pediatric Palliative Care Parents’ Distress, Financial Difficulty, and Child Symptoms. Journal of Pain and Symptom Management, 63(2), 271-282. https://doi.org/10.1016/j.jpainsymman.2021.08.004

    Carduff, Emma; Johnston, Sarah; Winstanley, Catherine; Morrish, Jamie; Murray, Scott A.; Spiller, Juliet, y Finucane, Anne. (2018). What does ‘complex’ mean in palliative care? Triangulating qualitative findings from 3 settings. BMC Palliative Care, 17(1), 12-27. https://doi.org/10.1186/s12904-017-0259-z

    Chelazzi, Cosimo; Villa, Gianluca; Lanini, Iacopo; Romagnoli, Stefano, y Latronico, Nicola. (2023). The adult and pediatric palliative care: differences and shared issues. Journal of Anesthesia, Analgesia and Critical Care, 3(1). https://doi.org/10.1186/s44158-023-00085-8 

    Claramonte Fuster, Maria Àngels; González Merino, Rosa; Nadal Miquel, David; Pou Canales, Noemí, y Rams López, Sílvia. (2011). La intervención social en la enfermedad crónica infantil. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

    Cleveland, Ross; Ullrich, Christina; Slingsby, Brett, y Keefer, Patricia. (2021). Children at the Intersection of Pediatric Palliative Care and Child Maltreatment: A Vulnerable and Understudied Population. Journal of Pain and Symptom Management, 62(1), 91-97. https://doi.org/10.1016/j.jpainsymman.2020.11.007

    Cyrulnik, Boris. (2002). Los patitos feos: La resiliencia, una infancia infeliz no determina la vida. Gedisa.

    De Paul, Joaquín, y Arruabarrena, María Ignacia. (1987). El maltrato infantil: criterios para su definición y conceptualización. Revista de servicios sociales, 4. Zerbitzuan. https://www.zerbitzuan.net/documentos/zerbitzuan/Tratamiento%20para%20familias%20con%20maltratos.pdf

    Fanjul, Gonzalo; Gálvez, Ismael, y Zuppiroli, Jennifer. (2021). Crecer sin papeles en España. Save the Children. Recuperado 15 mayo 2020, de https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2021-02/Crecer_sin_papeles_en_Espana_SC_PC.pdf

    Generalitat de Catalunya. (s. d.). Maltractaments a la infància i l’adolescència. Canal Salut. Recuperado 14 julio 2023, de https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/m/maltractaments-infancia-adolescencia/

    Generalitat de Catalunya. (2020). Modelo organizativo de atención integral en la población infantil y juvenil con necesidades paliativas y en situación de final de vida: Red de atención paliativa pediátrica integral. Scientia. Depósito de Información Digital del Departamento de Salud. Recuperado 26 marzo 2024, de https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/6120/model_organitzatiu_atencio_integral_poblacio_infantil_juvenil_amb_necessitats_paliatives_en_situacio_final_vida_2020_cas.pdf?sequence=2&isAllowed=y

    Grau, Claudia, y Fernandez-Hawrylak, María. (2010). Familia y enfermedad crónica pediátrica. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 33(2), 203-212. https://doi.org/10.4321/S1137-66272010000300008

    Hernández, Balma Soraya; Claramonte, Maria Àngels, y Nadal, David. (2016, mayo). Diagnóstico social sanitario e intervención social en el final de la vida del paciente pediátrico. [Presentación de póster]. XI Congreso Internacional de la Asociación Española de Cuidados Paliativos Pediátricos “Cuidados Paliativos, un derecho de todos”, Sevilla, España.

    Hernández, Balma Soraya; Pellicer, Eduard, y Alonso, Ana María. (2022). Oportunidades y desafíos para el Trabajo Social sanitario en el desarrollo de la red de atención paliativa pediátrica integral (XAPPI) en Cataluña. Revista de Treball Social, 223, 123-138. https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.06

    Hodiamont, Farina; Jünger, Saskia; Leidl, Reiner; Maier, Bernd Oliver; Schildmann, Eva, y Bausewein, Claudia. (2019). Understanding complexity in palliative care situations: A conceptual framework based on a systematic review and narrative synthesis of qualitative research. BMC Health Services Research, 19(1), 157. https://doi.org/10.1186/s12913-019-3961-0

    International Children’s Palliative Care Network. (2015). About CPC. Recuperado 15 abril 2024, de https://icpcn.org/about-cpc/

    Jonas, Danielle ; Patneaude, Arika ; Purol, N. ; Scanlon, Caitlin, y Remke, Stacy. (2022). Defining Core Competencies and a Call to Action: Dissecting and Embracing the Crucial and Multifaceted Social Work Role. Pediatric Palliative Care. Journal of Pain and Symptom Management, 63(6), e739-e748. https://doi.org/10.1016/j.jpainsymman.2022.02.341

    Jones, Lisa. (2012). Prevalence and risk of violence against children with disabilities. The Lancet, 380, 899-907. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(12)60692-8

    Knapp, Caprice; Madden, Vanessa; Curtis, Charlotte; Sloyer, Phyllis, y Shenkman, Elizabeth. (2010). Family Support in Pediatric Palliative Care: How Are Families Impacted by their Children's Illnesses? Journal of Palliative Medicine, 13(4), 421-426. Research Gate. 10.1089/jpm.2009.0295

    López, María Jesús; Orueta, Ramón; Gómez, Samuel; Sánchez, Arancha; Carmona, Javier, y Alonso, Francisco. (2009). El rol de cuidador de personas dependientes y sus repercusiones sobre la calidad de vida y la salud. Revista Clínica de Medicina de Familia, 2(7). Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1699-695X2009000200004

    McCann, Damhnat; Bull, Rosalind, y Winzenberg, Tania. (2012) The daily patterns of time use for parents of children with complex needs. Journal of Child Health Care, 16, 26-52. http://dx.doi.org/10.1177/1367493511420186

    Murali, Komal; Merriman, John; Yu, Gary; Vorderstrasse, Allison; Kelley, Amy, y Brody, Abraham. (2020). An adapted conceptual model integrating palliative care in serious illness and multiple chronic conditions. American Journal of Hospice and Palliative Medicine, 37(12), 1086-1095. https://doi.org/10.1177/1049909120928353

    Navarro, Sergi. (2015). Aspectos éticos en la atención paliativa pediátrica. Bioètica i debat, 21(76), 8-12. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6080769

    Navarro, Sergi; Ortiz, Jessica, y Caritg, Josep. (2015). Estimación de los casos de muerte tributarios de cuidados paliativos pediátricos. Pediatria Catalana, 75(1), 8-12.

    Organización Mundial de la Salud. (2007). Palliative care for children. Recuperado 15 abril 2024, de https://www.who.int/europe/news-room/fact-sheets/item/palliative-care-for-children

    Panchón, Carme. (2006). Infància en situació de risc social. Presentació. Temps d’Educació, 31, 7-10.

    Soriano, Francisco J. (2009). Promoción del buen trato y prevención del maltrato en la infancia en el ámbito de la Atención Primaria. Pediatría Atención Primaria, 11(41), 121-144. Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322009000100008

    Spielman, Seth. (2020). Evaluating social vulnerability indicators: criteria and their application to the Social Vulnerability Index. Natural Hazards, 100(1), 417-436. https://doi.org/10.1007/s11069-019-03820-z

    Sumser, Bridget; Remke, Stacy; Leimena, Meagan; Altilio, Terry, y Otis-Green, Shirley. (2015). The serendipitous survey: a look at primary and specialist palliative care social work practice, preparation and competence. Journal of Palliative Medicine, 18(10), 881-883. https://doi.org/10.1089/jpm.2015.0022

    Wiener, Lori. (2013) Cultural and religious considerations in pediatric palliative care. Palliative Support Care, 11(1), 47-67. http://dx.doi.org/10.1017/S1478951511001027

    Wilkinson, Richard, y Marmot, Michel (Ed.). (1998). The solid facts: Social determinants of health. World Health Organization.

  • Showcasing institutional racism: the experience of the “Municipal Register for Everyone” task force in Tarragona

    Naret Ziur, Aurora Sáez Rodríguez (Author)

    El grup de treball “Padró per a totes”, format per entitats antiracistes i veïnals del territori, ha treballat durant el 2023 per millorar l’accés a l’empadronament de les persones en condició de racialització a la ciutat de Tarragona. La necessitat d’aquesta campanya sorgeix de la diagnosi participativa Derives Migrades, on es detecta la presència del racisme institucional en l’Administració local, destacant les barreres per a l’accés al padró municipal del col·lectiu de persones migrades. La campanya ha lluitat per reconèixer el dret a l’empadronament a través de la formació, la incidència política i la solidaritat entre veïnes. S’han dut a terme investigacions, organitzat trobades, elaborat materials informatius i acompanyat persones a les oficines municipals. L’objectiu és destacar la discriminació cap a persones de condició de racialització que volen empadronar-se i adquirir eines per oferir suport a les afectades per aquesta situació. Es destaca la importància de sensibilitzar i formar el personal administratiu, així com la implementació de protocols per contrarestar aquesta discriminació. Polítiques més inclusives, transparència en el procés d’empadronament i un marc legislatiu prioritzant els drets fonamentals són clau per abordar aquesta problemàtica. L’activisme i la consciència pública també són essencials per lluitar contra el racisme institucional, fomentant la visibilitat i resistència contra aquestes pràctiques.

     

    Referencias bibliográficas

    Aguilar Cavallo, Gonzalo, i Nogueira Alcalá, Humerto. (2016). El principio favor persona en el derecho internacional y en el derecho interno como regla de interpretación y de preferencia normativa. Revista De Derecho Público, 84, 13-43. https://doi.org/10.5354/0719-5249.2016.43057

    Balasch, Marcel, i Montenegro, Marisela. (2003). Una propuesta metodológica desde la epistemología de los conocimientos situados: Las producciones narrativas. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 44-48.

    Braveman, Paula A. (2022). Systemic And Structural Racism: Definitions, Examples, Health Damages, And Approaches To Dismantling. Health Affairs, 41(2), 171-178.

    Davis, Angela Y. (2004). Mujeres, raza y clase. Ediciones Akal.

    Farha, Leilani. (2016). Informe de la Relatora Especial sobre una vivienda adecuada como elemento integrante del derecho a un nivel de vida adecuado y sobre el derecho de no discriminación a este respecto. Nacions Unides.

    Forns Fernández, Maria Victòria. (2023). El paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge en un context de crisi de l’estat del benestar. Una mirada des de Catalunya. Revista Catalana de Dret Públic, 66, 23-38.

    Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya. (2019). El dret a ser empadronat i la bona administració. Essabedé.

    Haraway, Donna. (1991). Conocimientos situados: la cuestión de la ciencia en el feminismo y el privilegio de la perspectiva parcial. Dins Donna Haraway, Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza (p. 289-318). Cátedra.

    hooks, bell. (1984). Teoria Feminista: de los márgenes al centro. Traficantes de Sueños.

    hooks, bell. (2000). Where we stand: Class matters. Routledge.

    Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, BOE núm. 81 (1985). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 16 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/l/1985/04/02/7

    Lorde, Audre. (1984). Sister Outsider: Essays and Speeches. Crossing Press.

    Mbembe, Achille. (2006). Necropolitique. Raisons politiques, 21, 29-60.

    Moció 7.6. CP 23/10/2020, que presenta el grup municipal de la CUP de Tarragona elaborada per la Red Antirracista “Per tal de fer front a la crisi de salut pública que representa el racisme”. Ajuntament de Tarragona. Recuperat 16 maig 2024, de https://www.tarragona.cat/lajuntament/fitxers-1/altres/docs-ple-2020/2020-10-23/7.6.-mocio-cup-red-antiracista

    Mohanty Talpade, Chandra. (2003). Feminism without borders: Decolonizing theory, practicing solidarity. Duke University Press.

    Palomino Moral, Pedro A.; Grande Gascón, María Luisa, i Linares Abad, Manuel. (2014). La salud y sus determinantes sociales. Desigualdades y exclusión en la sociedad del siglo XXI. Revista Internacional de Sociología, 72, 45-70.

    Reial decret 1690/86, d’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, BOE núm. 194 (1986). Recuperat 16 maig 2024, de https://www.boe.es/eli/es/rd/1986/07/11/1690/con

    Sassen, Saskia. (2014). Expulsions: Brutality and Complexity in the Global Economy. Harvard University Press.

Review